80 likes | 247 Views
Cronos. Hel·lenisme, -323/-31. Alexandre. Desfeta polis. Hel·lenisme, -323/-31. -323/-31. Alexandre el Gran, -356/-323 Detall mosaic. Museo Nationale. Nàpols. Alexandre. Conquestes. A. Hel·lenisme, -323/-31. Escoles prehel·lenístiques: Megara. Prehel·lenisme. Escola de Megara
E N D
Cronos Hel·lenisme, -323/-31
Alexandre. Desfeta polis Hel·lenisme, -323/-31 -323/-31 Alexandre el Gran, -356/-323 Detall mosaic. Museo Nationale. Nàpols
Alexandre. Conquestes A Hel·lenisme, -323/-31
Escoles prehel·lenístiques: Megara Prehel·lenisme Escola de Megara D'acord amb Sòcrates(Només sé que no sé res), afirmaven que podem dir molt poc; només judicis d'identitat (tipus Parmènides). Interés per la lògica. Paradoxa del mentider
Escoles prehel·lenístiques: Hedonista Prehel·lenisme Escola Hedonista o Cirenaica Aristíp de Cirene (Líbia) admirava el domini de si mateix que practicava i defensava Sòcrates. També Sòcrates parlava de la importància del coneixement com a condició del bé i de la felicitat. El bé és el plaer (hedoné), el fi natural que cerquen tots els éssers. El major bé és el plaer; el major mal és el dolor. Plató: “Aristíp és l'únic home que pot portar tant una capa com només draps". Aristip: "Es pot posseir però no ser posseït". Anècdota dels pirates: prefereixo salvar a Aristíp, no els diners.
Escoles prehel·lenístiques: Cínics, A Prehel·lenisme Escola Cínica: Antístenes d’Atenes Captivat per Sòcrates quan un dia a l’Àgora digué: «quantes coses que no necessito!». Antístenes, el primer cínic, es reunia amb els nozoi, la classe pobre i menyspreada, en el gimnàs Cinosargos (gos blanc) i es comparava als gossos (Cínics, de kinós, gos; semblant a caní). De Sòcrates: - la independència de caràcter; - la indiferència davant el que diran, descuidant el vestit; - l'autodomini; - l'autosuficiència.
Escoles prehel·lenístiques: Cínics, D Prehel·lenisme Diògenes de Sínope
Escoles prehel·lenístiques: Cínics, D Prehel·lenisme • Escola Cínica: Diògenes de Sínope • Home «sense ciutat, sense llar, expulsat de la pàtria, captaire, vagabund, vivint solament al dia.» (Diògenes Laerci) • Diògenes portà a l’extrem l’actitud de menys de les convencions i béns exteriors.; quasi amb exhibicionisme • Però un ideal que implicava: • - endurir el cos (passar fred, gana, dolor), • - endurir el caràcter (aguantar insults, no ambicionar • ascesi personal (control de la voluntat). • Alexandre el reconegué en els monjos hindús! .