Les cròniques medievals

1. Les cròniques medievals • El llibre dels feits de Jaume I, el Conqueridor • La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del Rey en Pere d’Aragó e dels seus antecessors • La Crònica de Ramon Muntaner o el Llibre (tal com en deia Muntaner) • La Crònica de Pere III, el Cerimoniós

2. La historiografia primitiva • Cronicons: historiografia medieval catalana més antiga escrita en llatí. Són anotacions breus sobre els fets ocorreguts sense cap estructuració cronològica rigorosa. • Historiografia erudita en llatí (s.XIII): destinada a la consulta o a la lectura. Sense intenció literària: De rebusHispaniae(1268) de l’arquebisbe de Toledo R. Ximénez de Rada. Traducció i Gesta Comitumbarcinonensium et regnumAragoniae (1267-1283), redactat al monestir de Ripoll. • Quatre grans cròniques catalanes (s.XIII-XIV): historien l’època de plenitud de la Catalunya medieval i narren esdeveniments contemporanis als seus autors. Gran importància literària i lingüística. • Textos historiogràfics (s.XV): Històries e conquestes dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona de per Tomici La fi del comte d’Urgell, anònima.

3. Els precedents de les cròniques: les cançons de gesta • Narracions en llengua vulgar, en vers, amb caràcter caràcter èpic , transmeses oralment. N’hi ha de dos tipus: A) Les difoses pels joglars, que eren “els recontadors de gestes antigues”. Se centraven en episodis antics explicats amb molts elements llegendaris. B) Les difoses pels “recontadors de novelles” que relataven les notícies d’actualitat i esdevenien els periodistes de l’època.

4. Els precedents: les cançons de gesta • En alguns capítols de les cròniques que tracten temes típics de la cançó de gesta es poden trobar restes d’aquestes cançons prosificades (rima dissimulada, anacoluts, repeticions,...). • En les de Jaume I, Bernat Desclot i Ramon Muntaner trobem exemples de cançons de gesta prosificades, no en la de Pere III, perquè se serveix de les fonts de la Cancelleria reial, cosa que fa que tingui un estil més eixut i monòton.

5. Característiques comunes • Van ser redactades entre finals del segle XII i durant el segle XIV. Foren escrites per Jaume I, Bernat Desclot ( o Bernat Escrivà, tresorer reial), Ramon Muntaner i Pere III, el Ceremoniós. Dos eren reis i els altres, l’un era escrivà de la Cancelleria reial i l’altre havia estat un militar noble al servei de la corona catalanoaragonesa. Les cròniques són escrites a instància de la monarquia i tenen un caràcter polític de propaganda i justificació de l’acció governamental dels monarques. També tenen un caràcter didàctic perquè serveixen de model i d’exemple per als futurs reis (Miralls de prínceps). La visió dels fets que mostren és providencialista i exalten l’heroisme i el patriotisme de la dinastia.

6. Característiques comunes • Historien fets contemporanis als narradors a la manera d’unes memòries modernes. Les obres de Jaume I, el Conqueridor i de Pere III, el Cerimoniós són les úniques autobiografies de monarques medievals escrites amb el “nós” majestàtic. Així mateix, la de Jaume I, la de Pere III i la de Ramon Muntaner es veu més clarament que són memòries. Són el testimoni d’una època: l’època de plenitud de la Catalunya medieval i de la seva expansió i consolidació. Aquesta època és descrita segons el punt de vista subjectiu del narrador. Destaca sobretot pel fet de narrar fets contemporanis als seus autors o poc anteriors, contràriament a les d’altres literatures que es dediquen al passat llunyà.

7. Característiques comunes • Des del punt de vista lingüístic són de gran interès pel fet de presentar gran varietat de registres, per contenir cançons de gesta prosificades, per tenir gran varietat d’estils a l’hora d’explicar uns fets, a tall de justificació. A la de Jaume I es fa servir un llenguatge viu i popular ple de refranys dites i expressions col·loquials. En R. Muntaner fa servir procediments joglarescos com el “què us diré?” i sempre s’adreça a uns “senyors” que són els seus oients.

8. Característiques comunes • Des del punt de vista literari, alguns episodis s’acosten als temes de les cançons de gesta i d’altres a les novel·les de cavalleria posteriors, per tant, hi trobem una barreja entre realitat i ficció.

9. Crònica de Jaume Iel Conqueridor o el Llibre dels Feits (1244-1276) • L’autor, Jaume I (Montpeller 1208 – València 1276), explica en primera persona (el “nós” majestàtic) la seva vida i el seu llarg regnat (63 anys). Cal destacar les següents dades: 1r va iniciar el seu regnat als cinc anys i va casar-se per primera vegada als tretze; 2n el 1228 va conquerir Mallorca; 3r el 1233 conquesta del regne de València; i 3r l’1 de maig de 1258 va signar el tractat de Corbeil. • Jaume I és el cavaller cristià que Ramon Llull caracteritza en el seu llibre de l’Ordre de cavalleria. Les característiques destacades són: el seu llinatge noble, la seva presència física, la valentia, la lleialtat a la paraula donada, generositat, cortesia i honor, la fe cristiana, la protecció dels febles. Destaquen els trets humans en mostrar els petits fets de la seva vida, el sentiment religiós del rei, la bel·licositat a l’hora de relatar les batalles, l’amor als seus regnes.

10. Crònica de Bernat Desclot o Llibre del Rey en Pere d’Aragó e dels seus antecessors (1283-1288) • La crònica parla de les conquestes que van realitzar els reis en aquella època. Comença parlant sobre el naixement de la confederació catalanoaragonesa. Abraça el període històric que va des de 1114 fins a 1285. Descriu també els regnats d’ Alfons I el Cast, Pere el Catòlic, Jaume el Conqueridor i Pere el Gran. El comte-rei Pere el Gran, hereu de Jaume el Conqueridor, és el protagonista de la crònica de Bernat Desclot, és descrit com un heroi cavalleresc. • Aquesta crònica tracta sobretot dos grans temes: la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos i el seu alliberament pel rei Pere II el Gran. • Bernat Desclot va ser probablement Bernat Escrivà, un tresorer reial que procedia d’un poblet anomenat es Clot, del Rosselló. Altres diuen que possiblement fos del vescomtat de Castellnou (que va ser una jurisdicció comtal del pagus de Vallespir al Rosselló) • Té un caràcter subjectiu, a més de presentar l’ideal cavalleresc, heroisme, fidelitat i crueltat. • Aquesta crònica va tenir una gran projecció a l’època ja que va servir de font per a historiadors i per a escriptors.

11. Crònica de Ramon Muntaner o el Llibre (1325-1328) • Ramon Muntaner (Peralada 1265 – Eivissa 1336) als seus seixanta anys, és a dir a l’any 1325, va començar la redacció d’aquesta crònica. Comença la seva obra amb el naixement de Jaume I (primer rei que va conèixer en persona). Explica tots els esdeveniments que ha viscut o que han passat al llarg de la seva vida per mitjà de la crònica com si fos un testimoni, el testimoni d’un súbdit de la corona. Des del 1301 es pot seguir la vida de R. Muntaner a través de la crònica. Certament, el cronista va dedicar la seva vida al servei de la dinastia catalana en 32 batalles en què va participar. El text comprèn cinc regnats. • És la més llarga de les quatre cròniques. Té un esperit èpic i un estil narratiu d’un romanç cavalleresc explicat amb to planer, amb marques d’oralitat, amb moltes descripcions, amb molts recursos narratius de tradició diversa, amb molta vivesa i realisme a l’hora d’explicar les aventures, amb molta fantasia en alguns moments. És l’única narració occidental que historia l’expedició catalana a Grècia. Muntaner, com a vassall fidel que és, explica unes coses que van passar de veritat, les narra com si es tractés d’una novel·la, d’un roman protagonitzat per un heroi modèlic. La narració aparentment real amaga informació i sovint exagera el paper de l’heroi.

12. Crònica de Pere III, el Ceremoniós (1349-1383/85) • Pere III va començar a escriure la crònica l’any 1349 i va morir sense veure-la acabada. El seu fill es va encarregar que l’acabessin i finalment la va enllestir el rei Joan. • Pere el Cerimoniós va ser rei d'Aragó, Catalunya, València i Sardenya (Balaguer 1319 - Barcelona 1387). La personalitat del rei es veu en el text sobretot en els esdeveniments ocorreguts durant el seu regnat. És vist com un cavaller del renaixement i no com un cavaller medieval. Sovint se’ns mostra com un monarca absolutista. Ell va ser l’impulsor de moltes reformes dins la Cancelleria reial i promotor de traduccions de tractats de medicina, astronomia, obres jurídiques, autors clàssics llatins; per tant, d’alguna manera és un impulsor de l’humanisme. • La seva crònica explica en primera persona (amb el “nós” majestàtic) cinquanta anys de la seva vida (1319 – 1369). Abraça tot el seu regnat (tret dels seus darrers anys) i el del seu pare, Alfons III, el Benigne. Consta d’un pròleg d’estil oratori del mateix rei, sis capítols o llibres i un apèndix. El rei controlava sovint la redacció, la planificava, en dictava parts i deia les fonts que s’havien de fer servir. • És la més curta i la darrera de les quatre cròniques. No conté cap cançó de gesta prosificada. La voluntat d’exactitud fa que la relació de fets sembli un dietari