E N D
¿Què era un circ romà i per a què servia? El circ romà és una de les instal.lacions lúdiques més importants de les ciutats romanes. Juntament amb el teatre i l'amfiteatre eren grans instal.lacions destinades a divertir al poble. Inspirat en els hipòdroms i estadis grecs, però de mesures molt més grans que aquests. El circ romà estava destinat a carreres, espectacles i representacions que commemoraven els esdeveniments de l'Imperi.
Estructura i forma del circ Arquitectònicament, tenien una planta rectangular amb un semicercle lateral en un dels seus costats més curts. Podem distingir tres parts ben diferenciades:
1. La cauea És la graderia de l'edifici situat sobre un alt pòdium que l'eleva per separar-lo de la pista de carreres. Està formada per dos graderies rectes, que corresponen als costats llargs del rectangle i una semicircular en el costat curt. L'altre costat, sense grades, correspon a la porta d'entrada dels participants (porta pompae), les cavallerisses i els llocs de sortida, anomenades carceres.
Aquest lateral estava lleugerament inclinat per així equilibrar la sortida dels participants. Habitualment sobre ell es situava la llotja presidencial. En el seu front, a les grades semicirculars, s'obre la porta triunphalis sobre la qual s'instal·la la llotja de jutges. Finalment, en les façanes laterals s'obrien les portes per a l'accés del públic. Les façanes es decoraven amb pilastres i arcs cecs. La seva estructura està composta de formigó i maçoneria, conformada de manera similar a les dels teatres i amfiteatres.
2. La pista (arena) És l'espai dedicat als espectacles. Dissenyada en un principi per l'atracció principal, les curses de carros, era de forma quasi rectangular amb un dels seus costats curts semicircular. En el seu centre hi havia la Spina, element de separació per tal de diferenciar els sentits direccionals de la cursa. L’arena disposava de dues fites: - Meta primera, habitualment en la corba - Meta secundària en un dels laterals o davant de la porta pompae.
3. La spina Construcció de planta rectangular molt allargada, que separa en dos l’arena del circ. La seva disposició no era exactament central, sobre l'eix longitudinal exacte sinó que es desviava lleugerament per facilitar la sortida de la corba als participants. Es componia d'un pòdium, profundament decorat sobre el qual es posaven pedestals amb estàtues, obeliscos o columnes commemoratives. Depenent de la longitud del circ es dividia en trams per tal de celebrar curses més o menys llargues.
El Circ Màxim (Roma) El Circ Màxim fou el principal circ romà on es feien els espectacles, principalment carreres de carros o de cavalls, combats de boxa i altres més grans i impressionants de Roma. En un començament, els espectadors s'asseien als vessants dels turons per observar, però més tard va ser construït un estadi de fusta i després un de pedra. Comptava amb tribunes per a 250.000 espectadors. Hi havia quatre equips de carrera principals: Vermell, Blanc, Blau i Verd. Les carrosses, tirades per dos o quatre cavalls, eren lleugers objectes de fusta i mantenir l'equilibri sobre l'eix per a completar les set voltes requeria de molta habilitat. Els guanyadors eren recompensats amb una branca de palmera, una corona de llorers i considerable fama i fortuna.
Circ romà de Tarragona Va ser un dels circs més grans de tot l'imperi Romà. Situat a la part alta de Tarragona, paral·lel a la Rambla Vella, es troba en un estat excepcional de conservació. Ocupava l'espai que, avui en dia, delimiten la Plaça de la Font, el Passeig de Sant Antoni, el Pretori romà i el carrer Rere Sant Domènech, darrere de l'Ajuntament Va ser construït durant el regnat de Domicià, al segle I d.C i, com tots els circ romans, estava destinat a la cursa de carros. Es va situar sota el Fòrum Provincial, en la tercera terrassa de Tàrraco. El circ tenia unes mides de 325 metres de llarg i entre 100 i 115 d'ample. L'arena tenia una longitud de 297 m i una amplada d'entre 67 i 77 metres. .