els nous media

1. Fonaments i evolució de la multimèdia • Què són els nous mitjans? • Cliqueu per avançar > • PAC 1 • Consultora: Glòria Deumal Lopez • Mª Montserrat Areñas Vila

2. Els nous mitjans de comunicació L’ordinador i les seves aplicacions

3. Història dels mitjans de comunicació anteriors : • Segons Lev Manovich hi ha uns dispositius que van produir un impacte revolucionari en el desenvolupament de la societat com són: • L'impremta (S.XIV) • La fotografia (S.XIX) • Però n’hi ha d’altres que van contribuir a arribar als nous mitjans de comunicació . Tot gira al voltant de l’ordinador i les seves aplicacions.

4. La fotografia • El daguerreotip inventat per Daguerre. • Va revolucionar la comunicació cultural: imatges fixes. • Funcionament del daguerrotip:

5. Teler de J.M.Jacquard • Aquest teler funcionava per mitjà de targetes perforades, les quals contenien la informació del dibuix o disseny de la roba. • Aquesta idea va ser novament utilitzada per la màquina analítica. • La màquina analítica era un ordinador especialitzat en grafisme.

6. La màquina analítica • Aquesta màquina utilitzava fitxes perforades per poder introduir les dades que es podien imprimir . • Presentava les principals característiques de l’ordenador modern. • Fou inventat per Babbage al 1833. • No va tenir tant ressò com el daguerreotip. • La idea d’ utilitzar fitxes perforades per guardar la informació ja havia estat utilitzada amb anterioritat, en un teler, el de Jacquard. • Es pot considerar com el primer ordenador de càlcul numèric.

7. Història dels mitjans moderns • Els medis moderns i els ordenadors arrenquen més o menys al mateix temps. • La capacitat de difondre dades (text, imatges, so,...) i mantenir un registre resultava essencial. Per dur a terme aquestes tasques comptem amb la TV, la ràdio, la fotografia, però d’ emmagatzemar se n’encarregaven els ordinadors. • S.XIX i S.XX cada dispositiu realitzava una funció concreta. • Els mitjans de masses i el processament de dades són tecnologies complementàries que han permès la moderna societat de masses.

8. Evolució dels mitjans moderns • El processament de dades i els mitjans de masses anaven seguint un camí paral·lel durant dels segle XIX i a inicis del S.XX, desenvolupant diferents mecanismes (tabuladores, calculadores mecàniques..). • Cada vegada eren més ràpides i el seu ús era més gran. • S’emmagatzemen imatges, so,..., en diferents formes materials ( plaques fotogràfiques, discs). S’arriba a l’esclat dels mitjans moderns. • Aquest mitjans fan un nou pas fotografies en moviment. Apareix el Black Maria al 1893, el primer estudi cinematogràfic . Edison: pel·lícules curtes, projecció amb el cinetoscopi.

9. El cinematògraf : Els germans Lumière • Van crear un híbrid d’una càmera i el cinetoscopi, denominat cinematògraf. • Es va transformar en un aparell mediàtic. • GermansLumière • Cinematògraf

10. Màquina tabuladora elèctrica • HermanHollerith crea la màquina tabuladora elèctrica per realitzar els cens dels EEUU. • Les dades de cada persona es guardaven en fitxes perforades. • El 1911 es fusiona la màquina tabuladora d’Hollerith amb tres companyies per crear una nova companyia: la Computing-Tabulating-Recording. • A aquesta companyia Thomas J. Watson li va canviar el nom per IBM (International Bussines Machines)

11. Any clau per l’ordinador • L’any 1936, Alan Turing va escriure l’article sobre els nombres computables, on descriu la teoria de l’ordinador. • Aquesta màquina va rebre el nom de màquina universal de Turing. • Funcionava a base d’escriure i llegir en una cinta sens fi que cada pas avançava recuperant l’ordre següent, llegint o escrivint el resultat.

12. El primer ordinador digital i l’aparició dels nous mitjans • Konrad Zuse va crear el primer ordinador digital que va funcionar mitjançant el rebuig de pel·lícules. • Utilitzava el codi binari. • Els recorreguts dels mitjans antics i l’ordinador es troben i es fonen en un . • Tots els mitjans actuals es tradueixen en dades numèriques, als quals s’accedeix per l’ordinador. • En aquest punt els mitjans es converteixen en els nous mitjans de comunicació. • Konrad Zuse i el primer ordinador digital

13. Els nous mitjans o “media” • Principis que presenten els nous mitjans segons Lev Manovich: • Representació numèrica: • Poden ser descrits en termes formals matemàtics. • Es poden manipular algorítmicament, és a dir, són mitjans programables. • Modularitat: • Els elements són representats com a col·leccions de mostres discretes (píxels, formes geomètriques simples –triangle, vèrtex) • Automatització • Variabilitat • Transcodificació

14. Automatització: • Gràcies a les dues anteriors permeten automatitzar les operacions implicades en la seva creació, manipulació, ... • Variabilitat • Transcodificació cultural : • La informació converteix els medis en dades d’ordinador. • Si intentem fer una comparació dels dos mitjans no aconseguirem explicar la història, però els mitjans nous no deixen de ser d’un determinat tipus de dades informàtiques. • La qualitat fonamental dels nous mitjans és la programació que no té cap precedent històric.

15. Diferències entre els nous i vell mitjans • Els nous mitjans són mitjans analògics convertits en una representació digital. Els mitjans analògics són continus per contra els digitals són discrets. • Tots els suports digitals comparteixen el mateix codi digital, això facilita que diferents suports és puguin presentar en una mateixa màquina –l’ordinador- que actua de dispositiu de presentació dels multimèdia. • Els nous mitjans permeten un accés aleatori. • La digitalització comporta una pèrdua inevitable d’informació. • En els nous mitjans es poden fer còpies il·limitades sense degradació.

16. Els nous mitjans són mitjans analògics convertits en una representació digital. Els mitjans analògics són continus per contra els digitals són discrets. • Si analitzem les diferències anteriors es pot observar que hi ha mitjans vells que presenten també aquestes característiques. Com és el cas del cine. El cine fa un mostreig del temps (24 vegades/segon). Per tant, és pot dir que ens va preparar pels nous mitjans, que treballen en matrius de píxels. • Tant els nous mitjans com el cine i TV són també discrets. • Els nous mitjans són mitjans analògics convertits en una representació digital. Els mitjans analògics són continus per contra els digitals són discrets.

17. El mite del digital • La representació discreta, l’accés aleatori,..., el cine conté aquests principis, per tant aquestes diferències no permeten diferenciar els mitjans vells dels nous, encara que es pot dir que la representació digital és el tret que defineix els nous mitjans. • El terme de representació digital inclou tres conceptes com són la representació numèrica, la conversió d’analògic a digital i un codi comú de representació. El més crucial és la representació numèrica, ja que converteix els media en dades informàtiques, és a dir, es tornen programables.

18. Píxel, la informació digital • Un exemple pot ser una imatge que esta formada per píxels, els quals representen la informació continguda en un determinat espai i la seva tonalitat. • Existeixen programes com el Livepicture que pot fer que la matriu de píxels sigui il·limitat. El Matador, que ens permet pintar una imatge diminuta com si fos d’alta resolució. • Determinades tècniques de compressió eliminen completament la representació i passen a reproduir una imatge per mitjà de teoremes matemàtics, com les transformacions.

19. La diferència 5 que defineix Lev Manovich • Mitchell ho resumeix dient que les imatges analògiques no es poden duplicar amb exactitud degut a la continua variació espacial i tonal. • Els discrets si que es poden duplicar de manera precisa, és la cultura digital. Una imatge es pot copiar de manera il·limitada i la còpia es diferencia de l’original per la data en que s’han fet. Però en realitat hi ha pèrdues d’informació, ja que ocupen molt espai, el software i el hardware, realitzen una compressió amb pèrdues, que és la tècnica de reduir les dimensions dels arxius a base d’eliminar una determinada informació. • En l’actualitat, la tendència que hi ha és que la representació de l’imatge visual presenti una compressió amb pèrdues: TV-digital, DVD o internet.

20. El mite de la interactivitat • Aquest terme és molt general, ja que els nous mitjans són interactius. • La interfícies que presenten els ordinadors o aparells com és la imatge de l’esquerra –iphone- presenten uns botons o icones que fan que l’usuari pugui fer clic a sobre. • Les afirmacions de que les tecnologies dels nous mitjans exterioritzen i objectiven el raonament i de què es poden utilitzar per augmentar o controlar, es basen en la premissa del isomorfisme de les representacions i operacions mentals amb els efectes visuals externs. Aquesta premissa la comparteixen els inventors, els artistes i la psicologia moderna. • Tant l’imatge superior com el concepte d’hipervincle demanen que es faci clic a sobre, és a dir, demanen a l’usuari que segueixi una associació programada prèviament . • Les tecnologies culturals d’una societat industrial – cine i moda- el que volen és que els destinataris s’identifiquin en una imatge d’una altra persona. Els mitjans interactius el que fan es demanar que ens identifiquen amb l’estructura mental d’una altra persona.

21. Què són els nous media? • Segons el capitol 1 del llibre i l’article de Lev Manovich són els ordinadors digitals com a distribuïdor del media. • La paraula “nou” als anys vint es va utilitzar a la literatura, a la tècnica... La nova topografia (Tschichold), la nova visió, una nova arquitectura (Le Corbusier). Per el cas del cinema i el disseny gràfic no s’empra el mot nou, però també hi va haver una revolució, en el cas del cinema es va dir cinema pur o cinema absolut o photogènie i en el disseny destaca la revolució d’AleksandrRodchenko. • Aquest terme torna a sorgir als anys noranta, però no estava vinculat a cap media en concret , era general. Aquesta denominació fa referència a una manera ràpida de referir-se a les noves formes culturals que depenien dels ordinadors digitals. • Aquesta era de l’ordinador no ve acompanyat de novetats significatives pel que fa a les tècniques de comunicació.

22. Ordinador digital com a distribuïdor dels media Pel que fa als llenguatges culturals, els nous media són encara media antics ja que s’acontenten fent servir llenguatges dels períodes anteriors (era industrial). Però, la història de l’ordinador digital ha anat canviant quasi cada dècada. Cada vegada, incorporava noves operacions , fins que als anys noranta s’ha convertit en la màquina de distribució de media. A mesura que la computació es va anar equipant amb l’ús d’Internet, durant la segona meitat dels noranta, el sentit original que tenia l’ordinador és va fer cada vegada menys visible i la seva identitat com a vehicle d’altres formes culturals ja establertes va anar adquirint més importància. Pel que fa als canals de comunicació de persona a persona, l’ordinador passa ser un distribuïdor de media, al mateix que passa amb un grup de notícies. Per tant, els ordinadors són un nou tipus de màquines distribuïdores de media que combinen la distribució pública i la privada. I les tècniques dels anys vint adquireixen un nou estatus. El paper del programari és fonamental perquè l’ordinador pugui dur a terme les noves aplicacions d’ús com a distribuïdor de media.

23. L’ordinador el trobem en diferents aparells d’ús quotidià • La història que presenta Lev Manovich és molt significativa, ja que fa un repàs dels moments més destacats pel que fa referència al món dels mitjans de comunicació. • S’ha de tenir en compte que els ordinadors cada vegada es fan més indispensables, per tal de controlar diferents sistemes, distribuir els media (música, pel·lícules, imatges, text,....). • Les variacions que poden tenir els ordinadors també depèn dels nous usos que es poden donar als materials ( com els microprocessadors, és a dir, components electrònics) i l’evolució que es fa amb el programari.

24. On es troben les màquines que distribueixen els nous media? • Ordinador portàtil, que presenta les mateixes prestacions que un Pc • Pc, és un ordinador. • Iphone, aparell multifunció que permet, navegar, presenta un processador de text, permet escoltar música, visualitzar vídeos,..... • Ipad, aparell multifunció que permet, navegar, presenta un processador de text, permetescoltar música, visualitzar vídeos, lector de llibres elèctrics....

25. Conclusions tretes de la lectura del capitol 1 i l’article l’avantguarda com a programari • Lev Manovich fa reflexions sobre conceptes que ell considera generals. Crec que fa un estudi molt complert dels media. • Estic d’acord, amb la seva visió. Potser les coses s’haurien de concretar més, i efectivament, quan un navega troba hipervincles que motiven a l’usuari a clicar-hi. • La possibilitat de l’usuari de poder realitzar l’ordre de lectura voluntari i aleatori dels textos penjats a Internet és un fet. • El programari que hi ha, siguin tècniques antigues o no, caldrà esperar per canviar-lo, ja que les pèrdues que és produeixen a determinades distàncies l’ ull humà no les detecta , aleshores funciona.