LA DONA A LA LLENGUA ANDROCENTRISME I SEXISME 1

1. LA DONA A LA LLENGUA ANDROCENTRISME I SEXISME 1 M. Teresa Quintillà Zanuy SIED- Universitat de Lleida

2. OBJECTIUS DE LA SESSIÓ 1- Captar que les llengües no són asèptiques sinó que contenen una visió del món particular i tendenciosa. 2- Descobrir alguns paranys del llenguatge: l’androcentrismei el sexisme lingüístic 3- Desenvolupar estratègies per neutralitzar la pervivència dels estereotips sexuals tradicionals a la llengua 4- Desenvolupar estratègies per tal devisibilitzar de manera adequada les dones a la llengua i al discurs. 5- Reconèixer les diferents formes que dones i homes ens enfrontem a un fet comunicatiu. 6-Evitar malentesos basats en interpretacions inadequades de les estratègies comunicatives emprades.

3. I. Llengua i culturaLa llengua és: • Sistema simbòlic usat per estructurar la pròpia experiència • Vehicle de comunicació • Una forma més del nostre comportament • Reflex del que pensem i sentim (sovint, inconscientment) La paraula fa la cosa

4. II. Llengua i qüestions de gènere • L’anàlisi de la desigualtat del tracte lingüístic que reben les persones en funció del sexe és recent. 2 perspectives: • Els sexes a la llengua • fenòmens prevalents: • * androcentrisme • * sexisme • 2.La llengua dels sexes (els sexolectes)

5. 1. L’androcentrisme · Text 1. “Peris tenia un germà. El germà de Peris va morir. Però l’home que va morir no va tenir mai cap germà” (adaptació al català de l’original anglès) Text 2. “¿De quina manera una dona pot ser mare si no té fills?” Text 3. “Un pare amb el seu fill de deu anys, va en moto a gran velocitat en una nit de boira. La moto derrapa, el pare mor, el fill queda en estat crític. Una ambulància el duu a l’hospital més proper: cal operar-lo immediatament. Quan el cirurgià de guàrdia entra al quiròfan i veu el noi, deixa caure els braços i exclama: No el puc operar: és el meu propi fill!” Percepció centrada i basada en normes masculines, prenent l’home com a mesura de totes les coses i considerant la dona com una desviació de la norma.

6. Usos lingüístics que tendeixen a excloure o fer invisibles les dones • Ús indiscriminat del masculí com a genèric • 2. El salt semàntic

7. 1. Ús indiscriminat del masculí com a genèric Losjóvenes de Barcelona se sienten el doble de inseguros que los ancianos. El 21% de los ciudadanos dice haber sufrido algún delito en 2006. En contra del tópico, los ancianos no son los que viven la delincuencia en las calles con más desazón. Los jóvenes se sienten el doble de inseguros. El 30% de las personas de entre 16 y 29 años dice haber sido víctima de algún delito, frente al 15% de los mayores de 65 años. J. García, El País, 18.10.2007 (proporcionat per A. Torné) La mujer (sc. una investigadora científica) que se ha puesto la bata a primera hora de la mañana se siente com un atleta que salta vallas en la oscuridad. Cobra un sueldo que parece destinado más a penalizar la ciencia que a incentivarla. Francesc-Marc Álvaro, “Saltadores de vallas”, Revista. La Vanguardia, 12.2.2006, p. 15

9. Segre, 2006 M. Aldabó La intervenció de la pacient, de 16 anys però de la mida d’un nen de 10, ..., va durar més de 6 hores.

10. Els pagesos es preparen avui i demà pel risc de gelades. >>La pagesia Els EUA denuncien l’ús de nens en un atac a Bagdad. >> infants Les malalties respiratòries baixen a l’Estat. Elsmetges ja noten l’efecte del descens del tabaquisme. >> elcol·lectiu mèdic Los madridistas esperan un milagro. >> la afición madridista Titulars premsa local i nacional març, 2007 I. Teixidó

11. Resultat de l’ocultació sistemàticade la dona = masculinitzacióde la nostra forma de pensar

12. 2. El salt semàntic usar un terme de gènere masculí en el seu sentit genèric i construir sobre aquest una primera frase el significat de la qual convé a un i altre sexe; i, acte seguit, en el mateix context, repetir l’ús d’aquest terme masculí, però aquesta vegada en el seu sentit específic. Exemple: Los ingleses prefieren el té al café. También prefieren las mujeres morenas a las rubias. Exemple: El IVA ha caído sobre los intelectuales como una maldición terrible y confusa ... generalmente suelen tener a su lado sufridas y valientes compañeras que les llevan las cuentas. H. Tecgle, “La pesadilla del intelectual”; El País, 13.02.87 – exemple pres d’A.García Meseguer (1994: 63)

13. Text 7. Els Goya. Cerimònia llarguíssima i avorridíssima. ¿No podrien acabar d’una vegada les salutacions i agraïments a pares, mullers, fills, amics i coneguts, que no interessen a ningú? Emili Texidor, “De cine”, Pesència (10 –16. 2.06), p. 38. Segre, 12.2.06.

14. J. Cuadros, “El mundo pobre se queda sin médicos”, El país, 13-10.2007 (proporcionat per M. Miquel) “Si comparamos la proporción de médicosyenfermeras en España (330 y 760 por 100.000 habitantes) con los de Malawi (2 y 59) y su gasto per cápita en salud (1513 euros frente a 41), se entiende que en muchos paíases africanos la población no tenga acceso a ninguna asistencia sanitaria”.

15. RESULTAT: desconcert ambigüitat La Guia, 2006 (proporcionat per M. Arnau)

16. 2. El sexisme Mecanismes del sexisme lingüístic a) els falsos parions b) l’ordre d’aparició c) la concordança Actitud caracteritzada pel menyspreu i la desvalorització del que són o fan les dones.

17. els falsos parions: • Una mateixa arrel lèxica veu alterat el seu significat quan se li afegeix el morfema gènere, i aquesta alteració produeix conceptes diferents • Exemples: un individu – una indivídua • un qualsevol – una qualsevol

18. b) l’ordre d’aparició • Text 11. Los otros catalanes galardonados fueron Xavier Font por El Pont Trencat de Sant Celoni, en la categoría estética de dimensión corta, y el despacho Pedelta, con Juan A. Sobrino y María Dolores G. Pulido a la cabeza, con la pasarela de fibra de hormigón en Lledia, en la categoría tecnológica de dimensión media. • Lea del Pozo, “Pasarelas a lo desconocido”, Revista. La Vanguardia, 12.2.06, p. 7 • Text 12. No es un dato irrelevante para el día de hoy porque en Caja Madrid hay consejeros que son dirigentes del PP madrileño, desde Romero de Tejada hasta Mercedes de la Merced. • F. Estapé, “La opa del último Mohicano”, Dinero. La Vanguardia, 12.2.06. p. 8

19. Text 13. Un jurado popular de la Audiencia Provincial de Madrid declaró culpable a uno de los acusados de asesinar a puñaladas en noviembre de 2004 a una pareja gitana de 17 años y a su bebé de nueve meses, y absolvió a otro. El tribunal del jurado (...) declaró culpable a David Rodríguez ... Respecto a los otros tres acusados, Daniel Tunde Ajayi, Yolanda Carlero Huertas y Verónica Carlero Huertas, para quien el fiscal pedía 17 años de prisión (...) el jurado les ha declarado culpables por unanimidad de un delito de encubrimiento. El mundo.es /EFE 22.03.2007 (proporcionat per D. Etxalar)

20. c) la concordança Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua (Generalitat de Catalunya, Barcelona 2005), pàgs. 26-27: Text 16. Quan fem servir denominacions dobles, en masculí i en femení, i apareixen a la frase altres paraules que hi han de concordar, com ara adjectius, no és necessari que també tinguin una forma doble. En aquest cas, amb l’objectiu de facilitar la lectura del text, recomanem de fer servir una única forma i de fer-la concordar amb el substantiu més proper. exemple: Els candidats i les candidates escollides han de prendre possessió dels càrrecs abans de 48 hores.

21. Butlletí de Llengua i terminologia, 8 (juny 2005), p. 2: “El masculí plural és el gènere que ha de revestir l’adjectiu quan concorda amb dos substantius de gènere diferent”.

22. Justificació: el criteri d’autoritat 1) Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans: Text 17. “El caràcter no marcat del masculí es pot constatar igualment en el fet que la concordança amb mots de gènere diferent es fa en masculí (El meu pare i la meva àvia eren rossellonesos...).” 2) A.M. Badia i Margarit, Gramàtica de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana, p. 190-191): Text 18. “si son de gèneres diferents, es posen en masculí (ex. 26c: hi ha arguments i rèpliques contradictoris).” 3) Gramàtica del català contemporani, cap. 5 de Sintaxi, p. 1288-9: Text 19. “(...) concorden (...) si algun dels noms coordinats és masculí, en masculí (només concordaran en femení si tots els noms coordinats són femenins. (exemple c: els darrers drames i novel·les romàntics del segle XIX”.

23. Conclusió: Text 20. Atès això, els exemples que trobem a la pàgina 26 i 27 de l’opuscle Marcar les diferències (Generalitat de Catalunya, Barcelona 2005) com ara “Els candidats i candidates escollides”, o “autors i autores contemporànies” s’hauran de considerar agramaticals i no normatius. D’altra banda, aquests exemples contenen una certa càrrega d’ambigüitat: per exemple l’expressió “autors i autores contemporànies” és contrària a la precisió i claredat pròpies de l’Administració, ja que es pot entendre “autors (sense especificar de quina època) i autores contemporànies (aquí sí que es determina l’època a què es vol fer referència).

24. Rèplica: • “autores i autors contemporanis” • es pot entendre “autores (sense especificar de quina època) i autors contemporanis (aquí sí que es determina l’època a què es vol fer referència). • Conclusió: • Preeminència del masculí basada en una qüestió de noblesa o rang: • Remarques sur la langue française (1647) • Manual del bello sexo (Felipa Máxima i M. Paula de Cabeza, segle XIX): • “Si fossin dos substantius, l’adjectiu es posarà en plural amb la terminació peculiar delgènere més noble, això és, el masculí”