340 likes | 596 Views
Les constel·lacions. Les constel·lacions consisteixen en una parcel·lació del cel feta seguint només meridians i paral·lels. A vegades, en llibres i revistes veiem figures com aquesta o semblants. LLISTA DE LES 88 CONSTEL·LACIONS.
E N D
Les constel·lacions consisteixen en una parcel·lació del cel feta seguint només meridians i paral·lels
A vegades, en llibres i revistes veiem figures com aquesta o semblants
LLISTA DE LES 88 CONSTEL·LACIONS " Constel·lacions relativament poc conegudes perquè no tenen cap estrella de magnitud inferior a 3,5 i això no les fa destacar en el cel. Hi ha altres 8 constel.lacions (CVn - Cir - Ind - Pic - PsA - Ret - Tel - Tri - Tuc) només en tenen 1. * Noms de personatges i criatures mitològiques.
LES CONSTEL·LACIONS DEL ZODÍAC (12) Aires (el moltó) Tauro (el toro) Geminis (els bessons) Cancer (el cranc) Leo (el lleó) Virgo (la verge) Libra (les balances) Scorpio (l'escorpí) Sagitario (el sagitari) Capricornio (la cabra) Aquario (el coper) Piscis (els peixos)
NOMS MITOLÒGICS (12) Andròmeda Cassiopea Centaure Cefeu Cabellera de Berenice Eridà Hèrcules Hidra femella Hidra mascle Orió Pegàs Perseu
ALTRES NOMS TAMBÉ D'ORIGEN MITOLÒGIC (13) Àguila Gossos de cacera Ca major Ca menor Cigne Delfí Cotxer Bover Ofiuc Ossa major Ossa menor Fènix Unicorn
NOMS D’ANIMALS (23) Ocell del paradís Girafa Balena Camaleó Colom Corb Orada Drac Cavallet Grua Indi Llangardaix Lleó menor Llebre Llop Linx Mosca Paó Peix austral Serp Tucà Peix volador Guineu
NOMS D’ALTRES OBJECTES (28) Bomba pneumàtica Burí Quilla Compàs Copa Forn Rellotge Lira Taula Microscopi Nivell Octant Cavallet del pintor Popa Brúixola Retícula Fletxa Sextant Telescopi Triangle Triangle austral Corona boreal Vela Altar Corona austral Creu del sud Escultor Escut
NOMBRE TOTAL 12 del zodíac 12 de nom mitològic 13 de nom d’origen mitològic 23 de noms d’animals 28 de noms d’altres objectes 88 constel·lacions en total NOTA: Modernament el nombre de constel·lacions es considera que és de 89 perquè la de Serpens (la serp) s’ha subdividit en dues: Serpens Caput (el cap de la serp) i Serpens Cauda (la cua de la serp)
EXTENSIÓ DE LES CONSTEL·LACIONS Les constel·lacions no ocupen pas totes el mateix espai en l’esfera celeste, n’hi ha de més grans i de més petites, i les seves dimensions es mesuren en graus quadrats. L’esfera celeste té una extensió aproximada de 41.252,961 graus quadrats. Repartint aquests graus quadrats en 89 constel·lacions, resultaria una extensió mitjana de 463,52 graus quadrats per a cada una (l’1,1236 % del total). Vegem a la diapositiva següent les cinc constel·lacions més grans i les cinc més petites, amb l‘extensió corresponent a cada una, en graus quadrats i en percentatge.
Llista de les cinc constel·lacions més grans i les cinc més petites
Andromeda (Andròmeda), amb la galàxia M 31, i Aquila (l’àguila), amb l’estrella Altair. Observeu que pertany a Andromeda el vèrtex superior esquerre del rectangle del Pegàs
Auriga (el cotxer), amb l’estrella Capel·la, i Bootes (el bover), amb l’estrella Arcturus, dues constel·lacions molt visibles de l’hemisferi nord
Camelopardalis (la girafa), molt a prop del pol nord, i Canes Venatici (els gossos de cacera), amb l’estrella Cor Caroli, també a l’hemisferi nord
Canis Major (el ca major), amb l’estrella Sírius, la més brillant del cel, i Canis Minor (el ca menor) amb l’estrella Proció
Cassiopeia (Cassiopea) i Centaurus (el centaure), amb l’estrella Rigil Kent, que es la més pròxima a la Terra
Cetus (la balena) i Coma Berenices (la cabellera de Berenice)
Corona Borealis (la corona boreal) i Corona Australis (la corona austral)
Crux (la creu del sud), així anomenada perquè la seva diagonal major apunta molt aproximadament cap al pol sud, i Cygnus (el cigne), amb les seves estrelles Deneb i Albireu
Draco (el dragó), no ben sencera en la figura, cargolat entre l’Óssa Major i l’Óssa Menor, i Gemini (els bessons), amb les seves estrelles gairebé iguals Càstor i Pòl·lux
Leo (el lleó), tampoc no ben sencera a la figura, amb la seva estrella Regulus, i Lyra (la lira), amb la seva estrella Vega, que tenim a prop del zenit en els vepres d’estiu
Octans (l’octant), constel·lació on està situat el pol sud, i Ophiucus (Ofiuc), que hi ha qui la considera com a la 13ª constel·lació del zodíac
Orion (Orió), una de les constel·lacions més conegudes, amb les seves estrelles Rigel i Betelgeuse, i Pegasus (el pegàs), amb el seu vèrtex superior dret escapçat
Sagittarius (el sagitari), en la direcció del centre de la Via Làctea, i Scorpius (l’escorpí), amb l’estrella Antares, dues constel·lacions veïnes i molt visibles a l’estiu
Serpens Caput (el cap de la serp) i Serpens Cauda (la cua de la serp), situades a banda i banda d’Ofiuc. Si es compten com a constel·lacions separades, el nombre total és de 89 i no de 88
Taurus (el toro), amb l’estrella Aldebaran i el cúmul obert de les Plèiades, i Ursa Major (l’óssa major), amb les seves estrelles Merak i Dubhe, l’alineació de les quals es dirigeix cap a l’estrella polar
Ursa Minor (l’óssa menor), amb el pol nord i l’estrella polar, que es nota que està una mica apartada del propi pol, i Virgo (la verge), amb l’estrella Spica