1 / 57

Balanç de les Polítiques per a la Inclusió Social

Balanç de les Polítiques per a la Inclusió Social . INDICADORS DE LA POBRESA A EUROPA I CATALUNYA. Alguns indicadors rellevants sobre la pobresa a Catalunya, Estat Espanyol i Europa. Taxa de risc a la pobresa després de les transferències socials. Per sexe:.

mai
Download Presentation

Balanç de les Polítiques per a la Inclusió Social

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Balanç de les Polítiques per a la Inclusió Social

  2. INDICADORS DE LA POBRESA A EUROPA I CATALUNYA

  3. Alguns indicadors rellevants sobre la pobresa a Catalunya, Estat Espanyol i Europa • Taxa de risc a la pobresa després de les transferències socials. Per sexe: (s) Estimació Eurostat- Font: IDESCAT

  4. Alguns indicadors rellevants sobre la pobresa a Catalunya, Estat Espanyol i Europa • Taxa d’atur a Catalunya: • Tal com posen de manifest les dades sobre la taxa d’atur a Catalunya, la crisi ha afectat molt al mercat de treball i s’ha produït un augment de l’atur a Catalunya, en els darrers tres anys de gairebé el 300%, aproximadament. • La crisi, per tant, ha accelerat, eixamplat i aprofundit els fenomen de la pobresa i l’exclusió a Catalunya. Font: Enquesta de Població Activa.

  5. LA RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ EN ELS NOUS ESCENARIS D’INCLUSIÓ SOCIAL

  6. La renda mínima d’inserció en el nous escenaris d’inclusió • Vint anys després de la seva creació, la renda mínima d’inserció (RMI) s’ha consolidat com una de les prestacions més importants en la lluita contra l’exclusió social a Catalunya. • La RMI no només és una prestació econòmica, és un instrument bàsic per afavorir la integració i l’autonomia de les persones, tot incorporant un pla de treball personalitzat que inclou mesures social i laborals. • La RMI aplica un model de protecció mixta: combina la percepció d’una prestació bàsica mínima, d’import idèntic per a tothom, amb una especial protecció per a aquells grups socials que necessiten major empara (famílies monoparentals, famílies amb fills discapacitats, persones soles...) que perceben diferents complements per tal de garantir una millor resposta per assolir una autonomia econòmica. • La RMI ha contribuït a reduir de manera substancial la pobresa extrema a Catalunya, i alhora ha estat un element clau per mantenir la cohesió social.

  7. La renda mínima i els nous escenaris d’inclusió social • Desburocratització en el tràmit: l’aparell de gestió té accés a diferents aplicacions per obtenir la informació necessària per la tramitació de les sol·licituds. El programa disposa d’una plataforma tecnològica que permet efectuar tots els tràmits, les comunicacions i el seguiment de qualsevol aspecte per via telemàtica. Aquests fets suposen una reducció de tràmits i documents, i permet consultar en línia la situació dels expedients en qualsevol moment, tot simplificant el procediment. • L’avaluació ha estat sempre un element fonamental per a la millora del programa. Periòdicament s’han realitzat anàlisis de la situació de la prestació. La darrera avaluació efectuada per Ivàlua, i que abasta la dècada 1998-2009, destaca com a positiu la baixa cronificació dels beneficiaris pel que fa al temps de permanència: més d’un 70% porten menys de 3 anys al programa. • L’escenari actual planteja molts reptes per al futur de la prestació i indubtablement per a les estratègies de treball contra l’exclusió. En aquest sentit s’està treballant en l’anàlisi i millora de tots aquells aspectes que permetin una major adaptació de la RMI a la nova situació socioeconòmica.

  8. La renda mínima i els nous escenaris d’inclusió social • Quantia bàsica 2010: 414,12 € • Complements: Monoparentalitat 81,06 € Fills < 16 anys 40,53 € Fills discapacitats 81,06 € Persona sola 34,51 € Hospitalització 13,80 €/dia Inserció laboral144,94 € Existeixen bonificacions per a cada situació contractual per a que tots els destinataris en surtin beneficiats. • El pressupost destinat al programa ha passat de 62.018.846 d’euros l’any 2005, a 110.000.000 d’euros l'any 2009.

  9. La renda mínima i els nous escenaris d’inclusió social • PUNTS D’INFLEXIÓ A PARTIR DEL 2008 • 1) Es triplica la demanda

  10. La renda mínima i els nous escenaris d’inclusió social • PUNTS D’INFLEXIÓ A PARTIR DEL 2008 2) 27.127 expedients vigents. Més de 65.000 beneficiaris (Dades 6/2010).

  11. La renda mínima i els nous escenaris d’inclusió social • PUNTS D’INFLEXIÓ A PARTIR DEL 2008 3) Augmenta l’heterogeneïtat dels perfils (Dades 6/2010)

  12. LES PRESTACIONS SOCIALS DE CARÀCTER ECONÒMIC: UNA EINA PER A LA INCLUSIÓ SOCIAL

  13. La Llei 13/2006 : conceptes bàsics La Llei 13/2006, de 27 de juliol, (d’ara endavant, Llei 13) neix amb l’objecte de regular les prestacions socials de caràcter econòmic que s’emmarquen en l’ordenament jurídic aplicable a les prestacions econòmiques d’assistència social. D’aquesta Llei, interessa subratllar, pel que tenen d’eines de lluita per a la inclusió social, les prestacions de dret subjectiu, és a dir aquelles on l’usuari/la usuària reuneix els requisits fixats per la Llei i no estan sotmeses a la convocatòria anual (no són de concurrència). L’Administració s’obliga, d’aquesta manera, a fer l’aportació econòmica necessària. El seu objecte és atendre determinades situacions de necessitat en què es troben les persones que no disposen de recursos econòmics suficients per afrontar-les i no estan en condicions d’aconseguir-los o rebre’ls d’altres fonts. No formen part del sistema de la Seguretat Social tot i que se’n poden beneficiar les persones incloses en l’acció protectora d’aquest sistema.

  14. La Llei 13/2006: conceptes bàsics Les prestacions de dret subjectiu de la Llei, gestionades per l’ICASS són: Prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius Prestació complementària a la pensió no contributiva Prestació per al manteniment de les necessitats bàsiques La Llei estableix aquests ajuts econòmics per a les persones amb ingressos inferiors a l’Indicador de Rendes de Suficiència de Catalunya (IRSC), el qual, per a l’any 2010, està establert en 7.967,73 euros (mensual 569,12 €).

  15. La Llei 13/2006: prestació per al manteniment de les despeses de la llar Concepte: l’usuari/usuària no pot atendre amb llurs ingressos les despeses pròpies del manteniment de la llar habitual pel fet que el/la cònjuge o familiar fins al segon grau amb qui compartia despeses ha mort. Quantia íntegra : 45 € Límit d’ingressos per accedir-hi: 8.507,73 € Beneficiaris exercici 2009: 33.758 beneficiaris Despesa executada: 16.722.956,62 €

  16. La Llei 13/2006: prestació complementària per a pensionistes de la modalitat no contributiva Concepte: prestació destinada a complementar la pensió de la modalitat no contributiva del Sistema de Seguretat Social (PNC) per a aquelles persones que no es poden incorporar al món laboral Quantia íntegra : 99,08 € Límit d’ingressos per accedir-hi: 1.188,95 € Beneficiaris exercici 2009: 41.861 beneficiaris Despesa executada: 51.108.721,00 €

  17. La Llei 13/2006: prestació per atendre les necessitats bàsiques • Concepte: prestació que cobreix les necessitats bàsiques que comporten una despesa essencial: manutenció, les derivades de l’ús de la llar, comunicació i transports bàsics, així com totes les que són imprescindibles per viure dignament. • Quantia íntegra : 495,39 € • Límit d’ingressos per accedir-hi: 7.967,73 € • Beneficiaris exercici 2009: 245 beneficiaris • Despesa executada: 780.386,91 €

  18. PLA DE SUPORT AL TERCER SECTOR

  19. El Pla de Suport al Tercer Sector Social Un Pla innovador • El Pla de Suport al Tercer Sector Social 2008-2010, va ser aprovat pel Govern el 14 d’octubre del 2008, com a eina de la Generalitat orientada a potenciar la tasca de les entitats del tercer sector social, que juguen un paper clau en la prestació de serveis del Departament d’Acció Social i Ciutadania i d’altres departaments del Govern. • El Tercer Sector Social està integrat per les associacions, fundacions i cooperatives, com a entitats sense fi de lucre que tenen la seva missió en l’atenció a les persones amb risc d’exclusió. • El Tercer Sector Social en xifres (2009): • L’ integren 7.600 entitats. • Ocupen a més de 100.000 treballadors/es. • Compten amb el suport de 245.000 voluntaris/es. • Atenen a 1.6 milions de persones. • Per tant es tracta d’un soci estratègic, tant pel Departament d’Acció Social i Ciutadania com pel conjunt de la Generalitat, en el desenvolupament de les polítiques d’inclusió social del Govern. En aquest sentit, el Pla de Suport al Tercer Sector Social es va definir a partir de la necessitat de tenir un sector fort i eficaç.

  20. El Pla de Suport al Tercer Sector Social Un Pla innovador • El Tercer Sector Social rep del Departament d’Acció Social i Ciutadania (DASC) més de 533M€ (any 2009), tot representant el 50% de les transferències del Departament (veure quadre següent). • Els objectius del Pla de Suport 2008-2010 es varen estructurar en 3 grans eixos amb 25 mesures per aplicar-lo: 1. Eix de Consolidació i Creixement 2. Eix de Capital Humà i Ocupació 3. Eix de Participació i representació del tercer sector en el òrgans polítics.

  21. Eix 1: Consolidació i Creixement • La despesa del DASC destinada al tercer sector social ha passat de 158M€ l’any 2002 al 533M€ l’any 2009, amb un creixement del 237% Import (Milers d’€) Any

  22. Eix 1: Consolidació i Creixement • Han augmentat notablement els concerts amb el Tercer Sector Social front al sistema de subvencions, tot donant més garanties i continuïtat a les entitats. Import (Milers d’€) Any

  23. Eix 2: Capital humà i ocupació • L’any 2009, es va realitzar un anàlisi del recursos humans que ha permès definir els estratègies d’ocupació del Tercer Sector. • El serveis socials del Tercer Sector han permès crear ocupació estable, amb domini de les dones i amb potencial de jornada a temps parcial.

  24. Eix 2: Capital humà i ocupació • Tot i la situació de crisi, els serveis socials i el Tercer Sector Social tenen potencial de creació d’ocupació

  25. Eix 3: Capital humà i ocupació • Entre les mesures més significatives del eix de Participació, cal destacar les següents: • Participació activa del Tercer Sector en els tràmits d’aprovació de la Llei de Serveis Socials i Infància i del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya. • Representació del Tercer Sector Social al Consell General de Serveis Socials • Participació del tercer sector en els 41 Plans Locals d’Inclusió Social.

  26. Pla del tercer sector 2010-2013 Proposta d’eixos del nou Pla • Actualment està en redacció el Pla del Tercer Sector 2010-2013, que girarà al voltant de 3 eixos: 1. Sostenibilitat 2. Eficiència i competitivitat 3. Coneixement i innovació 4. Participació

  27. PLA PER A LA INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL A CATALUNYA 2006-2009Mapa d’actuacions

  28. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 Les polítiques d’inclusió i cohesió social emergeixen de la combinació de les actuacions que promouen els diversos departaments de la Generalitat. El Pla per a la Inclusió i Cohesió Social 2006-2009 ha permès, d’una banda, elaborar un mapa de les actuacions inclusives promogudes per la Generalitat amb la finalitat de combatre l’exclusió social, i, d’altra banda, la promoció del programa per al desenvolupament dels Plans Locals per a la Inclusió Social (PLIS). Una bona part d’aquestes actuacions inclusives impliquen processos de coordinació i treball transversal entre els diferents departaments de la Generalitat. Aquest catàleg inclou actualment un total de 240 actuacions que incideixen directament o indirectament en la debilitació dels factors que generen exclusió social, i la seva elaboració ha suposat un pas endavant en la introducció de la perspectiva inclusiva en la planificació dels diferents departaments. En aquest context, i a tall d’exemple, es detallen algunes de les actuacions que configuren aquest catàleg.

  29. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 La Llei de Barris: una aposta col·lectiva per la cohesió social La Llei aprovada pel Parlament l’any 2004 preveu la creació d’un fons a disposició dels ajuntaments, que serveis per finançar projectes d’intervenció integral que tinguin per objectiu la millora urbanística, social i econòmica de barris que requereixen una atenció especial. Des de l’any 2004, s’han resolt 7 convocatòries d’ajuts. L’adjudicació de la setena convocatòria es situa en 141 barris amb projectes de regeneració integral en marxa i quatre contractes de barri. Entre les 7 convocatòries s’arriba a més de 1.300 MEUR d’inversió pública compromesa per a la millora integral dels barris d’arreu de Catalunya que beneficiarà més d’un milió de persones (un 14% de la població de Catalunya).

  30. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 La Llei de Barris: una aposta col·lectiva per la cohesió social Com altres polítiques de regeneració urbana, la Llei de Barris té en la seva gènesi la voluntat expressa de ser integral. La manera d’operativitzar aquesta integralitat i dotar-la de valor és establir que els projectes poden preveure actuacions en un seguit de camps (urbanístic, social, econòmic,...) i que es valoraran millor com més camps abastin. L’any 2006, diferents departaments de la Generalitat , sota el paraigua de la Llei de Barris, comencen a desenvolupar programes específics per als barris que ja tenen projectes integrals, ampliant-ne els continguts i dotant de més recursos els projectes. El Departament de Treball va posar en marxa el programa“Treball als Barris” específicament per als municipis que ja disposaven d’un projecte d’intervenció integral. El Departament de Salut , el programa “Salut als Barris” que ha suposat la realització d’estudis sobre la situació de la salut pública i de l’assistència sanitària.

  31. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 La Llei de Barris: una aposta col·lectiva per la cohesió social D’altra banda, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha establert línies específiques d’ajuts a la rehabilitació dels elements col·lectius dels edificis d’aquests barris, i el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Ciutadana ha contribuït a finançar de manera especial els processos de participació ciutadana. Finalment, l’Institut Català del Sòl ha signat convenis per a dur a terme actuacions de remodelació urbana. L’expressió institucional d’aquest afany de transversalitat és la composició dels comitès d’avaluació i seguiment del programa amb representants de PTOP, Medi Ambient i Habitatge, Governació, Acció Social, Economia i Finances, Salut i Treball. En l’arquitectura de la Llei es troba un dens entramat institucional amb dos clars protagonistes –que es corresponen amb els principals finançadors-: la Generalitat, i els mateixos ajuntaments.

  32. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 La Llei de Barris: una aposta col·lectiva per la cohesió social La combinació d’actuacions de tipus urbanístic amb altres de caràcter clarament social, econòmic i mediambiental és una de les grans aportacions de la Llei de Barris i contribueix a configurar una intervenció multidimensional i inclusiva. Tot i la importància del pes de la inversió destinada a elements físics del territori (millora de l’espai públic, ajudes a la rehabilitació d’edificis, dotació d’espais verds,...), les actuacions complementàries dels altres departaments de la Generalitat han estat cabdals per arribar a tots els aspectes substancials de la vida de cada un dels àmbits on s’intervé. En aquest sentit, el programa “Treball als Barris” que promou la realització d’accions complementàries a la Llei de Barris en matèria ocupacional i de desenvolupament local, ha beneficiat, entre 2007 i 2009, a un total de 15.157 persones que viuen als barris que tenen aprovats projectes d’intervenció integral, amb l’objectiu de integrar-les socialment i laboralment. Durant aquest període el Servei d’Ocupació de Catalunya ha destinat un pressupost de 60 MEUR.

  33. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 L’any 2007 es crea la Direcció General d’Oportunitats en el Treball amb l’objectiu de potenciar tots els projectes i les accions que assegurin la igualtat d’oportunitats, tant des de la perspectiva de gènere com d’aquells col·lectius amb més dificultats per accedir al mercat de treball. Un dels objectius d’aquesta Direcció General és promoure mesures transversals per assegurar la igualtat d’oportunitats dins del mateix Departament de Treball i amb altres Departaments. La Direcció General ha impulsat polítiques d’igualtat a partir de l’eix de la diversitat de necessitats i col·lectius amb especials dificultats d’inserció: polítiques laborals per a la diversitat. Entre algunes de les línies desenvolupades cal destacar: El desplegament d’una Estratègia d’Inserció Laboral per a la Inserció de persones amb discapacitat o malaltia mental, de la qual es pot destacar : Desenvolupament d’experiències pilot de concertació territorial amb participació dels agents públics i privats (administració, empreses, agents socials,...) per coordinar recursos i serveis, i definir protocols i criteris d’actuació per tal de millorar la inserció de les persones amb discapacitat. D’altra banda, s’han millorat els serveis específics d’inserció laboral per a persones amb discapacitat i malaltia mental i s’ha donat un important impuls al treball amb suport com a estratègia bàsica d’inserció a l’empresa ordinària, tot ajudant a la incorporació laboral d’unes 900 persones amb discapacitat. En l’àmbit de la intermediació laboral s’ha reforçat el paper de les oficines de treball com a nexe entre les persones amb discapacitat demandants d’ocupació i el món empresarial. Les polítiques d’ocupació com a impulsores de la igualtat d’oportunitats

  34. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 Impuls i suport a les empreses de l’economia social Traspàs de les competències dels centres especials de treball (2009) i desplegament d’un Pla de suport per a la consolidació dels CET a Catalunya (207 CET, 11.000 persones treballadores amb discapacitat) amb un pressupost destinat de 88 M d’euros. Pla de suport per a la promoció i consolidació de les Empreses d’Inserció a Catalunya, amb el desplegament de noves línies de finançament, promoció de les clàusules socials, professionalització i visualització de la seva funció social (48 EI, 1.400 persones treballadores, el 50% en processos d’inserció). Projectes de promoció d’empreses inclusives: es tracta de projectes per a la sensibilització i impuls de les empreses que col·laborin en la inserció de col·lectius amb discapacitat o risc d’exclusió amb un pressupost de 16,8 M d’euros: campanyes de sensibilització, promoció de la signatura d’acords per a la diversitat, difusió del charter per la diversitat, millora dels incentius a la contractació de persones en risc d’exclusió, etc.... Itineraris d’inserció laboral per a persones perceptores de la RMI, joves en situació de vulnerabilitat i d’altres col·lectius amb especials dificultats d’inserció. Es tracta de projectes gestionats per diferents entitats i administracions locals adreçats a desenvolupar itineraris d’inserció sociolaboral, fent especial incidència en l’acompanyament laboral. Les polítiques d’ocupació com a impulsores de la igualtat d’oportunitats

  35. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 Plans Educatius d’Entorn: una resposta integrada a les necessitats educatives Els Plans Educatius d’Entorn impulsats pel Departament d’Educació des del curs escolar 2004-05, neixen com a estratègia per aconseguir unes taxes més altes d’èxit educatiu de tot l’alumnat i de millora de la inclusió i la cohesió social. Es van desenvolupar 31 PEE en 26 municipis. Per la seva missió estratègica d’aconseguir l’èxit educatiu en totes les seves dimensions (personal, acadèmica, social i laboral) i de debilitació de factors que generen exclusió social, així com per la seva metodologia innovadora, de treball en xarxa, integrat, transversal, propera al territori i que ha de permetre reforçar les xarxes familiars, socials i comunitàries es considerada una actuació inclusiva.

  36. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 Plans Educatius d’Entorn: una resposta integrada a les necessitats educatives Un Pla educatiu d’entorn es un model obert que parteix de les realitats locals. Per tant cada localitat o zona l’ha d’adequar a les seves necessitats i a la seva pròpia estructura organitzativa, sense desvirtuar-ne el caràcter participatiu i el lideratge que comparteixen l’Ajuntament i el Departament d’Educació Pel desenvolupament d’un Pla educatiu d’entorn cal la implicació i participació activa de tots els agents educatius del territori: administració local, equips directius i equips docents dels centres, consells escolars dels centres, membres dels serveis educatius, juntes de les AMPAS, consells escolars municipals, infants, joves i famílies, professionals dels serveis municipals, professionals d’altres serveis de la Generalitat al territori, teixit associatiu del barri o municipi i entitats culturals, esportives i de lleure. Actualment hi ha 95 Plans Educatius d’Entorn en 80 municipis, que comprenen 862 centres, amb un total de 317.869 alumnes.

  37. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 Durant els sis cursos en els quals s’han desenvolupat, els PEE han contribuït a possibilitar: Un model educatiu que desplaça l’acció educativa cap a la xarxa. Uns resultats ajustats a les necessitats reals, ja que la tasca conjunta de tots els agents i el treball des de la proximitat permet detectar necessitats des de diferents perspectives i al mateix temps mantenir una visió global. Una educació integral que abasta tots els aspectes de la persona, especialment lescompetències socials i les capacitats per adaptar-se i conviure en una societat canviant. Una educació contínua i coherent perquè contempla tant l’educació formal com la no formal. Una educació cohesionadora que ha contribuït a la integració socialdels nous ciutadans i ciutadanes i ha promogut la cohesió social mitjançant l’educació intercultural i l’ús normalitzat de la llengua catalana en un marc multilingüe. Una educació inclusiva que ha permès incloure a tothom i fer possible la igualtat d’oportunitats, evitant l’exclusió social. L’establiment de xarxes educatives cohesionades, amb un treball al voltant d’un projecte comú ben articulat, coordinat i coherent de tots els organismes que treballen en l’atenció i l’educació dels membres més joves de la societat catalana. Plans Educatius d’Entorn: una resposta integrada a les necessitats educatives.

  38. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 El Pacte Nacional per a l’habitatge 2007-2016s’estructura en el cinc reptes següents: Millorar l’accés a l’habitatge, especialment del joves. 2) Millorar les condicions del parc d’habitatges. 3) Millorar l’allotjament de la gent gran i de les persones amb diversitat funcional. 4) Prevenir l’exclusió social residencial. 5) Garantir un habitatge digne i adequat per a les llars mal allotjades. Els programes d’habitatge i la prevenció de l’exclusió social

  39. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 El Departament de Medi Ambient i Habitatge impulsa el desenvolupament dels Plans locals d’habitatge, la creació de les Oficines d’Habitatge i les Borses de Mediació al lloguer social amb l’objectiu de planificar i gestionar l’habitatge públic el més a prop del territori. Programes i Accions Gairebé 146.000 famílies han rebut l’any 2009 algun tipus d’ajut públic a l’habitatge. Les tres línies principals de la política d’habitatge son: els ajuts al lloguer, la rehabilitació i la promoció d’habitatges protegits. Els ajuts al pagament del lloguer han arribat a 61.483 llars, un 35% més que l’any anterior, destinant un import que supera els 134 milions d’euros. Els Programes d’habitatge i la prevenció de l’exclusió social

  40. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 Xarxa d’Habitatges d’Inclusió Social El programa d'habitatges d'inclusió social té per objecte incrementar l'oferta d‘habitatges, per atendre persones que presenten problemes d'inserció i necessiten un seguiment especial durant un període de curta o llarga durada i oferir habitatges a persones víctimes de sobreocupació i de contractes de lloguer en infrahabitatges, mitjançant el suport a les entitats sense ànim de lucre i municipis que gestionen aquests habitatges i allotjaments. Els pressupost destinat entre 2006-2008 fou de 4.000.000€, i pel 2009 de 1.800.000€, amb 109 entitats, 654 habitatges que atenen uns 2.500 usuaris. L’any 2010, el DASC, tot complementant aquest programa, destina un total de 620.600 euros a serveis i programes d’acció socioeducativa relacionats amb habitatges d’inclusió social. Els Programes d’habitatge i la prevenció de l’exclusió

  41. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 El fet que l’assistència sanitària sigui un dret de tota la ciutadania fa que sigui un àmbit amb més protecció i més normalitzat vers l’exclusió social. Tot i així, hi ha sectors de la població que per diverses raons tenen dificultats d’ accés: Pla de Salut 2006-2009 En el Pla 2006-2009 es posa especial èmfasi en l’atenció sociosanitària a aquelles persones amb més risc d’exclusió. Pla de Salut de Catalunya horitzó 2010 Constitueix el marc de referència de totes les actuacions públiques del Departament de Salut, tot establint les estratègies d'actuació per als propers anys. El Pla integra i dóna coherència a les polítiques de salut i serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut pública. Aporta una visió àmplia amb la qual els aspectes socioeconòmics i els determinants de la salut adquireixen tanta importància com les actuacions preventives i assistencials. Salut i assistència a persones en risc d’exclusió

  42. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 Algunes de les actuacions considerades com a inclusives son les que es detallen a continuació i que requereixen d’un treball integral, transversal i en xarxa: Atenció a les persones amb drogodependències La Xarxa d'Atenció a les Drogodependències (XAD) compta amb diversos tipus de centres que ofereixen atenció especialitzada per a la dependència de l'alcohol i les altres drogues. El pressupost total de 19.408.430 euros. Programa per a la prevenció i assistència de la SIDA Consisteix en promoure, planificar i coordinar les actuacions del Departament de Salut referents a la prevenció i l’assistència de la infecció per VIH i la SIDA amb un pressupost de 151.433.225 euros Salut i assistència a persones en risc d’exclusió

  43. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 Programa de Salut als Barris Aquest programa fa especial incidència en les poblacions en situació marginal (o en risc) de nuclis urbans inclosos en la Llei de Barris. A través de l'anàlisi dels determinants de salut i condicions físiques i d'estils de vida que els afecten, es potenciarà, amb la cooperació dels ajuntaments, la prevenció i la promoció de la salut, tot impulsant accions de salut comunitària. El pressupost total es de 77.244 euros. Pla Director de Salut Mental i Addiccions Instrument d'informació, estudi i proposta mitjançant el qual el Departament de Salut determina les línies directrius per impulsar, planificar, coordinar i avaluar les actuacions a desenvolupar en l'àmbit de la promoció de la salut mental, la prevenció i el tractament de les malalties associades amb la salut mental i les addiccions, i millorar la qualitat de vida dels afectats. Pressupost 355.899.164,98 euros. Salut i assistència a persones en risc d’exclusió

  44. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 L’any 2006, el Departament d’Acció Social i Ciutadania inicia com a experiència pilot el Programa per al desenvolupament de Plans locals per a la Inclusió Social. Els Plans locals per a la Inclusió Social (PLIS) són un instrument liderat pels ajuntaments o consells comarcals. Els PLIS pretenen, mitjançant el coneixement del territori, establir un treball coordinat i transversal de les diferents àrees de l'administració local i la participació de tots els agents que intervenen en el territori, per detectar i afeblir els factors d’exclusió social que afecten a la seva ciutadania. Plans Locals Inclusió Social: una estratègia local d’inclusió social

  45. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 El Departament d’Acció Social i Ciutadania posa a disposició dels ens locals, els mitjans financers i la cooperació tècnica necessària per a la progressiva elaboració i implementació del Pla local municipal o comarcal La cooperació financera es fa directament als ajuntaments de més de 20.000 habitants i consells comarcals o consorcis de naturalesa pública pels següents conceptes: Creació d’una oficina tècnica d’inclusió social formada per 2 tècnics/ques socials Realització de diagnosis i anàlisis social del municipi o la comarca. Dinamitzar espais de coordinació entre les diferents regidories o conselleries de l’ens local. Desenvolupar espais de participació del teixit associatiu del territori i la seva ciutadania. Organització de jornades de debat, reflexió i diàleg. Realització d’activitats de formació i intercanvi d’experiències en matèria de política inclusiva. Plans Locals Inclusió Social: una estratègia local d’inclusió social

  46. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 Plans locals Inclusió Social: una estratègia local d’inclusió social Aquest any 2010, la inversió del Departament d’Acció Social i Ciutadania ha estat de 2.989.046 € Els 41 ajuntaments i consells comarcals o consorcis que han rebut finançament han estat els següents: • SSTT BARCELONA • Ajuntaments de: • Badalona • Badia del Vallès • Barcelona • Cerdanyola del Vallès • Cornellà de Llobregat • Esplugues de Llobregat • Hospitalet de Llobregat • Igualada • Manresa • Martorell • Mataró • Montcada i Reixac • El Prat de Llobregat • Rubí • Sabadell • Sant Boi de Llobregat • Santa Coloma de Gramenet • Terrassa • Viladecans • Vilanova i la Geltrú • Consell Comarcal del Berguedà • SSTT GIRONA • Consell Comarcal de la Selva • Consorci Gironès-Salt • Consorci Pla de l'Estany-Banyoles • Consorci Garrotxa-Olot • Consorci Ripollès • Ajuntament de Figueres • Ajuntament de Girona • Ajuntament de Lloret • Ajuntament de Palafrugell • SSTT TARRAGONA • Ajuntament de Cambrils • Consell Comarcal de la Conca de Barberà • Consell Comarcal del Tarragonès • Ajuntament de Reus • Ajuntament de Salou • Ajuntament de Tarragona • Ajuntament de Valls • Ajuntament de Vendrell • SSTT LLEIDA • Consell Comarcal de la Noguera • Consell Comarcal de la Segarra • Ajuntament de Lleida

  47. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 Plans locals Inclusió Social: una estratègia local d’inclusió social social Evolució de dades:

  48. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 L’Observatori català de la pobresa, la vulnerabilitat i la inclusió social Publicació i presentació del llibre L’Observatori Català de la Pobresa, la Vulnerabilitat i la Inclusió Social. Fonaments i precedents europeus que concreta el disseny operatiu i el model d’observatori, així com el panorama europeu d’observatoris socials. Procés d’elaboració d’un treball tècnic sobre la Història de la Pobresa a Catalunya. (un dels objectius de l’observatori és la recuperació i conservació de la memòria sobre realitats socials passades). Seminari amb 8 centres de recerca catalans per debatre i consensuar les línies prioritàries de recerca en l’àmbit de la pobresa i l’exclusió. Contribució a la visibilitat de la pobresa i la inclusió social a Catalunya mitjançant la promoció de diversos articles i reportatges audiovisuals, publicacions i altres mitjans de premsa catalans.

  49. Pla per a la Inclusió i Cohesió Social a Catalunya 2006-2009 L’Observatori català de la pobresa, la vulnerabilitat i la inclusió social Finalització del disseny i alimentació del web de l’Observatori. Ja s’ha finalitzat aquesta fase i la web ja és pública. http://www.observatori-catalunya.org. Impuls de la Xarxa Europea d’Observatoris per a la Inclusió Social, tot promovent una trobada de la Xarxa per a la tardor de 2010 a Flandes, en el marc de la presidència belga de la UE. Promoció d’intercanvis amb governs nacionals i regionals al voltant de la inclusió social. S’estan duent a terme accions específiques amb els governs de Flandes i de les Açores, amb qui el DASC ja ha signat un conveni de col·laboració. Informe tècnic sobre l’aplicació dels Indicadors de Laeken a Catalunya.

  50. MESURES 2010 QUE INCIDEIXEN EN SITUACIONS AGREUJADES PER LA CRISIS ECONÓMICA

More Related