200 likes | 309 Views
Vull tornar a confiar. Vam ser criats amb principis morals comuns: Quan érem nens, mares, pares, professors, avis, oncles, veïns eren autoritats dignes de respecte i consideració. Com més propers o més vells, més afecte ens donaren. Era inimaginable respondre mal educadament als més ancians,
E N D
Vam ser criats amb principis morals comuns: Quan érem nens, mares, pares, professors, avis, oncles, veïns eren autoritats dignes de respecte i consideració. Com més propers o més vells, més afecte ens donaren. Era inimaginable respondre mal educadament als més ancians, a mestres o autoritats ... HI HAVIA RESPECTE
Confiàvem en els adults perquè tots eren pares, mares o familiars de tots els nois del carrer, del barri, de la ciutat ... Teníem por de la foscor, dels gripaus, ratolins, o pel·lícules de terror ...
Per tot el que els meus néts un dia tindran temor. Per la por a la mirada dels nens, joves, vells i adults.
Drets humans per a criminals .. ? Deures il·limitats per a ciutadans honestos ...? Pagar els deutes és ser ruc ..? Amnistia per als estafadors ...? Els honestos són estúpids ..? No prendre avantatge és ser neci .. ?
Què ha passat amb nosaltres ..? Professors maltractats a les aules, comerciants amenaçats per traficants, els corruptes pavonats del seu poder, reixes a les nostres finestres i portes. Cada un tancat en el seu món
Cotxes que valen més que abraçades, fills volent regals per passar de curs. Mòbils en les motxilles dels que acaben de deixar els bolquers.
Més val un Armani que un diploma. Més val una pantalla gegant que una conversa Val més un acte car que una amistat a tota prova. Val més semblar que ser ...
QUAN VA SER QUE VA DESAPAREIXER SER CORRECTE O ES CONVERTIR EN RIDÍCUL ?
Vull treure les reixes de la meva finestra per tocar les flors!!
Vull seure a la sendera i tenir la porta oberta a les nits d'estiu
Vull la rectitud de caràcter, la cara neta i la mirada als ulls. Vull l'honestedat com a motiu d'orgull. Vull tornar a enorgullir dels nostres líders polítics. Vull l'esperança, l'alegria, la confiança, la fe ... Vull la vergonya, i la solidaritat.
Vull que la "paraula d'home" torni a ser sinònim de jurament. Vull el retorn de la veritable vida, simple com la pluja, neta com un cel d'abril, lleu com la brisa de la matinada! A fora el “TENIR”! Visca el “SER”! I definitivament comú, com jo o com tu.
Adoro un món simple i comú. Tenir l'amor, la caritat, la solidaritat com a bases de vida. M’indigno davant de la corrupció, la manca d'ètica, de moral, de respecte ...
Anem a tornar a ser "gent", a recuperar la "tribu" perduda Anem a construir un món millor, més just, on les persones respectin a les persones, amb tolerància i sense permissivitat.
Utopia? No...? ...Si? Qui sap?... Si més no, fem l'intent ...
Comencem a contaminar el món passant aquest missatge. Els nostres fills s'ho mereixen i els nostres néts ens ho agrairan Segurament a molts dels teus amics també els agradaria rebre i constatar que som molts els que pensem així. Siguem més!