LITERATURA MEDIEVAL

1. LITERATURA MEDIEVAL La societat feudal Escriure a l’Edat Mitjana M. José Aparici

2. El concepte medieval de literatura • Fer literatura vol dir tenir en compte les obres de la tradició escrita. Llegir i admirar els clàssics va lligat a imitar.Els escriptors introduïen en les sevesobres fragments de textos d’altres autors amb total naturalitat. • Imitar i copiar és una mostra de reconeixement del seu mestratge ètic i estilístic. • Escriure vol dir reescriure les autoritats del passat amb la voluntat de construir una obra pròpia que amb el temps formarà part de la mateixa tradició. • Valoració de la traducció. Es traslladen a diferentsllengües vulgars obres llatines de tot tipus.

3. La societat feudal(Baixa E. Mitjana) • La literatura medieval com a reflexdelsdiferentsestaments: lit. cavalleresca, lit. religiosa, lit. burgesa i popular. • Durant la Baixa E. Mitjana (S.X-XIII), hihaviaduesclasses de persones: elsquimanaven i no treballaven (nobles) i els que treballaven i obeïen (serfs i serves). • Es trobenlligatsmitjançant un jurament de fidelitat i dependència. Manar i obeir “perquèDéuho ha volgut”. • L’església i la noblesaseranelseixosvertebradors per al desenvolupament posterior de la cultura literària europea. • A l’entorn de l’any 1000 la societatestà composta pelclergat, elscavallers i elscamperols.

4. Aquesta divisió tripartita apel.la a la funció “importantíssima” dels laboratores: l’alimentació de tots els altres. Són imprescindibles. • L’objectiu és tenir sotmesos els serfs i les serves, gràcies al treball dels quals els nobles podien viure sense treballar.

6. La noblesa (cavalleria feudal) ostenta el poder temporal. Es tracta de mercenaris al servei dels diferents senyors feudals i de la cristiandat. Els serveis militars es recompensen amb drets feudals: terres, immunitats i/o privilegis. • En una economia bàsicament agrària la propietat de la terra és l’única font de riquesa • La cavalleria/noblesa es caracteritza també pel respecte a la tradició i el rebuig a la novetat i el canvi. • El vassallatge i el sentit religiós de la vida impregnen la conducta de la cavalleria. • La cavalleria ostenta el poder temporal.

7. L’Església és el veritable focus d’activitat cultural, a través dels escriptoris i de les escoles catedralícies. • El clergat ostenta el poder espiritual. El conflicte pel poder entre església i noblesa marcarà la història de l’Edat Mitjana. • L’accés a la literatura arribarà a través de la lectura. Les capes altes de la societat seran les primeres que accedieran a la cultura. • Amb l’aparició al S. XII del 4t. estament, els mercatore (burgesia), l’esquema social s’enfonsa. Això suposa la reacció immediata dels altres estaments de poder.

8. EdatMitjana i llenguallatina • S. X-XII • El llatíés la llengua de cultura. • Divergència entre llatí (cultura) i llatí vulgar (poble) • Accéslent del català a l’escriptura • La literatura comptaamb un públicoient . • La literatura comptaambuns “narradors” que narren en “vulgar” el que la literatura “diu” en llatí: ELS JOGLARS • Tothom parla una llenguadiferent al llatíperò encara no hi ha necessitatd’escriure en la llengua que tothom parla. • 1r. Documentmésanticconservat i al.lusiu a una llengua vulgar: disposiciód’Innocenci IV, l’any 813 ontransmet la necessitat de predicar en vulgar.

9. Primers textos • Elsprimers textos mésanticsconservats en català (S. XII): • Homiliesd’Organyà • ForumIudicum • El primer documentmésanticconservat en llengua vulgar: • Concili de Tours (Disposiciód’Innocenci IV) • Elsprimers versos en llenguaromànica (S. XII) • Chanson de Roland • Cantar de Mio Cid

10. Duesrevolucions: el paper i la impremta • S. XIII-XIV Alta EdatMitjana. Redefinició de l’ordre social. • L’Església continua exercint el seu poder en l’àmbitideològic. Augmenta la sevainfluènciadogmàtica: impuls de les croades contra musulmans i heretges. • Les Cortsreialscontinuen la funció de protectors i estimuladors de la cultura. • El saber es va prestigiant i estenent entre totes les capes socials. • Augmenta la demanda de llibres, tantoriginalscomtraduccions. • L’aparició del papertindràconseqüènciesextraordinàries per a la difusió de la cultura. • Primer gran canvi de mentalitat en la transmissiód’informació i de la cultura (1180-1220).

11. L’aparició del paperho altera tot: apareix la prosa, les novel.les es fan mésllargues i elaborades. • El Lanceloten prosa (1225), escrit en francès, ocupa sisvolums de foli, inimaginable en tauletes de cera. • El paperésbarat i pràctic. • Gran divulgació de les obres. El concepte medieval de novel.la començaamb el ReiArtús i clouamb el Quixot(1605). • A finals del S. XV, la impremta,trasbalsarà la difusiód’informació i de la cultura (1450/ Guttemberg). Va permetrereproduirràpidament una mateixa obra i estendre-la. • El 3r. Gran canvi no arribaràfins cinc seglesdesprés. Internet.

12. Literatura de transmissió oral i de transmissió escrita • I és en el món i en la literatura del S. XII on s’origina la literatura del S.XV. • Aquesta literatura parteix de zero, no té models i que se’ls crea perquè ha de crear una llengua literària, una llengua roman, una llengua vulgar, del carrer. • Es tracta del triomf d’una llengua sense tradició, sense escriptura, sense relleu acadèmic, que es forja en el carrer, i que des de l’oralitat es crearà un prestigi. Com es crearà el prestigi? • En el moment en què aquesta llengua passi a ser llengua de la Cort, quan un rei, Jaume I, prengui la llengua del carrer per fer la seva crònica.

13. Aquest procés de dignificació d’una llengua vulgar (provençal) es deurà, en ple S. XII al prestigi del món trobadoresc del S. XII i de la lírica de la “fin amors”. • I qui hi contribuirà serà el joglar, amb una doble funció: d’element esbargidor i d’element informador. • I quina mena de literatura difonien?