L’EDAT ANTIGA

1. L’EDAT ANTIGA 5è de primària

2. LES EDATS DE LA HISTÒRIA • La història es divideix en 5 etapes. Cada etapa ocupa un espai en el temps (no totes duren els mateixos anys o segles) • Prehistòria: aquesta és l’etapa més llarga. Dura més de 3000 anys. Va des del 3000 aC fins a l’aparició de l’escriptura. Hi ha dues etapes clares: el paleolític i el neolític. Del paleolític al neolític els prehistòrics passen de ser recol·lectors, nòmades i caçadors a ser agricultors, sedentaris i ramaders.

3. Edat antiga: va des de l’aparició dels primers escrits fins al 476 d.C (quan cau l’Imperi Romà). En l’edat antiga apareixen grans civilitzacions com els grecs, els romans i els egipcis. • Edat mitjana: va des del 476 d.C fins al 1492, moment en que Colom descobreix Amèrica. L’edat mitjana dura 10 segles i és l’època dels cavallers, dels castells i de les fortaleses.

4. Edat moderna: aquesta etapa va del 1492, moment en que Colom descobreix Amèrica, fins al 1789 (moment de la revolució francesa). Aquesta és l’època dels descobriments que ajuden a navegar (mapes, brúixola i caravel·les). • Edat contemporània: va des de 1789 quan es va produir la revolució francesa fins avui dia. És l’edat en la que heu nascut i l’època dels invents (cotxes, màquines, ordinadors, etc...)

5. FRIS CRONOLÒGIC • Un fris cronològic és una línea del temps on ressaltem els esdeveniments més importants. • A continuació podem observar un fris cronològic de la història (cal fixar-se en la durada de cadascuna de les edats)

6. SEGLES I NUMERACIÓ ROMANA • Els romans van inventar-se una manera de numerar, el que es coneix com els números romans. • Un segle són 100 anys. • El naixement de Crist marca la separació entre aC (abans de Crist) i el dC (després de Crist). Abans de Crist comptem els segles enrere i després de Crist es compten com nosaltres estem acostumats, progressivament.

7. A continuació es troba la relació de nombres romans amb la seva equivalència amb el nostre sistema de numeració.

8. POBLADORS DE LA PENÍNSULA. • Al començament de l’edat antiga, a la península ibèrica vivien dos grups de persones ben diferenciats, els ibers i els celtes.

9. IBERS: els ibers ocupaven la part sud i est de la península. Es trobaven sempre a la part costanera del mediterrani i són pobles que van conviure amb els comerciants que van arribar a la costa. • Els ibers vivien en zones altes o prop d’un riu, normalment emmurallades i els seus pobles s’organitzaven en carrers. Les seves cases eren rectangulars.

10. S’organitzaven en tribus i els cap d’aquesta era un reietó. • Els ibers eren grans agricultors de productes com ordi, blat, mill i civada. També eren bons en ramaderia: feien servir els animals per la seva força, les cabres i ovelles per la llet i la llana i el porc per menjar-lo. • Els ibers tenien una llengua i escriptura pròpia.

11. CELTES:els celtes ocupaven la part interior de la península. Eren pobles que no estaven acostumats a relacionar-se amb d’altres (ja que els comerciants difícilment anaven més enllà de les costes). • Aquests també vivien en zones altes i emmurallades. Els seus pobles s’anomenaven castres. • Les seves cases eren circulars i els seus pobles no seguien un ordre concret.

12. S’organitzaven en tribus. Eren ramaders i agricultors i s’abastaven de la seva producció (gairebé mai intercanviaven productes). • Eren especialistes en treballar el metall.

13. PRIMERS COLONITZADORS • Poc a poc van anar arribant diferents pobles a la península que tenien la intenció d’establir-se e una colònia i vendre i comprar productes als pobles de la península. No tenien interès en quedar-se i anar conquerint territori sinó tenir llocs on poder vendre les seves produccions.

14. FENICIS: aquests colonitzadors venien d’Àsia, eren grans comerciants i es van establir al sud de la península. • Van arribar al segle VII aC • Van crear colònies com Gadir (Cadis) i Malaka (Màlaga). • Van arribar aquí atrets per l’or i la plata.

15. GRECS: aquests colonitzadors venien de Grècia, eren grans comerciants i es van instal·lar al nord-est de la península (actual Catalunya). • Van arribar al segle VI aC • Van crear colònies com Rhode (Roses), Empòrion (Empúries) o Sagunt. • Van arribar aquí atrets pels metalls, l’espart i la sal.

16. CARTAGINESOS: aquests colonitzadors venien d’Àfrica, eren grans comerciants i es van establir l’est de la península. • Van arribar al segle III aC • Van crear colònies com Cartago Nova (Cartagena) o Ebussus (Eivissa) • Van arribar aquí perquè volien ampliar el seu territori, enmig de la competició amb els romans per conquerir més terres.

17. ARRIBADA DELS ROMANS A LA PENÍNSULA • Els romans volien controlar tot el Mediterrani i per això es van enfrontar als cartaginesos. • Es van enfrontar en tres guerres, conegudes com les guerres púniques i, finalment, van acabar guanyant els romans. • Van arribar al 218aC a la península i van desembarcar a Empúries. Tanmateix, van decidir no quedar-se allà i continuar avançant. Va ser quan van establir-se a Tarragona (Tàrraco).

18. CONQUESTA ROMANA • La conquesta romana va durar més de 200 anys. Va començar al 218aC i va acabar al 19aC, quan August va derrotar a tots els pobles que estaven en contra dels romans. • Els pobles d’interior van ser més difícils de conquerir perquè van oferir més resistència.

19. ROMANITZACIÓ • La romanització és el procés pel qual els hispans adopten els costums romans poc a poc. • Primer l’exèrcit i després els altres pobladors que van enviar de Roma, van anar introduint les lleis, la llengua i els costums romans. • El primer que va fer l’exèrcit és transformar els pobles ibers i celtes en ciutats romanes. • Van fundar ciutats com Barcino (Barcelona) o Hispalis (Sevilla)

20. Canvis més importants:

21. HERÈNCIA ROMANA • Els romans ens van deixar com a herència: • Vies de comunicació: van començar a fer vies de comunicació. La via que comunicava la península amb Roma es deia Via Augusta (en honor a August) • Idioma: el llatí va anar esdevenint en altres idiomes com el català i el castellà. • Lleis: les lleis actuals deriven de les lleis romanes. • Religió: la seva religió ha perdurat fins avui dia, el cristianisme.

22. MONUMENTS ROMANS • Com a monuments importants dels romans encara ens perduren: • Aqüeducte de Segòvia: servia per dur l’aigua d’una part a una altra. Estaven vigilats per evitar enverinaments.

23. Teatre de Mèrida: era el lloc on es realitzaven obres de teatre. Tenien les mateixes funcions que avui dia. • Amfiteatre de Tarragona: tenia diferents funcions => batalles entre animals i persones; entre esclaus i batalles navals (tot i que aquestes les feien al mar, aprofitant que estava al costat.