Unitat 11

1. La filosofia de Nietzsche Unitat 11

2. Pàgina 384 1. Les claus per entendre la filosofia de Nietzsche1.0. Introducció • Dades biogràfiques. • Friedrich WilhelmNieztsche neix en 1844 aRöcken (a prop de Leipzig, Alemanya). • Educat en un ambient religiós (els seus avis i el seu pare van ser pastors protestants). • Becat a e internat a Pforta (escola d’elit d’aristòcrates) va ser un estudiant model. • 1864 estudia teologia a la universitat de Bonn (encara que no ho tenia gaire clar). • Influenciat pels seu professor Ritschl (apassionat de la filologia clàssica) es desplaça a la universitat de Leipzig i abandona la idea de fer-se pastor (amb el disgust de la seva mare). • Amb 24 anys i sense el doctorat es nombrat catedràtic extraordinari de llengua i literatura greges a la universitat de Basilea. • 1871 publica el “Naixement de la tragèdia” molt mal acollida per les elits i amb pèrdua de la major part del seu alumnat. • 1879, després de 10 anys, es veu obligat a abandonar l'ensenyança per problemes de salut. • De 1879 fins 1889 viu d’una modesta pensió de la universitat. Viatja per Itàlia i el sud de França i escriu les seves obres principals. • 1889 es internat en un hospital psiquiàtric de Basilea amb símptomes de paràlisis cerebral i demència. • 1900mor rere deu anys de vida quasi vegetativa cuidat primer per la seva mare i després per la seva germana.

3. Pàgina 384 1. Les claus per entendre la filosofia de Nietzsche1.0. Introducció • Introducció. La filosofia de Nietzsche suposa una crítica total de la cultura occidental en la que podem destacar dos aspectes: • Aspecte crític. Qüestiona les bases de la filosofia, la ciència, la moral i la religió de la tradició de pensament europeu. És la anomenada filosofia del martell que suposa demolir i invertir tots els valors tradicionals. • Aspecte positiu. Formula una nova proposta de sentit amb la vida com a fonament: una total acceptació d’aquesta amb allò que és bo però també amb els seus aspectes foscos i terribles. Pren-ne nota! pàgina 385 Text pàgina 384

4. Pàgina 385 1. Les claus per entendre la filosofia de Nietzsche1.1. El vitalisme • Corrent de pensament contemporani format per pensadors molt diferents però amb uns trets en comú: • Crisi de la raó il·lustrada. • Reacció enfront la confiança excessiva en el poder de la raó per poder accedir al coneixement d’allò real, dominar la naturalesa o canviar la societat. • Exemples n’havien estat tant: • Hegel (idealisme : raó absoluta : metafísica), com • Comte (positivisme : raó científica : ciència). • Crítica del racionalisme psicològic. • Reacció davant la idea de que la raó és superior als sentiments, les emocions i les passions. • La cultura, construïda d’acord amb aquesta visió, ha empobrit la vida, l’ha mutilat, n’ha impedit el seu desenvolupament: n’ha amagat la seva veritable naturalesa. • La vida com a centre de reflexió filosòfica. • Crítica del mite modern d’una totpoderosa raó i dels seus grans sistemes que han estat impotents per poder explicar la vida. • La vida esdevé l’element irracional rebel a tot concepte o raonament, que és clau per entendre l’existència humana. • La clau d’accés, que ens permetrà captar i expressar la vida, és l’art (les seves metàfores i imatges). • Altres filòsofs vitalistes són el francès HenriBergson (1859-1941) i l’espanyol José Ortega y Gasset (1883-1955).

5. Pàgina 386 1. Les claus per entendre la filosofia de Nietzsche1.2. L’estil aforístic d’un filòsof de la sospita • Nietzsche, un dels “filòsofs de la sospita”. • Denominació creada per Paul Ricouer (1913-2005) per a Marx, Nietzsche i Freud. • En què consisteix la sospita formulada per aquests tres filòsofs?, en preguntar-se: • Quines intencions s’amaguen darrere els valors i els ideals que formen la base de la nostra civilització? Què impulsos i instints? • El punt de vista axiològic i un mètode: la genealogia. • El punt de vista axiològic. • Les idees ontològiques i morals són analitzades psicològicament com a símptoma de les posicions vitals del filòsof que les proposa: • Quins valors (axiologia) amaguen?, Quin diagnòstic fan sobre la vida? (l’atrofien i la debiliten o la potencien i la intensifiquen?). • El mètode: La genealogia. • S’investiga l’origen i l’evolució dels conceptes filosòfics i es descobreix sempre una paradoxa: Quines són les pulsions i els instints dels quals brollen? Justament els contraris als que volen expressar (per exemple el concepte de veritat neix de l’instint de mentida). • L’aforisme: un llampec que il·lumina la ment. • Per què l’obra de Nietzsche no té un caràcter sistemàtic? • Què és un aforisme? • Quina intenció en té?: desafiar al lector (passar de l’exposició d’un saber explícit a un efecte). • Identitat i contradicció (filosofia tradicional) versus analogia i polaritat (Nietzsche).

6. Pàgina 384 1. Les claus per entendre la filosofia de Nietzsche1.3. Influències en la filosofia nietzscheana • Heràclit. • Concepció de l’ésser com a esdevenir, la seva compressió només és possible des de la polaritat de la lluita dels contraris, l’estil aforístic. • Romanticisme alemany. • Davant la decadència europea cal recuperar el passat però les arrels no seran la Bíblia sinó Grècia (des d’aquesta s’ha de repensar la nostra cultura) (Goethe i Humboldt). • Nietzsche rep aquesta admiració per la cultura hel·lènica (i el rigor filològic) i intenta explicar com apareix l’obra d’art (la tragèdia grega), com l’artista es fa càrrec de l’herència popular i l’eleva a art, com neix, es transmet i mor. • Arthur Schopenhauer. • La seva obra “El món com a voluntat i representació”: reinterpreta la idea de la voluntat com a fons originari, la concepció cíclica de l’esdevenir i la primacia dels instints sobre la raó. • Rebuig del pessimisme vital i afirmació alegre i jovial de la vida (no il·lusa com la fe il·lustrada en el progrés). • Richard Wagner. • La seva música és l’obra d’art total equiparable a la tragèdia grega com a mode de compressió de la vida. • Charles Darwin. • Pensament evolucionista: s’ha produït una evolució des dels homínids a l’ésser humà i d’aquest es produirà, igualment, vers al superhome. José Vidal González Barredo