La geografia i els procediments geogràfics

1. La geografia i els procediments geogràfics IES JUNÍPER SERRA DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS

2. Paràmetres tècnics • Power Point • Diapositives: 92 • Hipervincles: a partir de les diapositives 5-7 (índexs-organigrames). • Transició d’una diapositiva a l’altra: “clic” amb el mouse.

3. Introducció • Amb aquesta presentació del departament de Ciències Socials, l’alumnat pugui comptar amb un material visual que, complementàriament a les activitats de l’aula, serveixi per introduir alguns elements bàsics de la geografiacom a disciplina científica. • Per això, a través de les 92 dispositives que conformen aquesta unitat, els alumnes podran disposar d’un seguit d’informacions indispensables per comprendre i analitzar visualment:

4. Introducció • A) El concepte de geografia,tot analitzant les diferents branques en què es subdivideix aquesta ciència. • B) Els principals procediments geogràfics, especialment, els que es refereixen a la localització i a la representacióde l’espai geogràfic, tals com: • La xarxa i les coordenades geogràfiques. • Els sistemes de projecció i l’escala cartogràfica. • Els tipus de mapes. • El mapa topogràfic. • C) El desenvolupament de la cartografia al llarg de la història, tot dedicant especial atenció als personatges i esdeveniments clau del procés.

5. Índex

6. Índex

7. Índex

8. El concepte de geografia • Geografia: concepte que procedeix dels termes grecs “ge” (terra) i “graphein”(descriure). • La geografiaés la ciència que mira d’analitzar i d’explicar la localització i la distribució en l’espai dels diferents elements de la superfície terrestre. • La complexitat de la geografia és deguda a la complexitat mateixa dels fets que estudia. • El seu objecte és l’anàlisi dels resultats de les relacions entre dues estructures diverses: la física i la humana. • Ambdues són objecte d’estudi de moltes altres ciències que n’analitzen aspectes parcials (geologia, biologia, sociologia, economia, etc.).

9. Les branques de la geografia

10. La geografia general

11. La geografia general

12. Les eines dels geògrafs

13. Els procediments del mètode geogràfic • La localització de l’espai: • La xarxa geogràfica. • La representació de l’espai: • La cartografia.

14. La localització de l’espai geogràfic • La xarxa geogràfica permet localitzar qualsevol punt sobre la superfície terrestre. • Mitjançant línies imaginàries: • Meridians. • Paral·lels. • La xarxa de meridians i paral·lels determina les coordenades geogràfiques: • Latitud (0-90ºN/S) a partir de l’Equador. • Longitud (0-180ºE/W) a partir del meridià de Greenwich.

15. Les coordenades geogràfiques:línies de latitud i de longitud

16. Les coordenades geogràfiques

17. La representació de l’espai geogràfic

18. La representació de l’espai: la cartografia • La cartografia és la ciència que té per objecte l’elaboració de mapes, així com la seva utilització. • El mapaés la representació simplificada de la superfície terrestre sobre una superfície plana. • La realització de mapes requereix: • Un sistema de projecció. • Una escala.

19. Les projeccions cartogràfiques • Projecció cartogràfica: acció i resultat de representar una regió de la superfície terrestre sobre un pla. • Alteracions més usuals de la projecció cartogràfica: • Deformació de l’escala: l’escala no és la mateixa en tots els punts del mapa. • Deformació de l’àrea: àrees iguals en el globus no determinen àrees iguals en el mapa. • Deformació de la forma: la zona projectada no té la mateix forma que la zona originària. • Principals tipus de projeccions: • Cilíndrica. • Cònica. • Azimutal.

20. Els sistemes de projecció • Projecció cilíndrica • Xarxa perpendicular de meridians i paral·lels. • Els paral·lels tenen una separació variable. • Els meridians són equidistants. • L’exemple més representatiu és la projecció de Mercator.

21. Els sistemes de projecció • Projecció cònica simple • Es projecta un hemisferi sobre un con, tangent al globus per un paral·lel (paral·lel base). • Els paral·lels són arcs de cercle concèntrics al pol. • Els meridians són radis de cercle que convergeixen al pol. Paral·lel de contacte

22. Els sistemes de projecció • Projecció azimutal o polar • Tipus de projecció obtinguda a partir de la cònica simple. Fa tendir el con a un pla en què la xarxa de meridians i paral·lels són equidistants. • Els paral·lels són cercles concèntrics al pol. • Els meridians són radis de cercle que convergeixen al pol. • S’utilitza, sobretot, per representar les regions polars.

23. Els sistemes de projecció • Projeccions pseudocilíndriques • Són aquelles en què els paral·lels són rectilinis. • Per exemple: la projecció sinusoïdal que permet representar tot el globus, bé que les grans distorsions apareixen a les zones polars. • O la projecció homolosina de Goode que distorsiona mínimament les zones de la terra i és emprada per fer mapamundis.

24. Els sistemes de projecció Cilíndrica Cònica Azimutal Homolosina

25. La representació de la Terra • La projecció de Mercator (1569) • Projecció cilíndrica. • Deforma la superfície de la terra. • L’hemisferi Nord està sobredimensionat. • L’Equador està desplaçat. • Col·loca el continent europeu al centre del mapa. • Amèrica del Nord i Europa es veuen més grans.

26. La projecció de Mercator • Els errors de Mercator: • Europa (9,7 milions Km2) sembla més extensa que Amèrica Llatina (17,8 milions Km2). • Àfrica (30 milions Km2) sembla més petita que l’URSS (22,4 milions Km2). • Amèrica Llatina (17,8 milions Km2) sembla més petita que Groenlàndia (2,1 milions Km2).

27. La Mediterrània a la projecció deMercator

28. La representació de la Terra • La projecció de Peters(1973) • Projecció cilíndrica. • Representa les dimensions de la Terra amb més fidelitat. • L’Equador està situat al centre del mapa. • Col·loca el continent africà al centre del mapa. • Les deformacions més grans es donen a la zona dels pols.

29. La projecció de Peters

30. L’escala • Escala és la relació constant que hi ha entre la distància sobre el mapa i la distància real mesurada sobre el terreny representat. • Dos tipus d’escala: • Gràfica. • Numèrica.

31. Petita i gran escala • A l’escala numèrica, com més petit és el denominador més gran és l’escala. • Mapes a petita escala: a partir de 1:10.000.000. • S’utilitzen per representar grans porcions de la Terra. • Mapes a mitjana escala: compresos entre 1:10.000.000 i 1:100.000. • Mapes a gran escala: inferiors a 1:100.000 • Representen poc espai territorial, però els accidents representats hi són indicats amb molt de detall. Per exemple el Mapa Topogràfic Nacional a escala 1:25.000 o 1:50.000.

32. Mapes a diferents escales

33. Tipus de mapes • Mapes temàtics: • D’isolínies. • De diagrames. • De fluxos. • De coropletes. • Anamòrfics o distorsionats. • De figures. • Mapes topogràfics.

34. Mapes d’isolínies • Utilitzen línies corbes que uneixen punts d’un mateix valor: • Temperatures. • Precipitacions. • Pressió atmosfèrica, etc.

35. Mapes de diagrames • Utilitzen diagrames de barres, de sectors, etc. per tal d’oferir informació (bàsicament estadística) sobre l’espai representat.

36. Mapes de fluxos o de línies • Les línies o fletxes solen representar moviments. • Les línies o fletxes tenen un gruix proporcional al volum del moviment.

37. Mapes de coropletes • Utilitzen colors o trames per representar l’àrea que ocupa un fenomen.

38. Mapes anamòrfics o distorsionats • Canvien les dimensions reals dels països o regions per fer-los proporcionals al fet que cartografien. Aportacions al camp de la investigació científica

39. Mapes de figures • Utilitzen figures (esferes, quadrats, figures diverses) per localitzar fenòmens puntuals.

40. El mapa topogràfic • El Mapa Topogràfic Nacional representa els aspectes físics i humans més destacatsd’una zona del territori nacional. • Característiques bàsiques: • Escala 1/25000; 1/50.000. • Aspectes físics: • Representació del relleu (corbes de nivell o isohipses). • Hidrografia. • Vegetació natural. • Aspectes humans: • Usos del sòl. • Hàbitat. • Toponímia.

41. El mapa topogràfic. Les corbes de nivell (isohipses) • Les corbes de nivell (isohipses) són línies que uneixen punts del terreny que tenen la mateixa altura. • Són línies equidistants. • Com més gran és l’escala d’un mapa, més petita és l’equidistància. • Mapa topogràfic a escala 1:25.000, l’equidistància és de 10 metres. • Mapa topogràfic a escala 1:50.000, l’equidistància és de 20 metres.

42. El mapa topogràfic. Les corbes de nivell (isohipses)

43. Diferents accidents del relleu • La cota indica l’alçada del relleu sobre el nivell de la mar. • El punt culminant s’anomena cim i la superfície que l’envolta, vessant.

44. Diferents accidents del relleu • El pendent és la inclinació o desnivell del terreny. S’expressa mitjançant un percentatge que indica els metres que es pugen o baixen per cada 100 m. • El pendent és més pronunciat quan les corbes de nivell estan més pròximes.

45. Diferents accidents del relleu • La carena és la línia divisòria de dos vessants i separa dues conques hidrogràfiques.

46. Diferents accidents del relleu • El congosto barranc és un pas estret entre muntanyes que ha estat excavat per un riu o torrent.

47. Diferents accidents del relleu • El tàlveg o vall és el lloc on van les aigües que baixen pels vessants.

48. Diferents accidents del relleu • La disminució de les corbes de nivell indica una depressió quan el terreny que l’envolta té una major alçada.

49. La cartografia a través del temps • Mapamundi. Anònim segle XV

50. El món antic • Mesopotàmia: primers intents de representació gràfica d’un territori. • Una de les mostres més antigues és una peça de fang que representa la vall del riu Eufrates. Trobada a uns 300 km de Babilònia, està escrita en caràcters cuneïformes i hom li calcula uns 4.500 anys d’antigüitat. • Aportacions més notables del món antic: • A la Mediterrània: cultura grega. • Figura més destacada: Ptolomeu(90-168).