1 / 29

Lírica iàmbica i: origen, caracterització formal i temàtica

Gèneres literaris grecs : Poesia i Teatre. Lírica iàmbica i: origen, caracterització formal i temàtica. Carles Miralles “El yambo”: relación con el lobo

khalil
Download Presentation

Lírica iàmbica i: origen, caracterització formal i temàtica

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Gèneresliterarisgrecs: Poesia i Teatre. Lírica iàmbica i: origen, caracterització formal i temàtica

  2. Carles Miralles “El yambo”: relación con el lobo • El lobo avanza insidioso, con asechanzas por los caminos torcidos, como recuerda Píndaro en un poema en que se ha referido, desde lejos, a las censuras de Arquíloco y ha presentado a este poeta yámbico “cebado de palabras pesadas de odio”. Teories sobre l’origen del iambe

  3. El mito de Perséfone: origen mitológico del género. ¿Cómo hizo reirYambe a Deméter? La otra versión de Yambe La historia de Arquíloco Duelo de rivales

  4. El yambo no es sólo su metro. Relación con la elegía: el mito de Élege. Conclusiones

  5. Yambo-elegía: • S. VII pero se siguen recitando o cantando hasta finales de la Antigüedad (En el yambo, particularmente, el trímetro yámbico y el coliambo en la poesía didáctica y la fábula). • La flauta: los orígenes en Asia Menor. • El tipo de metro: el uso del verso estíquico (el trímetro yámbico, el tetrámetro trocaico cataléctico, el coliambo) ya de pequeñas estrofas de dos versos, los dísticos elegíacos y los epodos yámbicos (además de elementos yámbicos tienen elementos dactílicos). • SON GÉNEROS POPULARES. Temes i metres

  6. Temática variada: sátira, relato sobre temas privados y públicos en que el autor se ve envuelto, reflexiones y consideraciones sobre los dioses y la vida humana, la exhortación en la guerra, temas simposíacos y eróticos, temas políticos y partidistas, y el epigrama funerario y dedicatorio: el anónimo de las inscripciones y el literario de los poetas. Procede de fiestas populares, orgiásticas, unidas a cultos agrarios.

  7. Conclusiones: • Tipos de verso: Trímetro yámbico, Coliambo, Tetrámetro trocaico (cataléctico). • El yambo: la antesala de la comedia. • Acerca de este género.

  8. Naix a Paros. ProblemesambLicambes (es denota també en la seualitaratura). Es presenta anti-homèricperquèpensa que un veritable guerrer és aquell que lluita valentament però quan no té altra sortida escapa per salvar la vida i poder de nou lluitar. Té una visió realista de la vida. Les seues poesies denoten la temàtica de la moderació, de l’esforç. Era la seua filosofia. arquíloc

  9. Crítictaxatiu. Respectuós i lloador de la divinitat, dóna exemple i diu que la gent ha de fer el mateix perquè ens protegeix i ajuda en la vida. Influència i transmissió complicades. Es denota, sobretot, en la comèdia política.

  10. El nou poeta. Elegia. Fr.1. εἰμὶ  δ᾽ ἐγὼθεράπωνμὲνἘνυαλίοιοἄνακτος καὶΜουσέωνἐρατὸνδῶρονἐπιστάμενος, Sóc un servent, jo, de Eniali, senyor de la guerra, i un expert en el do de las Muses amable. • Expressió de les circumstàncies personals i no d’un passat gloriós. Arch., Fr.2 ἐνδορὶμένμοιμᾶζαμεμαγμένη, ἐνδορὶ δ᾽ οἶνος Ἰσμαρικός· πίνω δ᾽ ἐνδορὶκεκλιμένος. Em guanye els trossos de pa amb la llança, i el vi d’Ismar amb la llança, i bec recolzat en la llança. • Inestabilitat de la naturalesa humana. Iambe de Arch., Fr. 130 τοῖςθεοῖς †τ᾽ εἰθεῖάπαντα· πολλάκιςμὲνἐκκακῶν ἄνδραςὀρθοῦσινμελαίνηικειμένουςἐπὶχθονί, πολλάκις δ᾽ ἀνατρέπουσικαὶμάλ᾽ εὖβεβηκότας ὑπτίους, κείνοις <δ᾽> ἔπειταπολλὰγίνεταικακά, καὶβίουχρήμηιπλανᾶταικαὶνόουπαρήορος.   Confia’t als déus en tot: ells, de vegades, a qui roman en el sòl obscur, l’alcen i lliuren de l’infortuni, i en canvi, altres ataquen i al de més ferm seient el fan caure d’esquenes; mals sense conte segueixen, i l’home camina perdut, faltant-li el suport, enutjat l’ànim. textos

  11. Naix al voltant del 640 aC a Atenes. • Com a home polític: • Context anterior que van comportar la necessitat de la moderaciósoloniana. • Reformes revolucionàries que afavorien un sector arunat: elsjornalers. • Decliupolíticfront a Pisístrat. Soló

  12. Home poètic • Soló,en les seues elegies, expressa el seu conjunt d'idees polítiques. Els seus versos han arribat fins al nostre dies de manera fragmentària, a partir de cites d'autors antics com Aristòtil, Demòstenes, Teofrast, DiògenesLaerci, Diodor Sícul i Plutarc. • Segons Plutarc, Soló va començar a escriure poesia com a passatemps, i en un to més popular que filosòfic. • El seu estil elegíac poder haver-se causa de la influència de Tirteu, tot i que es va introduir en altres gèneres lírics com el troqueu i el iambe, de to més vital i directe.

  13. El paper del legislador com a àrbitre. Fr. 5 a 7. 5.δήμωι μὲνγὰρἔδωκατόσονγέραςὅσσονἐπαρκεῖν,   τιμῆςοὔτ᾽ ἀφελὼνοὔτ᾽ ἐπορεξάμενος· οἳ δ᾽ εἶχονδύναμινκαὶχρήμασινἦσανἀγητοί,   καὶτοῖςἐφρασάμηνμηδὲνἀεικὲςἔχειν· ἔστην δ᾽ ἀμφιβαλὼνκρατερὸνσάκοςἀμφοτέροισι,   νικᾶν δ᾽ οὐκεἴασ᾽ οὐδετέρουςἀδίκως. 6  δῆμος δ᾽ ὧδ᾽ ἂνἄριστασὺνἡγεμόνεσσινἕποιτο,   μήτελίηνἀνεθεὶςμήτεβιαζόμενος·   τίκτειγὰρκόροςὕβριν, ὅτανπολὺςὄλβοςἕπηται ἀνθρώποιςὁπόσοιςμὴνόοςἄρτιοςἦι. 7  ἔργμασι (γὰρ) ἐνμεγάλοιςπᾶσινἁδεῖνχαλεπόν, Perquè és veritat que al poble li vaig donar privilegis molts, sense que res els llevara de la seua dignitat ni ampliar-ne; i, en quant a la gent influent, i que era notada per rica, vaig cuidar també de aquests, a fi d’evitar-los maltractaments; i alçant un escut al meu voltant, aguantí als dos bàndols, i no li vaig deixar guanyar sense justícia a ningú. Com millor obeeix el poble als seus caps, és quan no va molt solt, sense que es sentaapretat; ja que de la fartesa naix l’abús, tan prompte disposa de moltes riqueses l’home incapaç d’ajustar-se-les. Costa, en allò que importa, agradar-los a tots.  textos

  14. LA PRÀCTICA DEL SEXE • Coneixien totes les posturespossibles de l’amor • Predileccionsfísiques • Postures SEXE A L’ÈPOCA DE LA LÍRICA ARCAICA

  15. MASTURBACIÓ I FEL·LACIÓ • Pràctica ben considerada • Cínics • Masturbació femenina. Consolador • Llucià • Fellatio

  16. LES PERVERSIONS I TABÚS • Transvestisme • Exhibicionisme • Bestialisme • Necrofília • Incest

  17. ELS ANTICONCEPTIUS • Tipusd’amuletsanticonceptius. • Soràd’Efes. Propostes de remeisanticonceptius. • Formes d’avortar.

  18. EL SEXE PAGAT • La prostitució sagrada • Relació prostitució amb els temples. • Origen. • Temples. • Afrodita, patrona.

  19. Les putes humils • Impostos • Prostíbuls • Tipus de prostitutes • Clients • Consideració de les prostitutes per partdelshomes • Cost del serve

  20. Relació sexual lèsbica

  21. Masturbació femenina

  22. El missioner

  23. Orgia delssàtirs

  24. Orgia

  25. Perversiózoofílica

  26. Penetració anal

  27. Santuariambfal·lus enormes

  28. http://www.youtube.com/watch?v=9qK9kwMpLuU http://www.venalmundoclasico.com/literatura/arquiloco.pdf videografia

  29. ADRADOS, F.R. Líricos griegos. Elegíacos y yambógrafos arcaicos., Madrid: Alma Mater, 1956. • ESLAVA GALÁN, J. (1997): Amor y sexo en la Antigua Grecia; Ed. Temas de Hoy, Madrid. • LÓPEZ FÉREZ, J. A. ed., Historia de la literatura griega, Madrid 1988. • MIRALLES, C. “El Yambo”, Madrid: Estudios clásicos 90 pp.11-25 • SAFO ET ALII (2006): Lírica. Poemas corales y monódicos; Ed. Gredos, Madrid. • Bibliografía citada en la bibliografía utilizada: • Pellizer, E. Favoled’identità. Favole di paura, Roma, s.a. • Píndaro II 55-56. Citado en Miralles, C. “El Yambo”, Madrid: Estudios clásicos 90. bibliografia

More Related