Ones

1. 4t ESO Ones

2. Ona Ona Moviment vibratori Un cos realitza un moviment vibratori quan es mou al voltant d’una posició d’equilibri. Nivell d’equilibri Punt d’origen de la vibració Moviment vibratori Les partícules de l’aigua experimenten un moviment vibratori amunt i avall, al voltant del seva posició d’equilibri. Una partícula vibra i comunica energia a la partícula veïna, que comença a vibrar i comunica energia a la partícula més propera, i així successivament

3. Moviment ondulatori La propagació d’un moviment vibratori a través d’un medi s’anomena moviment ondulatori. ONA

4. Propagació de l’ona 1 s 2 s 3 s 4 s Propagació de l’ona 1 s 2 s 3 s 4 s Tipus d’ones Segons les dimensions de propagació. Segons el medi en què es propaguen. Segons la direcció en què vibren les partícules del medi amb relació a la direcció de propagació de l’ona. Vibració de les partícules Aire So Unidimensionals Longitudinals Mecàniques Vibració de les partícules Bidimensionals Buit Llum Tridimensionals Electromagnètiques Transversals

5. Magnituds que caracteritzen una ona Longitud d’ona (λ) A partir d’aquí l’ona es repeteix. Cresta Línia d’equilibri El temps que un punt del medi triga a completar una vibració s’anomena període (T). Focus Freqüència (f, ν)f = 1 / T Amplitud (A) Velocitat de propagació (v) v = λ/ T Vall I també (v) v = λ · f

6. Més intensitat Més dinàmica Intensitat i energia d’una ona Una ona és més intensa quan la seva amplitud és més gran. Com més gran és la freqüència d’una ona, més energia té.

7. Producció del so El so és una forma d’energia provocada per la vibració d’un cos que es propaga mitjançant ones mecàniques. La caixa de fusta amplifica el so. L’ona sonora que produeix el diapasó és tridimensional. La membrana de l’altaveu vibra i sona la música. Quan es colpegen les làmines es produeix so. El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.

8. Propagació del so FOCUS MEDI MATERIAL ELÀSTIC RECEPTOR Orella Aire Detectors electrònics La velocitat del so (velocitat a què es desplaça el so) depèn de la densitat del medi a través del qual viatja. En l'aire, aquesta velocitat és d'uns 340 metres per segon, tot i que varia amb la temperatura i la humitat.

9. Característiques del so TO INTENSITAT TIMBRE Amplitud alta Clarinet 100,0 Hz So greu 400,0 Hz So agut Amplitud mitjana Amplitud baixa Trompeta El timbre està relacionat amb la forma de les ones sonores, i permet distingir els sons dels instruments i les veus de persones diferents. La intensitat permet identificar el so com a fort o dèbil. El to permet distingir els sons aguts dels greus.

10. Aplicacions de les ones sonores SONAR ECOGRAFIES MEDICINA Una ecografia obté imatges emprant els ecos d'una emissió d'ultrasons dirigida sobre un cos com a font de dades per formar una imatge dels òrgans amb finalitats de diagnòstic. Un transductor emet ones d'ultrasons. Aquestes ones sonores d'alta freqüència es transmeten cap a l'àrea del cos que s'estudia, i es rep el seu ressò. El transductor recull el ressò de les ones sonores i un ordinador converteix aquest ressò en una imatge que apareix en la pantalla El sonar (acrònim de Sound Navigation And Ranging) és un sistema de localització submarí similar al basat en l'emissió d'ultrasons, que reboten en els cossos submarins, i la recepció i interpretació dels seus ressons

11. La reflexió del so La reflexió és el canvi de la direcció de propagació d'una ona en la superfície de separació entre dos medis diferents de tal manera que el front d'ona retorna cap al medi en el qual s'havia originat El so es reflecteix de la mateixa manera que ho fa una pilota que xoca amb un obstacle Fenòmens relacionats amb la reflexió: - l’eco - la reverberació Als teatres es col·loquen cortines per evitar la reverberació.

12. Altres fenòmens associats al so Refracció del so L’absorció del so Difracció del so Quan una ona sonora incideix sobre un medi, una part de l’energia de l’ona és absorbida per les particules que formen aquest medi. Quan el so incideix sobre un obstacle o un forat és capaç de envoltar-lo i continuar propagant-se. Les ones sonores, si canvien de medi de propagació, es refracten en canviar de velocitat i direcció de propagació.

13. El so en l’ésser humà L’òrgan responsable de la percepció del so és la orella.

14. La Llum La llum és una ona electromagnètica que es propaga en totes direccions i no necessita cap medi material per propagar-se. Els nostres ulls reben la llum que es reflecteix en els objectes i el nostre cervell la processa en forma d’imatges. La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

15. Propagació de la llum Veiem els objectes perquè reflecteixen una part de la llum que els arriba. Zona il·luminada Llum Focus de llum Llum reflectida Ombra En un medi homogeni, la llum es propaga en línia recta. Penombra Medis transparents Medis opacs Medis translúcids

16. Els eclipsis Sol Terra Lluna ECLIPSI DE SOL Total Parcial Zona d’ombra Sol Terra Lluna ECLIPSI DE LLUNA Zona de penombra

17.   r i La reflexió de la llum Quan un raig de llum arriba a la superfície de separació entre dos medis, té lloc una reflexió. Normal Raig reflectit Raig incident REFLEXIÓ ESPECULAR REFLEXIÓ DIFUSA

18. La refracció de la llum Quan la llum passa d’un medi a l’altre, la seva velocitat canvia i la direcció del raig també varia. El fenomen s’anomena refracció. La moneda que hi ha al fons del bol buit no es veu. Ara aboca-hi aigua, i observaràs com la moneda és visible.

19. Vermell Groc Blau La dispersió de la llum La dispersió de la llum consisteix en la separació de cadascuna de les radiacions que la formen per efecte de la refracció. Normal Llum blanca Prisma de quars o de vidre

20. 10 103 105 107 109 1011 1013 1015 1017 1019 1021 1023 KHz MHz GHz L’espectre electromagnètic Tot el conjunt de les radiacions electromagnètiques que hi ha conforma l’espectre electromagnètic. Ones de molt baixa freqüència Ones de radi Microones Infraroig VIS UV Raigs X Raigs γ Raigscòsmics Freqüència Nebulosa del Cranc

21. Aplicacions de la reflexió de la llum Amb un mirall pla obtenim una imatge que resulta de la prolongació visual dels raigs reflectits. Variant l’angle que formen dos miralls modifiquem el nombre d’imatges que s’obtenen. El calidoscopi està format per dos miralls que es tanquen en un tub formant un angle determinat.

22. La polarització de la llum La llum està formada per una série d’ones que vibren transversalment a la direcció de propagació. El polaritzador només permet el pas de l’ona que vibra en el pla adient.

23. La llum i les interferències En l’experiment de Young, en intercalar un objecte opac amb dues escletxes estretes a la projecció de la llum d’un focus sobre una pantalla, es produeixen una sèrie de franges il·luminades i fosques alternades. La interferència en el cas de la llum determina en alguns casos la foscor o un increment de la llum en superposar-se dues ones lluminoses.

24. La percepció de la llum en l’ésser humà L’òrgan responsable de la percepció de la llum és l’ull.