a ) Les veus del discurs Presència de l’emissor en el text

1. a) Les veus del discursPresència de l’emissor en el text

2. Analitzem el punt de vista de l’emissor el text: 1. elements díctics2. modalització3. impersonalització

3. 1. Elements díctics: Pronoms, possesius, formes verbals de 1a o 3a persona.

4. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història. • Emili Teixidor (2003): Pa negre

5. Quan l’àvia parlava de la misèria, a miem venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història. • Emili Teixidor (2003): Pa negre

6. Quan l’àvia parlava de la misèria, a miem venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història. • Emili Teixidor (2003): Pa negre

7. Quan l’àvia parlava de la misèria, a miem venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ensalarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història. • Emili Teixidor (2003): Pa negre

8. Quan l’àvia parlava de la misèria, a miem venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ensalarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història. • Emili Teixidor (2003): Pa negre

9. Quan l’àvia parlava de la misèria, a miem venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ensalarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història. • Emili Teixidor (2003): Pa negre

10. Quan l’àvia parlava de la misèria, a miem venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història. • Emili Teixidor (2003): Pa negre

11. Quan l’àvia parlava de la misèria, a miem venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història. • Emili Teixidor (2003): Pa negre

12. 2. Modalització:substantius, adjectius i verbs valoratius, adverbis de manera, quantitatius...

13. Quan l’àvia parlava de la misèria, a miem venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història. • Emili Teixidor (2003): Pa negre

14. Quan l’àvia parlava de la misèria, a miem venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història. • Emili Teixidor (2003): Pa negre

15. Quan l’àvia parlava de la misèria, a miem venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història. • Emili Teixidor (2003): Pa negre

16. Quan l’àvia parlava de la misèria, a miem venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ensalarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història. • Emili Teixidor (2003): Pa negre

17. b) EL DISCURS REPORTAT:estil directe, indirecte, indirecte lliure

18. Ind. • Quan l’àvia parlava de la misèria, a miem venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ensalarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història. • Emili Teixidor (2003): Pa negre Dir. lliure Dir.

19. c)VARIACIÓ DIATÒPICAcatalà occidental o oriental

20. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història. • Emili Teixidor (2003): Pa negre

21. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història. • Emili Teixidor (2003): Pa negre

22. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història. • Emili Teixidor (2003): Pa negre

23. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història. • Emili Teixidor (2003): Pa negre

24. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història. • Emili Teixidor (2003): Pa negre