ROMANTICISME DE DELACROIX

1. Per Pablo Vera i Gabriel Cano ROMANTICISME DE DELACROIX

2. *ÍNDEX* Biografía Obra Realització de la seua Obra Història Obres més representatives Algunes de les seues Obres La llibertat guiant al poble

3. Biografia Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix fou un pintor francés. Segons nombrosos historiadors, Delacroix va poder ser fill biològic del polític Charles Maurice de Talleyrand-Périgord. Pel que sembla, el seu pare "oficial" havia quedat estèril a causa d'una malaltia. De totes maneres, Eugène va ser registrat com fill de Charles Delacroix, polític de professió, i de Victorie Oeben pertanyent a una família d'artesans i divertgents. Va ser el més emblemàtic pintor del moviment romàntic aparegut en el primer terç del segle XIX, la influència del qual es va estendre fins als impresionistes. Etiquetat inicialment com neoclàssic, encara que oposat totalment a Ingres, ambdós són criticats en els diferents Salons en els quals exposaven. A partir de l'exposició de 1855 Delacroix es va convertir en la figura que va saber sobrepassar la formació clàssica per a "renovar" la pintura. A la seva defunció, els artistes contemporanis li van rendir sentits homenatges, especialment Gustave Coubert.El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem veure com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.

4. Obra Va indexar nombroses obres que tenien molt a veure amb l'actualitat de la seva època (Les matances de Quios o la Llibertat guiant al poble). També va destacar com pintor religiós malgrat les seves contínues declaracions d'ateisme. Les seves obres manifesten un gran mestratge en la utilització del color. Als 18 anys va ingressar en l'Escola Superior de Belles Arts, en l'estudi de P. Guérin on Théodore Géricault i el Baró Gros van ser els seus mestres. Visitava freqüentment el Louvre, estudiant i copiant als grans pintors que admirava: Rubens, Velázquez, Rembrandt, Paolo Veronese, i es va debatre entre la tradició i el classicisme i el desig de trobar, després de les aparences, la realitat.

5. Realització de la seua obra El pintor paisatgista Bonington li va ensenyar a pintar la natura. Raymond Soulier el va iniciar en l'aquarel·la. El 1827 exposa La mort de Sardanàpal, un quadre on fa gala d'una de les seves més esplèndides combinacions del color, ple de daurats i vermells. Amb un traçat ple de vigor, després d'un esbós al tremp va fer una sèrie d'estudis parcials al pastís i, després, al natural. El quadre va ser venut el 1847 a M. Wilson, que l'instal·la en el seu castell de Brie, el que va provocar una greu deterioració del quadre, i va requerir una difícil restauració. L'artista freqüenta els salons literaris on coneix a Stendhal, Mérimée, Victor Hugo, Alexandre Dumas, Baudelaire. Melòman apassionat, es relaciona amb Paganini, Frédéric Chopin, Fran Liszt, Franz Schubert, entre d'altres; Delacroix prefereix l'amistat de músics, escriptors (George Sand) i poetes a la dels pintors de la seva època.

6. Història • El 1822, Delacroix exposa, per primera vegada, Dante i Virgili als inferns, una obra plena de força, d'una composició ambiciosa i colors molt treballats: la llum es llisca sobre les musculatures inflades, un incendi consumeix una ciutat (en segon pla), les capes onegen al vent. La fantasia, el macabre i l'erotisme s'entremesclen. Dos anys més tard pinta Les matances de Quios, una obra enèrgica i amb un colorit molt més viu. Ambdós quadres concretitzen la seva ambivalència interior que es debat entre el romanticisme i el classicisme, entre disseny i color, polèmica interna que li acompanyarà durant tota la seva vida. • El 1825, Delacroix es va a Anglaterra on passarà tres mesos estudiant als pintors anglesos, de manera especial a John Constable, el major paissatgista europeu de l'època. Tracta de desvetllar la tècnica i l'ús dels colors, analitzant els efectes psíquics que aquests provoquen. • El 1832, realitza un llarg viatge al Marroc i Algèria, descobrint allí l'enlluernadora llum i color dels seus paisatges, les seves gents, la sensualitat i el misteri, sensacions intenses que es reflectiran en tota la seva obra posterior. Quan torna del Marroc rep encàrrecs oficials per a decorar i pintar diversos edificis públics: el Saló del rei del palau de Borbó, el palau de Luxemburg, la Galería d’Apol.lo del Louvre... El seu quadre més popular La Llibertat guiant al poble, també conegut com La barricada (1831), li va valer la Creu de la legió d’honor. • El 1857 va ser admès a la Acadèmia de Belles Arts. Algunes de les seves obres més il·lustres es troben al Museu del Louvre. L'obra de Delacroix inspirarà a un gran nombre de pintors, per exemple Vincent Van Gogh. A part de la seva producció pictòrica, va deixar una estimable producció gràfica, majorment litografies. • El 1827 va crear una sèrie inspirada en la novel·la "Faust" de Goethe, a qui li va dedicar una litografia. La portada d'aquesta sèrie guarda similituds (segurament no casuals) amb “Els Capritxos" de Goya. • En el seu Diari exposa els seus pensaments i idees sobre art i els artistes, compara les seves pròpies obres anteriors i posteriors, les analitza i dissecciona, i expressa les seves opinions sobre l'art, la política i la vida. Aquest diari constitueix una interessant font d'informació respecte a la seva vida i la seva època. Delacroix va morir el 13 d'agost de 1863 a París.

7. Obres més representatives Alina, la mulata (1824), Museu Fabre, Montpeller. La masacren de Quios, (1824), Museu del Louvre, París. Grècia sobre les ruines de Missolonghi, (1826), Museu de Belles Arts, Bordeus. La mort de Sardanàpal, (1827-1828), Museu del Louvre, París. La Liberté guidant le peuple, (1830), Museu del Louvre, París. Les dones d'Alger, (1834), Museu del Louvre, París. La batalla de Taillebourg, (1835-1837), Museu del Castell de Versalles. Autorretrat amb armilla verda (1837), Museu del Louvre, París. Autorretrat, (1840), Galeria dels Oficis, Florència. Entrada de les coades a Constantinoble, (1840), Museu del Louvre, París. Paisatge a Champrosay, (1849), Museé Malraux, el Havre. El genet àrab (1854), Museu Thyssen-Bornemisza. La promesa d'Abidos, (1857), Kimbell Art Museum. Ovidi a casa dels escites, (1859), National Gallery, Londres. La caça del lleó, (1861), The Arts Instituten, Chicago. La gran giga (1855-1856).

8. Representació de les seues Obres

9. La llibertat guiant al poble • Títol: La llibertat guiant al pobleAutor: Delacroix, EugèneDatació: 1830Estil: romanticismeEscola: francèsTècnica: oliSuport: tela; 2,60 m x 3,25 mLocalització actual: Museu del Louvre, a Paris • Es tracta d'una pintura al·legòrica de la Revolució de Juliol de l'any 1830, pintada el mateix any, que tingué lloc a París on apareixen els diferents estaments socials i tendències que varen propiciar aquests fets. En primer terme hi apareix una representació al·legòrica de la llibertat, que duu un fusell amb una baioneta i una bandera francesa, la que es va reprendre a partir d'aquesta revolució. El quadre va ser pintat poc després dels fets i va ser adquirit pel monarca Lluís Felip I de França.

10. Bibliografía www.iberlibro.com › DAIX, Pierre cienciassocialesies.blogspot.com/ www.iesmontilivi.net www.iesmontilivi.net

11. FINAL Gràcies per la atenció Marta, aprova-nos!