Enterrament a Ornans

1. Enterrament a Ornans Gustave Courbet Pintura segles XVIII-XIX

2. 1.- Classificació Títol: Enterrament a Ornans             Autor: Gustave Courbet             Cronologiadel’obra: 1849 . País: França        Estilomoviment: Realisme

3. 2.- Tema • És un tema extret de la vida quotidiana. • Representa el moment en què els assistents a un enterrament a Ornans, poble natal de l’artista, es disposen a dir l’últim adéu al difunt.

4. 3.- Descripció: • Es tracta d’una tela pintada amb la tècnica de l’oli. • La pintura a l’oli és una tècnica pictòrica humida: l'artista disol els colors (pigment) en oli (de llinosa, per exemple) (aglutinant) i l'aplica amb un pinzell sobre fusta o tela (suport). • L'oli fa que els colors quedin molt lluents.

5. Escena quotidiana sobre una una tela de grans dimensions (+/- 3 x 6m) i en format apaïsat que contribueix a subratllar la “terrenalitat” del succés: un senzill funeral de poble sense personatges destacats i sense acció. És un retrat col·lectiu en un moment del ritual funerari després d’haver introduit el fèretre al forat que apareix al centre de la part inferior del quadre, envaint l’espai de l’espectador. Als voltants es congreguen els diversos representants de la comunitat, com si es tractés d’un acte social qualsevol, per donar l’últim adéu al mort. Al fons, i a dalt, es retalla un simple crucifix com un element més de la cerimònia alçat per damunt de la “democràtica” disposició dels personatges, lluny de tota jerarquia.

6. 4.- Elements formals i compositius a.- Forma oberta o pictòrica. b.- Composició centrífuga o oberta (tots els elements fugen del centre del quadre). L’acció es desenvolupa en l’obertura dels penya-segats. c.- Perspectiva geomètrica + aèria.

7. d.- Línia de l’horitzó(Punt de vista) Alt. e.- Simetria. Hi ha un eix de simetria vertical: el forat (dones/homes) f.- Geometria: composició rectangular. Figures col·locades a manera de fris, marcant una gran horitzontalitat. g.-Llum: Vol ser real. Dóna corporeïtat a les figures. h.- Cromatisme: Harmonia de negres i blancs que només es veuen animats per la taca vermella de la roba dels personatges col·locats darrere del sepulturer. Aquest color auster és hereu del barroc espanyol.

9. 5.- Antecedents i influències posteriors. Antecedents Quant a l’obra: L’antecedent més clar és el quadre: L’enterrament del comte d’Orgaz d’El Greco. Semblances: La disposició de les figures (de mida natural), situades sense cap jerarquia i que formen una barrera negra que focalitza l’atenció. Diferències: Courbet renuncia a representar qualsevol al·lusió transcendental sobre l’ànima del difunt. El Greco ho fa. El Greco, idealitza. Courbet pinta els personatges i la natura amb una cruesa provocadora: volent captar la realitat, cau en un cert gust per la lletjor i la vulgaritat.

10. L’enterrament del comte d’Orgaz. El Greco.

11. Quant a l’autor: Pintors holandesos (Rembrandt); venecians (Giorgione) i Espanyols (Ribera, Zurbarán, Murillo) presents al Louvre. Pintors de l’escola de Barbizon (Millet, Rousseau).

12. Influències posteriors: Courbet va influir en Monet i la seva recerca de la realitat mitjançant els estudis sobre la llum.

13. Les demoiselles des bords de la Seine. Courbet- Picasso

14. 6.- Relacions amb obres similars de l’autor • El taller del pintor. Al·legoria real (1855) és també un quadre de dimensions monumentals on Courbet intenta simbolitzar les seves amistats i els seus odis, els seus sentiments i els seus gustos com a pintor mitjançant personatges reals retratats a l’estudi entorn de l’artista i la seva model: el filòsof socialista Proudhom, el poeta Baudelaire i el seu marxant apareixen al costat d’homes i dones del carrer, mentre Courbet pinta un paisatge.

16. 7.- Diferències amb altres solucions coetànies • Courbet, juntament amb Daumier i Millet, formen el realisme testimonial.

17. Un altre vessant del Realisme és el paisatge: Corot i l’escola de Barbizon El pont de Nantes

18. També hi ha un Realisme burgès: la pintura preciosista La Vicaria. Fortuny.

19. 8.- Funció i significat de l’obra Fugint de la iconografia tradicional en el tema de la mort, Courbet renuncia a representar qualsevol al·lusió transcendental sobre l’ànima del difunt. L’artista narra tot allò que hom sap sense reconèixer-ho: el sacerdot oficia de rutina, els escolanets es desentenen de l’acte, la major part dels familiars i amics semblen complir una obligació social més que no pas sentir la mort del difunt. El gos, en primer terme i tan a la vora de la fossa, sembla més proper al mort que la majoria dels presents. La lletjor li va merèixer crítiques i el fet que el quadre fos rebutjat en l’Exposició de 1855, juntament amb una altra obra seva “El taller del pintor”. Molest, l’autor va muntar un pavelló propi que va titular: el Pavelló del Realisme. Significat:

20. Funció: Plasmació d’un fet social des de l’òptica de la realitat, fet que es va convertir en provocatiu.

21. 9.- Context històric i artístic Històric: • Realisme: sorgeix a mitjans segle XIX. • La industrialització d’Europa ha provocat l’aparició d’un proletariat nombrós que pateix les conseqüències del capitalisme: jornades llargues de treball, condicions de vida i treball precàries .... • Naixement de les organitzacions obreres i les doctrines socialistes (Manifest Comunista, 1848).

22. Artístic: • Estil pictòric desenvolupat en les dècades centrals del segle XIX. • Pintors compromesos amb els problemes polítics i socials. • Temàtica: Allò que els envolta sense idealització formal o intel·lectual: treball, treballadors, paisatges, ciutats..... • Enquadraments casuals, com de fotografia, i tècnica lliure (litografia, dibuix...) • Podem diferenciar: realisme testimonial; paisatgisme i realisme burgès o pintura preciosista.