ACOMPANYANT LA LECTURA A L’EDUCACIÓ INFANTIL I AL CICLE INICIAL d’E.P.

1. ACOMPANYANT LA LECTURA A L’EDUCACIÓ INFANTIL I AL CICLE INICIAL d’E.P. Isabel Solé Dpt. de Psicologia Evolutiva i de l’Educació Universitat de Barcelona

2. Eixos de la intervenció • L’aprenentatge de la competència lectora • Definició de competència lectora • 2. Elsconeixementsimplicats en l’aprenentatge de la lectura • La dimensió emocional i afectiva de la lectura • El coneixementlingüístic • La comprensió del principialfabètic • Les estratègies de lectura • 3. L’acompanyamentdelseducadors, condició indispensable per a la formació de lectors

3. La competència lectora La competència lectora consisteix en la comprensió i l’ús de textos escrits i en la reflexió personal a partir d’ells amb la finalitat d’assolir les pròpies metes, desenvolupar el coneixement i el potencial personal i participar en la societat. (OCDE, PISA, 2000, 2003)

4. EL LECTOR • Qui és lector? • Aquell qui pot utilitzar la lectura amb autonomia, per a gaudir, aprendre i resoldre situacions de la vida quotidiana, en tots els àmbits: • Personal • Acadèmic • Social • Laboral • Llegir és diverses coses al llarg de la biografia d’un individu però sempre, la lectura, és una companya fidel.

5. implicacions Formar la competència lectora:un tamboret de tres peus

6. Implicacions: Els mestres hem de comprendre… … el procés que segueixen els nens per a comprendre el nostre sistema d’escriptura i com intervenir-hi en conseqüència … que la lectura no és una tècnica que s’aprèn en un cicle concret i després “s’aplica tal qual” a diversos textos; sinó una capacitat que es reconstrueix, fent-se més potent, complexa i adaptable … que el gust per la lectura no ve donat; s’dquireix i s’alimenta en situacions que conviden a llegir i en les que el lector es veu competent, encuriosit i gratificat

7. 2. Elsconeixementsimplicats en l’aprenentatge de la lectura • La dimensió emocional i afectiva de la lectura • El coneixementlingüístic • La comprensió del principialfabètic • Les estratègies de lectura • 3. L’acompanyamentdelseducadors, condició indispensable per a la formació de lectors

8. a) Dimensió emocional i afectiva de la lectura Lectura en sentit autèntic des dels inicis Estableix les bases d’un veritable interès per la lectura Promou importants aprenentatges (Morrow, 1995; Purcell-Gates, 2000; Wolf 2008) El poder comunicatiu que té la lectura: és portadora de significat Relació entre imatge i text Característiques del llenguatge escrit: formalitat, descontextualització permanència Elements constitutius del llenguatge escrit

9. Acompanyant la dimensió emocional i afectiva de la lectura Preparar amb “mimo” les situacions de lectura de contes i històries Disposar d’un racó de lectura, mirar contes i escriure, variat i atractiu Aprofitar el recurs dels padrins de lectura i dels lectors amb qui els petis es poden vincular Fer un ús funcional de la lectura sempre que sigui possible i adequat La mestra, veritablealtresignificatiupelsinfants, model de lectora

10. b) El coneixement lingüístic (oral i escrit) Coneixementsemàntic Coneixementmorfològic i sintàctic Coneixementpragmàtic: normes socioculturalsd’ús del llenguatge Coneixementfonòlògic coneixementlingüístic oral coneixement de la llengua escrita

11. Acompanyant l’aprenentatge lingüístic (oral i escrit) Fer de l’aula i del centre un context que promou el desenvolupament de totes les capacitats lingüístiques: Parlar, escoltar, llegir, escriure Capacitats el domini de les quals presenta diversos nivells (Wells, 1987) Executiu: codi d’accés Funcional: ús en la comunicació interpersonal habitual, quotidiana, amb finalitats diverses i registres diferents Instrumental:per obtenir, fixar i comunicar el coneixement dels altres Epistèmic: per pensar, argumentar, transformar el propi pensament coneixementlingüístic oral coneixement de la llengua escrita

12. c)La comprensió del principi alfabètic Implica la comprensió de que cada emissió de llenguatge parlat està formada per un conjunt finit de sons que poden representar-se mitjançant un conjunt finit de lletres. Exigeix que el nen dirigeixi la seva atenció a la forma del llenguatge: ha de passar de l’atenció espontània a una atenció deliberada respecte de com està configurat el llenguatge en termes de sons Eeei!!! Passa’mlapilotaVaaaaa! Quemelapassisetdic Vaaa!!! Botaipassalapilota!!! Pilota bota, pilota bota, Carlota pilota bota

13. Nivells de conceptualització en l’aprenentatge de la llengua escrita (Ferreiro y Teberosky, 1979)

14. Resolent el problema de llegir tren papalloneta cabra cabreta

15. Resolent el problema de llegir Llegeix la imatge, la interpreta “Cocacola” Què hi posa aquí? Un refresc

16. Resolent el problema de llegir (Ferreiro y Teberosky, 1979) “¿Què hi posa?” “Restaurant” “¿Què hi posa? “No hi posa res, només n’hi ha una [lletra]” LA BALSA O “¿Què hi posa? “No es pot llegir, són totes iguals” EEE

17. Resolent el problema de llegir El només especial, no es vincula a cap característica física d’allò que anomena En el nom propi hi ha elements [lletres] que apareixen també en d’altresnoms i textos Perceb que elsnoms i paraules es componen de lletres i sons que comencen a poder ser reconeguts, si béaquestconeixementés al principipocconsistent. ADRIÀ ANNA LAURA TON MIQUEL ”La T de Ton”, “La te, e,l, e,....”

18. E. Ferreiro (2006) 2. Escriurecom a produccióformalment regulada per crear escripturesdiferenciades: lineal, discontínua, quantitat mínima, variabilitat interna, repetició

19. E. Ferreiro (2006) 3. Escriure com a producció controlada per la segmentació sil·làbica de la paraula (grafies sense valor sonor convencional)

20. E. Ferreiro (2006) 3. Escriure com a producció controlada per la segmentació sil·làbica de la paraula (grafies amb valor sonor convencional)

21. 5. Escriure com a producció controlada per la segmentació alfabètica exhaustiva de la paraula

22. Resolent el problema de llegir… i d’escriure un llargcamíd’hipòtesis i comprovacio

23. _ I _ _ R _

24. AL PIRINEU, L’ _ I_ _ R _ ÉS MÉS FRED QUE A BARCELONA

25. Acompanyant la comprensió del principi alfabètic Jocs de llenguate, rodolins, endevinalles, embarbussaments… Pràctica quotidiana de la lectura i de l’escriptura: La que fa el mestre per tots La que fan tots junts d’un text curt però significatiu La de cada nen amb la mestra La que fan en parelles La que es duu a terme de manera autònoma, podent demanar ajudes per resoldre els problemes Disposar del coneixement necessari per observar i comprendre els progressos i obstacles que troba cadascun, i per poder-hi intervenir.

26. d)Les estratègies de lectura FINALITAT CONEIXEMENTS CREENCES SENTIT ESTRATÈGIES CONTINGUT ESTRUCTURA FORMAT TASCA CONTEXT

27. Lectura estratègica: lectura profunda i implicada • Fer hipòtesis sobre el que es llegirà: • a partir del títol, subtítol, tipus de suport... • a partir de les il·lustracions si n’hi ha • Aportar coneixement previ coherent sobre el tema: • Què sabem sobre el que hem de llegir? (sobre el tema, els personatges, el tipus de gènere...) • Identificar un objectiu o finalitat per a la lectura: • Què busquem? Quina informació ens fa falta? • Anem a veure si passa això que pensem que passarà... • Ha passat allò que pensavem que passaria? Per què? • Identificar dubtes i problemes i mirar de resoldre’ls • Ho estic entenent? Què deu voler dir això? • Verificar les hipòtesis inicials, i si s’assoleixen els objectius de lectura

28. “En el fondo, el deber de educar consiste, mientras se enseña a los niños a leer (...), en darles los medios para juzgar libremente si sienten o no “la necesidad de los libros”. Porque si podemos admitir perfectamente que un particular rechace la lectura, es intolerable que sea –o crea que es- rechazado por la lectura. Ser excluido de los libros –incluso de aquellos de los que podríamos prescindir- es una tristeza inmensa, una soledad dentro de la soledad” (Pennac, D., 1993, p. 145)