1 / 17

La jornada continuada a l’ensenyament obligatori

Debat , polèmica , mites i realitat. La jornada continuada a l’ensenyament obligatori. Jornada continuada: definició. Concentració de l’horari escolar en una franja temporal de matí o tarda:

sauda
Download Presentation

La jornada continuada a l’ensenyament obligatori

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Debat, polèmica, mites i realitat La jornada continuada a l’ensenyamentobligatori

  2. Jornada continuada: definició • Concentració de l’horari escolar en una franja temporal de matí o tarda: • Primària: 25 horessetmanals (comptantl’esbarjo) en 5 sessionsdiàries x 5 dies de classe • Precedent 1: elsestudisnocturns • Precedent 2: algunesescolesrurals • Precedent 3: algunesexcepcions, esp. nova construcció. • Precedent 4: la jornada intensiva de juny

  3. Percentatges per comunitat

  4. Espanya: mapa jornada continuada a primària

  5. Jornada escolar en Europa

  6. Tempslectiu (OCDE 2011)Panorama español de la educación, informe español, Ministerio Educación, 2011, p. 36

  7. Resulta un horarimés racional (currículum, matins, activitatsextraescolars, tarda) Permet una millororganitzaciódels centres Evita la fatiga de l’alumnat i redueixelsconflictes Millora les possibilitats de formació del professorat Permetmillorar la conciliaciód’algunesfamíliessense perjudicar-ned’altres (?) Millora del clima del treball al centre Redueixl’estrès entre l’alumnat CapComunitatAutònoma o estateuropeus’hafetenrere Arguments favorables

  8. Problemes de conciliació (?) Hàbits de lleureinsans entre l’alumnat (?) Potsuposarcompetènciadeslleialescola privada (?) Pot implicar conflictesinternsdins les comunitatsescolars Arguments desfavorables

  9. Inexistènciad’estudisacadèmicssolvents La controvertida qüestió del rendimentacadèmic Fatiga delsalumnes? Debatacadèmiccontrovertit i pocconcloent (cronobiologia, cronopsicologia) Últimeshores i tardes En funció de si mengen a casa o a l’escola En general, l’alumnat també sol preferir sessionsconcentrades de mati, ambmatisos. Dimensió educativa o dimensió social de l’escola? Propicia el debat sobre la funció de l’escola Estanpreparades les infraestructureseducatives? Qualitatinstal·lacionseducatives, dimensionsmenjadors Interrogants

  10. Aspecteshistòrics i culturals Horarislaboralsirracionals Ignacio Buqueras i la Comissió per a la racionalitzacióhorària Dificultats per establir un diàlegproductiu (federacionsfamílies, sindicats, alumnat) Interesoscontraposats… o no! Professoratprefereix intensiva 79%; partida, 11,8%; mixta 6,4% (Moran, Teijeiro, 2010) Alumnesprimàriaprefereix intensiva Famíliespluralsambinteressoscontraposats Creixentpolitització de l’educació Crisieconòmica i crisi social Condicionants

  11. Àmplia oferta d’activitatsextraescolars Implicacióenslocals i ampes Que el centre estiguiobert per a diversesactivitats (acollida matinal, menjadors, activitatsesportives i recreatives, entrevistes i reunionsamb les famílies, activitats de formació del professorat i de les famílies,…) Condicionsnecessàries

  12. Nova indústria del lleure (i jacimentsd’ocupació) Intervenciómunicipis en l’educació Menysreduccions de jornades entre el professorat Estalvieconòmic Millora la moral del professorat Possibles noves fórmulesd’implicació familiar Conseqüèncieshipotètiques

  13. Modalitat comparada

  14. Caride Gómez, José Ramón (1993): A jornada escolar de sesión única en Galicia.Estudio avaliativo: Conclusiónsxerais e criterios de actuación. Santiago de Compostela: Xunta de Galicia, 1993.

More Related