160 likes | 549 Views
El Pensador Auguste Rodin. Museu Rodin. París 1880-1900 Postimpressionisme. Escultura s. XVIII i XIX.
E N D
El PensadorAuguste Rodin Museu Rodin. París 1880-1900 Postimpressionisme Escultura s. XVIII i XIX
Les seves escultures eren considerades massa reals, massa properes, massa vives, amb massa caràcter; en definitiva, massa "modernes" per a una societat acostumada a l'ideal acadèmic de bellesa.
El seu mètode de treball combina elements antics i moderns. Rodin disposava d'un taller, com els mestres medievals i renaixentistes, on comptava amb la col·laboració de treballadors especialitzats, i, al mateix temps, utilitzava la fotografia, un art realment nou a la seva època, per documentar el procés creatiu i reflexionar sobre aspectes concrets del seu treball.
El pensador presidia la Porta de l’Infern. Inicialment havia de ser Dant mirant l’infern. Porta de l’infern 1880 inspirada en “La Divina Comèdia” de Dant. Porta pel Museu d’Arts Decoratives de París. mesurava 6 metres d’alçada.
home nu aparent actitud reflexiva, i molt neguit interior posició sedent mà dreta subjectant el cap mà esquerra damunt dels genoll És la imatge d’un home pensant, elevant-se per sobre de la seva condició d’animal i donant llum als seus pensaments. colze dret recolzat en la cama esquerra
home nu músculs en tensió transmeten la tensió física que ens fa percebre l’actitud de pensar gran realisme vol simbolitzar el pensament torturat en adonar-se del tràgic destí de la humanitat peus i mans exagerats factura poc polida i com a conseqüència fortes ombres
Profeta Jeremíes. Miquel Àngel
Marbres LES MARBRES El bes El bes La mà de Déu 1896 La catedral El petó 1886 El bes La Danaide1886
Els Burgesos de Calais 1884-86 . Les tres ombres 1889-1902 Adam 1881 Bronzes Le Monument à Balzac1893-1897
Els burgesos de Calais Rodin va projectar suprimir el sòcol de l'estàtua i col·locar-la arran de terra, cosa que infringia les normes de l'estatuària monumental. Tanmateix, ell ho considerava fonamental per aconseguir que l'obra resultés més contundent, perquè transmetés millor la misèria i el sacrifici del drama que visqueren aquests personatges
Meunier Blay
El desconsol. Llimona El bes. Brancusi