INCONTINÈNCIA

1. INCONTINÈNCIA

2. INCONTINÈNCIA La incontinència urinària/fecal, és la incapacitat dels musculs de l’esfínter extern de controlar el fluxe d’orina/femta. Això produeix la pèrdua involuntària d’aquests i origina un problema higiènic i/o social. És demostrable objectivament.

3. La major prevalença es dona en la població envellida i, en ocasions pot constituir un motiu d´ institucionalització S´acompanya, gairebé sempre d´ una pèrdua d´ autoestima i el deteriorament de les interaccions socials. Es considera un dels síndromes geriàtrics Ès un problema psicològic i social important que té implicacions series pels afectats, les seves families i els cuidadors

4. FACTORS DE RISC ASSOCIATS A LA INCONTINENCIA • Ginecològics: gestació i part recent, elevat número de parts Enuresis Infantil Digestius: Restrenyiment crònic Respiratoris: tos crònica (EPOC, quadres alèrgics) Activitats físiques d´alt impacte sobre el sol pèlvic (saltar, còrrer, peses) Hàbits: no anar al wc sovint, ingesta inadequada de líquids, alcohol, tabac, begudes amb cafeína (cafè, cola, tè) Funcionals: inmobilitat, deteriorament cognitiu, barreres de l´ entorn Quirúrgic Obesitat

5. IATROGÈNIA FARMACOLÒGICA

6. TIPUS D’INCONTINÈNCIA Incontinència urinària Incontinència fecal Incontinència mixta

7. INCONTINÈNCIA URINÀRIA • És la manifestació clínica més freqüent en relació amb la patologia del tracte urinari inferior que es presenta en les persones majors de 65 anys. • Acompanyen, a l´envelliment normal, altres circumstàncies que produeixen una menor efectivitat als mecanismes de continència: • Un entorn desfavorable • La pluripatologia • La presa de fàrmacs

8. Tipus d’incontinència urinària • a/ incontinències transitòries • Són reversibles, es presenten durant un període de temps inferior a les quatre setmanes. Les causes desencadenants més freqüents son: • Deliri/estat confusional agut • Infecció d’orina simptomàtica • Consum de fàrmacs • Vaginitis atròfica • Trastorn psicològic • Trastorn endocrí • Restricció de la mobilitat Aquest tipus d’incontinències solen corregir-se actuant sobre la causa

9. INCONTINÈNCIA URINÀRIA • b/ Incontinències persistents Aquestes tenen una durada superior a quatre setmanes • Incontinència urinària d’esforç o per estrés: • Causa: • Insuficiència parcial del mecanisme esfinterià. Apareix de manera secundària a una relaxació pèlvica que es produeix sobretot amb l’edat o la multiparitat • Característiques: • Pèrdua d’orina associada a esforços (tos, estornuts, salts, etc.) • La pèrdua d’orina és immediata a l’esforç • La quantitat d’orina que s’escapa és molt petita

10. Preguntes clau per classificar clínicament el tipus d´ incontinència • ¿Té sensació de pes a la zona genital? • ¿Quan puja o baixa, se li escapa la orina? • ¿Quan riu, se li escapa la orina? • ¿Quan estossega , se li escapa la orina? • ¿Quan estornuda, se li escapa la orina? I.U d´esforç * 4 respostes afirmatives, probablement es tracta d´una I.U. D´esforç

11. Tractament: • Els casos lleus solen respondre a exercicis per enfortir els músculs pèlvics • Els casos greus requereixen cirurgia

12. Incontinència urinària d’urgència o micció imperiosa • Causa: • Error del múscul detrusor (contracció involuntària del múscul). Freqüentment és d’origen psicosomàtic però pot estar originada per alteracions neurològiques de les vies i els centres nerviosos. • Característiques: • És una pèrdua d’orina precedida d’un gran desig d’orinar • La quantitat d’orina que es perd és major que en el cas de la incontinència urinària per estrés • Pot passar durant el dia i la nit

13. Preguntes clau per classificar clínicament el tipus d´ incontinència • ¿Quan està al carrer i té ganes d´orinar, entra en un bar i si el lavabo està ocupat, se li escapa la orina? • ¿Quan obre la porta de casa, ha d´anar al wc corrents? • ¿Quan té ganes d´orinar, té la sensació que ès urgent i ha d´anar de pressa? • ¿Quan surt de l´ascensor, ha d´anar urgentement al wc perquè sinó se li escapa la orina? I.U d´ urgència * 3 o més respostes afirmatives, probablement es tracta d´ una I.U. D´urgència

14. Incontinència urinària per rebossament • Causa: • La bufeta excessivament distesa provoca un augment de la pressió intravesical i venç la resistència de l´esfínter urinari. Pot passar en els següents casos: • A) Quan existeix compressió de la via de sortida de la bufeta, per exemple en els prostatismes. • B) Quan es donen lesions medul·lars baixes o ha existit cirurgia que ha lesionat el nervi pèlvic • Característiques: • És una pèrdua d’orina constant, gota a gota • Existeix dificultat per iniciar o mantenir un bon raig d’orina

15. Incontinència urinària funcional • El tracte urinari no està alterat, les pèrdues són degudes a que la persona no arriba al WC. • Causes: • Relacionat amb discapacitat física i/o cognitiva • Manca de recolzament familiar o professional • Dificultats de l’entorn • Ús de contenció física • Presa de fàrmacs que poden disminuïr la capacitat de resposta ràpida a la demanda d’eliminació

17. Incontinència fecal • Pèrdua del control de l’evacuació fecal, generalment aquest tipus va unit a la incontinència urinària produïnt així una incontinència mixta • Causes: • Amputació rectal i descens del recte a través de l’anus • Malaltia de Crohn (inflamacions del recte severes) • Posterior a l’extirpació d’hemorroides • Dilatacions anals • Lesions medulars • Patologia neurològica central. AVC, Parkinson... • Depressió greu • Deteriorament cognitiu

18. Incontinència mixta • Quan la persona presenta no sols incontinència urinària, sinó també fecal

19. Preguntes clau per classificar clínicament el tipus de incontinència • Preguntar qüestionaris de I. U. D´esforç i d´urgència I.U mixta * 3 o més respostes afirmatives, de cadascun dels dos grups

20. Clínica (manifestacions) • Incontinència urinària: • Existeix pèrdua urinària que pot variar des de una gran quantitat d’orina(incontinència d’urgència) a tant sols un goteig (incontinència per rebossament) • Tenesme (sensació de ganes d’orinar, però amb incapacitat de realitzar una micció) • Poliaquiúria (petita micció molt freqüent) • Poliúria (augmentar el volum emès) • Disúria(molèsties a l’orinar) • Nictúria (micció nocturna) • Molèsties abdominals

21. ITU • Quan la persona presenta infecció del tracte urinari (ITU) es pot observar: • disúria o coïssor a l’orinar, polaquiúria, febre, dolor abdominal, acompanyat per una orina amb mala olor i a vegades amb hematúria. En pacients amb síndrome confusional agut s´ha de sospitar la possibilitat que estigui patint una infecció urinària

22. Incontinència fecal: • Pèrdua de contingut fecaloide, generalment líquid

23. Problemes que ocasiona la incontinència • Vergonya • Ansietat • Irritabilitat • Frustració • Falta de confiança en un mateix • Dificultat per realitzar les activitats de la vida diària • Aïllament social

24. Objectius • Disminuïr els episodis d’incontinència • Control d’ingesta i eliminació, així com les característiques de la femta i la orina • Conèixer el patró d’eliminació de cada persona • Mantenir la integritat cutània • Eliminar les barreres arquitectòniques existents • Augmentar la participació de la persona en l’autocura i amb això, la seva autoestima • Educar, aconsellar i motivar a la persona

25. Actuacions: Mesures específiques • 1. Incontinència urinària aguda • Localitzar la etiologia i mantenir la integritat cutània • 2. Incontinència urinària persistent d’esforç • Pauta fixa de micció cada 2 hores • Utilització de compreses • 3. Incontinència urinària persistent d’urgència • Serveis de fàcil accés • Dispositius com ampolles o orinals a prop • 4. Incontinència urinària per rebossament • Pauta de micció fixa, assegurant el buidat de la bufeta • En cas necessari, sondatge vesical

26. 5.Incontinència urinària funcional • Adequar el màxim possible l’entorn a la persona (barreres arquitectòniques, proximitat, material...) • 6. Incontinència fecal • Ràpida actuació sobre les causes • S’haurà d’augmentar el consum de fibra, vegetals, fruita i líquids • En casos necessaris s’administraran laxants, enemes i/o medicaments antidiarreics • 7. incontinència mixta • La cura més important és una bona higiene per evitar possibles infeccions i ulceracions

27. Actuacions: Mesures generals • 1. Disminució dels episodis d’incontinència • Ingesta de líquids entre 1-1,5 l / dia • Evitar l’estrenyiment ja que pot provocar incontinència per compressió de la bufeta. • Evitar la cafeína i l’alcohol (són irritants per la bufeta) • Realitzar una micció abans de sortir, fer activitat, anar al menjador... • Programar les miccions a un horari determinat per crear una rutina miccional

28. 2. Manteniment de la integritat de la pell • Realitzar canvis posturals si la persona està enllitada • Valorar qualsevol alteració de la pell • Utilització d’un sabó pH neutre i crema hidratant • La roba del llit de la persona que utilitzi compreses o panyals ha de ser suau i molt absorbent. Es crearan pautes per fer els canvis cada 3-4 hores

29. 3. Cures enfront el deteriorament funcional i cognitiu • Intentar millorar la mobilitat de la persona, evitant les estàncies perllongades al llit o cadira, estimulant la deambulació • Eliminar barreres arquitectòniques existents i adaptar el medi a la persona

30. Absorvent Rectangular Látex 0% • Descripció • Utilització • Incontinència lleu • Durant reeducació • Abans/després d´una intervenció quirúrgica • Característiques • Autonomia • Llibertat de moviment • Tecnologia obsoleta • Utilitat limitada

31. AbsorventAnatòmic Látex 0% • Descripció del producte • Utilització • Incontinència lleugera o mitja • Característiques • Autonomia, llibertat de moviments • Major comfort - major seguretat • Començar pel grau d´absorció menor

32. Absorvent Elàstic Látex 0% • Absorvents Elàstics • Utilització • Incontinència mitja i greu • Característiques • Pacients hospitalaris o ambulants • Pacients que manipulen o tendeixen a treure´s el bolquer • Seguretat i fiabilitat • Talles adaptades a cada tipus d´incontinència i morfologia • Recomenat per incontinència greu o nocturna

34. BONES PRÀCTIQUES EN EL MANEIG DE LA INCONTINÈNCIA I L´ÚS DE BOLQUERS

35. Afavorir el manteniment del grau de continència de la persona • Facilitar l´accés al wc sempre que sigui possible • Correcta higiene intima • Roba còmode i fàcil de treure • Deixar temps suficient per realitzar l´eliminació • Respectar el dret a la intimitat • Utilitzar altres recursos previs al material absorvent (cunyes, ampolles, Don Pedro …) • Derivar a infermeria qualsevol alteració, canvi o incidència

36. Escollir el material adequat segons el tipus de incontinència, grau, freqüència i quantitat de les pèrdues, comoditat i complexió corporal de la persona • Cal més implicació i control per part de Infermeria • Una vegada escollit el tipus de material, cal que tot el personal utilitzi el mateix tipus, per facilitar les comandes (estoc, receptes) • Cal que tothom que utilitzi material tingui feta la prescripció (estigui a la llista)

37. Usuaris de Centre de dia i ET que no tenen metge del centre cal que els portin de casa • Fer els canvis de bolquer que realment precisin (mirar indicador) • Assentar al wc encara que portin el bolquer moll • Si es posa doble, cal fer uns tallets a la compresa per tal que pugui passar al bolquer • Per retirar el bolquer fer-ho de davant cap endarrera • Llençar a les escombraries lligats • Cura amb les bosses de les SV

38. Verificar la comanda que ens arriba de bolquers de forma quinzenal • Colocar el material al magatzem, de forma ordenada • Repostar els carros amb material suficient per poder realitzar l´activitat correctament

39. DERMATITIS DEL BOLQUER • Ès una reacció aguda inflamatòria de la pell, causada per un o més factors, a la zona del bolquer • Causes: Hipersensibilitat Humitat. Orina, suor, femta • Infeccions secundàries

40. Dermatitis del bolquer • Tractament preventiu i curatiu • Higiene adequada i sovint • Pomades, cremes protectores, barrera (pasta lasar, òxid zinc) • Pomades curatives (cremes cortisona tòpica-hidrocortisona 1%) • Cremes antifúngiques

42. PELL I UPP

43. Característiquesde la pell • La pell és la coberta exterior de l´organisme i és el teixit més extens del cos, el qual recobreix totalment. Constitueix una barrera de separació entre el medi intern i extern i, segons la zona, pot fer de entre 0,5 a 2 mm de gruix. • En orificis com el nas, boca, ulls, orelles, vagina i recte, la pell continua en forma de membrana mucosa, tapissant aquestes estructures. • La coloració de la pell vé donada per la seva pigmentació.

44. Estructura de la pell • EPIDERMIS • DERMIS • HIPODERMIS (teixit subcutani) • Anexes cutanis

45. EPIDERMIS Capa més externa Constituida per teixit epitelial No té vasos sanguinis niterminacions nervioses. Es diferencien en ella dos capes o estrats - la capa cornea(descamació - lacapa basal o germinativa (regeneració)

46. DERMIS • Capa gruixuda teixit conjuntiu, • Conté vasos sanguinis i limfàtics, terminacions nervioses, glàndules sebàcees i sudorípares I folicles pilosos. • Es diferencien dues capes: dermis papilar (empremtes digitals) dermis reticular (colagen)

47. HIPODERMIS (TEIXIT CONJUNTIU) • És la part més profunda de la pell i està formada per teixit conjuntiu adipós, travessat per bandes de colagen i elements vasculo-nerviosos cutanis.

48. ANNEXESCUTANIS • Glàndules sudorípares • Glàndules sebàcees • Pèl • Ungles

49. Funcionsprincipals de la pell • 1.Protecció • 2.Regulació tèrmica • 3.Secreció • 4.Absorció • 5.Recepció • 6.Síntesis • 7.Excreció

50. UPP