250 likes | 366 Views
TEMA 5. FUSIONS I RELACIONS VERTICALS. Introducció Fusions i adquisicions Relacions verticals Integració vertical Monopolis successius: doble marginalització i tarifa en dues parts. Altres instruments de control vertical. Bibliografía :
E N D
TEMA 5. FUSIONS I RELACIONS VERTICALS • Introducció • Fusions i adquisicions • Relacions verticals • Integració vertical • Monopolis successius: doble marginalització i tarifa en dues parts. • Altres instruments de control vertical. Bibliografía: Cabral, L.M. (2000), Introduction to Industrial Organization: chapter 3.2, 11, 15.3.+
5.1. INTRODUCCIÓ • Causes de les fusions i adquisicions d’empreses (i altres relacions verticals): • Factors estratègics o relacionats amb eficiència: • Augment en escala de producció eficiència • Augment poder de negociació front a proveïdors i/o minoristes. • Augment del poder de mercat. • Reestructuració interna. • Creació de sinèrgies entre productors complementaris: • solapament esforç en I+D • especialització i escala d’activitats • Accedir a nous mercats. • Motius financers i/o fiscals: evitar costos de bancarrota, diversificació del risc, facilitat per a obtindre finançament, beneficis fiscals,… • Els gerents poden perseguir augmentar la grandària d’empresa (major sou), desviant-se de la maximització dels beneficis. • Des del punt de vista de la política econòmica, les fusions i adquisicions d’empreses introdueixen un conflicte entre: • Potencials millores d’eficiència ( costos). • Augment de poder de mercat (p)
Fusions horitzontals.- fusions i adquisicions d’empreses pertanyents a un mateix mercat o industria. Implicacions d’una fusió: Williamson, 1968 Supòsit: la situació inicial es pròxima a la competència perfecta A conseqüència de la fusió es produeix un “trade-off” entre: Augment en l’eficiència (costos) degut a: Eficiències en la producció i aprofitament de les complementarietats entre les empreses per: Una major especialització i augment en escala de producció Reducció i/o eliminació de duplicació de despeses. Augment en poder de mercat de l’empresa resultant (augmenta la seva quota de mercat augment concentració (p) 5.2. FUSIONS I ADQUISICIONS
Suposem que una fusió provoca: p: p1p2 q: q1q2 CMi: c1c2 Efecte sobre el benestar social: Estalvi de costos [A]: q2(c1-c2) guany excedent productor Pèrdua neta excedent consumidor [C]: 0,5*(q1-q2) (p2-p1). Transferència de EC a EP [B]: q2 (p2-p1) ------EFECTE NET FUSIÓ------- Positiu si [A]>[C] Negatiu si [A]<[C] p D p2 B C p1 c1 A c2 q1 q2 q
5.3. RELACIONS VERTICALS • Relacions entre empreses que operen dins d’una mateixa cadena productiva: • empreses proveïdores de bens intermitjos • i les empreses que utilitzen eixos bens com inputs en la producció de bens finals i/o empreses que venen els bens a consumidors finals • Les relacions verticals van des de: • restriccions verticals (instruments de control vertical: preu màxim de revenda, tracte exclusiu, territoris exclusius…), fins • integració vertical (IV), màxim grau d’integració vertical • OBJECTIU: obtenir el control “vertical”, es a dir, el control de l’estructura vertical de la industria. • Factors importants: intensitat tecnològica, grau de competència en el mercat de bens finals, esforç promocional,….
Les relacions verticals són distintes a les relacions entre una empresa i un consumidor final per algunes raons: • En la relació empresaconsumidor, l’empresa controla la majoría de variables que determinen la D del consumidor (p, calitat, publicitat, servici de vendes,..) • En la relació empresa productoraminoristaconsumidor final, l’empresa productora no controla directament molts dels determinants de la D final (nivell de servicis post-venta, publicitat local, preu venda final,...) • En la relació empresa productoraminorista. • Minoristes competeixen entre ells (front als consumidors finals que no competeixen entre ells). • Als minoristes els preocupa el preu que paguen i el que paguen altres minoristes, perque aquest preu determina el CMg dels minoristes el que afecta al seu marge P-CMg. • Si el nombre de minoristes es reduït la empresa te menys poder de mercat, els minoristes poden tindre poder de mercat (ex. grans cadenes de supermercats).
5.3.1. Integració Vertical • Es el màxim grau de relació vertical: està relacionat amb els límits de la pròpia empresa: • “Límits horitzontals”: • Quantitat d’un producte i nombre de varietats que una empresa produeix • Venen determinat principalment per factors de costos. • “Límit vertical”: • Grau d’ IV: quantes fases del procés productiu están integrades en l’empresa. • Ve determinat per la interrelació entre incentius de inversió (actius específics) i incentius de resultats (incentius per a millorar eficiència). • Decisió fonamental d’una empresa: ¿com obtindre els inputs? • Produir-los utilitzar la pròpia empresa integració vertical • Comprar-los utilitzar el mercat separació vertical • Solucions intermèdies: contractes, franquícies.
C Empresa A PA Empresa X PX Consumidors 5.3.2 Monopolis succesius: DOBLE MARGINALITZACIÒ (Spengler, 1950) • Supòsits: • Dos monopolistes successius en una cadena de producció: • A és monopolista en la producció del bé intermedi. • X utilitza l’ input produït per A i es un monopolista del bé final X. • A, amb un cost unitari de producció constant c<1, tria primer el preu PA al que vendrà el seu producte a X, que tria el preu PX al que vendrà el bé als consumidors. • Es requereix una unitat de input A per a produir una unitat del bé final X. • Per simplicitat, es suposa que tota la resta de costos de producció son nuls. • D(P)=1-P es la demanda del bé final pels consumidors.
Joc en dues etapes (sense IV) • Etapa 1.- empresa A fixa PA que maximitza A. • Etapa 2.- empresa X donat PA, fixa PX que maximitza X. Resolució per inducció cap enrere EMPRESA X: empresa productora del bé final.
Per tan, el preu i la quantitat del bé final serà: • Els beneficis per a cada empresa: • Els beneficis totals de l’industria sense IV:
Amb integració vertical • Empreses integrades verticalment: l’ empresa integrada paga c per l’input de manera que: • Beneficis de l’ empresa integrada:
Comparant el resultat d’ integraciò ambno integraciò • L’ empresa integrada: • Obté majors beneficis (que les 2 empreses sense IV). • Fixa un preu més baix pel producte final. • Amb l’ integració vertical s’evita la doble marginalització sobre el preu final que sorgeix quan cada empresa afegeix el seu propi marge en cada etapa del procés productiu. • Què es pitjor que un monopoli? Una cadena de monopolis successius.
A=pAcAB X=pXpABD IV=pAcA’B’ px,pA D [sense IV] pX B’[amb IV] B pxIV=pA pA (=CMgX) A’ c (=CMgA) c A DX IMgA IMgX=DA qX=qA qIV qx,qA
A=pAcAB X=pXpABD IV=pAcA’B’ px,pA D [sense IV] pX B’[amb IV] B pxIV=pA pA (=CMgX) A’ c (=CMgA) c A DX IMgA IMgX=DA qX=qA qIV qx,qA
A=pAcAB X=pXpABD IV=pAcA’B’ px,pA D [sense IV] pX B’[amb IV] B pxIV=pA pA (=CMgX) A’ c (=CMgA) c A DX IMgA IMgX=DA qX=qA qIV qx,qA
5.3.2 Monopolis successius: TARIFA EN DUES PARTS • El problema de la doble marginalització es un argument a favor de la integració vertical... • No obstant, aquest no és tant un problema de separació vertical com un problema d’ opcions contractuals limitades entre la empresa A y la empresa X. • Suposem que l’ empresa A pot fixar PA y a més establir una taxa fixa F que tindrà que pagar X si vol comprar a l’ empresa A (contracte no lineal): A la combinació (F, pA) se li denomina tarifa en dues parts. Així, els beneficis de l’ empresa A serien:
Si el monopolista productor del bé intermig (empresa A) fixa PA=c i F=M, on M es el benefici que obtindria X si L’ empresa A podria obtindre el benefici de monopoli d’una empresa integrada verticalment sense estar integrada. • Hi ha 3 punts destacables sobre aquest contracte no lineal: • El contracte és eficient perque maximitza els beneficis conjunts de les 2 empreses. • Això és així perque el CMg considerat per la empresa X es igual a c (el que elimina la distorsió sobre p input Així, X fixa p òptim (p de monopoli). • Amb aquesta tarifa en dues parts, X obté =M. • Per tant, X està disposat a pagar un màxim de F= M com una taxa fixa
3. L’empresa A obté 0 de beneficis variables (p=CMg), però recupera tots els beneficis de monopoli mitjançant la taxa fixa F (el mateix resultat que integrant a empresa X). Si els contractes no lineals són possibles, la solució òptima amb separació vertical és idèntica a la solució amb integració vertical. No obstant, aquest resultat necessita ser matisat: • Hem suposat que no existeix competència en cada etapa • Si n’hi han diverses empreses en l’ indústria del bé final (diversos competidors de X), la tarifa en 2 parts pot ser insuficient per a obtindre els beneficis de monopoli. • Hem suposat que existeix informació completa. • Si A no coneix els costos d´ X pot ser òptim establir una taxa variable que siga major que el CMg.
5.3.3 Altres instruments de control vertical. Competència en el mercat del bé final • Integració vertical entre monopolista productor d’un bé intermedi (A) i les empreses competitives productores del bé final (X) • Ara el mercat del bé final X és un mercat perfectament competitiu. • ¿Té incentius la empresa A a integrar-se verticalment amb les empreses d´X? SENSE IV: Joc en dues etapes • Etapa 1.- empresa A (monopolista) fixa PA que maximitza A. • Etapa 2.- les empreses de X (competència perfecta), trien la seua producció igualant preu (PX) a cost marginal (PA). Resolem per inducció cap enrere Mercat d´X: p=CMg pX = pA Mercat d´A: El monopolista productor del bé intermedi (empresa A):
C.P.O.: Per tant, el preu i quantitat del bé final X:
Beneficis de la empresa monopolista A: Les empreses en el mercat del bé X no obtenen beneficis:
AMB INTEGRACIÒ VERTICAL: • Empresa A s´integra verticalment amb les empreses del mercat X. • La empresa integrada: • Beneficis empresa integrada:
Comparant el resultat d´integraciò ambno integraciò • No hi han incentius per a integrar-se verticalment. • Empresa A obté idèntics beneficis integrant-se verticalment que sense integrar-se i fixant PA= PM. • Es pot demostrar que quant major siga la competència entre empreses de l’ indústria del bé final X, major és el preu òptim que fixaria la empresa A (PA).
px,pA A=pAcAB=IV pxIV=pA=pX B pA=CMgX A c=CMgA=CMgIVX c DX=DA IMgA = IMgX qx,qA qX=qA=qIVX