220 likes | 448 Views
Bibliografia. Web IES Manuel de Cabanyes. Departaments. Llengua catalana i literatura. Projectes educatius http://www.escriptors.com/autors/guimeraahttp://www.xtec.cat/~jducros/Angel Guimera.htmlhttp://www.escriptors.com/autors/alfabetic/diraelc.html. BIOGRAFIA. Veure Web de l'IES. VALORACI DE LA SEVA OBRA.
E N D
1. ÀNGEL GUIMERÀ
2. Bibliografia Web IES Manuel de Cabanyes. Departaments. Llengua catalana i literatura. Projectes educatius
http://www.escriptors.com/autors/guimeraa
http://www.xtec.cat/~jducros/Angel%20Guimera.html
http://www.escriptors.com/autors/alfabetic/diraelc.html
6. BIOGRAFIA Veure Web de l’IES
7. VALORACIÓ DE LA SEVA OBRA "Guimerà va saber ser sempre un intel·lectual compromès, amb una ideologia molt concreta i determinada i la seva actuació va tenir sempre una admirable coherència i conseqüència".
(“Nadala”, 1974, pàg 29)
8. Guimerà va anar evolucionant cap a un acoplament del públic, que li demanava un tipus d'obra.
Així el procés de melodramatització,
d'esquematització dels personatges i de les situacions es va anar accentuant i els mimetismes es van anar exasperant.
9. Joan Fuster en La literatura catalana contemporània diu: "Cap al 1890 Angel Guimerà es trobava en la plenitud de la seva glòria. Ell havia donat al teatre català la categoria literària que necessitava.
Les primeres produccions escèniques del vuitcents, dialectals, tingueren al Principat un catalitzador d'indiscutible emminència: Pitarra...
10. Evolució Literària d'Angel Guimerà
11. TREATRELa Tragèdia romàntica(1874/92) Guimerà començà a escriure teatre vers 1874. En les seves primeres obres, classificades de tragèdies (1874/79), el dramaturg s'aproxima al teatre amb el propòsit d'elaborar una obra personal d'una gran ambició: demostrar que el teatre català pot assolir les grans fites que ha assolit ja el teatre universal
12. Guimerà però s'adonà que el corrent estètic que ell desenvolupava –el romanticisme teatral- ja feia anys que a Europa havia deixat d'existir.
El teatre romàntic que es realitzava a Catalunya de la
mà de Frederic Soler, tècnicament no funcionava, d'això se
n'adonà Guimerà i la primera innovació que va fer, des del punt
de vista tècnic fou el de canviar el vers heptasíl·lab pel
decasíl·lab. Aquest metre li permet una sintaxi més ampulosa i
una més rica combinació rítmica.,Quan a la rima, generalment en prescindeix, obtenint una més gran llibertat, sense haver de
supeditat el diàleg a unes terminacions forçades.
13. EL DRAMA REALISTA• (1893/1900) Guimerà s'apropà al realisme a partir del sainet, gènere que a Catalunya comptava amb una llarga tradició.
Fruit de les seves primeres obres, les tragèdies romàntiques i dels dos sainets( La
sala d'espera i la Baldirona (1892)),Guimerà donà els primers passos vers el teatre realista
14. Tècnicament El canvi es produí en el pas del vers a la prosa.
La primera obra, on els personatges parlen en prosa és en el sainet La sala d'espera (1890).
15. Argumentalment la Catalunya històrica ha estat desplaçada per la geografia humana de la seva Catalunya actual.
Guimerà ens mostrà la imatge de la Catalunya que ell veu dia a dia, així com la seva concepció del món.
Però aquest món guimerià s'anirà idealitzant, cosa que prefigura un enfrontament entre el procés d'idealització i l'observació de la realitat
16. La imatge geogràfica passa del realisme al símbol.
Aquest procés es veu clarament definit en Terra Baixa, on la “terra alta” esdevé símbol, en front de la “terra baixa” símbol de la societat mesquina i egoista.
17. Aquest canvi realitat/símbol és el que produeix tensions i conflictes i donà, en els millors drames, la violència que els caracteritza.
18. Un altre aspecte que cal destacar en les obres guimeranianes és la combinació de components naturalistes i romàntics en un mateix drama.
Així el Naturalisme es veu en la descripció detallada de l’escena, en el fet que els personatges realitzin sobre l’escenari feines quotidianes com garbellar el blat o pelar mongetes, o en el registre lingüístic col·loquial i vagament dialectalitzat.
19. OBRES REALISTES Destaquen tres drames: Maria Rosa (1894), Terra Baixa i La filla del mar (1900).
Els tres drames presenten estructures semblants:
El cor, el qual és representat per un grup de personatges secundaris, els quals intervenen indirectament tot fent-se ressó dels conflictes dels protagonistes o bé provocant les reaccions que han de menar al desenllaç
20. Els herois: són la condensació de les volences col·lectives encarnades en unes passions individuals
La relació entre el cor i els herois són dialèctiques; això ho podem veure en els obrers de Maria Rosa, els masovers de Terra Baixa i els pescadors de La filla del mar.
21. Els tres drames, després d'expossar-nos un plantejament, es condensen a mesura que ens aproximem al tercer acte, que aglutina
la unitat del procés dels actes anteriors, troba sortida, en forma d'explosió, l'opressiva acumulació de conflictes que ens ha estat proposada
22. Les tres heroïnes plantegen un problema de possessió, que arriba a una situació límit:
La conflictivitat amorosa: en Maria Rosa, l'amor de Marçal és confrontat a la venjança de la protagonista; en Terra baixa la possessió amorosa ha de fer front a la possessió econòmica. En totes dues, el conflicte sols es pot resoldre a partir de la tragèdia. A La filla del mar la complexitat encara és més gran: al costat de la possessió hi apareix la discriminació de la classe social d'un dels seus individus, discriminació econòmica i ètnica
23. ELS PERSONATGES Les heroïnes
Les heroïnes dels drames i tragèdies de Guimerà són personatges plens d'energia i per contrast plens de virilitat.
Gala Placídia, Blanca, Maria Rosa, Marta o Àgata no vacil·len a afrontar els perills, fins i tot la pena de la vida, per a defensar el seu amor.