L’ART DE L’ANTIGA GRÈCIA (I): L’ARQUITECTURA

1. L’ART DE L’ANTIGA GRÈCIA (I): L’ARQUITECTURA

2. INDEX • A. AVALUACIÓ INICIAL • B. EL CONTEXT • 1. El marc geogràfic • 2.El context històric • 3.L’imaginari • 3.1 La dimensió humana i la racionalitat • 3.2 L’ideal de bellesa • L’ARQUITECTURA GREGA • 1. Característiques generals • 2. El temple grec • 3. Els ordres arquitectònics • 4. Les tipologies arquitectòniques • D. EL COMENTARI D’UNA OBRA ARQUITECTÒNICA • 1. El primer pas: catalogació i descripció • 2. L’anàlisi formal • 3. La interpretació • 4. Exercici d’aplicació: el Partenó

3. AVALUACIÓ INICIAL

4. 1. Respon les preguntes següents: Esmenta alguns edificis arquitectònics de l’antiga Grècia que recordis. Esmenta el nom d’algun arquitecte o artista grec si te’n recordes i d’alguna de les seves obres. Saps què s’hi feia en un temple grec? Descriu-ho breument. Sabries explicar quina és la diferència entre anàlisi formal i interpretació d’una obra arquitectònica? Si ho saps posa un exemple d’alguns aspectes que sigui propi d’una anàlisi formal i un altre que es refereixi a la interpretació. Sabries explicar la funció o finalitat dels temples grecs? Si ho saps posa’n un exemple.

5. Observa la imatge que tens a continuació i en un full a banda comenta-la dient tot el que hi vegis i puguis interpretar

6. Quin és el meu punt de partida? A) Has estudiat aquest tema abans? (Sí o No) B) 1: No ho sé; 2: Ho sé una mica; 3: Ho sé bastant bé; 4: Ho sé; 5: Ho sabria explicar a un company/a

7. B. EL CONTEXT 1.El marc geogràfic

8. Llegeix i subratlla les idees principals El món grec és bàsicament vertebrat a l’entorn de la Mediterrània. Els grecs s’hi llançaren condicionats per la pobresa del seu país: cada racó del litoral es presta a la instal·lació d’un port per poc abrigat que estigui dels vents contraris. El comerç marítim els va posar en contacte entre ells i amb altres pobles de la mar. Reproducció del “Culip IV”, carregat d’àmfores, descobert al Cap de Creus, probablement en contacte comercial amb els ibers. Un exemple de costa al Peloponès

9. La península grega té un relleu fragmentat en valls separades per muntanyes de poca alçada. Cap plana no excedeix de 20 km de llarg per 12 d’ample. Fins i tot les illes, encara que tinguin una certa extensió, són fragmentades. Per això el tros de terra que veu el ciutadà des de la part alta de la seva ciutat és la seva pàtria. Més enllà hi habiten forasters encara que parlin la mateixa llengua. Acròpolis o “part alta “d’Atenes Acròpolis o “part alta” de Corint Una illa grega

10. El clima és mediterrani. Té un estiu molt sec i una curta estació plujosa a l’hivern. Aquesta eixutor, juntament amb la nitidesa de l’atmosfera, van donar a l’home grec un refinat sentit de la precisió i una finesa d’esperit i una sensibilitat molt diferent de la dels pobles nòrdics. A causa del clima, tant el menjar com el vestit, l’escola, el taller, la casa, la plaça i el temple estan projectat cap enfora. La majoria vol veure i ser vista. Les idees es confronten en públic. Quan a recursos naturals, Grècia té contínuament com a companya la pobresa. La manca de rius va fer que l’agricultura de regadiu no tingués la importància de l’Antic Egipte, ni tampoc va exigir cap centralització o cooperació social. La tendència a l’autoorganització més aviat va potenciar l’individualisme. Oliveres i ametllers a la Grècia actual Recollint olives a l’antiga Grècia

11. Assenyala algunes característiques de la civilització grega que es puguin deduir del seu medi geogràfic segons aquest text. Primer paràgraf: una civilització comercial deguda a la pobresa del territori on viu que es posa en contacte amb altres pobles de la Mediterrània. Segonparàgraf: el relleu, per la seva fragmentació, explica en part la tendència a la fragmentació política en polis de la civilització grega. Tercer paràgraf:la sequedat i l’eixutor del clima col·laboren a la precisió, la vida a l’aire lliure, i la possibilitat de confrontació pública de les idees. Quartparàgraf: la manca de grans rius i grans paisatges agraris no va obligar a tasques de cooperació i va ajudar a caminar vers l’individualisme.

12. Indica a quin topònim correspon cada lletra A: Cnossos A: ................................................ B: ................................................ B: Troia C: ................................................ C: Atenes D:Olímpia D:................................................ E: ................................................ E: Esparta F: ................................................ F: Milet J K G: ................................................ G: Focea I H: ................................................ H: Corint I: ................................................ I: Citera J: ................................................ J: Micenes K: ................................................ K: Halicarnàs

13. Què et sembla que deu voler dir que una escultura es tituli avui "Venus de Milos", "Hera de Samos", “Mausoleu d’Halicarnàs”, “teatre d’Epidaure” o que és una escultura pertanyent a "l'escola de Pèrgam?" Mausoleu d’Halicarnàs: construcció funerària situada a la ciutat d’Halicarnàs Venus de Milos: una escultura de la dea de l’amor trobada o realitzada a l’illa de Milos. Hera de Samos: una representació de la dea Hera, esposa de Zeus, realitzada o trobada a l’illa de Samos.

14. Què et sembla que deu voler dir que una escultura es tituli avui "Venus de Milos", "Hera de Samos", “Mausoleu d’Halicarnàs”, “teatre d’Epidaure” o que és una escultura pertanyent a "l'escola de Pèrgam?" Escola de Pèrgam: un grup d’artistes d’un estil similar el nucli dels quals es trobava a la ciutat de Pèrgam. Teatre d’Epidaure: teatre grec situat a la població d’Epidaure.

15. 2.El marc històric Cultura minoica: Creta. Aqueus: Micenes Pèricles: s. V aC 1100 aC: Guerra de Troia

16. Llegeix i subratlla les idees principals o les paraules clau Se sol dividir la Història de l'antiga Grècia en dos grans períodes separats per la guerra de Troia (XII aC): el període prehel·lènic (3.000-1100) i el període hel·lènic pròpiament dit (XII – II aC). El primer poble històric identificat sobre sòl grec va ser el dels pelasgs al començament del tercer mil·lenni. Abans del 2.000 aC. es documenten també diverses onades de grups humans procedents del nord que s'instal·len principalment a la península del Peloponès. Es tracta dels aqueus. Van ser els protagonistes de la famosa guerra de Troia i van arribar l'apogeu de la seva civilització entre els segles XVI i XII aC. Els centres més importants de la seva cultura s'han trobat en les ciutats de Micenas i Tirint. Micenes Tirint Màscara funerària d’un aqueu Porta dels lleons Micenes

17. Llegeix i subratlla les idees principals o les paraules clau Al mateix temps que es desenvolupava la civilització aquea a la península del Peloponès, a l’illa de Creta s'expandia una cultura molt refinada que va rebre el nom de minoica com a conseqüència del mite de Minos. El centre més important de la cultura cretenca va ser Cnossos, ciutat en la qual durant el segle XIX de la nostra era es va descobrir un palau impressionant la complexa estructura dels quals recordava la idea d’un laberint. La civilització minoica va desaparèixer al segle XIV, probablement com a conseqüència de l'expansió aquea. Cnossos Fresc del palau de Cnossos Reproducció idealitzada del palau de Cnossos

18. Llegeix i subratlla les idees principals o les paraules clau El període prehel·lènic finalitza en el segle XII moment en el qual els aqueus es van embardissar en una llarga guerra contra Troia (ciutat situada en el pujol de Hissarlik, en l'actual Turquia, prop de l'estret dels Dardanels) de la qual van resultar vencedors. Els fets d’aquesta guerra van ser narrats, quatre segles més tard, per Homer en els monumentals poemes èpics de la Ilíada (Ilion era Troia, en grec)i l'Odissea Homer Reproducció “Cavall de Troia”

19. Respon el següent test sobre el text anterior marcant amb una X la casella corresponent

20. Llegeix i subratlla les idees principals o les paraules clau Des de l'any 1000 aC. fins al segle II a la zona de l'antiga cultura grega, fase hel·lènica pròpiament dita, els historiadors han convingut a distingir-hi diversos períodes. Una època "obscura" entre l'any 1000 i l'any 750 aC., anomenada així perquè se'n té molt poca informació. A continuació se situa l'època arcaica que es va caracteritzar pel govern de l'aristocràcia, per l’organització social en petits districtes territorials independents situats al voltant d'una ciutat fortificada (en grec polis) i per l'aparició del primer pensament racional (Tals de Milet) i les primeres formulacions de la matemàtica (Pitàgores). També daten d’aquesta època els primers jocs olímpics (776 aC). Durant aquesta època les polis gregues colonitzaren la costa nord del Mediterrani i la costa del Mar Negre on també apareixeran nombroses manifestacions artístiques gregues. Època Arcaica Segles VIII-VI aC Tales de Milet Pitàgores

21. La polis d’Atenes, a partir del 510 aC, introdueix la democràcia amb la reforma política d'un dirigent anomenat Clístenes. És la primera vegada que aquesta paraula, democràcia, surt a la Història. Artísticament, entre els anys 479 i 336, s'escola el període anomenat clàssic. Atenes al principi continuarà sent la capdavantera, especialment entre el 443 i el 429, període dirigit per Pèricles, època de màxima esplendor de la democràcia atenesa. Va ser durant l’època clàssica que els grecs van guanyar les guerres mèdiques contra els perses i van reforçar la seva identitat. Els grans filòsofs grecs són d'aquesta època (Sòcrates, Plató, Aristòtil), època que també va contemplar grans realitzacions científiques (com les del metge Hipòcrates) i literàries (la tragèdia grega i el desenvolupament dels espectacles teatrals). Època clàssica segles V i IV aC Pèricles: dirigent polític d’Atenes Clístenes: pare de la democràcia grega Plató i Aristòtil segons Rafael (Pintor del segle XVI)

22. El període clàssic acaba després d'un seguit de tensions i lluites amb un nouvingut del Nord: Macedònia. L'any 336 aC Filip i el seu fill Alexandre unifiquen l'espai hel·lènic i es projecten cap a l'exterior, tot i que per poc temps ja que a la mort d’Alexandre el seu imperi es desintegrarà. El període hel·lenístic, que és com es coneix artísticament parlant aquest període, acaba el 148 aC, moment en el qual Grècia és conquerida pels romans. L'època hel·lenística va ser l'etapa d'or de la ciència grega: Euclides, Arquímedes i Eratòstenes entre altres científics van viure durant el període hel·lenístic. Període hel·lenístic: segles III i II aC Eratòstenes: matemàtic i geògraf Arquímedes: un gran físic Euclides: un gran geòmetra

23. Completa a partir de la informació dels textos anteriors el següent fris cronològic. Si no t’hi cap fes-ho en un full a banda. 2000 1.500 1000 500 +1 PERÍODE PREHEL·LÈNIC PERÍODE HEL·LÈNIC XII aC 776 510 Aqueus 443-429 148 Cultura minoica (Creta) Època obscura Època arcaica Època clàssica Època hel·le-nística Guerra de Troia Roma conquereix Grècia Demo-cràcia a Atenes Primera Olimpíada Època de Pèricles

24. C. L’IMAGINARI 1. La dimensió humana i la racionalitat

25. Llegeix i subratlla les idees principals o les paraules clau La cultura i l’art grec es van caracteritzar per la seva dimensió humana. El fet que la vida comercial fos tan important i que la seva estructura política no superés l’àmbit de la polis o ciutat-estat ajuda a explicar, en part, aquesta dimensió humanitzadora. Una població reduïda, obligada a conviure en un espai relativament limitat i en una economia oberta cap enfora (comerç mediterrani) semblen explicar, parcialment, la progressiva “humanització” de lleis, costums i religions ben diferents del despotisme dels imperis orientals (egipcis, assiris i perses). La democràcia, el pensament racional i una religió amb divinitats de forma humana i amb les mateixes passions que els humans són el reflex d’aquesta humanització progressiva que culminarà en el seu període anomenat clàssic (segles V i IV aC). Per això s’afirma que l’actitud humana dels grecs va ser antropocèntrica. Divinitats gregues

26. Els grecs es van distingir dels de les èpoques precedents per un aspecte molt important: a partir de l'època arcaica van començar a interpretar el que veien a partir de la raó més que no pas a partir dels mites i de les religions. Per això es diu que van introduir la racionalitat. També s'afirma, pel mateix motiu, que els grecs van tenir una actitud antropocèntrica davant de la vida (=centrada en l'home), sobretot a partir del segle V aC. No té res d'estrany, doncs, que els grecs fossin els primers filòsofs i els primers científics de la Història. I que la seva arquitectura i escultura fos ben diferent a la de les èpoques precedents, traduint aquesta actitud humana i democràtica. Tales de Milet: el primer filòsof Hipòcrates: el pare de la medecina occidental Temple de Luxor: Antic Egipte Niké Àptera (Atenes) “La mort de Sòcrates”, tal com la va imaginar al segle XVIII “Jean Louis David”

27. Marca amb una X a la casella corresponent del test.

28. Indica quin dels textos següents és un text mític i quin representa un inici del pensament racional. Argumenta la resposta. Els dos documents són de l’època grega. Text A Anaxímenes va dir que l’aire infinit és el principi de tot, i que d’ell procedeixen les coses divines i que les altres procedeixen dels elements que s’originen a l’aire. Que la forma de l’aire és així: quan està condensat és invisible; es manifesta en refredar-se i escalfar-se, en humitejar-se i posar-se en moviment. Està sempre en moviment perquè les coses que canvien no canviarien si no es posessin en moviment. Es manifesta de manera distinta segons que es condensi o s’enrareixi perquè quan s’expandeix, tot enrarint-se, es converteix en foc, però al contrari, es condensa i es fa vent. Per condensació de l’aire procedeixen els núvols i l’aigua. Text B En el principi Eurínome, la deessa de totes les coses, va sorgir nua del Caos (...) va separar el mar del cel i dansà solitària sobre les onades. Dansà cap el sud i es va produir vent al seu darrera. (...) Eurínome es va girar, va fregar el vent del nord que es va convertir en la serp Ofió. Es va posar a dansar altra volta i la serp Ofió se li va enroscar. (...) Així va ser com va quedar prenyada. (...) Després es va convertir en una coloma i va posar l'ou universal (...) D'aquest ou van sorgir totes les coses que existeixen: el sol, la lluna, els planetes, les estrelles, la terra amb les seves muntanyes i rius, els seus arbres, les herbes i les criatures vivents. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. …………………………………………………………………………………………………………………………………………………….. El text que representa el pensament mític és el B i el text que representa el pensament racional és l’A………………………………………………………………………………………………………………………………….................... ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………..

29. Indica quin dels textos següents és un text mític i quin representa un inici del pensament racional. Argumenta la resposta. Els dos documents són de l’època grega. Text A Anaxímenes va dir que l’aire infinit és el principi de tot, i que d’ell procedeixen les coses divines i que les altres procedeixen dels elements que s’originen a l’aire. Que la forma de l’aire és així: quan està condensat és invisible; es manifesta en refredar-se i escalfar-se, en humitejar-se i posar-se en moviment. Està sempre en moviment perquè les coses que canvien no canviarien si no es posessin en moviment. Es manifesta de manera distinta segons que es condensi o s’enrareixi perquè quan s’expandeix, tot enrarint-se, es converteix en foc, però al contrari, es condensa i es fa vent. Per condensació de l’aire procedeixen els núvols i l’aigua. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. …………………………………………………………………………………………………………………………………………………….. El text racional és l’A, degut al filòsof Anxímenes ja que, intenta explicar els fenòmens i el seu origen a partir de les coses mateixes com es pot deduir dels mots subratllats sense recórrer al mite. Enuncia que tot el que existeix procedeix de l’aire… i descriu les formes amb què apareixen les coses sense fer referència a la intervenció de cap divinitat.

30. Indica quin dels textos següents és un text mític i quin representa un inici del pensament racional. Argumenta la resposta. Els dos documents són de l’època grega. Text B En el principi Eurínome, la deessa de totes les coses, va sorgir nua del Caos (...) va separar el mar del cel i dansà solitària sobre les onades. Dansà cap el sud i es va produir vent al seu darrera. (...) Eurínome es va girar, va fregar el vent del nord que es va convertir en la serp Ofió. Es va posar a dansar altra volta i la serp Ofió se li va enroscar. (...) Així va ser com va quedar prenyada. (...) Després es va convertir en una coloma i va pondre l'ou universal (...) D'aquest ou van sorgir totes les coses que existeixen: el sol, la lluna, els planetes, les estrelles, la terra amb les seves muntanyes i rius, els seus arbres, les herbes i les criatures vivents. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. …………………………………………………………………………………………………………………………………………………….. Text de pensament mític. L’origen de les coses o fenòmens no s’explica a partir de les coses mateixes sinó a partir d’un principi diví: la dea Eurínome. És el principi diví el qui separa el mar del cel. L’explicació dels processos també és mítica: ja que parla de “l’ou universal” com a origen de tot i de la metamorfosi en de la deia en coloma!

31. 2. L’ideal de bellesa

32. Llegeix i subratlla les idees principals o les paraules clau A diferència dels antics egipcis, l’estètica dels quals van començar imitant, els grecs de mica en mica van introduir el punt de vista. L’art no s’havia de fer segons unes normes fixes –com per exemple representar els peus de perfil—sinó segons es veien o es percebien per la vista. Ara bé, tampoc no es tractava de representar el que es veia tal com era aparentment sinó d’acord amb el criteri del que es considerava bell o bonic. Els grecs, però, de mica en mica van anar representant les persones tal i com es percebien Els grecs van començar imitant l’escultura precedent (egípcia)

33. Llegeix i subratlla les idees principals o les paraules clau Els antics grecs creien que Zeus havia assignat una mesura apropiada per a tots els éssers. El món –com el moviment del sol i dels planetes-- responia, doncs, a una harmonia precisa i mesurable. Per als grecs les coses podien existir perquè estaven ordenades i estaven ordenades perquè s’hi complien lleis matemàtiques i relacions numèriques precises. La bellesa, doncs, no es podia destriar d’aquesta proporció que era inherent a la natura. En el temple de Delfos dedicat a Apol·lo hi constaven les següents frases: “el que és exacte és el més bell; “respecte del límit”; “odia la desmesura”; “res de massa”. Aquestes frases resumeixen els ideals de bellesa dels grecs. Per als antics grecs la bellesa, allò que atreia i era agradable a la vista, havia de ser com el món, ordenada, simètrica i proporcionada. Com que havien posat l’ésser humà en el centre de les seves preocupacions i mesures, tant en l’arquitectura com en l’escultura es van proposar de buscar relacions numèriques, és a dir, proporcions segons el que consideraven que tenien els homes i les dones ideals. ZEUS L’home ideal de Vitruvi Apol·lo

34. Indica, en un full a banda, en quina d’aquestes imatges de ceràmica grega s’ha assolit el punt de vista característic de l’art grec. Argumenta la resposta. A B En el vas “A” encara es manté la convenció de veure la figura i els peus de perfil sense que importi el braç esquerre de la figura d’Aquil·les En el vas “B” la figura del guerrer que es posa la cuirassa ja no segueix un patró fix de perfil sinó que proposa la imatge tal i com es percep i de front combinat amb les altres figures naturals.

35. Un exemple de proporció: la secció àuria. Llegeix. La proporció és la relació numèrica entre el tot i les parts o de les parts entre si. Un exemple de proporció va ser la que Plató havia denominat la “secció” i que més endavant s’anomenaria “secció àuria” o “divina proporció”. La va demostrar Euclides al seu llibre Els elements (300 aC). La “secció àuria” és un rectangle que produeix una família de formes proporcionades entre elles. Té una relació constant i es divisible harmònicament. Encabeix curiosament espirals que es troben a la naturalesa. La proporció àuria respon a la següent relació o raó: a + b a = a b La longitud de la línia (a + b) és al segment major (a) com aquest (a) és al segment petit (b).

36. La proporció d’or: AB/BE = AE/AB A B E G D C F H 4. Traça una paral·lela al costat petit del rectangle que passi per la intersecció de la diagonal i de la perpendicular traçada des del vèrtex inferior dret. Si marquem els punts claus amb una lletra resultarà que en aquest rectangle el segment gran (AB) partit pel segment petit (BE) del seu costat gran és igual al costat sencer (AE) partit pel segment gran (AB) 5. El nou rectangle –assenyalat en vermell-- és un rectangle de proporció àuria 1. Forma un rectangle amb dos quadrats iguals 3. Des del vèrtex inferior dret traça una perpendicular a la diagonal del rectangle 2. Traça la diagonal del rectangle

37. El rectangle auri conté a dins una sèrie infinita de rectangles que mantenen la proporció àuria: BECF, que inclou BEHI i així successivament. H I

38. L’espiral que passa pels punts proporcionals del rectangle auri tracen una línia contínua que es troba en la naturalesa cosa que als grecs els va suggerir l’existència de proporcions alienes als humans.

39. La proporció en l’escultura: el cànon de Policlet. Llegeix. Policlet va escriure un llibre anomenat Cànon (mot que significa ‘mesura’), el contingut del qual s'ha perdut. A l'època del Renaixement es va arribar a un cert consens sobre les idees que s'atribuïen a Policlet. Segons això la unitat de mesura seria el dit mitjà de la mà, el qual dividiria la cara en tres parts iguals (front, nas, barba), formant un mòdul. A més s'afegien set mòduls més: 1.Des de la fi de la barba fins a la línia superior del pit. 2.Del pit a la cintura 3.De la cintura al pubis 4.Del pubis a la meitat de la cuixa 5.De la meitat de la cuixa a la ròtula del genoll 6.De la ròtula a la meitat de la cama. 7.De la meitat de la cama a la planta del peu. L'amplitud de l'home era de dos mòduls (de muscle a muscle) mentre que l'amplada dels malucs era d'un mòdul i tres quarts. Aquestes proporcions s'invertien si la imatge corresponia a una dona. Mòdul: la suma de tres dits mitjans de la mà Unitat de mesura del cànon

40. Verifica les proporcions del Dorífor de Policlet segons el que diu el text. 1 L’amplitud de les espatlles era de dos mòduls (a) i (b) 2 (a) (b) 3 El dit central de la mà repetit tres vegades iguals formava el mòdul del cap. Aquest mòdul es repetia sis vegades més 4 L’amplada dels malucs és d’un mòdul i tres quarts. 5 6 7

41. Llegeix les següent fonts i respon a les qüestions que vénen a continuació en un full a banda. • Argumenta a partir de les següents fonts que els antics grecs tenien una actitud antropocèntrica i una mentalitat racional. • Com et sembla que havia de ser una escultura perquè un grec de l’antiguitat la trobés bonica o bella? • Quin és l’aspecte més important i nou de la civilització grega respecte de les anteriors? (Només en el cas que s’hagi estudiat l’antic Egipte abans). Font A La nostra forma de govern no ha d'envejar res a les institucions dels pobles veïns, perquè som més aviat uns models que no pas uns imitadors d'altres. Som una democràcia, perquè l'administració està en mans, no d'uns pocs, sinó de la majoria.(...) La llibertat és la nostra norma de govern en la vida pública. (...) Som amants de la bellesa amb simplicitat.(...) La pobresa entre nosaltres no és considerada humiliant per a ningú; l'humiliant és no fer res per defugir-la. Els nostres ciutadans es preocupen igual dels afers particulars que dels públics. Discurs de Pèricles (any 431 a.C.) ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. …………………………………………………………………………………………………………………………………………………….. La font permet deduir que la bellesa per als grecs comporta simplicitat. Respecte als aspectes nous, el més destacable és la democràcia i la idea que l’administració està en mans de la majoria.

42. Llegeix les següent fonts i respon a les qüestions que vénen a continuació en un full a banda. • Argumenta a partir de les següents fonts que els antics grecs tenien una actitud antropocèntrica i una mentalitat racional. • Com et sembla que havia de ser una escultura perquè un grec de l’antiguitat la trobés bonica o bella? • Quin és l’aspecte més important i nou de la civilització grega respecte de les anteriors? (Només en el cas que s’hagi estudiat l’antic Egipte abans). Font B ¿En quèconsisteixl'atractiu que un objectebonicexerceix sobre la persona que el contempla, allò que desperta el seuinterès, el sedueix i l'omple de goigsimplementmirant-lo...? Gairebétothom considera que el que es reconeixvisualmentcom a bonicés la simetria de tot i les parts entre sí,(...), en elsobjectes visibles, com en tot, el que ésbelléssempreessencialmentsimètric, ordenat. Plotí: Enèada.(s.III d.C.) Font C "L'home és la mesura de totes les coses" Anàxagoras (s. V a.C.) ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. …………………………………………………………………………………………………………………………………………………….. Aquestes fonts permeten deduir l’humanisme de la concepció grega que es reflectirà en l’art (“l’home és la mesura de totes les coses”) La primera font permet entendre les formes artístiques gregues ja que preconitza una idea prèvia sobre la bellesa: és bell allò que és simètric i ordenat.

43. Llegeix les següent fonts i respon a les qüestions que vénen a continuació en un full a banda. • Argumenta a partir de les següents fonts que els antics grecs tenien una actitud antropocèntrica i una mentalitat racional. • Com et sembla que havia de ser una escultura perquè un grec de l’antiguitat la trobés bonica o bella? • Quin és l’aspecte més important i nou de la civilització grega respecte de les anteriors? (Només en el cas que s’hagi estudiat l’antic Egipte abans). Font D "Per als egipcis la proporció de les estàtues no es calcula d'acord amb les aparences que s'ofereixen als ulls, tal i com s'esdevé amb els grecs, sinó que un cop disposades les pedres i tallades, comencen a treballar-hi elegint un mòdul procedent de les parts més petites que pugui aplicar-se a les més grans. A continuació divideixen l'esbós del cos en vint-i-una parts, establint així totes les proporcions de la figura vivent." Diodor: Relació entre l'escultura egípcia i l'escultura grega (s. I a.C.) • ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. • ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. • ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. • ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. • ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………. • …………………………………………………………………………………………………………………………………………………….. La font permet deduir que l’aportació grega a l’art va consistir a reproduir les coses tal i com es veien, a diferència dels egipcis que aplicaven un mòdul determinat sense pensar-hi més.