LA LITERATURA MEDIEVAL

1. LA LITERATURA MEDIEVAL En aquesta unitat s’estudiaran: - Els antecedents de la literatura catalana: la literatura trobadoresca. L’obra de Ramon Llull. - Les quatre grans cròniques.

2. ESTILS I PRECEPTIVES • Hi havia dos grans grups de trobadors segons l’estil que practicaven. • El trobar clus, estil hermètic i obscur, ple de mots de gran dificultat. • El trobar lèu, senzill i clar. • Tots componien els poemes d’acord amb unes normes estrictes de rima, forma estròfica i temàtica.

3. AMOR CORTÈS • La temàtica principal és l’amor. • En el poema, la dama i el seu enamorat estan units per un jurament de fidelitat amorosa: ella (domina / midons) és una dona casada (per això el seu nom s’amaga amb un pseudònim senhal) i és objecte del vassallatge del poeta (drutz); també interven altres personatges, com els acusadors (lausengiers), que expliquen al marit (gilós) l’engany de què és víctima.

4. GÈNERES TROBADORESCOS • La cançó. És el gènere amorós per excel·lència: el trobador es declara vassall de la dona, la lloa, la idealitza i li promet fidelitat. Sol tenir entre cinc i set estrofes, anomenades cobles; al final de cada estrofa hi ha la tornada, que es repeteix, i que sol contenir el senyal. • La pastorel·la. És un diàleg, que normalment té lloc en un camí, entre un cavaller i una pastora que és requerida d’amor. • La dansa. És una composició amorosa que presenta una part central, cantada per un solista, i un refrany, en què intervé un cor. • L’albada. Manifesta la felicitat dels enamorats per l’arribada del dia, que fa possible que es trobin. Sovint, però, el sentiment és a la inversa, perquè l’arribada del sol comporta la separació dels enamorats.

5. Altres gèneres trobadorescos • El sirventès. És un poema satíric en el qual el trobador manifesta odi o enemistat envers una persona, que podia ser un altre trobador; sovint, el poeta insulta el seu rival. • El plany. És un elogi fúnebre en record de la desaparició del senyor o d’un amic.

6. SOCIETAT FEUDAL I CULTURA CORTESANA • L’edat mitjana és el període històric que comprèn des de la caiguda de l’imperi romà, l’any 476, fins a la presa de Constantinoble pels turcs el 1453. • Solem diferenciar entre l’alta edat mitjana (segles X, XI i XII) i la baixa edat mitjana (segles XIII, XIV i XV). • El sistema d’organització social, política i econòmica que la caracteritza s’anomena feudalisme. • Es basava en una economia agrària i la divisió de la societat en estaments. • El terme feudalisme fa referència al territori o feu governat per un senyor feudal.

7. LA LÍRICA TROBADORESCA • S’origina a les corts occidentals, al sud de França, en el segle XII. • Va ser la primera mostra de poesia culta expressada en una llengua romànica, l’occità, i va constituir la base de la lírica europea. • Els primers poetes catalans van adoptar la llengua i la tradició dels trobadors. • Altres factors van afavorir aquest fet: la proximitat geogràfica, l’afinitat lingüística i els lligams polítics entre totes dues corts, que van mantenir una relació estreta i constant durant molts segles.

8. L’occità o provençal que empraven els trobadors era una llengua supradialectal usada exclusivament en l’àmbit literari i que no s’identificava ben bé amb cap llengua parlada. • La prosa medieval s’escrivia en llengua catalana; la poesia, de caràcter culte, s’expressava en occità. • Durant els segles XII i XIII, el concepte de trobador es contraposava al terme poeta. Els trobadors componien en llengua vulgar cançons de caràcter profà que s’interpretaven davant un públic cortesà. En canvi, els poetes versificaven en llatí composicions d’inspiració religiosa destinades a la lectura individual. • Els poemes trobadorescos mostren una situació arquetípica que trasllada les formes de la societat feudal al terreny sentimental: una dama poderosa i casada i un enamorat lleial que s’hi sotmet.

9. Els trobadors gaudien d’un gran prestigi.Tenien una sòlida formació retòrica i musical ieran ben considerats en dins de la societat feudal. • Hi havia trobadors professionals i d’altres que versificaven per plaer. • Guillem de Peitieu (1701 – 1126) va ser el primer trobador occità i el més important de la primera generació de trobadors. • Postriorment van destacar Jaufré Raudel, Marcabrú, Cercamon, Bernat de Ventadorm, Giraut de Bornelh i Arnaut Daniel. • També hi va haver dones trobadores, trobairitz, com la comtessa de Dia i Azalais de Porcairagues. • Els més importants van ser Guillem de Berguedà i el rei Alfons II. • Al segle XIII destaquen Guillem de Cabestany, Huguet de Mataplana, Ramon Vidal de Besalú, Cerverí de Girona i Jofre de Foixà.

10. La relació entre dama i trobador reproduïa la relació entre senyor i vassall. • La dama era el senyor i rebia el nom de domna (‘senyora’) o midons (‘el meu senyor’). • Aquests termes feien referència necessàriament a una dama casada, aleshores les donzelles no tenien cap mena d’entitat jurídica. • El trobador era l’hom (‘vassall’) i l’amor es transformava en en servei: l’enamorat servia fidelment la dama de la mateixa manera que el vassall servia el seu senyor. • Aquesta relació es basava en: la lleieltat, generositat, educació, refinament… Aquestes virtuts configuraven la cortesia, concepte oposat a la vilania.

11. El trobador analitzava la passió amorosa i la dividia en quatre etapes: • 1. La de fenhedor: timidesa de l’enamorat. • 2. La de pregador: súplica de l’enamorat. • 3. La d’entenedor: enamorat tolerat. • 4. La de drutz: amant.