David

1. David Donatello

2. Fitxatècnica • Títol: David • Autor: Donatello (1386 – 1466) • Cronologia: 1444 – 1446 • Estil: Quattrocento • Tècnica: fosa • Material: bronze • Dimensions: 1,58 m (alt) • Localització original: al centre del Pati del Palazzo Medici • Localització actual: Museu Nazionale del Bargello, Florència • Tema: David, un jove pastor de Betlem, va entrar al servei del rei Saül. En una batalla conrea els filisteus David s’oferí per lluitar contra el gegant Goliat. L’estàtua recull el moment en què el jove, un adolescent segons Donatello, descansa després d’haver guanyat Goliat amb la seva fona i haver-li tallat el cap, que resta als seus peus.

3. El David de Donatello és una de les escultures més importants del primer Renaixement. Es tracta del primer cas des de l’antiguitat en què un escultor europeu es va atrevir a crear un nu tridimensional de mida natural. Donatello, format als tallers de Ghiberti, fou el primer gran mestre que introduí els principals temes de l’escultura renaixentista. Si bé a les primeres estàtues encara no es va decidir a recuperar totalment la figura humana exempta, ja que estaven fetes per ocupar una fornícula (espècie de nínxol) i depenien, per aquest motiu, del marc arquitectònic, alliberà totalment el seu David de manera que pot ser vist des de totes les perspectives.

4. ANÀLISI FORMAL Composició La graciositat d’aquest adolescent es deu a l’equilibri i harmonia del seu posat. Afermat al terra amb la cama dreta, l’heroi reposa el peu esquerre sobre el cap de l’enemic vençut amb l’actitud despreocupada de qui se sap vencedor. El peu esquerre en posició endarrerida i la cama flexionada, units al moviment sinuós dels braços, i una lleu torsió corporal permeteren a Donatello marcar la musculatura del David i dotar-lo d’un dinamisme contingut. La corba del cos respon a l’ideal de Praxíteles.

5. Composició La naturalitat que respira l’escultura prové d’aquesta estudiada composició: l’angle que forma la cama lliure és compensat pel braç esquerre, que recolza als malucs. De la mateixa manera, el braç dret, que descansa sobre el puny de l’espasa, repeteix el moviment de la cama esquerra. El posat descuidat del vencedor afavoreix la inclinació dels malucs que es contraposa a la posició erecta del tòrax. La inclinació del cap accentua la gran naturalitat de la figura que, a més, resulta molt sensual.

6. En aquesta estàtua, veritable símbol de Florència, queda clara la devoció per l’estatuària clàssica; David és, en realitat, un efeb antic impregnat d’una nova elegància idealista fruit del vernís cultural de l’època. Donatello conjugà el patetisme (intensitat emocional) gòtic amb una voluntat clàssica de composició que féu que l’escultura assolís una tensió fins llavors desconeguda. Les seves estàtues gaudeixen d’una gran expressivitat i d’un marcar naturalisme, apreciable en els moviments dels cossos i en el modelatge dels vestits o, en el cas de David, dels complements que porta.

7. Estil Els mestres florentins de començament del segle XV ja no s’acontentaven repetint les velles fórmules que servien als artistes medievals, sinó que van decidir-se a estudiar el cos humàobservant els models i demanant-los que posessin per a ells. Les escultures de Donatello semblen tan naturals perquè reprodueixen moviments reals i perquè, a més, l’artista les va saber dotar d’una gran harmonia. Com a novetat, l’escultor aportà la utilització del modelatge còncau del període gòtic al servei d’un realisme basat en el coneixement geomètric de la natura. Posteriorment, en el seu període de maduresa artística, Donatello s’allunyà de la influència clàssica i va posar més èmfasi en el realisme i el dramatisme de l’acció en obres com Els miracles de sant Antoni o Judith i Holofernes. La generació de l’escultor Donatello s’havia cansat definitivament del refinament repetitiu de les estàtues de l’estil gòtic i va intentar crear figures més vigoroses i plenes de vida.

8. INTERPRETACIÓ Contingut i significació A més del seu sentit religiós, la victòria de David també té un sentit al·legòric que narra com la pacífica república de Florència s’imposà sobre les agressives Milà i Nàpols. Encara que no es conserva cap document que provi quin fou el motiu de la realització de l’estàtua, se suposa que, ja que el seu emplaçament original havia de ser el palau dels Mèdici, aquests van tenir-hi alguna cosa a veure. La tradició explica que la victòria de l’heroi bíblic havia de fer al·lusió tant a la resistència militar com a la resistència política de Florència sota el pròsper govern dels Mèdici. Donatello convertí el seu David en el símbol de la ciutat en fer que portés el barret típic dels camperols toscans, que dóna més gràcia i airositat a l’estilitzada figura.

9. Funció David desprèn un hedonisme públicament i joiosament pagà. El vencedor de Goliat ja no és solament un heroi, sinó que és un jove extraordinàriament sensual, ingenu i seductor. Aquesta estàtua és una síntesi afortunada entre el classicisme i el gòtic que conjumina la passió pel cos del primer amb l’elegància cortesana del segon. Donatello recuperà la idea del cànon de bellesa humana com a tema escultòric i donà, amb els seus retrats, un nou impuls a l'escultura. Extret de : LLACAY, Toni. Visualart. Ed. Vicens Vives, 2009