460 likes | 664 Views
ndex: - Bloc 1: Premisses - Bloc 2: El procs de capitalitzaci - Bloc 3: El resultat . Bloc 1: Premisses. . . . . GENERACIDE NOUSCONCEPTES. DESENVOLUPAMENTDEPRODUCTE. REDEFINICIDELS PROCESSOSPRODUCTIUS. REDEFINICI DELSPROCESSOS DECOMERCIALITZACI. GESTI DEL CONEIXEMENT I DE LA TECNOL
E N D
1. El creixement empresarial i el seu finançament
2. Índex:- Bloc 1: Premisses - Bloc 2: El procés de capitalització- Bloc 3: El resultat
3. Bloc 1: Premisses
6. Asset allocation
10. Planificació financera:
El compte de resultats
El pressupost de tresoreria
El Balanç
Concepte de rendiment de l’actiu: Capacitat de generació de recursos que té l’actiu, de cada € invertit quants n’obtenim
Concepte de rendibilitat de l’accionista: de cada € invertit quants n’obté (dividends).
Rendiment > Rendibilitat
Concepte de cost de capital i remuneració dels passius
11. El creixement porta implícita un risc econòmic, la prudència desaconsella afegir-li el financer, l’idoni: incorporar un capitalista, que admeti un binomi risc-rendibilitat superior
La solvència a llarg termini s’aconsegueix amb l’equivalència de maduració Actius - Passius (FM>1)
La capacitat d’endeutament es redueix més que proporcionalment en augmentar el risc
El palanquejament no sempre aconsegueix l’efecte de reducció del cost de capital ponderat (els accionistes també exigeixen major remuneració de la inversió)
L’instrument financer ha d’adequar-se a l’estructura “objectiu” de passiu i utilitzar instruments singulars si és necessari (crèdits sindicats, project finance...)
12. Bloc 2: El procés de capitalització
13. EL BUSINESS PLAN: COMPLET EN CONTINGUT I CORRECTE COM A “CONTINENT”
14.
El PLA D’EMPRESA és una eina viva de planificació, pot alterar-se i de fet s’ha d’anar actualitzant amb aportacions de nous contactes (aliances estratègiques) que es van realitzant. Sovint arriba a ser codissenyat amb l’inversor, havent denotat aquest interès pel projecte.
És el “mirall” en els inicis d’activitat: per al control de gestió i per les fites que marca, de vegades essencials per determinats pactes amb els nous accionistes (recompres, desemborsaments de noves ampliacions, valoracions, retorns a la sortida). El Pla d’Empresa EINA ESTRATÈGICA (1/3)
15. El Pla d’Empresa EINA ESTRATÈGICA (2/3) El contingut: és important primerament pels mateixos promotors del projecte, l’objectiu de la reflexió és limitar els seus propis riscos.
PENSAR - PENSAR - PENSAR - ...coherència
El resum executiu: resum decisiu en l’avaluació per part dels inversors
El continent : la forma
presentació correcta, facilitat de lectura
ordenada, sistemàtica, ...
16.
Un “BUSINESS PLAN” que promet, ha de:
Plantejar la solució a la cobertura d’una necessitat detectada
Ser innovador, únic
Tenir un “focus” clar - ingressos
Benefici a llarg termini
Efectiu (conté la informació per a la presa de decisions de l’inversor, ni més ni menys)
Estructurat (capítols)
Comprensible (“parlar” amb propietat)
Breu + “user-friendly”
Atractiu El Pla d’Empresa EINA ESTRATÈGICA (3/3)
17. Esquema estàndard del Pla d’Empresa 1.- Definició del negoci:
Clients objectiu
Necessitat a satisfer
Producte o servei a comercialitzar.
Factores fonamentals de diferenciació
2.- Anàlisis de mercat:
Clients.
Canals de distribució.
Competència.
3.- Pla de màrqueting:
Objectius comercials i previsió de vedes.
Màrqueting mix.
Producte
Preu
Comunicació
Distribució
4.- Pla d’operacions:
Localització de l’activitat.
Pla tecnològic.
Pla d’operacions.
Gestió de les existències
Gestió de aprovisionament.
5.- Pla de organització:
Estructura organitzativa.
Captació de personal.
Assessors externs.
6.- Pla econòmic-financer (*):
Compte d’explotació previsional.
Pla de tresoreria previsional.
Balanç previsional.
Pla d’inversions.
Fonts de finançament
7.- Forma jurídica.
8.- Contingències.
9.- Conclusions.
10.- Currículum de l’emprenedor / promotor
18. 6.- Pla econòmic - financer (*) anàlisis de sensibilitat:
Compte d’explotació previsional.
Pla de tresoreria previsional.
Balanç previsional.
Pla d’inversions.
Fonts de finançament
19. LA DECISIÓ D’INVERSIÓ OBEEIX A CRITERIS ECONÒMICS (RENDIMIENT DE L’ACTIU)
20. En el plantejament d’un projecte empresarial la primera premissa és el rendiment de l’actiu: estem dissenyant un engranatge tal que d’un Euro invertit en l’actiu de l’empresa podem obtenir-ne 1,5? 1,8? 2?!! La decisió d’inversió ha d’obeir a criteris econòmics...,sovint els empresaris són grans enamorats del seu projecte (molt legítim) però no podran encomanar aquest sentiment si la il·lusió no va acompanyada d’un bon motor. Si el “motor” que és l’empresa no té prou rendiment, no serà possible capitalitzar-lo amb inversors financers.
21. L’EQUIP TE EL PLE CONVENCIMENT DE LA INCORPORACIÓ D’UN SOCI (NO TE UN PREJUDICI DE CAPITALISTA-USURER)
22. Una vegada dissenyat el projecte sobre el què ja hem anat pensant com finançar, hem de fugir de la idea que el soci que incorporarem serà merament un capitalista - usurer, que s’aprofitarà de la nostra feina...Sense una inversió adequada en el moment oportú, probablement el projecte no arribi a ser... d’altra banda, el valor d’una idea és zero. Els interessos del nou-incorporat seran exactament els mateixos que els dels promotors (fer créixer de la millor forma la Companyia) i segurament una escolta activa de les seves aportacions afavoriran la sostenibilitat de la iniciativa empresarial.
23. LA SEGMENTACIÓ DEL SOCI: EDAT DE VIDA DEL PROJECTE I SECTOR D’ACTIVITAT
25. Concepte de RISC
inversor industrial
Inversor financer: BA (IPI) – capital risc (institucional, CNMV)
La Creació de Valor (el retorn)
Las barreres possibles (base tecnològica?)
Els fons sectorials: el coneixement de la cadena de valor
L’efecte dilució (possibilitat d’instruments híbrids) Tipologia de soci... segons:
26. Els Business Angels
Perfil (coneixement + diners)
Tipologia (empresari, capitalista, assessor, treballador)
Els seus objectius (locals, increment valor, anonimat, tutoria)
Les “Business Angels Networks” : situació a Espanya
(NVST.com, eban.org, businessangels.com)
La figura del Foro d’Empresaris Instruments (1/4)
27. Les Entitats de Capital Risc: Societats de Capital Risc -SCR- (*) i Societats Gestores d‘Entitats de Capital Risc -SGECR-, Fons de Capital Risc -FCR- (*)
Diferències: Els fons són patrimonis administrats per SGECR, duració definitiva i majors requisits d’informació a la CNMV, superiors exigències en el capital de constitució
Posicionament: Sector i etapa de vida del projecte: segmentats vs. generalistes, exigències de condicions “d’entrada” i “sortida”
(*) exempció sobre plusvàlues: 99%
cf. EL CAPITAL INVERSIÓN EN ESPAÑA - José Martí Pellón Instruments (2/4)
28. El Préstec Participatiu
Atorgat per ERCs (+ ENISA)
Són Patrimoni Comptable (fons palanquejables)
En ordre de prelació de crèdits: després dels criteris comuns
Interès: variable s/evolució de l’empresa (INDICADORS)
Carència: possible, entre 3 i 8 anys
Avantatge: NO DILUCIÓ DE L’ESTRUCTURA DE PROPIETAT Instruments (3/4)
29. La sortida a Borsa
Requisits formals
Exigències de mercat (factors d’èxit)
Preu d’emissió
Volum d’emissió
Distribució dels títols de la companyia emissora
Elecció del “col·locador” de l’emissió (momentum)
Instruments (4/4)
30. Font de capital Instruments - RESUM
31. ELS “VALUE DRIVERS”
32. L’equip FACTORS D’ÈXIT:
Els membres, han treballat junts abans?
Tenen una experiència rellevant?
Coneixen les seves debilitats i estan disposats a cobrir-les?
Tenen clars els seus rols futurs? (CEO)
Hi ha diferències d’opinió subjacents?
CARACTERÍSTIQUES D’UN EQUIP EFICAÇ:
Perfils i fortaleses complementaris
Visió compartida: tots van “a una “
Tres persones.. millor que sis
Flexibilitat en la forma d’afrontar problemes
No es “desfà” davant d’adversitats
CONDICIÓ NECESSÀRIA, NO SUFICIENT
33. El Model de Negoci
34. El posicionament
35. El Potencial de Creixement
36. LA NEGOCIACIÓ
37. El procés de capitalització:
Carta de confidencialitat
Due Dilligence
Carta d’intencions
Ressenya l’aportació (import)
El % de participació que suposa
El valor de les accions s/ valor que es dona a l’empresa
Altres indicadors (sortides o recompres pactades)
El valor objetiu vs. el preu subjectiu
Dificultat de mesura de l’aportació de sinèrgies
Les posicions han de estar “properes” La NEGOCIACIÓ (1/2)
38. La NEGOCIACIÓ (2/2)
39. LA VALORACIÓ... MÈTODES?
40. Factors clau a considerar: Generació de recursos (Bcio, net anual), Qualitat del creixement (Po), Risc (k), capacitat de creixement (g).
E = Valor de mercat dels fons propis
Bcio x Po
E =
k - g
La valoració de l’empresa (1/2)
41. Valoració per descompte de fluxos
Necessitat de realitzar una projecció financera en detall: Ingressos – Despeses - Inversions
Període cojuntural i Valor terminal
Dificultat de preveure el futur
Ritme de creixement
Canvis en el model de negoci
Competència
Dificultat per establir les hipòtesis de la valoració
Tassa de descompte (risc) - WACC
Valor terminal
La valoració de l’empresa (2/2)
42. Bloc 3: El resultat
43. Elabora la primera documentació per a “seduir” (venda interna - jerarquia, altres membres equip- / externa -inversors, aliances estratègiques…- del projecte)
Contactes inicials imprescindibles: advocats, ag. publicitat, proveïdors, consumidors potencials...
Recerca de “capital intel·ligent”
Valora les sinèrgies del “soci industrial”
Tem la pèrdua de la majoria ( LA IDEA ÉS SEVA!)
El punt de vista de empresari
44. L’equip: multidisciplinar i coherent
No satisfet únicament amb presentació idea (detalls exactes de partides de destí dels fons i de qui està invertint)
El RETORN (tir) i la “SORTIDA”
Valora sostenibilitat i palanquejament
La participació en el capital (fase de vida / valoració empresa) que possibilita la presa de decisions.
CONTROL - CONTROL - CONTROL
El punt de vista de l’inversor
45. Conciliats els punts de vista empresari - inversor
Rigor en el projecte de creixement
El RETORN (tir), es reparteix entre les parts
Planificació = més d’un contracte?
Win centre XIT: projecció internacional?
El resultat