UNITAT 8

1. UNITAT 8 LA FILOSOFIA EMPIRISTA

2. ÍNDEX Unitat 8. La filosofia empirista • EMPIRISME • LA NOVA CIÈNCIA I LA SEVA INFLUÈNCIA EN LA FILOSOFIA • THOMAS HOBBES (1588 – 1679) • FILOSOFIA POLÍTICA • JOHN LOCKE (1632 – 1704) • FILOSOFIA POLÍTICA • GEORGE BERKELEY (1685 – 1753) • DAVID HUME (1711 – 1776) • LLEIS D’ASSOCIACIÓ D’IDEES • CRÍTICA DELS CONCEPTES METAFÍSICS • FILOSOFIA MORAL • ENLLAÇOS

3. EMPIRISME Unitat 8. La filosofia empirista Corrent de pensament que defensa l’experiència com a font de coneixement i criteri de veritat. • En el seu Assaig sobre l’enteniment humà (1690), Locke nega l’existència d’idees innates o a priori: no hi ha axiomes o principis lògics independents de l’experiència. • En aquest sentit, l’empirisme s’oposa al racionalisme cartesià. Són empiristes Thomas Hobbes, John Locke, George Berkeley i David Hume.

4. LA NOVA CIÈNCIA I LA SEVA INFLUÈNCIA EN LA FILOSOFIA Unitat 8. La filosofia empirista La nova ciència influeix sobre les dues grans línies de pensament modern.

5. Unitat 8. La filosofia empirista • Contemporani de Descartes, coincideix amb ell en el desig d’elaborar una nova filosofia capaç d’explicar la natura, l’ésser humà i la societat. • La posició de Hobbes, no obstant això, és materialista. • Hobbes només admet l’existència de cossos, definits per la seva extensió i moviment. • El coneixement és el resultat del contacte dels cossos amb el sistema nerviós (experiència). El que coneixem no són els objectes en si mateixos, sinó els seus efectes sobre nosaltres. • A partir d’experiències successives, elaborem lleis científiques amb què expliquem el funcionament del món natural i humà. THOMAS HOBBES (1588 – 1679)

6. Unitat 8. La filosofia empirista • Segons Hobbes, el comportament humà es pot explicar a partir dels moviments dels cossos i la seva influència en el sistema nerviós, que produeix sensacions, pensaments i desitjos. • El coneixement d’aquests mecanismes permet comprendre la conducta humana i els principis que la regeixen, a escala individual i social. • Hobbes suposa que l’ésser humà és egoista i agressiu per natura, fet que li serveix per fonamentar la necessitat un contracte social que permeti conviure en pau. • El contracte social es construeix sobre la renúncia a la llibertat individual i la seva transferència a un poder central encarregat de mantenir l’ordre i protegir els individus de les agressions. FILOSOFIA POLÍTICA La teoria política de Hobbes és el fonament teòric de l’absolutisme.

7. JOHN LOCKE (1632 – 1704) Unitat 8. La filosofia empirista • Contra el racionalisme, Locke nega l’existència d’idees innates i afirma que l’experiència és l’origen de totes les nostres idees. • L’experiència neix de la percepció externa (sensació) i interna (reflexió). A partir de les percepcions, la ment elabora idees simples i complexes. • Són idees complexes les idees de substància, mode i relació. La relació causa-efecte, per exemple, és una idea complexa, elaborada a partir d’altres idees simples. • Només coneixem idees, però podem suposar que són representacions d’un món exterior que és la seva causa.

8. Unitat 8. La filosofia empirista FILOSOFIA POLÍTICA • Segons Locke, cal un contracte social que garanteixi els drets naturals (a la vida, a la llibertat i a la propietat), que són anteriors a tota forma de govern. • Però, a diferència de Hobbes, el contracte social de Locke té una base democràtica: • - Els ciutadans estableixen el pacte amb els seus governants. • - El poble participa en l’elaboració de les lleis a través de representants. • - El poble pot revocar el pacte si els seus governants no apliquen la llei amb respecte i equitat. La teoria política de Locke és el fonament teòric de l’Estat liberal.

9. GEORGE BERKELEY (1685 – 1753) Unitat 8. La filosofia empirista • Segons Berkeley, l’experiència és coneixement de les pròpies idees i aquestes només són a la ment, per tant només podem tenir experiència de les nostres pròpies idees. • Les coses només existeixen perquè les pensem: són una suma de percepcions. • A partir d’aquestes premisses, Berkeley nega l’existència de la matèria (espiritualisme) i afirma la prioritat del jo pensant en el procés de coneixement (idealisme). • Berkeley creu que Déu és la causa de les nostres percepcions.

10. DAVID HUME (1711 – 1776) Unitat 8. La filosofia empirista • Parteix del pensament de Locke i Berkeley i porta la teoria el coneixement empirista fins a l’escepticisme. • Hume anomena percepcions tot el que hi ha present en la nostra ment, bé provingui dels sentits, la passió o la reflexió. • Les percepcions poden ser fortes (impressions) o febles (idees, que són còpia de les impressions). Si una idea no es pot connectar amb una impressió, llavors és una idea falsa i hem de rebutjar-la. • Les idees també es poden subdividir en simples i complexes. Hume analitza els processos a través dels quals la nostra ment elabora idees complexes a partir de percepcions simples.

11. LLEIS D’ASSOCIACIÓ D’IDEES Unitat 8. La filosofia empirista • Les idees s’associen entre si per: • - semblança, • - contigüitat espaciotemporal, • - relació causa-efecte. • La idea de causalitat és el resultat de relacionar fets contigus en l’espai i el temps. Percebem el fet A abans i al costat del fet B, de la qual cosa deduïm que A és la causa de B. • No obstant això, la idea causalitat no és un fet: no hi ha una impressió de la qual procedeixi. Es tracta d’una intenció mental, fruit del costum i la creença en el comportament uniforme de la natura. • Moguts pel costum i la creença, tendim a pensar que el futur serà com el passat. Aquest és el fonament de la ciència, que anticipa successos. • Però el futur no és un fet. Per tant, la ciència només pot establir la probabilitat dels seus enunciats, i no la seva veritat.

12. CRÍTICA DELS CONCEPTES METAFÍSICS Unitat 8. La filosofia empirista • Fruit de l’associació d’idees, obtenim: Per tots aquests motius la filosofia de Hume condueix cap a l’escepticisme: no hi ha veritats absolutes, només probables.

13. FILOSOFIA MORAL Unitat 8. La filosofia empirista • Hume aplica la seva filosofia empirista al terreny de l’acció humana i l’ètica. • Així com les causes i els efectes en la natura no poden ser descoberts (anticipats) per la raó sinó per l’experiència, tampoc l’acció humana no pot ser anticipada si no és pel costum i la creença. • D’altra banda, afirma Hume, el bé i el mal de les accions no poden ser identificats per la raó, sinó pels sentiments. • El sentiment és l’origen del judici de valor sobre les accions (una cosa està bé o malament) i, segons Hume, aquest judici depèn del plaer o la utilitat que se’n desprenen. • En relació amb la moral, la raó té un paper instrumental: analitza els fets i orienta l’acció, però després que el sentiment l’hagi jutjat com a bona o dolenta.

14. ENLLAÇOS Unitat 8. La filosofia empirista • Locke • Berkeley • L’empirisme i David Hume