Source: M. Geneta/ UNESCO

1. Source: M. Geneta/UNESCO Teoria de la comunicació

2. U6 teoria de l’acció comunicativa perspectiva dual en l’àmbit de la comunicació audiovisual

3. perspectiva dual posa l’èmfasi tant en els sistemes com en les persones

4. al setembre de 1997 Turner va anunciar el seu donatiu de 1000 milions de dòlars a la fundació Nacions Unides per promoure un món més pacífic, pròsper i just

5. la teoria de l’acció comunicativa de Habermas és una teoria general de la societat la teoria de la societat ha de ser una teoria de la comunicació no renuncia al projecte de modernitat Habermas fa una reelaboració comunicativa de la teoria sociològica

6. conceptes fonamentals de la teoria de l’acció comunicativa racionalitat instrumental i racionalitat comunicativa teoria de l’argumentació pretensions de poder i pretensions de validesa comprensió mítica i comprensió moderna del món quatre tipus d’acció: teleològica, regulada per normes, dramatúrgica i comunicativa concepcions de llenguatge en els quatre tipus d’acció comprensió en les ciències socials

7. comprensió mítica i comprensió moderna del món necessitat i possibilitat de comprensió racional del món biaix cap a la racionalitat instrumental existència i definició de la racionalitat comunicativa

8. accions

9. món de la vida trasfons aproblemàtic de l’acció que ens permet definir la situació possibilita l’orientació racional de l’acció horitzó en que els agents comunicatius ens movem

10. actor món objectiu totalitat de les entitats sobre les que són possibles enunciats vertaders món social totalitat de les relacions interpersonals legitimament regulades món subjectiu totalitat de les pròpies vivències

11. acció comunicativa acció teleològica acció normativa acció dramatúrgica

12. acció teleològica l’actor escull els millors mitjans per aconseguir una finalitat el concepte clau és la decisió entre diferents alternatives d’acció

13. acció teleològica publicitat comercial comportament empresarial

14. acció normativa els membres d’un grup social orienten les seves accions segons unes normes comunes

15. acció normativa codi ètic

16. acció dramatúrgica les persones participen en una interacció on unes constitueixen el públic de les altres

17. acció dramatúrgica donatius anar de progre anar de trencador Hotel Glamour, Gran Hermano

18. acció comunicativa la interacció es dóna entre subjectes capaços de llenguatge i acció el concepte clau és la interpretació, entesa com a negociació de definicions susceptibles de consens

19. acció comunicativa quins motius hi ha darrera d’una sentada de càmeres davant la ministra? sempre ens movem per interès? sempre ens movem per quedar bé?

20. acció comunicativa “Feministas, PSOE e IU piden el cese de la directora del Instituto de la Mujer por apología de la violación. Míriam Tey publicó “Todas Putas” en la editorial El Cobre de la que es copropietaria” El País, 18 de mayo de 2003

21. pretensions de validesa acció comunicativa acció teleològica veritat acció normativa rectitud acció dramatúrgica veracitat

22. relació acció i sistema

23. mitjans de regulació de les relacions socials: diner, poder i solidaritat

24. colonització sistèmica del món de la vida

25. monetarització consumisme individualisme possessiu competitivitat burocratització cultura dels experts

26. ambivalència del potencial dels mitjans de comunicació

27. Así como con la distinción entre sistema y mundo de la vida la teoría de la acción comunicativa concede a la legalidad propia de la interacción socializadora la importancia que merece, así también con su distinción entre dos tipos contrarios de medios de comunicación nos capacita y sensibiliza para percibir el ambivalente potencial de la comunicación de masas. Habermas. TAC. p. 551 vol. 2

28. els mitjans de comunicació com a formes generalitzades de comunicació

29. els mitjans no poden deixar de tenir en compte sense conflictes les obligacions provinents de la missió periodística

30. les emissions no responen únicament als standards de la cultura de masses, i quan aquestes emissions adopten formes trivials d’entreteniment, poden portar missatges crítics

31. els missatges ideològics no calen en els destinataris perquè el significat que pretenen, sota les condicions de recepció de determinats trasfons culturals, es transforma, amb freqüència, en la significació contrària

32. la lògica de la pràctica comunicativa quotidiana té la capacitat de competir contra les intervencions directament manipuladores dels mitjans de comunicació de masses

33. l’evolució tècnica dels mitjans no deriva necessàriament en una centralització de les xarxes

34. Estos espacios públicos creados por los medios jerarquizan el horizonte de comunicaciones posibles a la vez que le quitan sus barreras; el primer aspecto no puede separarse del segundo, y en ello radica la ambivalencia de su potencial. Al canalizar unilateralmente los flujos de comunicación en una red centralizada, del centro a la periferia y de arriba abajo, los medios de comunicación de masas pueden reforzar considerablemente la eficacia de los controles sociales. Pero la utilización de este potencial autoritario resulta siempre precaria, ya que las propias estructuras de la comunicación llevan inserto el contrapeso de un potencial emancipatorio. Habermas. TAC. p. 552-553 vol. 2