Mirandes de Montserrat: Sant Jeroni pel camí nou

1. Aquesta excursió la podeu trobar al llibre Explorar Catalunya Volum 2 Excursió nº 29 Mirandes de Montserrat: Sant Jeroni pel camí nou Fer el cim de Sant Jeroni, el punt més alt de Montserrat, per una ruta clàssica, fàcil i captivadora, utilitzant el funicular per superar els desnivells més forts, i fruint sempre d’àmplies panoràmiques des de la carena de la serra de les Paparres. Per a nois i noies de 8 a 12 anys

2. La nostra excursió té com a punt de partida el monestir de Montserrat

3. Per tal d’arribar fins al monestir, podem utilitzar diversos mitjans de transport col·lectiu a més de l’autocar. Un dels més tradicionals ha estat l’Aeri de Montserrat

4. I en els darrers anys podem incorporar el recuperat cremallera de Montserrat

5. Arribem com arribem, Montserrat és un lloc ideal per veure mitjans de transport poc habituals i força sostenibles. Aquí podem veure un detall de les vies del cremallera

6. I la nova estació, a la zona del Monestir

7. Des de la zona del Monestir podem observar les vies de funicular de Sant Joan, punt de destí inicial per a la nostra excursió Des de la mateixa zona del monestir ja podeu veure el nostre destí final: l’ermita de Sant Miquel i la seva

8. Al monestir podem començar a impregnar-nos de l’ambient d’aquesta zona de la muntanya, amb excursionistes, turistes de tot tipus, romeries… i les figures pètries de les agulles que ho contemplen tot

9. Per començar el nostre itinerari, ens hem de desplaçar tot just a la plaça de l’Abat Oliva, un dels centres neuràlgics de la zona del monestir

10. Mossos d’Esquadra Tot just a tocar de l’oficina dels Mossos d’Esquadra, comença el nostre itinerari

11. Allà trobarem un camí cimentat en rampa que porta cap als funiculars de Sant Joan i la Santa Cova i al Càmping de Montserrat

12. Passarem de llarg el funicular de la Santa Cova i ens dirigirem cap al de Sant Joan

13. Ens disposem a pujar al funicular fins al Pla de les Paparres

14. Es tracta d’un funicular modern que ens ajuda a superar ràpidament un fort desnivell

15. Una vegada al Pla de les Paparres, podem aprofitar per anar a veure l’aula de Natura, que es troba al pis superior de l’estació

16. L’Aula és oberta en el mateix horari que el funicular

17. Allà podem trobar informació geològica, sobre fauna...

18. I una terrassa no gaire ampla però amb uns plafons informatius que ens faciliten la identificació de les agulles, dels ocells...

19. I una perspectiva del Monestir a vista d’ocell

20. Una cop feta la visita, tornarem al pis de baix i iniciarem el nostre camí tot just per sota del pont de l’Aula

21. El camí és ample i ben fressat i apareixen algunes marques de pintura groga que ens acompanyaran al llarg de tota l’excursió

22. Tot just al primer revolt trobem la primera cruïlla de camins. El nostre camí és el de l’esquerra, marcat amb unes marques molt difuses de color groc. El de la dreta, marcat amb marques grogues i blanques de PR l’hem de deixar de banda. Marques grogues Marca de PR X Camí a St. Jeroni

23. El camí travessa boscos humits al peu de les agulles

24. I molts trams amb les ja tradicionals escales montserratines. Malgrat que hi pugui haver algun desviament, com el de la dreta, nosaltres sempre seguirem pel camí principal

25. El primer tram del camí és força espectacular i freqüentat pels turistes que hi pugen amb el funicular. No us estranyi de veure per aquesta zona gent amb xancles, tirants, o qualsevol altra cosa que ens puguem imaginar

26. A més de turistes , també és força fàcil de veure escaladors, sobretot a la Gorra Frígia, una de les agulles més característiques de la zona

27. Si busquem bé, a les parets que surten del mateix camí, ens serà fàcil trobar vies d’escalada amb les seves característiques “xapes”

28. El camí està ben protegit amb baranes i les vistes són espectaculars

29. Des d’alguns punts del camí, encara és possible veure la zona del monestir

30. Podem jugar a trobar les agulles que coneguem, a posar-los-hi nom… En el fons a entrar de ple a l’univers petri montserratí

31. A les obagues, també ens podem trobar grates sorpreses, com és el cas d’aquest til·ler. De ben segur que la majoria d’infants no saben que la til·la s’agafa d’un arbre...

32. I parem atenció amb el grèvol. Durant molts anys la gent l’ha tallat per Nadal per guarnir les cases amb les seves fulles verdes i les seves boles vermelles. Cal que sapiguem que aquesta “tradició” el va portar a desaparèixer de moltes zones i que és prohibida la seva recol·lecció. Si fem aquesta excursió a l’hivern, podrem gaudir dels seus colors i veure com alguns animals s’alimenten dels seus fruits

33. El nostre camí continua en direcció a Sant Jeroni i, en algun punt, es troba excavat a la roca

34. Com ja hem dit abans, unes marques grogues una mica desdibuixades ens acompanyen al llarg de tot el camí

35. De cop i volta apareix a la nostra esquerra un mirador. Es tracta de l’anomenat Mirador de la Icona o de la Serra de les Paparres

36. Poc després, a l’esquerra, unes escales ens marquen la pujada al mirador

37. Des del mirador tindrem unes vistes magnífiques

38. Amb Sant Jeroni, el Serrat del Moro i el Cavall Bernat com a teló de fons Cavall Bernat Serrat del Moro St. Jeroni

39. Després de descansar al mirador, continuem pel camí principal en direcció al nostre objectiu, amb el Cavall Bernat a la nostra dreta

40. Durant tot l’itinerari apareixen diversos camins secundaris que no hem de prendre. Són camins oberts pels escaladors i que porten al peu de roques i agulles. Alguns d’ells estan marcats amb pintura, altres amb fites… nosaltres seguirem sempre el camí principal sense desviar-nos Fita Marca de pintura taronja

41. Abans de marxar d’excursió, sempre podem recollir informació sobre llegendes, històries… Sobre el Cavall Bernat de Montserrat n’hi ha unes quantes. I de roques amb aquest nom, a tot el país encara més

42. Com ja us hem comentat, els corriols que surten d’aquest camí són força nombrosos X

43. Val la pena aturar-se a contemplar el paisatge

44. Ens apropem a la zona de Sant Jeroni. Oi, que aquesta agulla ens recorda alguna cosa?

45. Al llarg del camí, trobarem diverses fites de terme. Aquestes pedres són part de la nostra història i encara serveixen per delimitar els diferents termes municipals

46. Les marques grogues, tot i que estan desdibuixades,ens acompanyen durant el camí

47. I eviten que ens desviem del nostre camí. En aquest cas, nosaltres hem de seguir recte X

48. Tot just sota una roca trobem un pont de fusta que ens ajuda a travessar un petit torrent

49. Tot just en travessar-lo podrem observar unes petites gorges que ens venen a il·lustrar com l’aigua transforma i treballa el paisatge. Si fa poc ha plogut les trobarem plenes d’aigua i podrem veure alguns amfibis. Sobretot no els molestem, a Montserrat l’aigua superficial és escassa i aquestes petites basses són fonamentals per a la supervivència de moltes espècies

50. Una cop superat el pont, trobarem el camí cimentat i de pujada. Allà trobarem una cruïlla de camins entre el que porta a Sant Jeroni i el que va cap al Monestir. Nosaltres continuarem rectes