320 likes | 471 Views
Potències de deu. Viatge cap al Macrocosmos. Potències: deu, el factor multiplicador. Del Mesocosmos al Macrocosmos Cada imatge deu vegades més reduïda, eixamplant el camp visual. Un berenar al parc. Seleccionem un quadrat d’un metre de costat. Un humà, al centre.
E N D
Potències de deu Viatge cap al Macrocosmos
Potències: deu, el factor multiplicador Del Mesocosmos al Macrocosmos Cada imatge deu vegades més reduïda, eixamplant el camp visual
Un berenar al parc Seleccionem un quadrat d’un metre de costat
Un humà, al centre A escala humana, personal, íntima
Inici del viatge Una dona i un home; centre de totes les futures escales
L’entorn privat, desubsistència Si repartiment equitatiu, la parella podria reclamar 6 quadrats grans per la seva subsistència
El veïnatge Llocs familiars i coneguts de la ciutat
El cor de la ciutat Un milió de persones, barris, xarxa de carrers, port, ...
Natura i cultura Àrea metropolitana i llac Michigan. Des del parc, un dia de cel ben blau
L’obra de la natura Destaquen estructures geològiques i fenòmens metereològics
Aire, aigua i terra; tres elements La imatge somniada de molts cartògrafs, aconseguida l’any 1967
El planeta Terra Aïllat, elegant, però fràgil. Cada hora, un quadrat com aquest.
Òrbita de la Lluna La Lluna, el lloc més llunyà on ha arribat mai un humà
Terra i Lluna La franja, el camí que recorre la Terra durant 4 dies d’octubre
Òrbita de la Terra Part del Sistema Solar interior. L’arc verd, el camí de la Terra durant 6 setmanes (set/oct).
Planetes interiors Tancats dins l’òrbita de Júpiter. Després de Mart, els Asteriodes
Planetes exteriors En sentit antihorari, tots en el mateix pla, excepte Plutó
Sistema Solar Des de l’exterior, sistema copernicà; des de l’interior, els planetes són rodamons
El Sol, una estrella que destaca Infinites estrelles de teló de fons. El Sol focus dels cometes
El Sol destaca, per proximitat Cada puntet, un sol; el nostre brilla però per la perspectiva propera
El Sol, perdut en la immensitat Amb perspectiva, altres estrelles brillen més. Ens cal un sistema de mesura més potent
Artur, un sol més lluminós Artur, de la constel·lació Bover, molt més lluminosa que el Sol
Les nostres constel·lacions Dins el disc de la Via Làctia. Els primers observadors van cartografiar un miler d’estrelles
Neixen i moren estrelles Núvols d’estrelles i de gas, canviant; en un braç de l’espiral galàctic
Cent mil milions d’estels Cent mil milions d’estrelles lligades per forces gravitatòries, La Terra, una circumval·lació cada 300 Ma
Via Làctia i satèl·lits La nostra galàxia espiral i dues satèl·lit: Núvols de Magallanes
Galàxies veïnes Galàxies de la nostra regió còsmica. Cada una amb milers de milions d’estrelles
Aplec de galàxies Cúmul de Virgo: galàxies lligades gravitatòriament. La nostra, a la perifèria
Galàxies, polsim còsmic El cosmos mostra la seva buidor. En ell, és la Terra una excepció?
Potències o escales superiors? A potències o escales superiors, 1026 metres, 1027 metres, ... l’univers es mostra sensiblement uniforme: la mateixa buidor.
Què és? • Quina conjectura fas? • Quina potència?
Nucli àtom de carboni • Camí cap el microcosmos. • Sis protons, encara no elementals. • Macrocosmos i microcosmos, estructures semblants?