Part teòrica i part empírica

1. ELS ESTILS COMUNICATIUS QUE EMPRA EL DOCENT EN LES DIFERENTS SITUACIONS MOTRIUS EN L’ EDUCACIÓ FÍSICA Autor/a ARNAU ALLUÉ PUIG Tutor DRA. MARTA CASTAÑER BALCELLS Introducció L’objectiu principal es centra en analitzar quin és l’estil comunicatiu que utilitza més el docent d’Educació Física, tenint en compte les diferents situacions motrius que es donen dins d’una classe d’Educació Física. Tota intervenció del docent no ha de ser només valorada i optimitzada a través del discurs verbal, sinó que hem de saber que el discurs paraverbal (Castañer, 2009,2012), més conegut com a discurs no verbal, sempre hi està associat. Segons Mehrabian, hi ha un 93% llenguatge paraverbal, atribuint-li un 55% al llenguatge corporal (cos, postures…), un 38% a la veu (entonació, projecció, to…) i només un 7% a les paraules utilitzades. Com comunica el docent?, quins gests utilitza? perquè alça la veu en alguna frase de l’explicació de l’exercici?,quina proxèmica utilitza? Totes aquestes preguntes formen part de l’àmplia anàlisi que realitzarem d’aquest treball. Justificació Atès que durem a terme una anàlisi exhaustiva del tema, per realitzar-ho amb garanties em centraré solament en la comunicació del docent i no en la del discent. Hem decidit realitzar aquest treball, ja que crec que la manera de comunicació del docent és clau en l’aprenentatge dels alumnes. Des d’una perspectiva més global, quan analitzem la comunicació del docent en les diferents situacions dins d’una aula, veiem gests, diferenciem tons de veu, analitzem el feedback del professor, ... però si ens endinsem a analitzar tots aquests aspectes, podem comprovar que tots aquests conjunt de fenòmens tenen un sentit, i aquest sentit ajuda a l’alumnat a desenvolupar el seu procés d’ensenyament aprenentatge. Intentar esbrinar el perquè s’utilitzen uns aspectes, si s’utilitzen, i altres no, és el que ens ha motivat a escollir aquest tema pel treball final. Part teòrica i part empírica • Proposta d’innovació • Després d’estudiar la importància que té la comunicació en qualsevol situació, la proposta d’innovació anirà enfocada cap a la pràctica dels diferents tipus de comunicació estudiats al llarg del treball. D’aquesta manera, tots els alumnes podran observar de manera empírica, en quines situacions si és millor utilitzar el parallenguatge o la proxèmica. • Cadascuna té el seu codi i és aquí on volem que els alumnes incideixin a l’hora de realitzar els exercicis. • Com a singularitat d’aquestes sessions, volem indicar que el docent es pot implicar comunicativament en totes elles, atès que el treball l’hem focalitzat precisament en la comunicació del docent. Tot i així, els principals actors d’aquesta proposta seran els discents, amb la col·laboració del docent en totes les activitats. • El principal objectiu que busquem en aquesta proposta, és la de potenciar la comunicació entre els docents i els discents en la classe d’educació física, així com després poder-ho utilitzar en la vida quotidiana de cadascú segons la situació que ens trobem, sabent de la importància que té la comunicació en tots els àmbits. • Sessions (de la pàgina 41 a la 49) • Parallenguatge. • Parallenguatge i proxèmica. • Parallenguatge i cronèmica. • Expressió corporal; cinèsica. • Sessió general aplicant els aspectes treballats. • S’ha fet el seguiment dels dos docents d’Educació Física a l’Institut La Segarra. La seva docència abraça tots els cursos d’ESO i de Batxillerat. • Varem centrar el nostre estudi en analitzar la proxèmica i la cinèsica, sense oblidar els altres dos sistemes, classificades en psicomotrius o sociomotrius i dins de situacions utilitàries, competitives i recreatives. • Varem enregistrar un total de vuit sessions d’Educació Física de les quals n’hem pogut obtenir 109 situacions motrius diferents. • Font de les figures: • ( Castañer, 2009 i 2012 ) Resultats Cada docent és singular en la seva metodologia. Actua segons li convé en les diferents situacions en les que es troba. Aquesta afirmació es pot comprovar observant les taules on podem observar que el docent 1 és un docent hiperactiu que està constantment donant feedbacks i exemplificant el que vol dels alumnes. No obstant, el docent 2 deixa és més observador i deixa que siguin els alumnes els que experimentin a l’hora de realitzar l’activitat. Orienta i guia quan veu que la cosa no va pel camí adequat. Tot i aquesta diferència, és cert que hi ha certa tendència en aplicar la mateixa metodologia. Això ho trobem en les activitats psicomotrius i sociomotrius recreatives. És l’única posada en pràctica on els dos professors es mostren observadors i distants als alumnes, deixant que juguin i facin, donants molts pocs feedbacks. REFERÈNCIES • Referències: • Castañer, M. (2009). SOCOP, sistema de observación para la optimización de la comunicación paraverbal del docente. Temps d’Educació 36, 231-246 • Mehrabian, Albert (2009). ""Silent Messages" – A Wealth of Information About Nonverbal Communication (Body Language)". Personality & Emotion Tests & Software: Psychological Books & Articles of Popular Interest. Los Angeles, CA: self-published. Retrieved April 6, 2010. • Castañer, M., Camerino, O., Anguera, M.T & Jonsson, G.K. (2012) "Kinesics and proxemics communication of expert and novice PE teachers" Quality & Quantity. DOI: 10.1007/s11135-011-9628-5