filarem una mica més...

1. filarem una mica més...

2. prejudici lingüístic “Opinió o actitud no fonamentadai intolerant exterioritzada de maneraemocional cap a altresllengües, pelfet de ser percebudes com a diferents.”

3. exemples de prejudicis lingüístics Dante (s. XIV): “La llenguadelsromansés la pitjor de totes, la qualcosa no enssorprènperquèésuna gent corrompudaquefaferum”. Carles I (s. XVI): “Cal parlarambDéu en castellà: alsamics, en francès; alsenemics, en alemany; a les dones, en italià”. Adolfo Suárez (s. XX): “Físicacuántica en catalan? No me haganreir!” L'alemanyésunallenguadurail'italiàésunallenguadolça. ...

4. actituds Les actitudsresideixen en la consciènciadelsindividus, formen part del seumóncognitiuiafectiuiesmostren en societat. Són, per tant, conjuntsespecíficsiorganitzats, sovintsocialmentcompartits.

5. components de les actituds Les actitudspredisposen a unaactuacióconcreta front a un fet o a un context. Els components són: 5

6. L'adquisició de consciència lingüística requereix d'un procés de canvi d'actituds i de normes d'ús lingüístic. Segons Cassany, Luna i Sanz (1993) es poden distingir tres fases en el procés de canvi d'actituds: 6

7. actituds lingüístiques Autoodi : desconsideracióenvers la pròpiallengua. Es dóna en el context de les comunitatslingüístiquesminoritzades. Si l’úsd’unallenguadeterminadali ha comportat a una persona, repetidament, situacionsincòmodes, aquesta persona -o aquestacomunitatlingüística- acabarà no volentusar la pròpiallengua.

8. actituds lingüístiques Xovinisme: ésl’efectecontrari, l’altracara de la moneda de l’autoodi. És l’actitudprepotentdelsparlants de llengüesmajoritàries, queconsiderenquehan de ser entesospertotarreu en la sevallengua, que la sevallenguaés la millori fins i tot que ha de ser l’única de l’estat del qualsónciutadans. El concepte, nascut a França, es pot aplicarpràcticament a tots elsparlants de les llengües de llargabast.

9. actituds lingüístiques Lleialtatlingüística: actitud normal de defensaiús habitual de la pròpiallengua. Ser lleial a la pròpiallenguaimplica, sense considerar-la nimésnimenysque cap altra, usar-la ambnormalitat. És l’actitudmés habitual entre elspoblesambllengüesnormalitzades. ÚS NORMAL I DESACOMPLEXAT DE LA LLENGUA CATALANA

10. normes d'ús lingüístic Són les pautes de conductalingüísticaderivades de les diferentsactituds. Sónnormesdictades, imposades com un fet social, com sifossin impersonals i objectives ique per tantsemblen naturals.

11. Quinesactitudsinormesd'úsconsideram positives, innòcuesi negatives cap a l'ús de la llengua? activitat 5: Donar fum o donar llum ?

12. depèn de nosaltres... AQUÍ DESCANSA LA LLENGUA CATALANA El seupoble la va deixar morir…

13. actituds lingüístiques habituals dels catalanoparlants (F. Suay)‏ LLEIALTAT LINGÜÍSTICA FIDELITAT TÍMIDA SUBMISSIÓ LINGÜÍSTICA FIDELITAT MÍNIMA DIMISSIÓ DEFECCIÓ

14. interaccions lingüístiques en català? 14

15. banc d’èxits Un entorn normalitzador i acollidor (vídeo) “Les voltes que fa la vida” (Biografia lingüística)

16. LLEIALTAT LINGÜÍSTICA ASSERTIVITAT LINGÜÍSTICA

17. models predominants en la relació interpersonal Assertiu o hàbilsocialment: El subjecteexpressaelspropis sentiments, les necessitatsielsdretsialhorarespectaelsdrets de les altrespersones. Agressiu: El subjectedefensaelsseusdrets personals iexpressaelsseus sentiments, pensamentsi opinions de maneraquesovint viola elsdrets de l’altra persona. Passiu o no assertiu: el subjecte no expressani les sevesnecessitats, nielsseusdesitjos, ni les opinions, nitampoc no sap defensarelsseusdrets. No estenenconflictes, peròcomportainsatisfaccióibaixaautoestima.

18. estils de comunicació i relacions interpersonals: l’assertivitat Conductaquepermet a una persona actuar en base alsseusinteressos o necessitats. Capacitatd’autoafirmarelspropisdrets, sense deixar-se manipulari sense manipularelsaltres. Afirmació de la pròpiapersonalitat, confiança en simateix, comunicacióseguraieficient.

19. Definir el nostreespailingüístic personal ésunareivindicació de l’autoestima, unaactitudassertivaqueimplicaessercapaçosd’elegirquinaconductalingüísticamantindrem sense experimentarmalestari sense sotmetre’nsautomàticament a la llengua de l’interlocutor. espailingüístic personal

20. com es pot assolir? Només pot assolir-se si, a més d'estar-hi ideològicament a favor, ens dotem dels recursos conductuals que ens permeten no únicament d’expressar-nos en català, sinó també sentir-nos bé quan ho feim.

21. Necessitam recursos de diversos tipus (cognitius, de comunicació, de control emocional...), que poden aprendre's en poc temps i que, una vegada apresos, continuen desenvolupant-se i generant-ne de nous a mesura que els anam aplicant dia a dia. recursos

22. el català com a llengua comuna i vehicular Llengua inicial, primera llengua o llengua familiar La primera llengua que aprenem i amb la qualconfiguram la nostravisió del món. Amb el tempsteniml’oportunitatd’anarsumantllengües. Les llengüestenen dos gransavantatges: sónadoptables i acumulables (C. Junyent, 1998). Aprendre una llengua no ens porta a renunciar a una altra.

23. adoptar la llengua Una llengua, inicialment aliena per a nosaltres, passa a ser també la nostrallengua. No ésnomés una llengua que hemaprès i que usam en determinadessituacions (quanviatjam, amb un turista, amb un clientestranger, etc.). La usamambnormalitat absoluta en el nostredia a dia i la sentim, també com a nostra.

24. aprendre o adoptar la llengua? Llenguad’identificació. Independentment de quina sigui la llengua inicial i de les llengües que s’haginanataprenent, n’hi ha una que consideramla nostrai la citaríem si ensdemanassin quina és la nostrallengua. Generalmentés la llengua inicial, però en determinats casos es produeix el fenòmen de la transferènciaadopciócom a llenguad’identificaciód’una de les llengües apreses ambposterioritat. La llenguad’identificació no ésfixa.

25. la llengua, eina d’acollida “Nosaltres hem adoptat el català perquè és la llengua que ens ha donat accés a la catalanitat, és una de les coses que ens fa veure’ns a nosaltres mateixos, i ens fa ser vistos pels altres, com a catalans o catalanes.” “La llengua catalana ens ha obert les portes a moltes coses des d’un punt de vista social [...] no hem canviat de llengua, perquè no hem canviat ni renunciat a cap llengua.” Veu pròpia, 2002 Josep Anton Fernàndez

26. les dificultats “Començar a parlar una llengua que no és la teva no és fàcil, i quan aquesta llengua està en la peculiar situació del català, encara ho és menys [...] la baixa autoestima dels catalanoparlants, que els duu a canviar de llengua així que detecten un accent.” Veu pròpia, 2002 Josep Anton Fernàndez

27. una metàfora per a l’acollida

28. un compromís recíproc La llengua dels immigrants és el seu territori i se’ls ha de facilitar poder mantenir aquest vincle. S’ha de respectar i prestigiar. L’aproximació a la cultura del país que els acull serà gradual. Han de trobar facilitats per aprendre i usar la llengua catalana. S’interessaran per la llengua i el país d’acollida si hi troben persones per fer coses interessants en companyia.

29. l’hora de la confessió...

30. funció normalitzadora de les institucions i de les persones que hi treballen

31. la vostra tasca és necessària Sou professionals queincidiu en unscol·lectiusdeterminatsiteniu un paper molt important com a agents actius en dos processosestretamentrelacionats: La integració de les personesnouvingudes. La normalització de l’ús del català a Mallorca.

32. model de comunicació responsable Elscomportamentslingüísticsfidelsiassertiusdesenvolupenunafunció de modelatgei, per tant, provoquen un efecteexpansiuqueincideix en elshàbitslingüísticsdelsaltresparlants. 32

33. els objectius Facilitar el procésd’inclusió de les persones immigrades a la societat catalana, mitjançant l’adopció del català. Fer del català la llengua comuna de la vida pública, en el contextd’unasocietatmultilingüe que percebi la diversitat com un factor d’enriquiment. Promoure l’intercanviintercultural i fomentar la participació social de les persones nouvingudes a través de l’adopció de la llengua catalana.

34. + Responsabilitzar la societat d’acollida en les tasques d’acollimentlingüístic fomentant l’ús del català en la relacióamb les persones nouvingudes. Impulsar l’acolliment lingüístic en els àmbits de l’educació i del treball, i promoure la inclusió de l’acolliment lingüístic en els programes i polítiques de l’Administració pública.

35. és possible concretar Llengua vehicular de la comunicació i de la dinamització de les activitats Normativa vigent Pautes de la direcció i dels responsables superiors Ús de les llengües al nostre àmbit de treball: diagnosi sociolingüística de treballadors i usuaris, quines llengües, percentatges d’ús en les diferents activitats, etc. Documents de planificació lingüística: Projecte lingüístic de ... Projectes concrets i pautats propis del nostre àmbit d’actuació: formació, protocols, campanyes, activitats, etc.) Crear un model d’ús de les llengües i actituds lingüístiques positives envers la llengua catalana i la diversitat lingüística

36. una frase de Gandhi: “El quejofaci no canviarà el mónperòésmolt important que ho faci”