MARIA MERCÈ MARÇAL

1. MARIA MERCÈ MARÇAL 4ESO Maria Oreto Martínez Sanchis

2. DIVISA • Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) va ser una poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista catalana i per un temps, editora. Usà com a nom de ploma Maria-Mercè Marçal • Va passar la infantesa a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell) d'on sempre es va considerar originària. Va estudiar el batxillerat a l'Institut de Lleida. El 1969 es va traslladar a Barcelona per ingressar a la Universitat. Es va llicenciar en Filologia Clàssica, i posteriorment exercí de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. • El seu primer llibre de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976) prologat per Joan Brossa amb una esplèndida sextina, inclou el poema Divisa, que té el caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme: A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzar de ser tres voltes rebel. • Aquests versos van esdevenir molt coneguts i gairebé bandera del moviment feminista d'esquerres a Catalunya, que ha patrimonialitat l'autora fins al punt de relativitzar-la com a escriptora de primer ordre en termes absoluts.

3. VINT BALES (Cau de llunes) • (Maria Mercè Marçal - Teresa Rebull) • Vint bales foren, vint balesai!, quan trencava la nit!Dia trenta de novembre,nit d'hores decapitades!Vint bales foren, vint bales!Dia trenta de novembre,nit sense alba de matí!Ai!, com moria la nit!Caigué la crossa del poble!Segaren l'alè de l'aire!Vint bales foren, vint bales!Malhaja qui no ho recorda,vint escorpits al seu pit!Ai!, com sagnava la nit! • VINT BALES

4. Cançó de la bruixa cremada (BRUIXA DE DOL) • A Maria del Mar BonetBruixa, que és de matinada,ja surten els muriacsque et fan nit a la finestrai t'enramen el portal.El portal t'enramen d'arçosi el balcó de tempestats.Surt, la bruixa, a trenc de diacom una ombra al camí ral.Bruixa, arrenca't de les trenes,que s'acosta el Sol botxí,amb el seu arc de sagetesmulladetes de verí.De la teva cabellera,en farem coixí dauratper als xiquets de la vilaque la son els has robat.Bruixa, els teus ulls cremen massa:per això els darem al foc.Cap fadrí darrere cendraperdrà els passos ni la sort.Bruixa, plou sobre la vila.Ja sols resta el teu vestit.A pleret la nit s'acostatota negra d'estalzim. • CANÇÓ DE LA BRUIXA CREMADA

5. LA LLUNA DE PORCELLANA (BRUIXA DE DOL) • La lluna de porcellana • Perquè avui feia el seu plela lluna se'ns posa a taula.Quin pany de cel de quadretsde cuina les estovalles!En acabat de soparl'amor ens tira les cartes.Al primer tomb de la sortla color se'ns trasmudava.Al segon, els gots de vitacaren les estovalles.Al tercer se'ns va trencarla lluna de porcellana.

6. FOC DE PALES (BRUIXA DE DOL) • Foc de palesIILa nit em clavael seu ullali el coll em sagna.Sota les pedresl’escorpitballa que balla.La pluja, lentafa camífins a la cambra.L’escala foscadel designo té barana.

7. BRIDA (BRUIXA DE DOL) • VBRIDAA la fira dels Follsjo hi aniria.Vindria qui sap d’on-i ningú no ho sabria-amb els llavis oscatsde molta vida,traginer de cançonsen cavall sense brida.Quin esquer se m’arrapaa la geniva? Amor, estel amarga la deriva,em fa senyals: jo vaig per l’altra riba,traginer de cançonsen cavall sense brida.Cadenes són presonsi jo en fugiapel call dels bandolersa trenc de dia.a la fira dels Follsjo hi aniriatraginer de cançonsen cavall sense brida.

8. Bruixa de dol • IZODÍACLligo els records i tanco la maleta:que engoleixi aquest llast l'avenc marí.Que els peixos cusin la boca d'un destíamarinat en aigües de desfeta.Fem joc de nou a l'estranya ruletai llancem daus inèdits al camí.Lladres gasius, amb el foc per botí,cremem el darrer full de la llibreta!Cal que encertem, amb l'ai de la sageta,l'arbre i el cor, la fulla i el veríi ens fem penyora d'amor a la bestreta.I, conjur del mal astre, a l'endeví,apuntem cels, amb pinzell de poetaon fan la trena el cranc i l'escorpí.

9. COMENTARI • El tema és el canvi, ja que en els vuit primers versos es denota un sentiment d’oblidar el passat : “Lligo els records i tanco la maleta” ; “Que engoleixi aquest llast l’avenc marí” ; “Cremem el darrer full de la llibreta”, i també de començar a fer vida nova : “Fem joc de nou a l’estranya ruleta”. De fet en l’últim poema del recull “Foguera Joana” (“Lluna negra” diu “Cal canviar de pressa el decorat perquè pugui florir a temps la berbena”, frase que ens dóna a entendre que vol canviar-ho tot.És un sonet format per dos quartets i dos tercets de rima /ABBA/ /ABBA/ /ABA/ /BAB/ ,versos decasíl·labs i d’art major.El jo poètic està representat pels verbs (indicatius de primera persona en singular), d’una manera activa (majoritàriament qui fa les accions) i parla cap al tu líric, com si li expliqués la situació, que sense ell no pot fer-ho, que ha de ser una decisió dels dos junts.El tu líric està representat d’una manera més indirecta, en els verbs que estan en primera persona del plural (“Fem” cinqué vers; “cremem” vuité vers... ), va unit al jo poètic.En la primera estrofa introdueix el tema, en la següent el desenvolupa i en els últims tercets sembla concloure el tema.

10. BRUIXA DE DOL • XIIEls teus llavis. La fruita. La magrana...Àngel rebel, tot olor de gingebre.Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre.Vine amb verdor de pluja. Sargantanaque em fuges pels cabells, sense frontera,al bat del sol, ales d'ocell nocturn!Serves per cor la Lluna o bé Saturni, als ulls, un tast de boira matinera.El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.Com una serp, cargola't al meu ventrei cerca'm, amb verí d'amor, al centre.Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.Ens fitarem errants, i en el desvarila lluna, cega, encendrà l'escenari.

11. BRUIXA DE DOL • Bruixa representa els poders femení eliminats de la cultura, la dona forta, i de dol vol dir que no és alegre perquè hi ha una càrrega sentimental, és a dir, ella ha tingut un fracàs matrimonial i als seus poemes parla dels fracassos i els sentiments que aquests provoquen. • La seva poesia explora uns espais femenins com la maternitat i d’altres universals com l’amori la solitud. Aquest llibre prossegueix l’intent de trobar una veu pròpia que concordi alhora amb la tradició literària catalana. • Durant tota l’obra Maria-Mercè Marçal utilitza els símbols i les metàfores per a referir-se a la dona i a la femeneitat com la lluna, la nit, les bruixes, la pluja, etc. i respecte a l’home, utilitza símbols com el sol, el llop i la destral, que aquests últims representen la força de l’home, o l’or i els ceptres que representen el poder. Les seves obres tenen poemes més populars i altres més cultes.

12. BRUIXA DE DOL • Avui les fades i les bruixes s'estimenAvui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.Han canviat entre elles escombres i varetes.I amb cucurull de nit i tarot de poetesendevinen l'enllà, on les ombres s'animen.És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàsi han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.Han ofert al no-res foc de cera d'abellai han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.Davallen a la plaça en revessa processó,com la serp cargolada entorn de la pomera,i enceten una dansa, de punta i de taló.Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,esbalaïda veig que vénen cap a mii em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

13. BRUIXA DE DOL • CANÇÓ DE SALTAR A CORDALa pluja és una bruixaamb els cabells molt llargs.Cascavells li repiquentota la trena avall.A la nit, si venia,ho fa sense avisar,estalzim a la carai el vestit estripat.Si fa córrer l'escombraconillets, a amagar!amagats que seríemque no ens atraparà.Darrere la cortinafem-li adéu amb la mà.

14. BRUIXA DE DOL • Vuit de març*Amb totes dues mansalçades a la lluna, obrim una finestraen aquest cel tancat.Hereves de les donesque cremaren ahirfarem una fogueraamb l’estrall i la por.Hi acudiran les bruixesde totes les edats.Deixaran les escombresper pastura del foc,cossis i draps de cuinael sabó i el blauet,els pots i les cassolesel fregall i els bolquers.Deixarem les escombresper pastura del foc,els pots i les cassoles,el blauet i el sabóI la cendra que restino la canviaremni per l’or ni pel ferroper ceptres ni punyals.Sorgida de la flamasols tindrem ja la vidaper arma i per escuta totes dues mans.El fum dibuixarà l’inici de la històriacom una heura de joiaentorn del nostre cosi plourà i farà soli dansarem a l’airede les noves cançonsque la terra rebrà.Vindicarem la niti la paraula DONA.Llavors creixerà l’arbrede l’alliberament.

15. CANÇÓ DEL BES SENSE PORT • (Maria Mercè Marçal - Maria Cinta) • L'aigua roba gessaminsal cor de la nit morena.Blanca bugada de salpels alts terrats de la pena.Tu i jo i un bes sense portcom una trena negra.Tu i jo i un bes sense porten vaixell sense bandera.El corb, al fons de l'avençgavines a l'escullera.Carbó d'amor dins dels ullscom una trena negra.Carbó d'amor dins dels ullsi el ulls dins de la tristesa.La tristesa dins la mar,la mar dins la lluna cega.I la lluna al grat del ventcom una trena negra. • CANÇÓ DEL BES SENSE PORT

16. Per tu retorno • (Maria Mercè Marçal - Marina Rossell) • Per tu retorno d'un exili vellcom si tornés d'enlloc. I alhora et séterra natal, antiga claror meva,i l'indret on la culpa es feia carn.Retorno en tu, per tu, a l'espai cecd'on vaig fugir sense poder oblidar;desig sense remei, ferida arrelarrapada, clavada cos endins.Per tu retorno d'un exili vell,refugi contra tu, des d'on trairla primera abraçada i on triar,des de l'enyor, l'escanyall d'unes mans.Retorno en tu, per tu, al vell jutjatsense horari ni nom, fosa en la pelldels teus camins que em coneixen la pell,closa en els ulls que ja gosen fitarel teu esguard, com si tornés d'enlloc. • PER TU RETORNO

17. SOLSTICI • El teu sexe i el meu són dues boques. No sents quin bes de rou sobre la molsa! Quin mossec amb lluors d’ametlla viva! Quina parla, amb rellent de gorga oberta! Quin ball, petites llengües sense brida! Quin secret de congost! Els postres sexes, • amor, són dues boques. I dos sexes ara ens bateguen al lloc de les boques. A esglai colgat, fos l’eco de la brida que domava la dansa de la molsa, de bat a bat tenim la platja oberta: avarem-hi el desig d’escuma viva. • El teu sexe i la meva boca viva, a doll, trenats com si fossin dos sexes, entremesclen licors de fruita oberta i esdevenen, en ple desvari, boques. Boques, coralls en llacuna de molsa On l’hora peix l’atzar i perd la brida. • Som on l’hora i l’atzar perden la brida, on, a cavall de la marea viva, llisquen sense velam, pels solcs de molsa, el meu sexe i la teva boca: sexes al mig del rostre i a l’entrecuix, boques. Tot és un daltabaix de sal oberta. • Castells de mar en festa, a nit oberta esborren signes i donen la brida de tot a la follia de les boques. Qualsevol fulla morta es torna viva al clar del sol que ens fa llum negra als sexes i pinta de carmí flames de molsa. • Que cremi tot en un torrent de molsa i que ens mauri la nostra saba oberta! Que facin el solstici els postres sexes, que el cor transformi en pluja tota la vida! Que esclatin els bancals en saó viva! Que els boscs floreixin en milers de boques! • I que les boques facin que la molsa arreli, viva, com la pell oberta sense brida al mirall dels nostres sexes ! (Marçal, 1989

18. Covava l'ou de la mort blancasota l'aixella, arran de piti cegament alletaval'ombra de l'ala de la nit.No ploris per mi mare a punta d'alba.No ploris per mi mare, plora amb mi.Esclatava la rosa monstruosabotó de glaç       on lleva el crit.Mare, no ploris per mi, mare.No ploris per mi mare, plora amb mi.Que el teu plor treni amb el meu la xarxasota els meus peus vacil·lantsen el trapezion em despertoagafada a la mà de l'esglai                           de l'ombra.Com la veu del castratque s'eleva fins a l'excés de la                            mancança.Des de la pèrdua que sagnaen el cant cristal·lí com una deu.La deu primera, mare. Maria Mercè va morir un dia de juny del 1998 d’un càncer de pit. Tenia quaranta-cinc anys. Aquest poema és una mostra dels seus sentiments. COVAVA http://youtu.be/0r6qgKucuws http://youtu.be/qK-OtNi4Etl POEMA ESCRIT PER A SA MARE, quan ja estava malalta del càncer.

19. ACTIVITATS • Tema del poema. • Interpreta el poema, tot tenint en compte les figures retòriques més importants amb les quals plasma Maria Mercè els seus sentiments. • Veus poètiques. A qui es refereixen? • Què creus que signifiquen els versos següents? en el trapezion em despertoagafada a la mà de l'esglai                           de l'ombra. Quins sentiments perceps que degué experimentar Maria Mercè? Justifica la resposta.

20. RETRAT DE LA SEUA PERSONALITAT • Senzilla i afable, tenaç i rebel, intel·ligent i serena, reflexiva i sagaç. D’una aparença enganyosament fràgil, segons com un punt misteriosa i absent, més aviat desordenada en els detalls de la quotidianitat, però amb un dels caps més ben moblats de la gent de la seva generació.