5.4. Tractament pal·liatiu: Orinal i ampolla

1. 5.4. Tractament pal·liatiu: Orinal i ampolla • Ampolla • Rentar-se mans i posar-se guants • Posar en fowler, preservar intimitat i • donar paper higiènic. • Donar l’ampolla (usuari independent) o introduir el penis en l’ampolla (usuari dependent) • Retirar l’ampolla i netejar el meat urinari amb paper o una gasa (dependent) • Neteja de genitals i mans de l’usuari • Airejar l’habitació • Si s’està controlant diüresi, anotar les dades a la gràfica i qualsevol anomalia observada

2. 2. Orinal de llit • De plàstic o metall • Per defecació d’home i dona • Per micció de la dona • Rentar-se mans i posar-se guants • Posar en fowler, preservar intimitat i donar paper higiènic. • Col·locar l’orinal fent que la bora coincideixo amb el final dels glutis • Retirar l’orinal i netejar els genitals de l’usuari • Netejar les mans de l’usuari (independent) • Airejar l’habitació • Si s’està controlant diüresi, anotar les dades a la gràfica i qualsevol anomalia observada

3. Important • Una ampolla o orinal per pacient • Cal desinfectar amb lleixiu un cop al dia • Quan es canvia de pacient, cal esterilitzar abans • L’orinal a d’estar en bon estat, si no és així cal llençar-lo • Cal abocar el contingut dels dispositius immediatament i rentar-los amb aigua i sabó després de cada ús.

4. 5.5. Tractament pal·liatiu: COL·LECTORS Col·lector urinari o urocol·lector: dispositiu de cautxú o goma utilitzat per a la recollida externa d’orina en homes incontinents Col·lectors masculins Col·lector femení

5. Protocol de recollida d’orina externa amb urocol·lector masculí Material:Guants, urocol·lector de la mida adequada, bossa recol·lectora i material d’higiene genital. Procediment: Explicar i preparar material Rentar-se mans, posar-se guants i preservar intimitat. Demanar col·laboració, si pot Realitzar la higiene de la zona genital Col·locar la tira adhesiva al voltant del penis, si no és un col·lector autoadhesiu Col·locar el urocol·lector deixant 2,5 cm lliures a l’extrem (10.10 pàg. 235) Unir el sistema de drenatge a la bossa de diüresi

6. Subjectar la bossa a la cama (pacient deambula) o al llit (pacient enllitat) • Comprovar que el drenatge funciona adequadament • Per retirar-lo cal enrotllar-lo sobre si mateix • Canviar el col·lector cada 24h • Les bosses de diüresi estan marcades amb una escala graduada • Són transparents • Tenen vàlvules antiretorn • N’hi ha de portàtils i de pacient enllitat. • N’hi ha d’obertes (es poden buidar) i tancades • Poden portar un punt d'inserció per a la extracció de mostres • Han de col·locar-se per sota el niell de la bufeta • No han d’estar tensades, per que el pacient pugui moure’s sense provocar tensió en el conducte de recollida d’orina cap a la bossa.

7. Col·lectors pediàtric

8. Protocol de buidat de la bossa de diüresi (cada 8h mínim o 2/3 plena) Material: Recipient per a la recollida d’orina i guants no estèrils Protocol: Explicar i preparar material Rentar-se mans, posar-se guants i preservar intimitat. Deixar anar el tub de drenatge situat a la part inferior de la bossa, sense tocar l’extrem del tub (risc d’infecció) Despinçar o obrir el tub i recollir l’orina (10.12 pàg. 237) Buidar la bossa completament mentre es manté pinçat el tub que arriba a la bossa Desinfectar l’extrem del tub amb una gassa estèril i antisèptic. Pinçar / tancar i tornar a la seva posició. Registrar dades (diüresi, hora...) i incidències.

9. Protocol de canvi de la bossa de diüresi (segons protocol centre) Material: Bossa nova, gases estèrils, antisèptic, pinça de kocher de plàstic, recipient per al material brut, ronyonera i guants no estèrils. Protocol: Explicar i preparar material Rentar-se mans, posar-se guants i preservar intimitat. Posar pinça de krocher a la sonda. Pinçar el tub de la bossa de diüresi per evitar vessaments Preparar una gasa humitejada amb antisèptic Separar la sonda del tub de la bossa i posar-la tapada amb la gassa amb antisèptic Destapar la nova bossa i connectar-la a la sonda

10. Col·locar la bossa en el seu suport Observar el volum de diüresi i anotar-ho a la gràfica Llençar la bossa al recipient per a material brut Anotar dades i incidències

11. 5.6. Tractament pal·liatiu: SONDATGE VESICAL • Tipus de sondatges vesicals: • Temporals: sondes 1 via rectes i semirígides. • Permanents : sondes toves amb globus. Tancat i canvi cada 15-20 dies. • Intermitents: sonda curta i fina • Tasques de l’auxiliar: • Preparar el material • Preparar el pacient • Lliurar el material de manera estèril • Recollir el material en finalitzar • Determinar la diüresi emesa • Obtenir mostres d’orina estèril • Introduir medicaments i contrastos (cistografia) • Evitar irritacions i infeccions • Controlar que la diüresi es realitzi correctament

12. Tipus de sondes utilitzades: • Foley(flexible) • - 2 llums: sortida d’orina + globus (aigua o sèrum) • - 3 llums: sortida d’orina + globus + irrigació-extracció

13. Pezzer(semirígida) • Recte • Una sola llum amb dos o més orificis • Permanent (cal cirurgia) • Per drenatge vesical • Malecot(semirígida) • Una sola llum • Similar a la Pezzer però amb orificis més grans • Cal cirugia • Robinson (rígida) • Una sola llum amb un o més orificis • Per sondatges temporals

14. Protocol de sondatge vesical Material: Sonda estèril, bossa de diüresi, turundes estèrils, antisèptic, lubricant hidrosoluble, pinça de kocher de plàstic, xeringa de 10 cc, sèrum fisiològic, bossa recol·lectora, guants estèrils i no estèrils i material per a la higiene dels genitals. Protocol: Explicar i preparar material Preservar intimitat i demanar col·laboració. Col·locar la dona en posició ginecològica i l’home en decúbit supí Rentar-se mans i posar-se guants no estèrils Realitzar la higiene genital i perineal. Treure’s el guants en finalitzar. Preparar el material per al sondatge sobre un camp estèril i obrir la bossa de la sonda.

15. Demanar al pacient que es mantingui relaxat i amb la respiració profunda però tranquil·la. Proporcionar el material a al doctor mentre el va demanat Si no està inserida, inserir la sonda a la bossa col·lectora de diüresi. Penjar la bossa al seu lloc i comprovar la correcta sortida de la orina. Fixar la bossa a la cama del pacient Acomodar, recollir i anotar http://www.youtube.com/watch?v=iByjyL93mbU http://www.youtube.com/watch?v=y8Go7nNlJW0 http://tecnicasenenfermeria.blogspot.com/2010_10_01_archive.html

16. Complicacions del sondatge vesical • Falsa via per traumatisme • Retenció per obstrucció • Infecció • Hematúria • UPP • Cures en el sondatge vesical • Explicar, material, intimitat i guants. • Netejar zona perineal amb sèrum i turundes. • Netejar amb aigua i sabó els voltants del meat urinari, mínim 2 cops al dia. • Desinfectar la sonda amb antisèptic corresponent, cal anar canviant les turundes. • Recollir, acomodar i anotar. http://www.youtube.com/watch?v=GZgcIq6bSfo

17. 6. Recollida de mostres d’orina TAS

18. Normes generals en l’obtenció d’orina: • Preparar el material necessari, posar-lo en una safata i portar-lo al costat de l’usuari. • Verificar que les dades de la sol·licitud són completes i correctes. • Escriure a l’exterior del recipient el nom de l’usuari, el número d’habitació i d’historial clínic, si és necessari. • Explicar el procediment al pacient i demanar la seva col·laboració • Obtenir la mostra de maner asèptica en un recipient estèril. • Deixar el pacient còmode i recollir tot el material. • Rentar-se les mans i anotar les dades en el registre • Comprovar que les dades de la mostra siguin les mateixes de la petició. • Introduir la mostra en una bossa de plàstic transparent i transportar-la al laboratori abans possible.

19. Si pot fer-ho sol, el deixem en intimitat • Les mostres s’han de tapar i analitzar abans de 30 min. • Si s’han d’analitzar més tard, embolicar amb paper de plata i a la nevera (fins a 12h) A) Micció única en pacient autònom Material : pot estèril, gases estèrils i solució aquosa de clorhexidina (o aigua i sabó) Procediment: • Netejar el gland o la vulva • Desinfectar • Orinar dins el recipient i tapar-lo immediatament.

20. B) Micció única en pacient depenent Material: Guants, gases estèrils, aigua tèbia, esponja sabonosa o solució aquosa de clorhexidina, un orinal o ampolla i un recipient estèril per la mostra. B.1. Procediment en home: 1- Posar el llit en Fowler 2- Posar-se els guants 3- Demanar que retiri el prepuci i netejar amb l’esponja 4- Demanar que orini i deixar caure uns 5ml a l’ampolla 5- Posar 5-10 ml en el pot estèril i deixar la resta en l’ampolla 6- Tancar el pot i retolar 7- Endreçar i deixar pacient còmode 8- Treure guants i anotar incidències

21. B.2. Procediment en dona: 1- Posar el llit planer 2- Posar-se els guants 3- Netejar la vulva de davant cap a darrera 4- Posar la cunya i separar els llavis amb dos dits de la mà no dominant 5- Amb l’altra mà recollir uns 5-10 ml en el pot estèril i deixar la resta a la cunya 6- Tancar el pot i retolar 7- Endreçar i deixar pacient còmode 8- Treure guants i anotar incidències

22. C) Recollida d’orina de24 h Pel control d’excreció de proteïnes o hormones que varien al llarg del dia. • Recollir en pot (cobert amb paper d’alumini) totes les orines durant 24h. • Des de a segona del matí fins a la primera del matí següent. • Guardar la mostra a la nevera després de cada micció. D) Recollida en pacients sondats Material: una pinça de Kocher, antisèptic, una xeringa (5-10ml), agulla intramuscular i pot d’orina estèril. Procediment: • Posar-se guants • Pinçar la sonda i esperar 15 min que s’acumuli l’orina. • Netejar amb antisèptic la zona de la sonda que punxaràs i esperar 5 min més. • Punxar la sonda (45º) i extreure l’orina (5ml) • Retirar la pinça • Posa l’orina en el recipient estèril i retolar.

23. 7. Realització de l’anàlisi d’orina • Material: Guants, esponja sabonosa, pot estèril per a la recollida d’orina i tira reactiva • Procediment: • Netejar la zona • Deixar sortir un primer raig d’orina • Recollir la resta d’orina o fins que el pot estigui ¾ ple • Tancar ràpidament el pot • Mullar la tira en la orina sense tocar els costats del pot • Fregar el lateral de la tira amb el recipient per eliminar l’excés d’orina. • Esperar 60 segons i compara els colors de reacció de les tires reactives amb l’escala de colors de l’etiqueta del pot i assigna-li el valor del bloc cromàtic que li correspongui.

24. Interpretació de resultats (bioquímica) • LEUCOCITURIA: Els bacteris, tricomones i eritròcits no reaccionen amb el test. • NITRITS: els agents patògens més freqüents causants d’infeccions a les vies urinàries, E. coli i la majoria de gèrmens patògens urinaris, transformen el nitrat absorbit amb els aliments en nitrit. Així es realitza una determinació indirecta de la presència d’aquests patògens formadors de nitrit en l’orina.   • PH: Entre 5 i 6. Si la mostra no es processa immediatament pot sortir alterat (7). Si PH és més alcalí pot ser per infecció. • PROTEINÚRIA: El test reacciona de forma especialment sensible a l’albúmina. En nens pot donar positiu (+) i no ser significatiu si va associat a febre. • GLUCOSÚRIA: Per disminució de la reabsorció tubular o nivells sanguinis que superen els nivells renals (hiperglucèmia o diabetis).

25. CETONÚRIA: Presència de cetona es relaciona amb un metabolisme anormal o disminució de carbohidrats (dejú, després d’exercici exhaustiu i vòmits) . Important en casos de diabetis mellitus. • UROBILINOGEN: Quan a la sang augmenta la bilirubina no conjugada. Per anèmia hemolítica o hepatitis greu. S’oxida ràpidament amb l’aire i pot donar falsos positius. • BILIRUBINA: Indica malaltia hepàtica. • SANG: Per hematúria, hemoglobinúria i mioglobinúria. La hemoglobina i la mioglobina ajuden a oxidar un indicador contingut en el paper reactiu.

26. Sempre cal complementar els positius amb un estudi posterior: • Cèl·lules, quantitat i tipus (eritròcits, leucòcits...) • Bactèries • Cristalls (oxalat de calci, àcid úric o urats) • Aparença microscòpica