Fonaments de Cartografia i Sistemes d’Informació Geogràfica

1. Fonaments de Cartografia i Sistemes d’Informació Geogràfica Tema 2: “Fonaments cartogràfics: tipologies, tècniques i metodologies de producció cartogràfica”

2. Fonaments de Cartografia i Sistemes d’Informació Geogràfica Tema 2.1 Tipologies cartogràfiques

3. TIPOLOGIES CARTOGRÀFIQUES La cartografia es pot classificar en dues categories: • La cartografia de base, que com el seu nom implica, proporciona una base de dades territorials en forma cartogràfica, i • La cartografia temàtica, que compren aquells mapes que transfereixen informació selectiva

4. Cartografia de base • Classificació en funció de la seva tipologia: • mapa topogràfic - mapa topogràfic d’escala local i plànol topogràfic (fins a 1:25000) - mapa topogràfic d’inventari (de 1:25000 a 1:75000) - mapa topogràfic de reconeixement (de 1:75000 a 1:600000) - mapa topogràfic general (a partir de 1:600000) • carta hidrogràfica • carta aeronàutica

5. Cartografia de base • Classificació en funció de la seva producció: • mètodes fotogramètrics • anàlisi d’imatges satèl·lit • prospeccions hidrogràfiques • aixecaments topogràfics

6. Mètodes fotogramètrics Vol fotogramètric Parell estereoscopic

7. Mètodes fotogramètrics Equip fotogramètric Exemple de fotointerpretació

8. Mètodes fotogramètrics Aula de fotogrametria Escola Universitaria d’Enginyeria Tècnica Topogràfica, UPC, Barcelona

9. Anàlisi d’imatges satèl·lit LANDSAT 7 (15 m resolució) San Francisco (bandes 3,2,1)

10. Anàlisi d’imatges satèl·lit LANDSAT 7 (15 m resolució) Mt Etna, 2001 (bandes 7,5,2)

11. Anàlisi d’imatges satèl·lit ASTER (15 m resolució)Atenes, 2004

12. Anàlisi d’imatges satèl·lit ASTER (15 m resolució)Patagònia, 2004

13. Anàlisi d’imatges satèl·lit SPOT (10 m resolució)Roma

14. Anàlisi d’imatges satèl·lit SPOT (10 m resolució)Nil

15. Anàlisi d’imatges satèl·lit IRS (5.8 m resolució)

16. Anàlisi d’imatges satèl·lit IKONOS (0.82 m resolució)

17. Anàlisi d’imatges satèl·lit Quick Bird Satellite Sensor (0.60 m resolució) Daytona, USA

18. Anàlisi d’imatges satèl·lit Quick Bird Satellite Sensor (15 m resolució) Aeroport Reno, Nevada, USA

19. Anàlisi d’imatges satèl·lit Quick Bird Satellite Sensor (15 m resolució) Greater Salt Lake Basin, Utah, U.S.A

20. Anàlisi d’imatges satèl·lit Quick Bird Satellite Sensor (15 m resolució) Half Moon Bay, California, U.S.A.

21. Anàlisi d’imatges satèl·lit Digital Globe (2.4 m resolució) Parc de la Ciutadella, Barcelona

22. Prospeccions hidrogràfiques Delimitació conques hidrogràfiques

23. Prospeccions hidrogràfiques Delimitació conques hidrogràfiques

24. Prospeccions hidrogràfiques Cartografia batimètrica

25. Aixecaments topogràfics

26. Aixecaments topogràfics Nivell Taquímetre Trípode Mira Estació total

27. Aixecaments topogràfics

28. Mapa topogràfic Continguts: • Relleu corbes de nivell cims punts de cota sombrejat • Hidrologia cursos d’aigua permanents cursos d’aigua intermitents o estacionals llacs marismes masses d’aigua

29. Formes de relleu Montaña Talveg (divisoría de aiguas) Curso de agua (torrente o rio) Valle Angostura, collado Fuente: M.V. Corberó et al.: Trabajar Mapas. Alhambra Longman. 1993

30. Exemple de perfil topogràfic Fuente: M.V. Corberó et al.: Trabajar Mapas. Alhambra Longman. 1993

31. Mapa topogràfic • Vegetació boscos altres tipus de vegetació • Usos del sòl • Població agrupada disseminada • Carreteres i camins • Ferrocarrils

32. Mapa topogràfic • Límits administratius • Rotulacions toponímia altres components • Elements d’identificació escala ubicació llegenda nord

33. Cartografia temàtica • Té dos objectius principals: • comunicar informació general sobre un tema específic • representar relacions, generalitzacions i conceptes geogràfics

34. Cartografia temàtica • Segons la quantitat d’informació que inclogui, es pot dividir en tres grans categories • mapa d’inventari • mapa analític • mapa sintètic

35. Cartografia temàtica • Mapa d’inventari, mapa que registra informació • El mapa inventari té com a objectiu emmagatzemar informació, de manera similar a un quadre estadístic. Molt sovint, la quantitat d’informació que ofereix el fa poc llegible i és de difícil interpretació. • Els principals elements de diferenciació són l’ús de dos colors diferents i la variació entre els diversos símbols. L’aprofitament adequat d’aquests dos elements permet distingir clarament entre les diverses variables incloses dins del mapa, proporcionant molt sovint dos nivells de visibilitat (el primer plànol i el fons), donant la sensació d’una tercera dimensió.

36. Cartografia temàtica • Mapa analític • El mapa analític processa informació i ens és més fàcil d’interpretar. • Per a la confecció d’una mapa temàtic analític, els criteris bàsics a aplicar són la senzillesa en la tècnica i la claredat en l’exposició ja que l’objectiu fonamental és facilitar la seva interpretació. • En aquest cas, l’ús adequat del color i la correcta elecció de la simbolització són primordials

37. Cartografia temàtica • Mapa sintètic • El mapa sintètic expressa allò més essencial de la informació i serveix per posar de manifest les tendències generals, de la mateixa manera que ho fan les conclusions d’un treball escrit. • És aquell que proporciona una síntesi d’informació més detallada a partir de la generalització d’un mapa més complex.

38. Cartografia temàtica • Exemples:

39. Cartografia de base i cartografia temàtica • En tots els casos, existeixen tres situacions que afecten als elements o variables a incloure i que s’han de resoldre cartogràficament: • simplificació d’objectes per permetre la diferenciació d’elements • associació d’objectes per permetre la classificació d’elements • jerarquització d’objectes per contribuir a una certa generalització d’elements ja que és impossible representar el “mon real” en el “mon paper”

40. Fonaments de Cartografia i Sistemes d’Informació Geogràfica Tema 2.2 Tècniques cartogràfiques

41. TÈCNIQUES CARTOGRÀFIQUES Les tècniques cartografiques més habituals són: • La simplificació • La classificació • La simbolització

42. Simplificació • La simplificació supossa l’eliminació dels detalls superflus per tal de retenir i, sovint, fins i tot exagerar aquells aspectes més importants. • Els elements que poden ser objecte de simplificació son: • cuadres de text • mapes de base de l’àmbit d’implantació • caràcters

43. Simplificació • Molt sovint és necessari arrodonir xifres, eliminar decimals, agrupar dades en categories, unificar unitats estadístiques per poder mostrar les diferencies i els canvis realment significatius. • Les simplificacions més corrents que es realitzen sobre el mapa de base següent són la supresió de detalls de contorn i l’eliminació d’unitats molt petites d’informació que s’agreguen a d’altres més grans de manera que es veu clarament la situació de cada element. • Qualsevol simplificació presupossa l’eliminació d’elements però sense distorsionar la realitat de les dades més significatives.

44. Simplificació

45. Simplificació

46. Classificació (generalització) • La confecció de qualsevol mapa porta també implícit un procés de classificació de les dades. Cal establir un cert ordre, segons uns criteris determinats. • L’agrupació de les dades en categories per poder adjudicar-lis un sistema de simbolització és una tècnica de representació molt important en la producció cartogràfica automàtica.

47. Classificació • La classificació – o generalització, de la informació digital depèn de: • La finalitat del mapa, sobretot el tipus de públic al qual va dirigit el mapa i la presentació prevista. Mai serà igual un públic escolar que un públic tècnic. • Els límits gràfics, sobretot les mesures del mitjà d’exposició disponible –pot variar, des de la pàgina d’un llibre fins a un mapa desplegable en el cas del paper o el tamany de la pantalla en el cas dels mitjans informàtics. • La qualitat de les estadístiques utilitzades.

48. Classificació • Per tots els casos, excepte els mapes d’inventari, l’objectiu de tot mapa ha de ser la representació dels fets més importants de tal manera que la seva interpretació visual sigui fàcil, clara i senzilla. Per tal d’aconseguir-ho és vital: • Que el dibuix sigui clar i senzill, evitant l’excés d’informació, el “soroll cartogràfic” • Els fets realment significatius han de destacar. • Les diferencies relatives s’han de percebre amb claredat.

49. Recollida informació Plantejament hipòtesis i elecció de les dades pertinents Anàlisi i argumentació del tema Redacció final informació Classificació • Tenint en compte que les tècniques cartogràfiques modernes no són un art gràfic i que cal una tasca conceptual de preparació de la informació, redacció d’informes i elaboració de models conceptuals, el gràfic següent detalla clarament els plantejaments inicials en la representació cartogràfica.

50. Simbolització • La utilitat bàsica de la simbolització és la localització d’elements en un mapa. La localització o identificació d’elements a través de símbols es realitza a partir de tres elements bàsics: el punt, la línia i el polígon o zona. Segons la posició d’aquest símbols sobre el mapa, ens podem trobar amb tres tipologies clares: • Símbols de localització: distribució espacial d’elements diferents. • Símbols graduals: agrupació d’elements en categories. • Símbols proporcionals: agrupació d’elements en valors.