Creixement econòmic i infraestructures

1. Creixement econòmic i infraestructures XREAP 26 Novembre 2010 Cooperació públic – privada en la inversió i gestió d’infraestructures Teresa Garcia-Milà Universitat Pompeu Fabra

2. Entorn actual • Dificultat pressupostària del sector públic, tant govern central com autonòmic i local • reducció recaptació impositiva • increment despeses corrents, especialment per la cobertura de l’estat del benestar • Pressió internacional per reduir dèficit i controlar el creixement de deute públic • Dificultat de finançament en mercats internacionals

3. Entorn actual En aquest entorn es molt important, mantenir i no endarrerir els plans d’inversió en infraestructura estratègica. • Contribueixen a la demanda agregada, a la dinamització de l’economia • Si es fan les infraestructures adequades, escollides amb criteris d’eficiència, son factor clau pel creixement a mig i llarg termini de l’economia

4. Alternatives de finançament Alternatives al finançament de les infraestructures per pressupost públic Dos nivells de discussió • Fer pagar a l’usuari • Peatges • Eurovinyeta

5. Alternatives de finançament Alternatives al finançament de les infraestructures per pressupost públic Dos nivells de discussió • Fer pagar a l’usuari • Finançar infraestructures fora de pressupost/endeutament públic

6. Finançament fora de pressupost Finançar infraestructures fora de pressupost públic • Privatització – responsabilitat pública transferida al sector privat • Col·laboració Sector Públic – Sector Privat (PPP Private-PublicPartnership)

7. Col·laboració Sector Públic - Privat Característiques CPP -1 • Una empresa privada finança, construeix i gestiona una infraestructura durant un període relativament llarg, a canvi d’uns ingressos que provenen • directament de l’usuari(peatges, taxes d’us) • del sector públic, en base a resultats, en diverses modalitats (peatges ombra, pagament per disponibilitat).

8. Col·laboració Sector Públic - Privat Característiques CPP -2 • La selecció de l’empresa i les condicions de la concessió es realitzen en competència (competència pel mercat) • Les diferents modalitats de contractes permeten un repartiment del risc entre el sector privat i el sector públic

9. Col·laboració Sector Públic - Privat La selecció del soci privat, les condicions del contracte i d’una possible renegociació son crucials per aconseguir • Qualitat de la construcció • Bon manteniment • Qualitat de la gestió • Cost adequat per l’usuari o l’administració pública

10. Col·laboració Sector Públic - Privat Potencials avantatges de la CPP • Major eficiència del sector privat a un o més dels tres nivells • Finançament • Disseny i construcció • Manteniment i gestió Molt important que la qualitat de la infraestructura i la gestió sigui comprovable i exigible per part del sector públic. Si no es així existeixen incentius a estalviar en costos de construcció i manteniment.

11. Col·laboració Sector Públic - Privat Potencials avantatges de la CPP • Major eficiència del sector privat a un o més dels tres nivells • Finançament • Disseny i construcció • Manteniment i gestió Molt important que la qualitat de la infraestructura i la gestió sigui comprovable i exigible per part del sector públic. Si no es així existeixen incentius a estalviar en costos de construcció i manteniment. • Alleugerir pressió sobre el pressupost Públic

12. Col·laboració Sector Públic - Privat • Alleugerir pressió sobre el pressupost PúblicSi la concessió està ben dissenyada, en termes intertemporals el sector públic hauria de ser indiferent entre la construcció i gestió pública, o la concessió. Els recursos públics no invertits en el present, i que per tant no representen despesa i endeutament públic, comporten a la vegada • pèrdues d’ingressos futurs, si l’usuari paga via peatges o taxes • majors despeses futures pel sector públic si es retribueix al concessionari via peatges ombra o pagaments per disponibilitat.

13. Col·laboració Sector Públic - Privat • Alleugerir pressió sobre el pressupost Públic?Sovint els governs, especialment en períodes pre-electorals, descompten en excés el futur. • Més aviat tenir accés a finançament.Actualment el sector públic te limitat l’endeutament. Sector privat pot fer de pont intertemporal.

14. Col·laboració Sector Públic - Privat Es pot ser creatiu en les formes de col·laboració Sector Públic – Sector Privat, lligant molt be les condicions del contracte. Exemple: la Línia 9 de metro. • Construcció dels túnels i la compra dels trens per pressupost públic (55%) • Estacions (disseny, construcció i manteniment) per concessió (45%) - pagament per disponibilitat • TMB com operador de la línia

15. Col·laboració Sector Públic - Privat A tenir en compte en el disseny: • Integració permet internalitzar les possibles externalitats entre disseny/construcció, i manteniment/gestió, amb una assignació òptima dels recursos. • Separació pot fer guanyar eficiència al escollir el millor constructor i el millor gestor. • Separació permet millor distribució del risc.

16. Col·laboració Sector Públic - Privat Es essencial una valoració adequada de la necessitat de la infraestructura, de la demanda potencial, i de la viabilitat econòmica. • Radials de Madrid • Eix transversal

17. Conclusió Conclusió • La col·laboració sector públic–sector privat te recorregut, però es essencial que estigui ben dissenyada. • El sector privat pot fer de pont intertemporal, però el cost d’oportunitat social de la infraestructura no s’ha d’oblidar. • Cal seleccionar amb criteris d’eficiència els projectes que es realitzen, i no descomptar en excés el futur. • Hi ha recorregut per ser creatiu en formats diversos de col·laboració sector públic-privat

18. Moltes gràcies XREAP 26 Novembre 2010 Teresa Garcia-Milà Universitat Pompeu Fabra

19. Fer pagar a l’usuari Fer pagar a l’usuari – qui utilitza paga. Centrem discussió en xarxes viaries • PEATGES • EUROVINYETA

20. Fer pagar a l’usuari - Peatges PEATGES • Sobre infraestructura finançada públicament • Sobre infraestructura privada o en règim de concessió El peatge es un instrument que pot tenir una doble funció • Eina per administrar la congestió • Eina de recaptació de recursos per finançar inversió i/o manteniment

21. Fer pagar a l’usuari - Peatges • Eina per captar recursos per nova inversió i manteniment • Si la política de peatges no es uniforme en el territori, introdueix un element de competitivitat diferencial negatiu pel territori de peatge.Exemple: Catalunya envers altres parts d’Espanya • La desviació de tràfic a vies alternatives lliures de peatge, generalment menys segures, introdueix un potencial problema de seguretat i congestió. Especialment greu si el que es desvia per evitar peatge es el transport de mercaderies

22. Fer pagar a l’usuari - Eurovinyeta EUROVINYETA Directiva europea (1999 revisada a 2006 i 2009) que estableix un sistema de tarifació per us de les infraestructures als vehicles de transport de mercaderies, segons distancia, tonatge i emissions contaminants.

23. Fer pagar a l’usuari - Eurovinyeta EUROVINYETA • Internalitzar els costos operatius quan es fa un servei a canvi d’una contraprestació econòmica. La xarxa viaria es un factor de producció que el transportista ha de pagar pel seu us: “qui utilitza paga”Objectiu de la directriu: eliminar distorsions de la competència entre empreses de transport dels diferents estats membres. • Internalitzar les externalitats negatives (contaminació ambiental i acústica, congestió)Objectiu de la directriu: aconseguir un transport sostenible: “qui contamina paga”

24. Fer pagar a l’usuari - Eurovinyeta A més dels beneficis econòmics de la recaptació per millora i manteniment de les infraestructures viaries, l’experiència a altres països indica que: • Pot incentivar reestructuració del sector per aconseguir major eficiència. • Per exemple, l’agrupació d’operadors o el cooperativisme permetria la millor utilització de la flota, reduint camions vuits (a Espanya al voltant del 40%) • Pot incentivar renovació de flotes menys contaminants • Pot incentivar transport en horaris de menor congestió • Pot distribuir tràfic entre diferents vies reduint congestió de vies lliures de peatge. • Pot incentivar utilització de transport alternatiu: tren de mercaderies. • Problema si no hi ha bona xarxa ferroviària per mercaderies, amb centres logístics adequats.

25. Fer pagar a l’usuari - Eurovinyeta Beneficis addicionals per Espanya de la aplicació de la directiva • Captació de recursos per manteniment i noves infraestructures • Evitar que els nostres transportistes paguin fora i els estrangers no paguin a Espanya • Es podrien dedicar part dels recursos inicialment captats per ajudar a reestructurar el sector. Aconseguir un sector més eficient i competitiu a Europa.