INTERNET: una xarxa de metàfores

1. INTERNET: una xarxa de metàfores Roger Pérez i Brufau Tutor: Jaume Mateu Fontanals UOC 2007

2. OBJECTIUS • Analitzar les principals metàfores que utilitzem els usuaris per referir-nos a Internet i a les activitats, utensilis i persones relacionades amb la xarxa. • Aplicar la teoria de les metàfores de Lakoff i Johnson (especialment presentada a Metaphors we live by de 1980) a un camp concret de la realitat.

3. METODOLOGIA • Lectura de les principals obres on s’exposa la teoria de la metàfora de Lakoff i Johnson. • Treball de camp: recollida de dades amb l’ajuda de llistes realitzades per part d’usuaris de conceptes relacionats amb la xarxa. • Redacció del treball en dues fases.

4. 1) La teoria de la metàfora de Lakoff i Johnson (I) • “La metàfora impregna la vida quotidiana, no només el llenguatge, sinó també el pensament i l’acció. El nostre sistema conceptual ordinari, en termes del qual pensem i actuem, és fonamentalment de naturalesa metafòrica” (Lakoff i Johnson: 1980). • La metàfora, doncs, és un procés de relació entre dos dominis que afecta principalment el nostre sistema conceptual i, derivadament, es mostra en expressions lingüístiques concretes.

5. 1) La teoria de la metàfora de Lakoff i Johnson (II) • La metàfora conceptual consisteix a explicar un domini (destí) de la realitat (generalment abstracte: les emocions, la vida, el pensament, etc.) en termes d’un altre domini (origen, generalment més concret i lligat a la nostra interacció física i cultural amb el món que ens envolta). • La relació entre domini origen i destí s’estableix mitjançant mappings (projeccions) selectives entre els elements constituents d’un i de l’altre. • Expliquem així, doncs, la creació de polisèmies motivades que fan que mots de qualsevol categoria lèxica (noms majoritàriament, però també verbs, adjectius, preposicions, etc.) arribin a tenir dos significats segons el context en què s’utilitzin.

6. 1) La teoria de la metàfora de Lakoff i Johnson (IIIa) Tipologia de la metàfora Orientacional: Té a veure amb l’orientació espacial: dalt-baix, dins-fora, davant-darerre, etc. Expliquem així molts conceptes: emocions (“estic alt de moral”), el temps (“el futur ve, des de davant”), etc.

7. 1) La teoria de la metàfora de Lakoff i Johnson (IIIb) Ontològica: “Entendre les nostres experiències en termes d’objectes i substàncies”. Separa unitats de la nostra experiència interna i ens permet manipular-la. Lligada també a la personificació i la metonímia. Ens ajuda a conceptualitzar allò no físic en termes d’allò físic.

8. 1) La teoria de la metàfora de Lakoff i Johnson (IIIc) Estructural: Estructurem el domini destí en termes del domini origen pel que fa a l’estructura dels seus elements. El cas paradigmàtic analitzat pels autors és: UNA DISCUSSIÓ ÉS UNA GUERRA, on s’estableixen projeccions entre els lluitadors i els que discuteixen, entre la defensa i l’atac, la retirada, la contraofensiva, etc.

9. 1) La teoria de la metàfora de Lakoff i Johnson (IV) • Finalment, doncs, la metàfora arriba a gairebé tots els àmbits del nostre coneixement (exceptuant la interacció física directa amb el medi), tenint un paper destacat en la creació de vocabulari i donació de sentits nous al ja existent. • L’anàlisi del cas d’Internet (diferent dels casos típics d’emocions i comportaments humans examinats per Lakoff i Johnson en les seves obres) ens ha de mostrar l’abast de la proposta.

10. 2) METÀFORES D’INTERNET (I): Internet és un espai • Net, web. Xarxa teranyina • Tour, mapa • Vincle, que es pot trencar • Espai de disc • Entrar i sortir. • Bit. Tros. • Compartir, passar, buscar, correu, bústia, rebre, enviar, chats: parlar / escoltar (llegir /escriure). • Maximitzar, minimitzar • Obrir i tancar • Anar endavant i enrere. • Velocitat. • Trànsit

11. JUSTIFICAT PER: 1) La informació se situa al cap, part superior del cos. 2) La xarxa elèctrica i la telefònica se situen històricament a dalt. 3) Allò que hem de conèixer (bé, veritat, etc.) sempre s’ha situat a dalt: al cel, al món de les idees, etc. CONCEPTES Pujar i baixar. Penjat o caigut. Descarregar i velocitat de descàrrega Accés directe amunt. - El moviment vist abans es desenvolupa a nivell de terra, i l’accés a la informació en direcció amunt / avall. 2) METÀFORES D’INTERNET (II): Internet és un espai que està a dalt

12. 2) METÀFORES D’INTERNET (III): A Internet hi ha coses CONCEPTES Executar, inicialitzar, eliminar, instal·lar, ocultar, guardar, fer, desfer, memòria, enviar i rebre, eines, barres, panells de control, retallar, enganxar, copiar, etc.

13. 2) METÀFORES D’INTERNET (IV):Internet es relaciona amb l’aigua CONCEPTES • Navegar, navegador, explorador / llançador. • Pirates. • Webmaster. • Internauta / cibernauta. • Ports. • Mar o oceà de dades o d’informació.

14. 2) METÀFORES D’INTERNET (V): Internet es relaciona amb els textos CONCEPTES • Pàgina. • Llibreria, biblioteca. • Carpetes, arxius. • Escriptori. • Tallem i enganxem. • Adjuntem, editem, esborrem, afegim. • Menú. • Paperera.

15. 2) METÀFORES D’INTERNET (VI): Internet és una casa CONCEPTES • Chatrooms. • Finestres, portals, accessos. • Homepage. • Visites.

16. 2) METÀFORES D’INTERNET (VII): A Internet hi ha animals • Virus, antivirus, infecció i desinfecció… • Cucs. • Ratolí, hàmster.

17. CONCLUSIONS (I) • La teoria de la metàfora defensada per Lakoff i Johnson ens ha servit per tal de categoritzar les diverses metàfores que utilitzem en parlar de les activitats, persones i utensilis relacionats amb Internet i, al mateix temps, també ens ha servit per entendre l'ús que en fem —i lliguem així coneixement i acció tal com la pròpia teoria dels autors estableix.

18. CONCLUSIONS (II) • Anàlisis d'aquest tipus, centrades en altres àmbits de coneixement sorgits de noves tecnologies o simplement de noves formes de fer —amb el component de context cultural que això implica—, ens ajudarien a comprendre la creativitat, la productivitat de determinades formes metafòriques enfront d'altres que no ho són tant.

19. CONCLUSIONS (III) • Finalment, aquest treball hauria d’haver servit, no només per adonar-nos del continu ontològico-estructural-orientacional que suposa l’ús de metàfores que relacionen la xarxa, progressivament, amb un espai, amb un espai que està a dalt, amb un espai on hi ha coses, amb un espai que pren forma, normalment, de mar, de casa o de text, sinó que també hauria de servir per adonar-nos que els motius pels quals usem aquestes i no unes altres es troben arrelats, successivament —tal com afirmen Lakoff i Johnson en els seus textos— en el nostre cos, la nostra interacció amb les coses del món i amb els altres en un context culturalment definit.