1 / 16

Gènere i dret

Gènere i dret. Encarna Bodelón Grup de Recerca Antigona Facultat de Dret UAB. Observatori per a la Igualtat de la UAB. Gènere i dret. S’introdueix una perspectiva en que es pretén conèixer millor com el dret estructura i reprodueix les relacions de gènere. L’origen es troba:

mavis
Download Presentation

Gènere i dret

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Gènere i dret Encarna Bodelón Grup de Recerca Antigona Facultat de Dret UAB Observatori per a la Igualtat de la UAB

  2. Gènere i dret • S’introdueix una perspectiva en que es pretén conèixer millor com el dret estructura i reprodueix les relacions de gènere. L’origen es troba: • En els 70 la literatura feminista ha aprofundint en el camp de les qüestions socio-jurídiques. • Aparició de noves discussions.

  3. 1. El moviment de dones i la transformació social • A finals del anys 50, les anomenades polítiques de la igualtat de drets es converteixen en un objectiu comú dels moviments de dones. • A partir dels anys 60- 70, es planteja la relació entre les dones i el dret en els moviments de dones. • Als anys 70 la situació econòmica i social canvia profundament. Es realitzen estudis socio-jurídics que atenen qüestions de gènere i que intenten descriure el camí recorregut i els problemes pendents.

  4. 2. Dret i la construcció social del gènere • Dove Stang Dahl (1991), afirma en “El dret de la dona” ,que els problemes presents en el que ella denomina estudis del dret de la dona, provenen de 3 fonts que requereixen aproximacions metodològiques diferents: 2.1 La invisibilitat del gènere en els estudis socio- jurídics

  5. 2. Dret i la construcció social del gènere • Les dades empíriques sobre els fets viscuts per la dona en la societat i del funcionament de les normes legals. • Les fonts de la llei i la doctrina jurídica. • Determinades consideracions polítiques centrades en la dona 2.1 La invisibilitat del gènere en els estudis socio- jurídics

  6. 2. Dret i la construcció social del gènere 2.2Sobre el sexisme, la masculinitat i el gènere en el dret. • A mitjans dels 70 va haver una successió de canvis legals. • És un període de profunda reflexió sobre el significat d’aquestes reformes, del funcionament del dret i de relació que les dones estableixen amb els mecanismes legals. • Sorgeixen estudis de gènere i dret en l’àmbit anglosaxó anomenats “Feminist Jurisprudence”.

  7. 2. Dret i la construcció social del gènere 2.2.1 Dret i discriminació: sociologia de la dona en el dret • Aquests estudis socio-jurídics centren la seva atenció en la presència o absència de les dones en les professions jurídiques i/o quantificar determinats àmbits de la relació de les dones amb el dret. • Els estudis també es centren en el dret sexista.

  8. 2.2.1Dret i discriminació: sociologia de la dona en el dret 2. Dret i la construcció social del gènere • Una de les idees compartides en aquests estudis és que la inclusió de les dones en el món legal i l’eliminació de la discriminació formal legal poden transformar profundament la situació de les dones. • El dret té un problema de percepció de la justícia en relació a les dones, que pot ser solventat, permetent que tots els subjectes legals siguin tractats per igual.

  9. 2.2.1 Dret i discriminació: sociologia de la dona en el dret 2. Dret i la construcció social del gènere • La diferència sexual, és un referent que s’omple de significat en un context cultural, en aquest sentit és alguna cosa consubstancial a tot esser humà i alguna cosa que no pot ser neutralitzada afirmant “que tots som iguals” (Irigaray, 1994; Muraro, 1994)

  10. 2. Dret i la construcció social del gènere 2.2.2 Dret i patriarcat: els estudis sociojurídics i la masculinitat • El predomini de la masculinitat en el dret ha conduit a excloure determinades àrees de problemes o determinades definicions. • L’aparent neutralitat del dret invisibilitza la presència de les dones i dels seus problemes. • No es tracta de que el dret fracassi perquè no apliqui a la dona uns criteris objectius, sinó que aplica criteris neutrals i aquests són “masculins” (Mackinnon, 1995).

  11. 2.2.3 Sociologia jurídica i gènere 2. Dret i la construcció social del gènere • Un tercer grup de treballs tracten l’anàlisi sociològic del dret en relació al concepte socio-antropològic de gènere. • Diversos estudis de diferents disciplines demostren que la categoria “home” i “dona” són construccions culturals.

  12. 2.2.3 Sociologia jurídica i gènere 2. Dret i la construcció social del gènere • Patriarcat: Victòria Sau (1989) “una presa de poder històrica per part dels homes sobre les dones, el qual l’agent ocasional fou l’ordre biològic si bé s’elevà a la categoria política i econòmica. Es passa per la submissió de les dones a la maternitat, la repressió sexual femenina, i l’apropiació de a força de treball total del grup dominat, del qual el seu primer, però no únic producte són els fills”.

  13. 2.2.3 Sociologia jurídica i gènere 2. Dret i la construcció social del gènere • Gènere: Joan W. Scott(1990) “un element constitutiu de les relacions socials basant en les diferències percebudes entre els sexes, i una manera primària de significar les relacions de poder”.

  14. 3. Debats sobre gènere i dret 3.1 Analitzant la discriminació sexual: iguals i diferents • Als anys 70, el moviment de dones elaborà un nou concepte d’igualtat que col·locà en un pla preferent a l’abolició dels privilegis de sexe. • El feminisme contemporani significa acabar amb els paper en funció del sexe. • Reconeixement de “l’alteritat” de lo femení. • El model masculí nega tant la identitat com l’existència d’altres gèneres.

  15. 3. Debats sobre gènere i dret 3.2 La construcció i reproducció del gènere en els tribunals de justícia • M. Eaton (1986) fa un estudi en el que l’interès es centra en les activitats dels diferents operadors jurídics que actuen davant el tribunal, i en com s’integra l’element de gènere. • S’adona que el tribunal reforça la imatge estereotipada de lo masculí i de lo femení. • Es contrasta amb el fet de que la justícia es presenta com un sistema basat en la neutralitat i el tracte igual.

  16. 4. Apunts finals • Doble consideració: • La tradició feminista té una tradició d’estudi i debat sobre els processos socials de construcció de lo “femení”. • És cert també, que la sociologia jurídica s’ha enriquit en les últimes dècades integrant noves àrees d’interès i nous temes, entre els quals es trobaria el gènere o les dones.

More Related