1 / 25

TEMA 5. FUSIONS I RELACIONS VERTICALS

TEMA 5. FUSIONS I RELACIONS VERTICALS. Introducció Fusions i adquisicions Relacions verticals Integració vertical Monopolis successius: doble marginalització i tarifa en dues parts. Altres instruments de control vertical. Bibliografía :

melba
Download Presentation

TEMA 5. FUSIONS I RELACIONS VERTICALS

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. TEMA 5. FUSIONS I RELACIONS VERTICALS • Introducció • Fusions i adquisicions • Relacions verticals • Integració vertical • Monopolis successius: doble marginalització i tarifa en dues parts. • Altres instruments de control vertical. Bibliografía: Cabral, L.M. (2000), Introduction to Industrial Organization: chapter 3.2, 11, 15.3.+

  2. 5.1. INTRODUCCIÓ • Causes de les fusions i adquisicions d’empreses (i altres relacions verticals): • Factors estratègics o relacionats amb  eficiència: • Augment en escala de producció   eficiència • Augment poder de negociació front a proveïdors i/o minoristes. • Augment del poder de mercat. • Reestructuració interna. • Creació de sinèrgies entre productors complementaris: • solapament esforç en I+D •  especialització i escala d’activitats • Accedir a nous mercats. • Motius financers i/o fiscals: evitar costos de bancarrota, diversificació del risc, facilitat per a obtindre finançament, beneficis fiscals,… • Els gerents poden perseguir augmentar la grandària d’empresa (major sou), desviant-se de la maximització dels beneficis. • Des del punt de vista de la política econòmica, les fusions i adquisicions d’empreses introdueixen un conflicte entre: • Potencials millores d’eficiència ( costos). • Augment de poder de mercat (p)

  3. Fusions horitzontals.- fusions i adquisicions d’empreses pertanyents a un mateix mercat o industria. Implicacions d’una fusió: Williamson, 1968 Supòsit: la situació inicial es pròxima a la competència perfecta A conseqüència de la fusió es produeix un “trade-off” entre: Augment en l’eficiència (costos) degut a: Eficiències en la producció i aprofitament de les complementarietats entre les empreses per: Una major especialització i augment en escala de producció Reducció i/o eliminació de duplicació de despeses. Augment en poder de mercat de l’empresa resultant (augmenta la seva quota de mercat  augment concentració (p) 5.2. FUSIONS I ADQUISICIONS

  4. Suposem que una fusió provoca: p: p1p2 q: q1q2 CMi: c1c2  Efecte sobre el benestar social: Estalvi de costos [A]: q2(c1-c2)  guany excedent productor Pèrdua neta excedent consumidor [C]: 0,5*(q1-q2) (p2-p1). Transferència de EC a EP [B]: q2 (p2-p1) ------EFECTE NET FUSIÓ------- Positiu si [A]>[C] Negatiu si [A]<[C] p D p2 B C p1 c1 A c2 q1 q2 q

  5. 5.3. RELACIONS VERTICALS • Relacions entre empreses que operen dins d’una mateixa cadena productiva: • empreses proveïdores de bens intermitjos • i les empreses que utilitzen eixos bens com inputs en la producció de bens finals i/o empreses que venen els bens a consumidors finals • Les relacions verticals van des de: • restriccions verticals (instruments de control vertical: preu màxim de revenda, tracte exclusiu, territoris exclusius…), fins • integració vertical (IV), màxim grau d’integració vertical • OBJECTIU: obtenir el control “vertical”, es a dir, el control de l’estructura vertical de la industria. • Factors importants: intensitat tecnològica, grau de competència en el mercat de bens finals, esforç promocional,….

  6. Les relacions verticals són distintes a les relacions entre una empresa i un consumidor final per algunes raons: • En la relació empresaconsumidor, l’empresa controla la majoría de variables que determinen la D del consumidor (p, calitat, publicitat, servici de vendes,..) • En la relació empresa productoraminoristaconsumidor final, l’empresa productora no controla directament molts dels determinants de la D final (nivell de servicis post-venta, publicitat local, preu venda final,...) • En la relació empresa productoraminorista. • Minoristes competeixen entre ells (front als consumidors finals que no competeixen entre ells). • Als minoristes els preocupa el preu que paguen i el que paguen altres minoristes, perque aquest preu determina el CMg dels minoristes el que afecta al seu marge P-CMg. • Si el nombre de minoristes es reduït  la empresa te menys poder de mercat, els minoristes poden tindre poder de mercat (ex. grans cadenes de supermercats).

  7. 5.3.1. Integració Vertical • Es el màxim grau de relació vertical: està relacionat amb els límits de la pròpia empresa: • “Límits horitzontals”: • Quantitat d’un producte i nombre de varietats que una empresa produeix • Venen determinat principalment per factors de costos. • “Límit vertical”: • Grau d’ IV: quantes fases del procés productiu están integrades en l’empresa. • Ve determinat per la interrelació entre incentius de inversió (actius específics) i incentius de resultats (incentius per a millorar eficiència). • Decisió fonamental d’una empresa: ¿com obtindre els inputs? • Produir-los utilitzar la pròpia empresa  integració vertical • Comprar-los utilitzar el mercat  separació vertical • Solucions intermèdies: contractes, franquícies.

  8. C Empresa A PA Empresa X PX Consumidors 5.3.2 Monopolis succesius: DOBLE MARGINALITZACIÒ (Spengler, 1950) • Supòsits: • Dos monopolistes successius en una cadena de producció: • A és monopolista en la producció del bé intermedi. • X utilitza l’ input produït per A i es un monopolista del bé final X. • A, amb un cost unitari de producció constant c<1, tria primer el preu PA al que vendrà el seu producte a X, que tria el preu PX al que vendrà el bé als consumidors. • Es requereix una unitat de input A per a produir una unitat del bé final X. • Per simplicitat, es suposa que tota la resta de costos de producció son nuls. • D(P)=1-P es la demanda del bé final pels consumidors.

  9. Joc en dues etapes (sense IV) • Etapa 1.- empresa A fixa PA que maximitza A. • Etapa 2.- empresa X donat PA, fixa PX que maximitza X. Resolució per inducció cap enrere EMPRESA X: empresa productora del bé final.

  10. EMPRESA A: monopolista productor de l’input intermedi A

  11. Per tan, el preu i la quantitat del bé final serà: • Els beneficis per a cada empresa: • Els beneficis totals de l’industria sense IV:

  12. Amb integració vertical • Empreses integrades verticalment: l’ empresa integrada paga c per l’input de manera que: • Beneficis de l’ empresa integrada:

  13. Comparant el resultat d’ integraciò ambno integraciò • L’ empresa integrada: • Obté majors beneficis (que les 2 empreses sense IV). • Fixa un preu més baix pel producte final. • Amb l’ integració vertical s’evita la doble marginalització sobre el preu final que sorgeix quan cada empresa afegeix el seu propi marge en cada etapa del procés productiu. • Què es pitjor que un monopoli? Una cadena de monopolis successius.

  14. A=pAcAB X=pXpABD IV=pAcA’B’ px,pA D [sense IV] pX B’[amb IV] B pxIV=pA pA (=CMgX) A’ c (=CMgA) c A DX IMgA IMgX=DA qX=qA qIV qx,qA

  15. A=pAcAB X=pXpABD IV=pAcA’B’ px,pA D [sense IV] pX B’[amb IV] B pxIV=pA pA (=CMgX) A’ c (=CMgA) c A DX IMgA IMgX=DA qX=qA qIV qx,qA

  16. A=pAcAB X=pXpABD IV=pAcA’B’ px,pA D [sense IV] pX B’[amb IV] B pxIV=pA pA (=CMgX) A’ c (=CMgA) c A DX IMgA IMgX=DA qX=qA qIV qx,qA

  17. 5.3.2 Monopolis successius: TARIFA EN DUES PARTS • El problema de la doble marginalització es un argument a favor de la integració vertical... • No obstant, aquest no és tant un problema de separació vertical com un problema d’ opcions contractuals limitades entre la empresa A y la empresa X. • Suposem que l’ empresa A pot fixar PA y a més establir una taxa fixa F que tindrà que pagar X si vol comprar a l’ empresa A (contracte no lineal): A la combinació (F, pA) se li denomina tarifa en dues parts. Així, els beneficis de l’ empresa A serien:

  18. Si el monopolista productor del bé intermig (empresa A) fixa PA=c i F=M, on M es el benefici que obtindria X si L’ empresa A podria obtindre el benefici de monopoli d’una empresa integrada verticalment sense estar integrada. • Hi ha 3 punts destacables sobre aquest contracte no lineal: • El contracte és eficient perque maximitza els beneficis conjunts de les 2 empreses. • Això és així perque el CMg considerat per la empresa X es igual a c (el que elimina la distorsió sobre p input Així, X fixa p òptim (p de monopoli). • Amb aquesta tarifa en dues parts, X obté =M. • Per tant, X està disposat a pagar un màxim de F= M com una taxa fixa

  19. 3. L’empresa A obté 0 de beneficis variables (p=CMg), però recupera tots els beneficis de monopoli mitjançant la taxa fixa F (el mateix resultat que integrant a empresa X).  Si els contractes no lineals són possibles, la solució òptima amb separació vertical és idèntica a la solució amb integració vertical. No obstant, aquest resultat necessita ser matisat: • Hem suposat que no existeix competència en cada etapa • Si n’hi han diverses empreses en l’ indústria del bé final (diversos competidors de X), la tarifa en 2 parts pot ser insuficient per a obtindre els beneficis de monopoli. • Hem suposat que existeix informació completa. • Si A no coneix els costos d´ X  pot ser òptim establir una taxa variable que siga major que el CMg.

  20. 5.3.3 Altres instruments de control vertical. Competència en el mercat del bé final • Integració vertical entre monopolista productor d’un bé intermedi (A) i les empreses competitives productores del bé final (X) • Ara el mercat del bé final X és un mercat perfectament competitiu. • ¿Té incentius la empresa A a integrar-se verticalment amb les empreses d´X? SENSE IV: Joc en dues etapes • Etapa 1.- empresa A (monopolista) fixa PA que maximitza A. • Etapa 2.- les empreses de X (competència perfecta), trien la seua producció igualant preu (PX) a cost marginal (PA). Resolem per inducció cap enrere Mercat d´X: p=CMg  pX = pA Mercat d´A: El monopolista productor del bé intermedi (empresa A):

  21. C.P.O.: Per tant, el preu i quantitat del bé final X:

  22. Beneficis de la empresa monopolista A: Les empreses en el mercat del bé X no obtenen beneficis:

  23. AMB INTEGRACIÒ VERTICAL: • Empresa A s´integra verticalment amb les empreses del mercat X. • La empresa integrada: • Beneficis empresa integrada:

  24. Comparant el resultat d´integraciò ambno integraciò • No hi han incentius per a integrar-se verticalment. • Empresa A obté idèntics beneficis integrant-se verticalment que sense integrar-se i fixant PA= PM. • Es pot demostrar que quant major siga la competència entre empreses de l’ indústria del bé final X, major és el preu òptim que fixaria la empresa A (PA).

  25. px,pA A=pAcAB=IV pxIV=pA=pX B pA=CMgX A c=CMgA=CMgIVX c DX=DA IMgA = IMgX qx,qA qX=qA=qIVX

More Related