La lògica informal

1. La lògica informal Introducció al diàleg argumentatiu

2. Objectius de l’aprenentatge • Desenvolupar una actitud crítica davant el discurs filosòfic, científic, polític o argumentatiu en general. • Identificar les trampes d’algunes formes de discurs i els biaixos cognitius que les fonamenten. • Comprendre les normes bàsiques del diàleg argumentatiu i els bons usos de la raó.

3. Avaluació • Identificació i justificació de fal·làcies a l’examen del dia 15 de març, serà el 30% de la nota final de l’assignatura. • Participació a l’apartat de «Activitat recent» de www.filosofiafran.com formulant preguntes i dubtes adequadament puja fins a un 5% la nota del meu examen. • Activitat optativa d’ampliació: Escollir «Les bones raons» o bé «La fal·làcia d’autoritat a la ciència» i respondre breument a la pregunta plantejada, que es podrà premiar pujant fins a un 5% la nota final de l’assignatura.

6. Criteris d’avaluació • Es valorarà amb la mateixa puntuació tant el fet d’identificar correctament un error argumentatiu com la justificació de l’error. • Les justificacions han de ser acurades. • Es valorarà l’expressió i la correcció ortogràfica. • Es valorarà la pertinença i l’adequació de les preguntes realitzades per la pàgina web.

7. Índex 0. Introducció 1 Regles del diàleg argumentatiu 2 Eines del diàleg argumentatiu 3 Erros de les argumentacions o fal·làcies

8. 0.1 Introducció: Llenguatges naturals • El terme llengua natural designa una varietat lingüística o forma de llenguatge humà amb finalitats comunicatives • Els llenguatges naturals no són purament lògics, tenen ambigüitats, són equívocs i ens porten a errors: Exemple d’enunciats ambigu «Els barcelonesos són alts» • Això pot portar a errors d’interpretació.

9. 0.2 Introducció: La lògica formal • La lògica formal té alguns problemes: • No ens diu res sobre el context • És un llenguatge artificial • Parteix d’axiomes que són punts de partida arbitraris • Representa un empobriment respecte als lleng. naturals • Només estudia la forma del nostre raonament • Estudia allò implícit al llenguatge, però no el contingut • Un argument no convincent pot ser formalment vàlid • No ens pot dir res sobre la veritat de les premisses

10. 0.3 Introducció: La lògica informal • La lògica informal es centre en l’estudi dels llenguatges naturals i els seus contextos • És més propera a la dimensió pragmàtica del llenguatge • Estudia les condicions que han de complir els arguments per ser contextualment correctes • Informalment anomenem arguments correctes o inferències plausibles aquelles en les quals la conclusió es basa en les premisses

11. 1 Regles del diàleg argumentatiu • Un diàleg argumentatiu és un joc lingüístic en el qual al menys dos participants o interlocutors intercanvien missatges entre ells respectant unes regles • En aquest apartat veurem: 1.1 Regles generals del diàleg argumentatiu 1.2 Principis bàsics de l’acció comunicativa*

12. 1.1 Regles generals del diàleg 1.1.1 Principi cooperatiu 1.1.2 Regla de la quantitat 1.1.3 Regla de la qualitat 1.1.4 Regla de la rellevància 1.1.5 Regla del mode

13. 1.1.1 Principi cooperatiu • Hem de contribuir a la conversa tal com exigeix l’objectiu o el propòsit que li correspongui, això implica obligacions: • Porta el pes de la prova quan et correspongui • No facis que el teu interlocutor porti el pes de la prova quan no li correspongui • No facis servir premisses no admeses per altres per a donar suport a una conclusió no admesa per tothom • Defineix, aclareix o justifica el significat dels termes que utilitzis sempre que t’ho demanin • No forçar prematurament el tancament del diàleg

14. 1.1.2 Regla de la quantitat • Cal proporcionar tanta informació com calgui per mantenir el teu punt de vista, no més de la necessària. • Exemple: Si un jutge em demana que expliqui què vaig fer el dia del crim, li explicaré on era i què feia en relació al crim que s’està jutjant, no li detallaré segon per segon tot el que vaig fer aquell dia com, per exemple, que va sonar l’alarma, em vaig mirar el despertador, vaig aixecar-me lentament, em vaig posar les sabatilles d’anar per casa, vaig mirar el sostre, vaig caminar cap al lavabo...

15. 1.1.3 Regla de la qualitat • No hem de mirar de mantenir a qualsevol preu una opinió de la qual no tenim prou proves. • No podem presentar com a verdaderes coses que creiem que són falses. • Les nostres creences poden ser F o V, però el nostre compromís és dir allò que creiem verdader.

16. 1.1.4 Regla de la rellevància • S’ha de ser rellevant, és a dir, hem de centrar les nostres intervencions en el tema que es dialoga • No podem canviar de tema sense permís • Exemple: Si som un portaveu del govern i ens pregunten sobre la finançament irregular del nostre partit, hem de respondre a aquesta qüestió i no llançar cortines de fum per evitar parlar sobre el tema.

17. 1.1.5 Regla del mode • Explica’t de manera clara: • Sense ambigüitats • Amb brevetat • Ordenadament • Exemple: Si en una reunió de delgats em pregunten com penso que ha anat el curs, no respondré: «El tercer trimestre ha anat segons la profecia de l’any passat, però pitjor que el primer, encara que serà millor que l’any pròxim, tot i no estar segur si pitjor que el segon»

18. 1.2 Principis de l’acció comunicativa* • Tots els éssers humans necessitem el llenguatge per comunicar els nostres pensaments • El llenguatge ha de servir per entendre’ns els uns amb els altres • Però per comunicar-nos i entendre’ns no només necessitem paraules, també cal assumir certs supòsits (intel·ligibilitat, rectitud veritat i veracitat) que conformen la base de la validesa de l’acte de parla

19. 1.2.1 Intel·ligibilitat i rectitud* • Intel·ligibilitat és la qualitat d’allò que pot ser entès pels altres, resulta essencial per a la comunicació que els altres puguin entendre el que dic. Per exemple, si utilitzo un discurs molt especialitzat amb l’únic objectiu de no fer-me entendre, estic violant aquesta condició i, conseqüentment, no m’entendran. • Rectitud és l’actitud de fer un bon ús d’un context normatiu, és a dir, mantenir el respecte per un conjunt de normes acceptadespels interlocutors. Per exemple, tots podem acceptar la norma de no coaccionar violentament als altres, perquè amb amenaces s’acaba el diàleg.

20. 1.2.2 Veritat i veracitat* • Veritat és dir del que és que és i del que no és que no és. (Aristòtil). Per exemple, l’enunciat «la terra gira al voltant del sol» és veritat si, i només si, la terra gira al voltant del sol. • Veracitat és la qualitat de l’interlocutor que diu allò que realment creu i pensa, per exemple, si jo miro el meu mòbil i em diu que ara plou, suposant que cregui que la meva aplicació del temps funciona bé, en preguntar-me algú: «Està plovent?» Si sóc veraç respondré «Així és», en cas contrari, respondré que fa sol. En aquest cas podria ser veraç i no dir la veritat si realment no plou.

21. 1.2.3 Què vol dir saber quelcom?* • Quan diem que sabem alguna cosa, què volem dir? 1) S creu que P 2) S està justificat en creure P 3) P és vertadera Per exemple, jo (S) crec que la terra gira al voltant del sol (P), però no tinc una justificació fins que estudiï la física de Newton o Einstein, però a més, com necessito confirmar que això és verdader, faig observacions amb el telescopi espacial Hubble i confirmo que la meva creença justificada és vertadera, llavors ja puc dir que sé P

22. 2 Eines del diàleg argumentatiu • Quan intentem argumentar alguna cosa, necessitem certes eines, com un artesà necessita estris per fer la seva feina, aquestes eines són expressions que tenen una funció específica, com termes i definicions • L’ús d’aquestes expressions pot ser incorrecte quan no es respecten les regles del diàleg argumentatiu o els seus principis bàsics, com per exemple un martell d’un artesà es pot utilitzar per clavar un clau o per atacar a una persona.

23. 2.1 Expressions argumentatives 2.1.1 Termes asseguradors 2.1.2 Termes protectors 2.1.3 Termes esbiaixats 2.1.4 Definicions persuasives

24. 2.1.1 Termes asseguradors • Són recursos per presentar com a segura una creença per tal d’estalviar temps en donar raons extra, expressions com per exemple: -Estudis científics han demostrat que... -El sentit comú diu que... -És evident que... -Fons ben informades han assegurat que... • Seria incorrecte emprar-los per tancar el diàleg abans de temps, perquè violaria el principi cooperatiu (1.1.1)

25. 2.1.2 Termes protectors • Són expressions que utilitzem per protegir les nostres afirmacions de les crítiques o els contraexemples que ens puguin donar els altres. Per exemple: -Probablement.... -Alguns x són... -La majoria dels x són... -Potser sigui cert que... • Novament no és legítim utilitzar-los per tancar la discussió ni per acusar a ningú sense proves

26. 2.1.2 Termes protectors • Per a ser persuasius en el discurs cal evitar expressions categòriques com: -És una veritat inqüestionable que... -Tots els x són... -S’ha demostrat universalment que... • Difícilment es poden fer afirmacions com aquestes sense ser una eminència mundial en la matèria i conèixer en profunditat tots els casos. Si no tenim aquesta certesa absoluta millor que protegim el nostre discurs.

27. 2.1.2 Termes protectors Exemples: En comptes de dir: «Segur que no trobarem a tota la història de la humanitat un poble civilitzat a favor del canibalisme» podríem dir «Probablement no trobarem a la història recent...», «Potser sigui cert que no hi ha a la història coneguda...» En comptes de dir: «Tots els homes són un porcs» podríem dir «Alguns homes es comporten com a porcs», «la majoria dels homes en determinades situacions es comporten com a porcs».

28. 2.1.3 Termes esbiaixats • Són noms o expressions que intenten presentar un objecte, persona o grup de persones amb certes connotacions. Normalment l’ús de connotacions poc objectives juga en contra de la persuasió del discurs: • Vells / Gent gran • Un gavatx / un francès • Un ianqui / un nordamericà • Un llepaciris / un religiós • Un negre / una persona d’arrels africanes

29. 2.1.3 Termes esbiaixats

30. 2.1.3 Termes esbiaixats • Poden tenir un ús trampós quan tracten d’ocultar alguna veritat sense declarar les seves intencions • Amnistia fiscal / Regulació fiscal • Rescat bancari / Injecció d’una línia de capital bancari • Desnonament / Aplicació de les clàusules contemplades • Privatització de la sanitat / Externalització de la sanitat Veure més exemples online: Telefònica, Ana Madrazo

31. 2.1.4 Definicions persuasives • Són maneres inadequades de definir o presentar alguna cosa per ressaltar aspectes positius o negatius: «Els ordinadors són amics fidels dels seus amos» «Els ordinador són tirans que envien a l’atur a milers de persones» Cap dels dos enunciats donen una veritable definició, sinó són una valoració disfressada de definició. No són acceptables en la mesura que es confonen intencionadament el pla dels fets amb el pla de les valoracions personals.

32. 2.2 El debat filosòfic* • Els debats són una forma de diàleg argumentatiu entre persones en el qual els participants estan disposats a canviar els seus punts de vista si té sentit fer-ho. • A vegades algunes persones confonen un debat amb un sermó o xerrada. • Aquestes no-discussions són una pèrdua de temps, atès que totes les parts mantenen immutables les seves postures inicials.

33. 2.2.1 Com debatre?* ¿Estàs preparat per acatar els principis bàsics de la raó al discutir d'aquest assumpte? Si es demostra que un dels teus arguments és erroni, ¿Deixaràs d'utilitzar-lo (amb tothom)? ¿Pots concebre un argument que canvií el teu punt de vista sobre aquest assumpte? Sí Sí Això és un debat. Parlaré amb tu sobre aquest assumpte si obeeixes certes normes: Sí No No 1. No utilitzaràs uns arguments mentre hi hagi uns altres que encara no s'hagin resolt 2. No saltaràs a un altre argument si es demostra que un fet que has empleat per raonar és fals 3. Proporcionaràs proves per donar suport al teu posicionament. 4. No diràs que no necessites proves. • Això no és un debat. No penso parlar amb tu sobre aquest tema Exemples: -La postura que sigui més raonable i que tingui més proves que li donin suport serà considera com certa. -La persona que realitza una afirmació és la que ha de demostrar la seva validesa ¿Has infringit alguna d'aquestes normes durant la discussió? Sí No Llavors Has fet trampes. El debat ha acabat Felicitats Així és com intercanvien idees els éssers humans racionals Arribats a aquest punt s’estima que no has acceptat tots els arguments del teu oponent Has perdut el dret a queixar-te sobre aquest debat 

34. 2.2.2 Les bones raons pel debat* • En línies generals una bona raó és aquella que: • Es basa en els fets o premisses verdaderes • És rellevant per l’objectiu de la recerca • Dóna suport a l’objectiu de la recerca • El suport de la qual es fa plausible mitjançant una referència a una cosa familiar • Està oberta a l’avaluació dels membres que prenen part a la recerca

35. 3 Les fal·làcies Fal·làcia: En general, és una forma d’argumentació incorrecta que té una aparença de correcció. Són maneres de raonar que violen les regles del diàleg argumentatiu. • Sofismes: És una fal·làcia expressada intencionalment • Paralogismes: És una fal·làcia expressada sense intenció

36. 3 Les fal·làcies • Exemple de raonament correcte A   B  C  

37. 3 Les fal·làcies A  • Exemple de raonament incorrecte  B x C x x

38. 3 Les fal·làcies A  • Exemple de raonament incorrecte  B  C x x

39. 3.0.1 Categories de fal·làcies • Podem dividir-les en fal·làcies formals i fal·làcies informals: • Fal·làcies formals: La pròpia estructura del raonament és errònia • Fal·làcies informals: Les premisses empleades poden ser F o V, però no donen suport a la conclusió que es desprèn d'elles

40. 3.1 Les fal·làcies formals • Una fal·làcia formal és un patró de raonament erroni que aparenta ser vàlid • Raonament (1): Si plou, el carrer es mulla. El carrer està mullat, per tant, ha plogut.

41. 3.1 Les fal·làcies formals • Analitzem el raonament (1): «((pq)  q)  p» • Veiem que l’argument (1) és la fal·làcia lògica de l’afirmació del conseqüent, no funciona perquè hi ha una interpretació de les premisses que la fa falsa

42. 3.1 Les fal·làcies formals • Exemple de raonament correcte: Modus ponendo ponens (mode que afirmant afirma). 1. Si P, llavors Q 2. P 3. Per tant, Q • Sigui P i Q qualsevol proposició amb qualsevol valor de veritat, si es compleix la primera i la segona condició, es complirà la tercera. Raonament (2): «Si plou, el sòl es mulla. Ha plogut, llavors el sòl s’ha mullat»

43. 3.1 Les fal·làcies formals • El raonament (2) «((pq)  p)  p» es demostra que és deductivament vàlid, és a dir, la conclusió és conseqüència lògica de les premisses

44. Hi ha un molí a la meva barba El teu argument és invàlid Confondre el teu oponent per a què es calli no significa que hagis guanyat la discussió

45. 3.2 Fal·làcies informals • 3.2.1 Preguntes complexes • 3.2.2 Argument ad ignorantiam • 3.2.3 Argument circular • 3.2.4 Argument ad hominem • 3.2.4 Argument tu quoque • 3.2.5 Argument d’autoritat • 3.2.6 Argument ad baculum • 3.2.7 Argument populista o ad populum • 3.2.8 Argument ex populo • 3.2.9 Argument de la falsa causa • 3.2.10 La generalització precipitada • 3.2.11 Argument del pendent relliscós

46. 3.2.1 Preguntes complexes • Són formes retòriques o tramposes de preguntar que comporten implícitament la veritat d’un supòsit. • Exemple (3) «Va deixar l’Albert de beure?» -Veiem com l’enunciat (3) pressuposa l’enunciat (0) «l’Albert era un bevedor», la qual cosa podria ser falsa, però responent a la pregunta afirmativament o negativament s’ha de pressuposarcom a premissa vertadera, tot i ser una premissa oculta no declarada.

47. 3.2.1 Preguntes complexes • Exemple (4) «Quan va xocar amb el seu cotxe, va sortir cridant cap a l’altre conductor amenaçant-lo?» -Responent si o no a (4), l'interlocutor està admetent que va xocar amb el seu cotxe, tot i que potser no és cert. • Exemple (5) «Per què els creacionistes estan contra la ciència? No tenen prou amb demostrar la seva tesis?» - De nou es pressuposa que ser creacionista és estar en contra de la ciència, la qual cosa no és veritat

48. 3.2.1 Preguntes complexes • Veiem que (3), (4) i (5) no són admissibles perquè • a) Les pressuposicions lligades a la pregunta no tenen base argumental • b) Es tracta de coaccionar o confondre l'interlocutor perquè admeti alguna cosa fent caure tot el pes de la pregunta en els detalls posteriors, que l'interlocutor poc atent negarà o afirmarà.

49. 3.2.2 Argument ad ignorantiam • És l’argument que apel·la al desconeixement de quelcom per provar la seva falsedat o veritat • El podem trobar explicitat de dues maneres: • Negativa • Afirmativa

50. 3.2.2 Ad ignorantiam • No es pot demostrar que A sigui verdadera, (i) llavors A és falsa (ii) • Exemple (6) Ningú pot demostrar que jo vaig repartir sobres amb diners entre membres del PP (i), per tant, aquesta acusació és falsa. (ii) • Aquest argument no funciona perquè no és legítim inferir la falsedat d'una proposició (ii) a partir de què no s'hagi pogut provar la seva veritat (i)