Cronos

1. Unitat 2. Sòcrates i Plató Cronos

2. 2.1 De la physis a la polis. Democràcia Vers democràcia Camí legal vers la democràcia = Procés d'arrencar privilegis a l'aristocràcia. Moments:  Fer públiques les lleis;  Lleis de Dracó: -624;  Constitució de Soló;  Reformes de Clístenes, -510: isonomia. Pèricles Democràcia: invenció grega És evident que els homes són diferents (covards, dèbils, forts,...); però més enllà de les diferències, s’assemblen. El natural és que manin els forts, els llestos, els rics, els nobles; no tots! Però a Atenes, s’introdueix la idea d’igualtat iso política

3. 2.1 De la physis a la polis. Democràcia Compara democràcies La democràcia d’Atenes proclava la iso en quatre àmbits: Isonomia: igualtat davant la llei; Isegoria: la igualtat a l’àgora, dret igual a parlar; Isoteleia: igualtat d’impost; Isocratia: igualtat d’accés als càrrecs públics. Ara, compara la democràcia grega amb la nostra tot resseguint aquest quatre àmbits: Isonomia ? Isegoria ? Isoteleia ? Isocratia ?

4. 2.1 De la physis a la polis. Democràcia Confirmada pels déus Victòria contra els perses: ratificació de la democràcia.  Milet -499: no gest simbòlic de la sal  No acceptant la submissió d'Atenes i Esparta als Perses, inicien les Guerres Perses (-490/-479): 1a -490, els atenesos, fora de tota esperança, derroten els perses amb Dàrius, a Marató 2a -480, Xerxes reinicia la guerra per terra i per mar. Terra: batalla de les Termòpiles, tots els espartants moren i els perses ocupen l'Àtica: Atenes destruïda! Mar: trampa de Salamina, en 12 hores els atenesos destrueixen tota la flota de Xerxes. Terra: a Platea, el -479, els perses totalment vençuts.

5. 2.1 De la physis a la polis. Democràcia Déus grecs = com humans, però: immortals + sempre joves + alegres Temples: competicions Voltant temples, espais per activitats plaents als déus, les competicions: atletisme, teatre, odeons.

6. 2.1 De la physis a la polis. Democràcia Models de polis

7. 2.1 De la physis a la polis. Democràcia Discurs de Pèricles XXXVII. [1] La nostra forma de govern noha d'envejar res a les institucions dels pobles veïns, perquè sommés aviat uns models que nopas uns imitadors d'altres. De només una democràcia, perquè I’administració està en mans, nod'uns pocs, sinó de la majoria. Però si la lIei és igual per a tothom en els interessos particulars, és segons la consideració de què gaudeix cada ciutadà en alguna cosa, i no per raó de la seva classe, sinó del seu merit personal, que és preferit per a les funcions públiques, com tampoc per pobresa, si un pot fer un servei a I'Estat, no Ii és un destorb la seva obscura condició social. Atenes: Pèricles XL. [1] Som, en efecte, amants de la bellesa amb simplicitat i amants de la cultura sense efeminament. Ens servim de la riquesa més coma oportunitat d'acció que per a presumpció de paraula. La pobresa entre nosaltres no es considerada humiliant per a ningú; I'humiliant és nofer res per defugir-Ia. [2] Els nostres ciutadans es preocupen igual dels afers particulars que dels públics, i en altres que es dediquen a lIurs oficis particulars es troba una idea suficient de la política. Perquè som els únics que tenim el qui no pren part en els afers públics, no per un tranquil, sinó per inútil;... TUCÍDIDES. La guerra del Peloponès

8. 2.1 De la physis a la polis. Sofistes Sofistes. Cronos

9. 2.1 De la physis a la polis. Sofistes Professors de la democràcia Problemàtica ja no física o cosmològica, sinó antropològica, en un context democràtic, ensenyant l’areté retòrica. En comú: preocupació per l’educació de l’home, ensenyant l’areté retòrica (modificant el concepte), preocupació pel llenguatge, debat oposició physis-nomos. • Dos dels més destacats sofistes: • Protàgores d'Abdera (-490/-410): • relativitat del coneixement, l’home mesura de totes les coses • “arguments oposats” sobre tot: paradoxa de l’estudiant • Gòrgies de Leontini (-485/-389): • -primer defensor de l’escepticisme • -poder persuasiu del llenguatge: Elogi a Helena

10. 2.1 De la physis a la polis. Sofistes Protàgores d’Abdera Paradoxa de l’estudiant o paradoca de Protàgores Visita Filòpolis. Àgora: Baralla d’advocats ? Què és una paradoxa? Partint de dues o tres paradoxes o de dues o tres situacions paradoxals, intenta esbrinar què és una paradoxa.

11. 2.1 De la physis a la polis. Sofistes Gòrgies: Elogi a Helena Gòrgies de Leontinoi Selecciona una idea de cada un dels paràgrafs i expressa el teu acord o desacord tot recolzant-te en un exemple. ? «La paraula és un poderós sobirà que amb un cos petitíssim i del tot invisible porta a cap obres realment divines, ja que és capaç de dissipar la por, eliminar el dolor, generar alegria i inspirar compassió.» (8) «La persuasió mitjançant el discurs equival al segrestament per la força, de manera que ella (Helena) es veié obligada a acceptar allò que es deia i a consentir en el fet. En aquest cas, fou el seductor, i no Helena, qui cometé el greuge i cal que, per això, sigui culpat.» (12) «El poder de la paraula té la mateixa relació amb la disposició de l'ànima que la regulació de les medecines amb la natura del cos. Car, així com els diversos fàrmacs eliminen del cos diversos humors, i alguns fan cesar la malaltia, altres la vida, de la mateixa manera els discursos, uns produeixen dolor, altres goig, altres terror, altres disposen els oients a la gosadia, altres enverinen i fetillen l'ànima amb alguna persuasió malvada.» (13)

12. 2.1 De la physis a la polis. Sofistes Debat: physis - nomos Una de les temàtiques centrals dels Sofistes fou l'oposició physis-nomos, és a dir, l'oposició entre allò que es natural i allò que és convencional, oposició vista a: a) nivell lingüístic, b) nivell legal, c) nivell polític i (les lleis són invencions humanes), d) nivell educacional. (la superioritat “ar”, s’obté amb l’esforç, no és heretada) ? Exercici physis - nomos