CURS VIVENCIAL DE DANSA I INCLUSIÓ SOCIAL

1. CURS VIVENCIAL DE DANSA I INCLUSIÓ SOCIAL Montserrat Iranzoi Domingo 692 187 619 dansalutt@yahoo.es www.dansalut.com

2. la dansa dansalutt@yahoo.es www.dansalut.com

3. Com entenem la dansa • Des de l’any 2004, des de Dansalut®, treballem per promoure la dansa des d’un concepte global que implica totes les capacitats de l’ésser humà. • Entenem la dansa com a llenguatge, com a art, com tècnica, com a eina terapèutica i com a instrument de cohesió social.

4. Com entenem la dansa Apostem pel valor educatiu de la dansa, més enllà del valor estètic i cultural d’una concepció de dansa entesa com aquella disciplina artística reservada únicament per futurs/es ballarins/es. Tothom hi té cabuda. No cal tenir cap noció o coneixement de dansa perquè el que és proposa és crear un grup i treballar a través dels principis de moviment i sobre les formes primàries bàsiques i fonamentals d’utilitzar el cos.

5. La dansa com a llenguatge Considerem que el cos és el primer vehicle d’expressió que té l’infant per comunicar-se i relacionar-se. La dansa és, en certa manera, el primer llenguatge. L’aprenentatge del llenguatge de la dansa és important en sí mateix, com una forma més que té la persona per expressar-se i comunicar-se.

6. La dansa és, en potència, altament significativa. El llenguatge simbòlic que utilitza ( en termes de moviment, espai i temps ) requereix que les persones impliquin les seves capacitats cognoscitives, físiques, comunicatives, afectives i de relació interpersonal.

7. La dansa com a artAllò propi de l’art : expressió d’idees, sentiments, relacions, … per mitjà d’un llenguatge simbòlic.

8. La dansa com a tècnica Des del coneixement (explorar el cos i les seves possibilitats de moviment), estimar i respectar el propi cos.

9. La dansa com a eina La comprensió de la dansa com a una eina i experiència de vida i no pas com a finalitat, tenint en compte que la intenció global és obtenir més recursos per enriquir el dia a dia.

10. la dansa com a instrument de cohesió social La Dansa com a moviment social i la Dansa social com a moviment de l’ésser humà. La dansa és el fil conductor i l’excusa de connectar l’individu amb la resta, amb tot el que l’envolta; passant pel grup fins a la societat.

11. la dansa com a teràpia • La Teràpia pel Moviment i la Dansa: La Teràpia pel moviment i la dansa, o dansateràpia, es basa en “l'ús del moviment creatiu i de la dansa en una relació terapéutica” ( Payne, 1992 ). S'emmarca dins les teories i psicoteràpies psicodinàmiques, la psicologia de l'art i el procés creatiu. La dansateàpias’iniciaalsEstatsUnits entre elsanys 40 i 50. Una de les iniciadores va ser Marian Chace i Mary Whitehouse. A Europa a es va iniciar a Gran Bretaña de la mà de KedziePenfield. A Catalunya és una professió nova, que es va anar introduint amb l'arribada de professionals estrangers fins que al 2004 va sortir la primera promoció de dansaterapeutes del Màster de Teràpia a través del moviment i la dansa de la UB. Actualment només es pot fer com a Màster propi a la UAB.

12. TMD • Dansa Social i Col.lectius socials Podem arribar a totselsàmbits i estamentssocials. Podem aportar una nova manera de treballar i d’estar al costat de les persones i la societat, abarcant i vinculant lo social, terapèutic i lúdic o creatiu.

13. Rehabilitació Física i Psíquica El DT treballa amb les partsafectades i no afectadesdel cosdel pacient. La partdel cos, ment i esperit que encara es fortaapren a adotar i acomodarse. SegonsBilliePivnick “la TMD reflexal’estatafectiu del pacientresponen a les formes que perfilen les sevesemocions.” Les expressionsbasades en les emocions porten a un enteniment a quiinteractua. dansalutt@yahoo.es www.dansalut.com

14. Bases i teories artístiques

15. Definició" La dansaésun art en moviment. L’art de posar el cos en moviment” La dansasocialté variesfinalitats, com per exemple les dansespopularsque serveixen per donar identitat i sentit de pertenença de grup a les persones.

16. Les dansesescèniquessóndansescreades per a ser vistes. Les dansesclàssica, moderna i contemporànea han portat la dansa a l’espectador i es balla a espaisteatrals o quotidians. La Dansa continua formantpart de les nostres vides, viva i evolucionantamb el transcurs del temps.

17. Història de la dansa La dansa forma part de la Història de la Humanitat, i és un reflex dels canvis de la societat. En el Renaixement, hi ha una nova actitud cap el cos, la dansa es converteix en socialitzadorade celebracions i festivitats. El ballet es converteix en una disciplina artística reglada, adaptant-se a canvispolítics i estética de cada época. S XIX el ballet romànticenalteix al culte espiritual i eteri del cosballarí. La dansa moderna apareixcom a reaccióalsestilitzatsmovimients del ballet i al progessiuemancipament de la dona. I movimentlliure. Una de les pioneres: Isadora Duncan. AmbRussia arriba el renaixement del ballet col.laborantamb Anna Paulova, Claude Debussiy, Stravinsky, Picasso i Les noves llibertats en el moviment del cossónelsdetonant del canvi en les actituds del cos.

18. Dansa ritual A l’inici de la civilització, la dansa s’emprava com a ritual, un acte sagrat, una comunicació per a dir que et preparaves per a caçar, dansaven per a la fertilitat, dansaven per a cures espirituals i emocionals. El moviment ritual oferia un mitjà per a expressar i transmetre els sentiments a favor de la vida. Les danses autòctones = danses tradicionals “DANZA TEJEDORA DE SOCIEDAD”

19. La dansa i l'art L'art com a procés creatiu: El procés creatiu en si mateix és terapèutic La creativitat és una potencialitat amb que tots els éssers humans naixement

20. dansa creativaPropostes de movimentobertes que parteixen del movimentlliure i espontani.Amb o sensesuport d ematerial, elements i/o objectes i acompanyats o no de música dansalutt@yahoo.es www.dansalut.com

21. - La importància del joc. Winnicott. Relaciona el jocamb la creativitat, amb el fet de permetre’s comunicar la realitat interior i la realitat exterior. - Explora noves formes de moviment a partir de la improvisació permetent sentir-se a un mateix i interaccionar amb els altres. - Potencia les capacitats, competències i recursos individuals per a integrar-los en la vida quotidiana a partir d’una actitud positiva.

22. Bases i teories socials • Enfoc de l’aprenentatgesocial L’aprenentatge social es deriva del treball de Cornell Montgomery, centramt-se en els models de comportament que l’individu aprèn al relacionar-se amb l’entorn.

23. Enfoc_existencial-holísticLa persona és un conjuntdelsseusaspectespràctic-funcional, l’emocional i espiritual. Badaines i Ginzberg implanten les teràpiescreatives. Teoría de la conducta Es basa en la idea que els comportaments són el resultat de l’acondicionament. Pavlov.

24. Teoriade sistemesL’orientació sistèmica en el món social adopta el model basat en Durkheim, el funcionalisme i la primera teoria cibernètica. El sistema és un conjunt d’elements interrelacionats entre sí.

25. Enfocpsicoanalític • Freud. La importàcia de ser conscient. En les intervencionsindividualshemd’esperar a que el pacientestiguipreparat per escoltar-nos sinóobtenimresistència.

26. L’enfocpsicodinàmicBettelheim. Es basa en el cos dels coneixements psicoanalítics, enfatitzant en els processos mentals inconscients d’individus i grups.

27. Punts a tenir en compte en les organitzacions socials per a plantejaments de treball i de bases teòriques socials. Ideologia assistencial/educativa del centre: Entitat, població atesa, estructura organitzativa. Grup: Finalitat, definició, continguts, objectius i pautes. Equip: Espai, finalitat i ponts entre professionals i agents.

28. DESCRIPCIÓ POBLACIÓ ESPECÍFICA. CREACIÓ DE GRUP. DIFERÈNCIES I SEMBLANCES DELS COL.LECTIUS. • Definició: població amb exclusió social. • La inadaptació pot crear dos tipus d’actuacions bàsiques: A) Conformisme passiu. Immers en la frustració personal i familiar. • B) Inadaptació activa. Conductes antisocials de caràcter delinqüencial. • Centre d’Estudis Joan Bardina…. • Quanméstranstornatestà un individu, mésdesincronitzats i fragmentatssónelsseusmoviments. Chaiklin

29. Dansa social Engloba: • el sentiment de grup dels membres, que comporta: estar els uns amb els altres, ajudar-se, respectar-se, tolerar-se.... • el treball amb persones en situació de risc social: habilitats socials, comunicació, corporeitat, etc • la cabuda de qualsevol persona dins del grup, encara que no tingui cap tipus de coneixement o base tècnica de la dansa en si.

30. ANALITZANT DIFERENTS TIPUS DE COL.LECTIUS SOCIALS OGRUPS SOCIALS IMMIGRACiÓ Objectius Generals: - Integrar a persones en situació d’inmigració amb d’altres a través del moviment i de la comunicació no verbal. - Oferir una proposta de temps lliure per a que participin d’una activitat compartida i així puguin conèixer-se d’una manera diferent. - Disfrutar de les experiències sensorials i motrius, obtenint eines per a enriquir la vida quotidiana.

31. DONES. SERVEIS SOCIALS i SALUT MENTAL Objectius generals: • Confiança en el grup. • Seguretat en elles mateixes. • Buscar alternatives d’expressió.

32. GRUPS DE RISC SOCIAL • Potenciar capacitats, competències i recursos… • Prendreconciència… • Crear un espai…. • Treballar en pro….

33. GENT GRAN El cos i la ment d’una persona gran alberguen una història més llarga, amb més d’un mapa i amb més fortaleses i debilitats. El deteriorament propi de l’envelliment, és posar el focus en elmoviment i la cura del cos.

34. Bases i teories psicològiques • El psicoanàlisis • El conductisme • El cognitivismo • La psicología humanista • “Neuropsicologia”

35. Teories WINNICOT: Teoríade la relació dels objectes: el Ego- Yoexisteix sols en relació amb els altres. ERIK ERICSON: Teoriapsico-social i del desenvolupamenthumà: "les 8 edats de l'home“. BOWLBY: Teoria del lliga'm :Una base segura. BORYS CYRULNIK: Etiologia humana: La resiliència. GARDNER: La teoría de las inteligèncias múltiples. FREUD: Teoria dels instints. Sublimació.

36. Paidologia i pedagogia sabers sobre l’educaicó Piaget, Freud. Psicologia Evolutiva evolució psíquica de l’ésser humà. Winnicott. Psicologia de l’Aprenentatge processos que produeixen canvis en el comportament. Piaget. Psicologia Social ciència que estudia els fenòmens socials i les lleis per les que es regeix la convivència. Lewin. Psicologia de l’art és el camp que estudia els fenòmens de la creació. Freud, Vygotski, Gardner, escola de la Gestalt... VESSANTS

37. L’INDIVIDU COM A ÉSSER INTEGRAL: COS I MENT Dansaassociada al concepte de cos. Habitar (tornar a habitar) el propi cos. • Aspectedinàmic i tràgic • L’experiència del cos i les sevesprimeresexplicacions • Esquema corporal • Imatge corporal • Estructura corporal

38. L’INDIVIDU COM A ÉSSER INTEGRAL: COS I MENT • Proposta individual CARÀCTER TEMPERAMENT PERSONALITAT

39. EL GRUP, LA COMUNITAT, LA SOCIETAT • DANSA ASSOCIADA AL CONCEPTE DE GRUP GRUP: Conjuntd’individusamb un objectiucomú. • DINÀMIQUES DE GRUP

40. EL GRUP, LA COMUNITAT, LA SOCIETAT • Dansaassociada al concepte de comunitat • Treballdirecteambindividus • Treball en equipinterdisciplinari • Treball en xarxa interna i/o externa

41. EL GRUP, LA COMUNITAT, LA SOCIETAT • Dansaassociada al concepte de societat DANSA SOCIAL contenidora i creadora socio cultural. Portadora de valor simbòlic, estètic, expressiu de realitat i identitatcol.lectiva. DANSA SOCIAL estratègiapedagògica, vinvulantincorporació de subjectes al món social i cultural.

42. Bibliografia • Metodologia e praticadelladanzaterapeutica. Danzamovimentoterapiatraoriente e occidente. Elena Certtu. . Ed. Franco Angeli.2008 Milano, Italy. • Sierra Bravo, R. ( 1988 ):Técnicas de investigación social. Teoría y ejercicios.Paraninfo. Madrid. • Domingo, Q. (1990) Psicomotricidad. Madrid: Seco Olea • Papalia, D.E. i Wendkos,S. (1987) Psicologia México: McGraw-Hill • Calais, B. i Lamotte, G. ( 1998 ): Anatomía para el movimiento. Tomo I y II. Barcelona: Liebre de Marzo. • Hengstenberg, E. ( 1994 ): Desplegándose, moverse en libertad Barcelona: Liebre de Marzo. • Lleixà, T. ( 1997 ): Juegossensoriales y de conocimiento corporal Barcelona: Paidotribo. • Centre d’Estudis Joan Bardina (1.993): Les presons de Catalunya eduquen o castiguen? –BCN-: Ed. Difusora Europea • Howe, David (1.997): La teoría del vínculoafectivo para la práctica del trabajo social. BCN-: Ed. Paidós Ibérica, S.A. • Gardner, H. (1983). Frames of Mind. The Theory of MultipleIntelligences, New York, NY: BasicBooks. • Griss, S. (1998). Minds in Motion. Portsmouth, NH: Heinemann. • Hannaford, C. (1995). SmartMoves. Arlington, VA: GreatOceanPublishers. • Piaget, J. (1952). The Origins of intelligence in Children. Ner York, NY: International UniversityPress. • Mary Joyce “Tècnica de danza para niños”. Editorial Martinez Mora. • Brian, Thomas (1993) Psicologia, desarrollo del niño y aprendizaje. Royal Academy of dancing • Robinson,J. (1992) El niño y la danza Barcelona:Mirador

43. Articles • Lavender, J., Sobelman, W. (1.995): I can’thave me if I don’thaveyou: workingwiththeborderlinepersonality. En F. Levy, (comp.): Danceandotherexpressivetherapies. Whenwordsarenotenough. –Londres y Nueva York-: Routledge. Págs. 69-82 • Marray-Lane, M. (1.995): Walls of addiction. En F. J. Levy, (comp.): Danceandotherexpressivetherapies. Whenwordsarenotenough. –Londres y Nueva York-: Routledge. Págs. 93-100 • 2006. Ponència I Simposium de Dansateràpia a Montserrat: “La TMD en el campo social:Fund. Ared. Reinserció socio-laboral de dones”. • 2005. Ponència I Jornades Luso-Hispanes sobre la Dansateràpia: “Dansa als CP”. • 2009. Conferència a CC Francesca Bonnemaison: "Dansa com a eina de reinserció social".