KANT

1. KANT Criticisme: síntesi de racionalisme i empirisme

2. El coneixement prové de l’experiència i està limitat a allò de què tenim experiència (percepcions) La Raó és AUTOSUFICIENT: independentment de l’experiència pot fonamentar un discurs que interpreta l’estructura i el sentit de la realitat RACIONALISME EMPIRISME DOGMATISME ESCEPTICISME IRRACIONALISME Coneixement probable, costum, creença, fenomenisme Importància del sentiment [fonament de la moral] i del costum [fonament del coneixement] CRITICISME

3. CRITICISME • La raó ha de dur a terme una reflexió sobre ella mateixa. • En aquesta autoreflexió consisteix la Crítica de la Raó Pura: • “criticar” vol dir analitzar, revisar, jutjar • Kant porta a terme una ANÀLISI DE LES CONDICIONS QUE FAN POSSIBLE L’ÚS DE LA RAÓ COM A FONT D’UN CONEIXEMENT CERT (RAÓ PURA)

4. DOBLE DIMENSIÓ DE LA RAÓ • RAÓ PURA TEÒRICA O ESPECULATIVA (ús especulatiu de la raó) • Àmbit del CONEIXEMENT TEÒRIC: és la raó que ens ajuda a CONÈIXER EL MÓN • CIÈNCIA: necessitat, lleis de la naturalesa • RAÓ PURA PRÀCTICA (ús pràctic de la raó) • Àmbit del CONEIXEMENT PRÀCTIC: és la raó que ens guia en la vida pràctica, indicant-nos com hem d’ACTUAR (deure) • ÈTICA: llibertat, llei moral (imperatiu)

5. CRÍTICA DE LA RAÓ PURA TEÒRICA O ESPECULATIVA • Vol donar resposta a la pregunta: què puc conèixer? • La resposta ha d’assenyalar: • Els principis que fan possible un coneixement científic de la natura • Els límits en què es mou aquest coneixement • Kant és un FILÒSOF, no un científic, i està interessat per la possibilitat de construir una filosofia com a ciència: la METAFÍSICA • La pregunta a què vol donar resposta la CRP: És possible la metafísica com a ciència?

6. METAFÍSICA Cal distingir les diferents acepcions que té el terme “metafísica” per a Kant (Ruiz Company, pàgs. 25-27) : • Metafísica tradicional (racionalisme), sistematitzada per Christian Wolff. Els que la defensen són dogmàtics, i els que l’ataquen són escèptics. • Metafísica com a disposició natural: la raó humana avança impulsada per la seua pròpia necessitat cap a qüestions que no poden ser contestades mitjançant cap ús experimental de la raó. • Totalitat del sistema filosòfic kantià, incloent la filosofia crítica. • Metafísica de la moral: món dels valors (llibertat, immortalitat de l’ànima i Déu).

7. METAFÍSICA TRADICIONAL(Leibniz-Wolff) PROBLEMA: • És possible la metafísica com a ciència? • Què passa si comparem l’estat de la filosofia amb l’estat de les ciències naturals (física) i formals (matemàtiques i lògica)? GENERAL o ONTOLOGIA: s’ocupa de l’ens en general METAFÍSICA PSICOLOGIA RACIONAL: Ànima, lliure voluntat humana ESPECIAL COSMOLOGIA RACIONAL: Món, origen causal Coneixement pur basat només en la raó TEOLOGIA RACIONAL: Déu, proves de la seua existència Conseqüències morals: Metafísica com a fonament de la Moralitat (Leibniz)

8. METAFÍSICA Recordem: • La metafísica és un coneixement a priori o de la raó pura. • Versa sobre OBJECTES NO EMPÍRICS: Déu, Immortalitat de l’ànima i Llibertat. • Dues postures davant la metafísica: • DOGMATISME [Wolff]: pretensió d’avançar amb purs coneixements conceptuals,... sense haver examinat la manera ni el dret amb què la raó hi arriba (KrV). • ESCEPTICISME [Hume]: impossibilitat de la metafísica. • Crítica de la Raó Pura: propedèutica: ciència sobre la POSSIBILITAT DE LA CIÈNCIA EN GENERAL I DE LA METAFÍSICA EN PARTICULAR.

9. CONDICIONS DE POSSIBILITAT DE LA CIÈNCIA • No es tracta de preguntar si és possible la ciència: és un fet que Matemàtiques i Física són ciències: • Progrés imparable • Acord de la comunitat científica (unanimitat) • La pregunta és: COM SÓN POSSIBLES? (ço és, quines condicions les fan possibles?) • Pot la Metafísica convertir-se en ciència? (Metafísica futura) (ço és, pot ajustar-se a aqueixes condicions?)

10. JUDICIS DE LES CIÈNCIES Els judicis científics es caracteritzen per: • augmenten els nostres coneixements (són extensius o ampliatius) • són NECESSARIS (el contrari no és possible) i estrictament UNIVERSALS (sense excepcions)

11. JUDICIS Segons la relació entre subjecte i predicat • Judicis analítics: • són explicatius. • A = B. • El predicat està contingut en el subjecte. El predicat fa explícit el que està contingut implícitament al subjecte. • “Tots els cossos són extensos”; “El tot és major que les parts” • Judicis sintètics: • augmenten el nostre coneixement. Són ampliatius o extensius. • A ≠ B. • El predicat és diferent i independent del subjecte. • “Els cossos són pesants”; “Tots els corbs són negres”

12. JUDICIS Segons el fonament de la seua veritat: • Judicis a priori: • Són independents de l’experiència • Són necessaris i universals • Judicis a posteriori: • La seua veritat es basa en l’experiència • Són contingents i particulars (o generalitzacions inductives)

13. JUDICIS DE LES CIÈNCIES • En la mesura que amplien el nostre coneixement, han de ser SINTÈTICS • Hume ens ha fet veure que de l’experiència només es pot obtindre un coneixement contingent i probable. Però les ciències expressen un coneixement necessari i estrictament universal. Per tant, alguns judicis han de ser A PRIORI. • En conseqüència, les ciències contenen JUDICIS SINTÈTICS A PRIORI (principis fonamentals de les ciències): • “La línia recta és la distància més curta entre dos punts” (el concepte de recta no té res a veure amb la magnitud, sinó amb la qualitat) • Principi de conservació de la matèria • Principi d’acció i reacció.

14. Són possibles aquests judicis sintètics a priori en la metafísica?

15. CRITICA DE LA RAÓ PURA (KrV) • Estètica transcendental: mostra les condicions que fan possible els judicis sintètics a priori a la Matemàtica • Lògica transcendental: • Analítica transcendental: mostra les condicions que fan possible els judicis sintètics a priori a la Física • Dialèctica transcendental: s’ocupa del problema de la possibilitat de la Metafísica com a ciència, i.e., de si la Metafísica satisfà les condicions que fan possible la formulació de judicis sintètics a priori.