NGEL GUIMER

1. �NGEL GUIMER�

2. Bibliografia Web IES Manuel de Cabanyes. Departaments. Llengua catalana i literatura. Projectes educatius http://www.escriptors.com/autors/guimeraa http://www.xtec.cat/~jducros/Angel%20Guimera.html http://www.escriptors.com/autors/alfabetic/diraelc.html

6. BIOGRAFIA Veure Web de l�IES

7. VALORACI� DE LA SEVA OBRA "Guimer� va saber ser sempre un intel�lectual comprom�s, amb una ideologia molt concreta i determinada i la seva actuaci� va tenir sempre una admirable coher�ncia i conseq��ncia". (�Nadala�, 1974, p�g 29)

8. Guimer� va anar evolucionant cap a un acoplament del p�blic, que li demanava un tipus d'obra. Aix� el proc�s de melodramatitzaci�, d'esquematitzaci� dels personatges i de les situacions es va anar accentuant i els mimetismes es van anar exasperant.

9. Joan Fuster en La literatura catalana contempor�nia diu: "Cap al 1890 Angel Guimer� es trobava en la plenitud de la seva gl�ria. Ell havia donat al teatre catal� la categoria liter�ria que necessitava. Les primeres produccions esc�niques del vuitcents, dialectals, tingueren al Principat un catalitzador d'indiscutible emmin�ncia: Pitarra...

10. Evoluci� Liter�ria d'Angel Guimer�

11. TREATRELa Trag�dia rom�ntica(1874/92) Guimer� comen�� a escriure teatre vers 1874. En les seves primeres obres, classificades de trag�dies (1874/79), el dramaturg s'aproxima al teatre amb el prop�sit d'elaborar una obra personal d'una gran ambici�: demostrar que el teatre catal� pot assolir les grans fites que ha assolit ja el teatre universal

12. Guimer� per� s'adon� que el corrent est�tic que ell desenvolupava �el romanticisme teatral- ja feia anys que a Europa havia deixat d'existir. El teatre rom�ntic que es realitzava a Catalunya de la m� de Frederic Soler, t�cnicament no funcionava, d'aix� se n'adon� Guimer� i la primera innovaci� que va fer, des del punt de vista t�cnic fou el de canviar el vers heptas�l�lab pel decas�l�lab. Aquest metre li permet una sintaxi m�s ampulosa i una m�s rica combinaci� r�tmica.,Quan a la rima, generalment en prescindeix, obtenint una m�s gran llibertat, sense haver de supeditat el di�leg a unes terminacions for�ades.

13. EL DRAMA REALISTA� (1893/1900) Guimer� s'aprop� al realisme a partir del sainet, g�nere que a Catalunya comptava amb una llarga tradici�. Fruit de les seves primeres obres, les trag�dies rom�ntiques i dels dos sainets( La sala d'espera i la Baldirona (1892)),Guimer� don� els primers passos vers el teatre realista

14. T�cnicament El canvi es produ� en el pas del vers a la prosa. La primera obra, on els personatges parlen en prosa �s en el sainet La sala d'espera (1890).

15. Argumentalment la Catalunya hist�rica ha estat despla�ada per la geografia humana de la seva Catalunya actual. Guimer� ens mostr� la imatge de la Catalunya que ell veu dia a dia, aix� com la seva concepci� del m�n. Per� aquest m�n guimeri� s'anir� idealitzant, cosa que prefigura un enfrontament entre el proc�s d'idealitzaci� i l'observaci� de la realitat

16. La imatge geogr�fica passa del realisme al s�mbol. Aquest proc�s es veu clarament definit en Terra Baixa, on la �terra alta� esdev� s�mbol, en front de la �terra baixa� s�mbol de la societat mesquina i egoista.

17. Aquest canvi realitat/s�mbol �s el que produeix tensions i conflictes i don�, en els millors drames, la viol�ncia que els caracteritza.

18. Un altre aspecte que cal destacar en les obres guimeranianes �s la combinaci� de components naturalistes i rom�ntics en un mateix drama. Aix� el Naturalisme es veu en la descripci� detallada de l�escena, en el fet que els personatges realitzin sobre l�escenari feines quotidianes com garbellar el blat o pelar mongetes, o en el registre ling��stic col�loquial i vagament dialectalitzat.

19. OBRES REALISTES Destaquen tres drames: Maria Rosa (1894), Terra Baixa i La filla del mar (1900). Els tres drames presenten estructures semblants: El cor, el qual �s representat per un grup de personatges secundaris, els quals intervenen indirectament tot fent-se ress� dels conflictes dels protagonistes o b� provocant les reaccions que han de menar al desenlla�

20. Els herois: s�n la condensaci� de les volences col�lectives encarnades en unes passions individuals La relaci� entre el cor i els herois s�n dial�ctiques; aix� ho podem veure en els obrers de Maria Rosa, els masovers de Terra Baixa i els pescadors de La filla del mar.

21. Els tres drames, despr�s d'expossar-nos un plantejament, es condensen a mesura que ens aproximem al tercer acte, que aglutina la unitat del proc�s dels actes anteriors, troba sortida, en forma d'explosi�, l'opressiva acumulaci� de conflictes que ens ha estat proposada

22. Les tres hero�nes plantegen un problema de possessi�, que arriba a una situaci� l�mit: La conflictivitat amorosa: en Maria Rosa, l'amor de Mar�al �s confrontat a la venjan�a de la protagonista; en Terra baixa la possessi� amorosa ha de fer front a la possessi� econ�mica. En totes dues, el conflicte sols es pot resoldre a partir de la trag�dia. A La filla del mar la complexitat encara �s m�s gran: al costat de la possessi� hi apareix la discriminaci� de la classe social d'un dels seus individus, discriminaci� econ�mica i �tnica

23. ELS PERSONATGES Les hero�nes Les hero�nes dels drames i trag�dies de Guimer� s�n personatges plens d'energia i per contrast plens de virilitat. Gala Plac�dia, Blanca, Maria Rosa, Marta o �gata no vacil�len a afrontar els perills, fins i tot la pena de la vida, per a defensar el seu amor.