180 likes | 268 Views
Balanç i perspectives de l’actuació dels Consells Escolars Municipals de Districte. Secretaries del CEMB i dels CEMD. Jornades PEC 2005 Escola, barri i territori. Contingut. Trajectòria dels consells escolars municipals de districte (CEMD)
E N D
Balanç i perspectives de l’actuació dels Consells Escolars Municipals de Districte Secretaries del CEMB i dels CEMD Jornades PEC 2005 Escola, barri i territori
Contingut • Trajectòria dels consells escolars municipals de districte (CEMD) • Els CEMD com a referents de la xarxa educativa dels territoris
Marc legal dels CEMD • Llei 25/1985Consells Escolars • Decret 404/1987Organització i funcionament dels Consells Escolars Municipals • Ple de l’Ajuntament de Barcelona de 19 d’abril de 1989Aprovació del Reglament de Constitució del Consell Escolar Municipal de Barcelona (CEMB) i dels Consells Escolars Municipals de Districte (CEMD)
Funcions dels CEMD • Han de ser consultats, tant per l’Administració educativa com per l’Ajuntament, sobre temes que afectin l’ensenyament i relacionats amb el districte i/o municipi. • Han d’exercir la seva funció assessora davant l’administració. • Poden elevar informes i propostes sobre qüestions relacionades amb llur competència.
Composició dels CEMD (*) La meitat provenen de les organitzacions, associacions i sindicats que són proposats per les organitzacions o federacions corresponents (**) La representació és paritària entre el sector públic i el privat concertat
La tasca desenvolupada (I) Algunes xifres: • Més de 2.500 persones han participat en els CEMD • 8 processos electorals per a la renovació dels membres dels CEMD
La tasca desenvolupada (II) • Elaboració de diversos documents, organització de campanyes de seguiment i de suport i participació en diversos espais de debat: • Seguiment i publicació d’informes sobre la preinscripció a la ciutat • Seguiment del mapa escolar de Barcelona (establiment de criteris, dictàmens i al·legacions al Mapa de la Formació Professional, celebració d’una jornada, elaboració d’un document). • Propostes de modificació al Reglament d’ús social de les instal·lacions escolars. • Participació en el PEC de Barcelona. • Anàlisi sobre l’escolarització de l’alumnat immigrat i de minories i organització d’unes jornades sobre el tema. • Promoció de la participació dels diversos sectors de la comunitat educativa a les eleccions dels consells escolars. • Organització de diverses conferències (Llei de Qualitat, Horari i calendari escolar, Debat del MEC, Pacte Nacional per l’Educació…) • Organització d’un programa d’accions formatives per a pares i mares i creació d’una pàgina web. • Suport a l’associacionisme de pares i mares i promoció de la participació de l’alumnat. • Seguiment dels consells escolars dels centres docents públics de la ciutat i dels centres privats concertats. • Publicació d’un butlletí informatiu.
ELS CEMD COM A REFERENTS DE LA XARXA EDUCATIVA DELS TERRITORIS
Els CEMD i la xarxa educativa territorial EL REPTE Com fer que els CEMD siguin els elements vertebradors del conjunt de consells escolars de centre (CEC), a la vegada que creïn i aglutinin una xarxa participativa en l’àmbit territorial?
Dues premises bàsiques (I) • La importància de la participació en l’àmbit educatiu • És un valor fonamental per al desenvolupament i enfortiment de la democràcia. • La normativa ha de recolzar la participació en els òrgans gestors dels centres. • La participació requereix d’un aprenentatge. • Per una acció educativa de qualitat, cal implicar els diversos estaments que intervenen en l’educació. • El Projecte Educatiu de Centre ha d’incorporar la participació com a valor de referència. • L’escola participativa ha d’establir un clima de diàleg, confiança i respecte entre els diversos estaments.
Dues premises bàsiques (II) • La importància del Consell Escolar de Centre (CEC) • És el màxim òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern dels centres. Tanmateix, ha de recuperar el seu caràcter d’òrgan de govern i avaluació del centre docent. • Es constaten diferències significatives entre les funcions, competències i activitats dels consells escolars dels centres sostinguts amb recursos públics. Caldria homologar funcionaments. • Cal regular els òrgans de participació dels diversos nivells educatius i que es desenvolupi la normativa per les llars d’infants, les escoles d’adults i els centres d’educació especial. • Cal incorporar els representants dels nous agents educatius (monitors, serveis educatius…) • Cal incorporar representants municipals en els CEC dels centres concertats. • Ha de tenir capacitat per donar resposta als problemes de forma compartida amb les AMPES i l’alumnat. • Ha de ser un referent educatiu prioritari. Cal reconèixer-li capacitat d’autonomia i que disposi d’interlocutors vàlids a l’Administració. • Cal que tinguin capacitat per definir i acordar les línies d’acció educativa que han de constituir un projecte educatiu de centre singular.
Situació actual • Diverses iniciatives de les AAPP i dels agents educatius i socials presents al territori no coordinadesentre sí per a relacionar-se amb l’entorn. Exemples: • Iniciatives institucionals (equipaments municipals, Plans Educatius d’Entorn, Projecte EXIT…) • Iniciatives compartides institucions – agents educatius (camins escolars, Agenda 21, PAE…) • Xarxes socio-educatives (coordinadores de direccions de centres públics, d’AMPES…) • Iniciatives d’educació no formal (CJB i CJC, UFEC…)
Diagnòstic de la realitat La gran diversitat d’iniciatives i agents, • Aporta una gran riquesa en l’acció educativa • Genera dispersió d’esforços i certa duplicitat És el moment d’impulsar projectes de col·laboració que es concretin en un projecte educatiu de territori
El paper dels CEMD Objectius dels CEMD: • Fer-se ressò i canalitzar les actuacions del seu territori. • Establir vincles de comunicació, col·laboració i relació entre els diversos CEC i de ciutat, i els agents d’educació formal i no formal del territori.
Què caldrà fer? • Obrir-se a la representació de les xarxes de la comunitat educativa presents al territori (barris i districte). • Intensificar la participació en els CEMD dels serveis educatius i les entitats vinculades. • Aprofitar al màxim el nombre de llocs reservats en els CEMD per a les entitats educatives i/o socials d’especial rellevància i estudiar si són suficients. • Intensificar la relació amb els centres i les entitats de lleure, tot creant un flux entitats – CEC – CEMD.
Iniciatives amb potencial • De suport a les AMPES(propostes formatives per a pares i mares, web paresimares, intercanvi d’experiències entre AMPES, promoció de la participació en fires d’entitats, coordinació de serveis…) • De suport a l’alumnat(foment de l’associacionisme, formació i intercanvi d’experiències…) • De suport als centres(recomanar instruments per a la formació en la participació dels alumnes) • Ús social de les instal·lacions i equipamentsescolars(avaluació, seguiment normatiu i de l’aplicació pràctica, funció d’arbitratge)
Principals conclusions • Salt qualitatiu per tal que els CEMD siguin els aglutinadors de la xarxa de participació en el territori. • Cal utilitzar les estructures formals existents, fent-les més flexibles. • Cal aprofundir i desenvolupar al màxim el reglament actual. • Les Administracions han de veure el CEMB i els CEMD com organismes representatius de la comunitat educativa del territori i com assessors i consultors de les seves polítiques educatives.