La innovació docent: qui, què, com, quan i per què.

1. La innovació docent: qui, què, com, quan i per què. 7a Trobada de Bones Pràctiques Educatives Mollerussa, 28-6-2011 daniel.cassany@upf.edu Web: http://www.upf.es/pdi/dtf/daniel_cassany/Literacitat crítica: http://www.upf.edu/dtf/recerca/grups/grael/LC/index.htmlBloc català: http://www.emigrantdigital.blogspot.com/Bloc castellà: http://exploradorl2.blogspot.com/ Innovació

2. Índex • Què? [4] • Qui?, Com? [2] • Per què? • Cada dia sabem més coses! • Exemples de recerques recents [6] • Per què ha canviat la realitat! • Diversitat lingüística i cultural cultural [6] • Nadius i immigrants digitals [20] • Epíleg[1] Innovació

3. El problema Le Figaro Magazin (E. Coromina, COM, 1985) 1 1960 Un pagès ven un sac de patates per 1000 PTA. Les despeses de producció pugen als ⅘ del preu de venda. Quin benefici té? 1970 Un pagès canvia un conjunt P de patates per un conjunt M de monedes. El cardinal del conjunt M és igual a 1000 PTA, i cada element P ε M val una pesseta. Dibuixa 1.000 punts grossos que representin els elements del conjunt M. El conjunt F de les despeses de producció comprèn 200 punts grossos menys que el conjunt M. Representa el conjunt F com a subconjunt del conjunt M,i respon la pregunta següent: Quin és el cardinal del conjunt B dels beneficis? Dibuixa B de color vermell. Innovació

4. El problema Le Figaro Magazin (E. Coromina, COM, 1985) 2 1980 Un agricultor ven un sac de patates per 1.000 PTA. Les despeses de producció pugen a 800 PTA, i el benefici és de 200 PTA. Activitat:subratlla la paraula “patata” i discuteix-la amb un company teu. 1990 El tio Hantoni pajès molt burjès latifundista i intermediari és un quepitalista hinsolidari que sa enriquit amb 200 peles al bendre aspeculant un feix de patates. Anal·litza el texte i vusca les faltes de sintacsi, dortografia de puntuació que i hagui i desseguida digues el que tu penses d’aquets avusus antidemocratics. Innovació

5. Una metàfora: metges i arquitectes 3 Ara intentem canviar els mots blaus per mestre o professor. Què passa? • La recerca bàsica i les aplicacions clíniques i constructives són permanents i vertiginoses. • Metges i arquitectes les incorporen en la seva pràctica. • Alguns metges i arquitectes participen en diverses formes de recerca, però tots l’apliquen. • És impossible que un metge recepti medicines caduques o que un arquitecte usi materials abandonats. • Metges i arquitectes reben demandes i condemnes i poden acabar a la presó. • Metges i arquitectes tenen un bon reconeixement social. Innovació

6. Innovació: què? 4 • És recerca, sigui bàsica, aplicada, transferència del coneixement, adaptació a noves situacions, etc. I + D + I • És millora per: incrementar i millorar l’aprenentatge. Per tenir més oportunitats, viure millor, ser més feliços. • És part essencial i obligatòria de la pràctica professional. És un compromís. • És una via per aconseguir: • satisfacció personal com a professional, • reconeixement individual dins del gremi, • estatus i poder social. Innovació

7. Qui? • Tothom hauria d’incorporar les innovacions “aprovades”. • Hi ha diversos graus d’implicació: • Recollir dades d’ús i reaccions [= programa informàtic] • Fer adaptacions i canvis petits en algunes propostes d’innovació ja conegudes. • Fer innovacions noves a partir de recerca bàsica (psicològica, disciplina, etc.) o de principis ja acceptats però no aplicats. • Fer recerca bàsica, des de zero. • En ser una pràctica multidisciplinària, hi ha molts graus i àmbits d’innovació. • És una pràctica oberta i divergent (≠ medicina). Innovació

8. Quan?, On?, Com? • Hi ha poques mesures d’estimulació: reconeixement dins i fora de l‘àmbit, valoració del doctorat, llicències d’estudis, promoció interna, etc. • Caldria fomentar mesures de publicació, intercanvi i divulgació de materials i experiències. • Les revistes de recerca: cal vèncer les dificultats per publicar articles d’innovació. • L’aula és un espai privilegiat per a la recerca i la innovació. És coherent amb una visió ecològica i global. • La repartició docència / recerca / administració hauria de ser més equilibrada i responsable. Innovació

9. Per què? Innovació

10. Avui sabem més coses! • Innovació Pedagogia Psicologia Didàctica Aula / Alumne Tecnologia Disciplines: Llengua Matemàtiques Socials Naturals Literatura … Sociologia Innovació

11. Aprendre a llegir: Litang: exemple 2 Cristina Litang Carta de Litang (4 anys) a Cristina 11

12. 15 mesos més tard: Carta amb text Situació autèntica 3 Aliagas (2009) a Cassany ed. Para ser lerrados. BCN: Paidós. 12

13. Aprendre a llegir 4 Identitat d’autor Identitat de lectors Institucions • S’aprèn per textos o situacions. • Cada text té: Text escrit

14. Llengua <> Disciplina 6 Comunitat científica de la odontologia Estructura Estil Atenuacions i intensificadors ... Óscar Morales, ULA (Mérida, Veneçuela): Manual disciplina Article de revisió Cas clínic Fitxa client Article de recerca Abstract Innovació

15. Articles de revisió: estructura Innovació

16. La realitat va canviant! • Amb el dia a dia canvia el que s’aprèn, qui aprèn, com s’aprèn, etc. Innovació

17. Diversitat lingüística i cultural: PEL 1 Llengües estrangeres 15 anys 12 anys 6 anys Català 3 anys Llengües ambientals El ventall lingüístic de la Marta Francès Anglès Castellà Innovació

18. Diversitat 2 El ventall lingüístic de l’Enric. IES La Garriga Redacció bioveugrafia en català Innovació

19. Diversitat 3 Ventall de la Yasmina A tres anys els meus pares parlaven amb mi amb darig, és àrab peró una mica diferent, a cinc anys vaig començar a aprendre àrab, a vuit anys a tercer de primaria, vaig comensar a prendra francés, a onze any vaig agradar alemany i començat a mirar els canals alemany i ara, s’ho sé algunes coses, a dotze anys vaig fer uns trés messos de castellà i vaig parar. a catorze anys hi vengut aquí a Catalunya a La Garriga. I vaig aprendre català i anglès. Innovació

20. Diversitat cultural 4 • Recerca en la comunitat Titikachi (quetxua i aimara). • Ch’iki = intel·ligent, despert, espavilat, viu, enginyós. • És un concepte d’intel·ligència social, que inclou destresa manual i artística, memòria, atenció, enginy, responsabilitat. • El nen més ch’iki és el que aprèn en silenci dels pares i de la comunitat. Innovació

21. Diversitat cultural 5 • Cada comunitat desenvolupa formes particulars d’usar el discurs oral i escrit. Exemple: queixar-se a Espanya i a Alemanya (Pastor 2005): • Alemanya: • Molt más freqüent. • Molt directa i explícita: amb cortesia moderada. • Distinció queixa / destinatari / institució o organisme. • Exercici dels drets i deures. Possibilitat de millora. • Espanya: • Escassa. Ús de la parla. • Més indirecta i implícita: cortesia més marcada. • Identificació queixa = destinatari = institució. • Poca tradició democràtica. És un segon problema. Innovació

22. Diversitat cultural: conclusió 6 • Tenim un alumnat més multicultural i plurilingüe que mai, que entén, concep i diu el món de maneres diferents. • L’alumnat d’origen cultural català també interactua amb tot el món. • Necessitem una educació molt més intercultural, flexible, oberta, dinàmica, que: • Reconegui, valori i aprifiti els les cultures i les llengües dels nous catalans. • Prepari els catalans del futur per relacionar-nos amb la diferència, la diversitat, amb un món culturalment ric i allunyat del nostre. Innovació

23. Nadius i immigrants digitals 1 • Escriptura analògica • Escriptura digital o en línia Innovació

24. Nadius i immigrants digitals 2 Tres revolucions comunicatives: • La parla • L’escriptura • Internet Distingir fets d’opinions Capacitat de planificar Capacitat d’anàlisi +/- -30.000 anys 3.500 anys a C. Intercanvi i economia Democràcia Ciència - 20/30 anys

25. Nadius i immigrants digitals 3 Canvi cultural: migració cap al territori digital. Formes diferents d’usar i fer circular la informació i de construir el coneixement. 1993: Internet civil, primer navegador, sms, Windows 3.1. La metàfora de Prensky (2001 y 2004): immigrants i nadius digitals. Denominacions: generació digital, gen. Internet o net, etc. • El nadiu digital: • baixa text, música i animes de la xarxa, • xateja amb els amics durant hores, • juga a les videoconsoles, • consulta Wikipedia o Google, • ha crescut envoltat de teclats i pantalles • s’inscriu en xarxes socials (My Space) • usa memòries USB, DVD o MP4. Innovació

26. Nadius i immigrants digitals 4 Innovació Nadius • Multimodalitat. • Processament en paral·lel. • Hipertextualitat. Accés lliure. • Connexió a xarxa / grup. • Cooperació. • Impaciència i falta d’atenció. • Resposta immediata. • Paquets breus de dades. • Joc, diversió. Immigrant • Prioritat de l’escriptura. • Processament en sèrie. • Linealitat. Itinerari únic. • Treball individual. • Competició. • Capacitat d’atenció. • Resposta dilatada, espera. • Textos llargs i monologats. • Estudi, esforç, treball.

27. Contra Prensky 5 Crítiques: No té base empírica. És especulació. No hi ha cap data estricta que separi immigrants i nadius digitals. Què és digital?, mòbils?, pantalles al carrer?, TDT? El món digital i l’analògic no són excloents. Innovació

28. La generació Google7 28 Innovació • Williams i Rowlands (2007 ). La g-Google: • Accedeix a Internet i en domina la mecànica, però no sap usar-la de manera significativa. • No té consciència sobre les necessitats d’informació i no sap satisfer-les autònomament; • Dedica poc temps a llegir i a avaluar críticament el material en línia, no sap separar el gra de la palla; • Prefereix expressar-se amb el lèxic natural i corrent en lloc d’usar els termes clau que etiqueten el coneixement; • Navega a la web amb ingenuïtat, n’ignora l’estructura jeràrquica i els sistemes d’emmagatzement, no pot moure’s de manera estratègica i eficaç.

29. La generació Google8 Les generacions anteriors al 1993 ja tenien alguns trets en interactuar amb CD-Rom i altres recursos previs; és difícil establir un perfil únic o distingir una generació de la resta. Innovació • És cert que la g-Google: • es connecta a la xarxa de manera permanent, • creu que “tot és allí”, • no respecta la propietat intel·lectual, • prefereix els recursos visuals i el “copiar i enganxar”, • pot usar qualsevol format informatiu. • No hi ha proves que la g-Google: • sigui més impacient, • prefereixi els textos breus i senzills, • atribueixi més credibilitat al que diuen els amics.

30. Nadius i immigrants a l’escola 9 Abans • A casa teníem pocs llibres. • A l’escola n’hi havia més. • A l’escola hi havia mestres que ensenyaven a fer servir els llibres. • A l’escola i a casa no hi ha tanta diferència. Avui • A casa tenim Internet, MP3, Facebook, Fotologs, Wikipedia, etc. • Internet facilita l’aprenentatge autònom i en línia. • A l’escola tot just arriben les TIC. • A l’escola els mestres no sempre saben usar-les. • Entre l’escola i casa hi ha moltes diferències. Innovació

31. Nadiusiimmigrants a l’escola10 13 anys. ESO Classe d’Alternativa a Religió: Mestra: Ara us dictaré un text sobre la història d’Israel i l’heu de copiar al quadern. [En revisar l’exercici]. Miquel: Com que fas tan mala lletra, hauràs de passar en net aquest text per demà. El duel entre l’Anakin i l’Obi-Wan a l’episodi III – La Venjança dels sith Innovació

32. Ari_chan o Ari_Caroline 11 32

33. Ari_chan o Ari_Caroline12

34. Ari_chan o Ari_Caroline13

35. Webmaster de neolite14 Innovació

36. Castellà estàndard Català simplificat Narrador omniscient Estructura de novel·la de fulletó Diàlegs del gènere teatral Exemple d’Història realista

37. Ari_chan a l’Institut 16 • Ari_chan ha suspès dos cops Batxillerat. Ha suspès Llatí, Llengua castellana, Història de l’Art, etc. segons les edicions. • En la primera repetició va suspendre Llatí, amb una traducció breu i simple de Ciceró. • Diu que no li interessa el que li proposen de fer a les classes. No hi troba cap vincle amb el seu món. • Escriu 2 o més hores al dia a Internet: xats, fotologs, webmàster del fòrum Neolitera. Innovació

38. Arnau [Cristina Aliagas, 2008]17 17 anys 4t d’ESO, itinerari humanístic. 2008-09: Abandonament. Dues inflexions en la vida: Repetir 2n d’ESO. Malaltia de la mare. Prioritats: passar els exàmens per fer feliç la mare i arribar a ser periodista esportiu. […] creo que soy demasiado vago a la hora de ponerme a un libro | pues eso | si no me interesa mucho lo aparto | y ya me olvido (Arnau, E-1: 53) […] al ver | por ejemplo | 400 páginas | ya dices | voy a estar mucho rato aquí (Arnau, E-3: 1288) 38 Lectura i escriptura jove avui

39. Arnau llegeix a l’Institut i a fora 19 Fora de l’Institut És una tasca social, flexible, variada pels textos i els suports (webs, diaris privats, periòdics). Llegir és una manera de relacionar-se socialment amb els amics. Llegir permet desenvolupar-se com a futur professional, periodista. Llegir és un acte voluntari i una eina de comunicació. A l’Institut Llegir és una tasca individual, pautada, centrada en la lectura de llibres i libres de text. Llegir és accedir al contingut d’un llibre per poder parlar-ne. Llegir és important per aprovar exàmens i presentar treballs. 39

40. Internet: 2; Escola: 0 20 • L’escola no aconseguir motivar ni formar nois i noies que creixen i aprenen a Internet amb eficàcia i rapidesa. • La xarxa té avui unes condicions (interacció amb els amics, construcció de la identitat, espais autogestionats i cooperatius, etc.) que l’escola no pot oferir. • Titol: referència a un titol famós de matemàtiques al carrer o etnomatemàtiques: Na vida dez, na escola zero. • Convé construir ponts entre Escola i Internet. • El que ja fan els nois fora de classe, és el seu punt de partida, el coneixement previ, el que aprenen informalment perquè té les condicions idònies. Innovació

41. Epíleg • La innovació és consubstancial a la pràctica. • La ciència avança i ens fa entendre millor el nostre món. Ens permet ensenyar millor: • Vincular aprenentatge amb identitat, pràctica social i valors. • Vincular qualsevol disciplina amb el llenguatge verbal, matemàtic, visual, etc. • La nostra realitat està canviant vertiginosament: • Tenim alumnes multiculturals i nosaltres mateixos vivim en un món globalitzat. • Ens ha tocat viure una revolució comunicativa: som immigrants que ensenyem a nadius. Dialoguem tots junts. Innovació

42. daniel.cassany@upf.eduWeb: http://www.upf.es/pdi/dtf/daniel_cassany/Literacitat crítica: http://www.upf.edu/dtf/recerca/grups/grael/LC/index.htmlBloc català: http://www.emigrantdigital.blogspot.com/Bloc espanyol: http://exploradorl2.blogspot.com/ Innovació

43. Bibliografia ALIAGAS, Cristina (2008). El desinterès per la lectura: converses amb un adolescent. Treball de màster. RECERCAT Dipòsit de la Recerca de Catalunya. http://hdl.handle.net/2072/5382 ALIAGAS, Cristina; CASSANY, Daniel y Josep M. CASTELLÀ. (2008). “Literacy in the life of a ‘struggling reader’ ”. Academic Exchange Quarterly 12 (issue 3), Fall 2008, p. 230-236. ALIAGAS, Cristina; CASTELLÀ, Josep M. y CASSANY, Daniel (2009). “Aunque lea poco, yo sé que soy listo. Estudio de caso de un adolescente que no lee literatura”. Revista OCNOS 5, p. 97-112. CASSANY, Daniel.; CORTIÑAS, Sergi; HERNÁNDEZ, Carme y Joan SALA (2008). “Llegir i comprendre la ideologia: la realitat i el desig”, a Temps d’Educació, vol. 34, Barcelona, 2008 (1er semestre), p. 11-28. CASSANY, Daniel y Óscar Alberto MORALES. (2009) “Leer y escribir en la universidad: los géneros científicos”, en Cassany, D. editor Para ser letrados. Barcelona: Paidós. 109-128. CARRAHER, Terezinha Nunes; CARRAHER, D. W.; SCHLIEMANN, A. D. (1988) Na vida dez, na escola, zero. Sao Paolo: Ed. Cortez. Versión mexicana: En la Vida Diez, en la Escuela Cero. México: Siglo XXI. 1991. COROMINA, Eusebi. (1985) “El problema”, COM, 8: 25. Traducció i adaptació d’un article publicat a “Le Figaro Magazin”. Innovació

44. Bibliografia CASSANY, Daniel y Gilmar AYALA. (2008). “Nativos e inmigrantes digitales en la escuela”, Participación educativa, 9: 57-75. Consejo Escolar Español. www.mec.es/cesces/revista/revista9.pdf <8-6-2009> PAZ QUISPE, Walter. (2004) “Aproximaciones a la inteligencia del niño andino a través de Piaget”, Boletín IFP Educación.www.programabecas.org/numero/8.6.pdf WILLIAMS, Peter y Ian ROWLANDS. (2007) Information Behaviour of the Researcher of The Future. A British Library and JISC Study (Joint Information Systems Comittee). www.jisc.ac.uk/whatwedo/programmes/resourcediscovery/googlegen.aspx<19-7-2009> Versión resumida en castellano: “Informe Ciber. Comportamiento informacional del investigador del futuro”, Anales de documentación, 11: 235-258. 2008. revistas.um.es/analesdoc/article/viewFile/24921/24221 <8-6-2009> Innovació