120 likes | 246 Views
DONES DE RESURRECCIÓ. El matí encara no ha dit cap paraula i un silenci clar embolcalla tota la vida. Cap besllum no enlluerna els ulls, cap estridència no irrita l’oïda, ni cap brisa entela els perfils. Clareja el dia amb rubor virginal i les dones de Galilea
E N D
El matí encara no ha dit cap paraula i un silenci clar embolcalla tota la vida.
Cap besllum no enlluerna els ulls, cap estridència no irrita l’oïda, ni cap brisa entela els perfils.
Clareja el dia amb rubor virginal i les dones de Galilea arriben al sepulcre. Volen ungir el cos amb l’aroma d’esperança.
Han perdut el seu tresor i són tan febles i pobres que sols poden avançar des de més enllà d’elles mateixes.
L’amor enfonsa les seves arrels en el misteri sempre viu!
La llosa unida a la mort pels segells imperials ja no hi és!
En la foscor de la tomba s’encén una pregunta, s’il·lumina una certesa, una presència s’insinua.
El rumor comença a buscar paraules per explicar-se mentre les dones corren sense cap llast de tristesa en la pell de les seves sandàlies.
Busca’l en la nit i en la sorpresa de l’alba, en el poble travessat, de mans i peus foradats, en la pau, l’alegria, en els noms que estimes i els ulls que t’estimen.
¡Espera’l amb tota la recerca de l’ànima!