LA CURSA A PEU i la COLLA MAIMAKANSU

1. LA CURSA A PEU i la COLLA MAIMAKANSU Centre de formació permanent TRES ROQUES Març de 2013

2. EL MEU CURRICULUM • Primera cursa Les Santes de 1979 • Primera marató New York 1980 • Darrera marató correguda Marathon-Athenes 2007 • Total 39 maratons, • Extrangeres: New York, Athenes, Buenos Aires, Praga, Rotterdam, Londres, Paris, i la del Medoc a Bordeus. • Peninsulars: Barcelona, Calella, Donosti, Valencia, Sevilla i Madrid. • Mitges maratons, o similars, sense comptar les catalanes: • Tromso, Istambul, Lisboa, Palerm, Malta, Porto, Florència, Stockholm, Viena, Amman, Toulouse, Ceret, Lanzarote, Calvià, Terol, Calatayud, Barbastro, Còrdoba, Pamplona, Vielha, Roncesvalles, Behovia, Valencia i Gran Canaria.

3. MISCELÀNIA • Desprès de caminar l’home va córrer, però cap no es va fer famós com a corredor fins a l’antiga Grècia, on Filípides, nascut a Athens, els va portar el missatge de que havien guanyat la batalla de Marathon i tot seguit es va morir. • D’altres corredors, sense ser famosos individualment ho van ser com grup a correus, com els CHASKIS, missatgers inques, o els TARAHUMARA, del nord de Mèxic, que menjant vegetarià i petites quantitats, corrien distancies de 150-300 kms. • Cap a finals del 1800 es van començar a cel.lebrar curses de gran fons, especialment als Estats Units on es van fer famoses les de SIS DIES (965.6 km) • El 1896 es van cel.lebrar els primers jocs olímpics a Athens, va guanyar un pastor anomenat Spiridon Louis en 2:58’50” si ve la distancia era d’uns 40 km.

4. 1896 Athens (2007)

5. LONDRES 1908 • Als jocs Olímpics de Londres es va ajustar la distància als 42.195 metres, al traduïr-se la distancia de 26.4 milles a sistema mètric. Va guanyar un tal Johnny Hayes en 2:55’18”pero el que es va fer famós va ser l’italiáDorandoPietri, desqualificat perque els jutges el van ajudar a creuar l’arribada.

6. Cap al 1980 no es veia inconvenient en que els nens participessin en proves de fons i queden registres de 3:00’ 31” als 8 anys d’un vailet i de 2:58’01 als 10 any d’una noia. Al mateix temps es començen a fer les curses populars al nostre païs.

7. El 1978 es va cel.lebrar la primera marató popular a Catalunya, sota la direcció d’en Ramon Oliu. • El 1979 es va córrer per primer cop la cursa de les Santes a Mataró • Als jocs Olímpics de Los Angeles al 1984 van participar les dones a la marató per primera vegada a una marató olímpica. • El 1995 es va crear la Colla Maimakansu. • El 1998 van correr 60 homes i 13 dones del Maimakansu a la marató de Barcelona. • El 2003 la Paula Radcliffe deixa el record femení en 2:15’25” • El 2004 Els maimakansu van quedar primers per equips masculí i femení a la lliga Champiochip que es cel.lebra a Catalunya. • El 2011 en Patrick Makau deixa el record de marató en 2:03’38” a Berlin.

8. EXERCICIS PER CORRER • Bàsicament son d’escalfament abans de córrer i estiraments després de fer-ho. • També podem fer sessions al gimnàs per millorar abdominals i tren superior, que amb la practica del córrer son els mes descuidats. • Cal també exercitar els muscles antagònics, com per exemple els de davant de la cama i tenir en compte que la cursa desenvolupa els muscles motors, que s’escurçen i perden flexibilitat, els de darrera de les cames i la part baixa de l’esquena. • Hi ha uns exercicis que un metge corredor americà anomena els sis màgics, que podeu veure tot seguit.

9. ELS SIS MÀGICS DEL DOCTOR SHEEHAN

10. PISTA, RUTA i MUNTANYA • PISTA Tenim les diferents curses olímpiques, velocitat, mig fons, fons, obstacles. Ocasionamenttambè es fan la marató, i d’ultramarató 6 hores, 24 hores. • RUTA Curses populars, 10 km, mitja marató, marató, ultramarató. • MUNTANYA Cross, Curses populars, mitges, maratons, Trails, ultratrails de varies jornades i km.vertical • PISTA i RUTA, es fan curses de relleus, a vegades al mateix temps que les individuals. A Mataró organitzavem la marató per relleus, amb quatre corredors per equip i darrerament l’hem convertit en una mitja marató amb tres per equip. • DIFERÉNCIES De cara a les cames hi ha diferencia segons el sòl que es trepitja. Les curses i entrenament de muntanya son perilloses per les caigudes i reblincades que pots patir. El millor son les pistes de terra i encara mes l’herba si no hi ha bonys ni forats. Tot i ser més dur per les articulacions, l’asfalt te l’avantatge de ser una superfície molt regular que dona pocs ensurts.

11. EFECTES ATMÒSFERICS • PLUJA. Pot ser una bona experiència, si no es barreja amb fred i vent. • VENT. Diferencia de córrer a favor o contravent. • NEU. Poc normal per aquesta zona, però pot ser molt agradable. • FRED. Fins a deu graus es pot anar amb samarreta de tirants sense problema, amb mes fred, cal afegir capes de teixit i sobretot protegir les mans i el cap, que son les parts del cos que perden calor mes ràpidament. • CALOR Es el més perillós ja que et pot provocar un cop de calor i portar-te al cel, o a l’hospital. Cal extremar la prudència a partir dels 20 graus i encara més si no tens un bon entrenament. Millor vestir roba clara, tapar-se amb gorra, beure sovint i si pot ser no córrer curses de més de 10 km.

12. ENTRENAMENT • A les curses de fons, l’entrenament es pot dividir en dos grups, BASE i AFINAMENT • LA BASE s’obté per mitja de la llarga distància lenta, després d’un temps d’entrenament. Es recomana un mínim de tres dies per setmana i fer servir el dia dur dia fàcil. Ajuda tenir el pes controlat, el menjar i el beure. • L’AFINAMENT. Serveix un cop es te una bona base per millorar el resultat de cara a unes curses previstes. Son entrenament d’interval, de pujades i el fartlek. No funciona be per mantenir el màxim rendiment tot l’any, cal dossificar-se i tampoc serveix de res matxacar-se a cada entrenament. El fracàs de l’entrenament, es nota amb adoloriments, dificultats de dormir, sensació de buidat, facilitat per agafar constipats.

13. L’ESTIL • Els corredors de velocitat, trepitjan amb la part devantera del peu, els de marató toquen amb el taló i fan balançejar el peu, impulsant tambè amb la part de davant. • No hi ha gaires diferencies entre maratonians, la majoria porten les mans baixes, a nivell de la cintura. • També existeix una forma de córrer llargues distancies anomenat córrer Chi, derivada del Tai-Chi, que es fonamenta en portar el cos lleugerament inclinat endavant, el que obliga a fer la passa sense gaire esforç. Garanteix que es un sistema que limita molt les lesions.

14. TEST DE COOPER • Es va fer popular per poder comparar l’estat de forma i consisteix en correr 12 minuts per pista i mesurar la distancia recorreguda. • Dividits en quatre grups d’edat fins a 30 – 40 -50 i més de 50 i per sexes es classifiquen • Molt dolent si córren menys de 1600 m - 1500 m - 1400 m- 1300 m • Dolent fins a 2200 m – 1900 m – 1700 m – 1600 m. • Regular fins a 2400 m – 2300 m – 2100 m – 2000 m. • Bo fins a 2800 m – 2700 m – 2500 m – 2400 m • Molt bo més de 2800 m – 2700 m – 2500 m – 2400 m • Per les dones les diferències son aproximadament entre 100 i 200 metres menys

15. EQUIPAMENT • SABATILLES Hi ha curses on es pot anar despullat, però gairebé tots van amb sabatilles, que poden ser de muntanya, d’asfalt, amb amortiguació, voladores i als darrers temps les minimalistes, que nomes emboliquen el peu i que deixen treballar tots el muscles del peu.

16. SAMARRETES Les recomanades eren de cotó, ara ja tothom fa servir samarretes tècniques, de coolmax, de polipropilé. Les de cotó eren conegudes perque retenien la suor, ara les noves son al contrari, procuren que tinguis la sensació de no anar mullat.

17. PANTALONS i MALLES Als darrers temps gairebé tothom va amb malles, un dels millors fabricants el tenim a Mataró i vent els seus productes sota la marca HOKO.

18. CRONOMETRATGE • Parlant de les curses populars. Les primeres curses es feien amb cronómetre manual, fent llistat dels pitrals arribats i quadrant-los amb els temps que es prenien. • Als anys 80 es van començar a fer servir els codis de barra per llegir els pitrals a l’arribada. • En curses petites es podia fer servir ordinador i impressora. • Cap els 90 va sortir el chip tal com el fem servir avui dia, amb estores de control i resultats immediats, permeten una gran quantitat de participants i una qualitat i fiabilitat dels resultats que s’acosta al 100 per cent. • Amb internet s’han anat fent fins i tot campionats a nivell de Catalunya per mitjà de Championchip, amb una gran facilitat per triar categories per edat i sexe.