L’espill o Llibre de les dones Jaume Roig - 1461

1. L’espill o Llibre de les dones Jaume Roig - 1461

2. CONTEXT S. XV, segle d’or de les lletres valencianes Moment de la burgesia i l’humanisme Es creen obres narratives que serveixen com a model de comportament de la societat naixent (la burgesia).

3. CARACTERÍTIQUES És una obra satírica i misògina * Mostra la realitat i la quotidianitat Es burla de la prosa d’art que era sublim Estil: Representa el corrent satíric valencià i tingué molt d’èxit. Fou traduïda al llatí i el castellà. NOTA: Els misògins consideren les dones com un ens aberrant que rebutgen i detesten, pel qual fins i tot la concepció i la família són aspectes odiats pels misògins. El rol de la dona és dedicar-se exclusivament a la llar i a la reproducció. Els misògins creuen que l'home s'ha d'alliberar totalment del gènere femení i per tant portar una vida generalment basada en celibat

4. *RESPECTE LA MISOGÍNIAEn aquesta mena d’obres la misogínias’ha de considerar un tòpic i la crítica a les dones, una caricatura. No podem prendre-ho al peu de la lletra.

5. 5· Són obres per a persones que: · Ja no creuen en la passió amorosa dels trobadors. · Ni en la defensa de la castedat És l’única obra que se li coneix Escrita en versos apariats i dividida en 4 parts més un prefaci inicial. NO és autobiogràfica, el jo literari és inventat Vol ser didàctica i d’exemple per als mortals

6. DISCURS ANDROCÈNTRIC (zero coeducació) L’home és el centre de totes les coses. L’home és el model únic, el masculí. Ex: Les investigacions de medicina, sempre des del cos masculí La dona és freda, seca, imperfecta per natura.

7. OBJECTIU Evidenciar els defectes de les dones. Fer un al·legat contra el matrimoni perquè provoca tots els mals i perquè les dones = malvades i perilloses, vicioses, malbaratadores i abusen de la cosmètica.

8. Mestre Jaume Roig va nàixerprobablement a Valènciaa començament del segleXV. Se sap amb certesaque va morir un dissabtequart dia del mes d'abril,l'any 1478, en aquesta ciutat. Va estudiar "Medecinai Arts" a ciutat de Lleidaa l'Estudi Generali a la Sorbona, París.Fou cèlebre com a metge,examinador de metgesi Conseller de València. I ha passat a la històriacom a autor de la novel·laque ell va titular Espill,escrita en vers tota ella. L'Espill és obra important,d'evident misogínia,més citada que llegida,amb més de setze mil versosdels quals jo vos en dirénoranta-set. Els que calenper contar-vos una històriaterrible i esgarrifosa,d'un restaurant de Paríson servien carn humana,segons l'autor, ben cuinada:

9. Mes, aquell any,un cas estranyen lo món nou,jorn de Ninous'hi esdevenc.Jo tinguí el rengfiu convidartots, a sopare rigolatge,los de paratgequi junt havíem,allí teníemde tots potatges;de carns salvatges;volateria;pastisseriamolt preciosa,la pus famosade tot París. En un pastís,capolat, trit,d'hom cap de dithi fon trobat. Fon molt torbatqui el conegué;reconeguéque hi trobaria:més, hi haviaun cap d'orella.Carn de vedellacréiemmenjàssemans que hi trobàsseml'ungla i el dittros mig partit.Tots lo miram,e arbitramcarn d'hom cert era.

10. Faç testimonique en mengí prou:mai carn ni brou,perdius, gallinesni francolinesde tal sabor,tendror, dolçor, mai no sentí. Per lo matí,de totes tresferenquarters;e llur posadafon derrocada,e l'aplanaren,sal hi sembraren;e tots los cossostallats a trossos,(cent n'hicomptaren)i els soterrarenen llocsagrat. La pastissera,ab dos aidantsfilles ja grans,era fornerae tavernera;dels que hi venienallí bevien,alguns mataven;carn capolaven,feien pastells,e, dels budells,feien salsisseso llonganisses,del món pus fines.Mare i fadrines,quants ne tenientants ne venien,e no hi bastaven; elles matavenalguns vedells:ab la carn d'ellstot ho cobrien,assaborienab fines salses Les dones falses,en un clot tou,fondo com pou,descarnats ossos,cames e tossos,allí els metien;e ja l'omplienles fembres braves,cruels e praves,infels, malvades,e escelerades,abominables!Cert, los diables,com los mataven,crec les aidavene lo dimoni.

11. MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ