HISTÒRIA ICULTURA DE LES RELIGIONS. ESO4

1. HISTÒRIA ICULTURA DE LES RELIGIONS. ESO4 EL JUDAISME

2. Evolució històrica del nom • HEBREUS • Des que en tenim notícies fins el 1.200 aC • ISRAELITES • Des del 1.200 al 539 aC (eixida d’Egipte fins el retorn de Babilonia) • JUEUS • A partir del 500 aC coincidint amb la segona construcció del temple

3. Introducció • El segles centrals de la història del poble hebreu, es recullen en els llibres de l’Antic Testament de la Bíblia. • Els mes grans profetes hebreus coincideixen en el temps amb Confuci, Buda i els primers filòsofs grecs. • Grecs i xinesos donen respostes no religioses, hindús i hebreus donen respostes religioses.

4. Els hebreus • Formen part de la història del Pròxim Orient. • No varen aconseguir integrar-se en les formes religioses imperants en la zona • Intentaren instaurar un sistema politeista recolzat en una casta sacerdotal • Però sempre renaixia la idea del pacte particular amb el seu déu únic. • Són els autèntics introductors en la cultura del monoteisme.

5. Els hebreus • Estableixen una llei que regula tots els detall de la vida i de la moral dels hebreus. • És una fe exigent al màxim que a canvi reconeix al creient un status de dignitat als ulls de déu • Introdueixen amb Moisés la mística, la contemplació i la comunicació directa amb déu.

6. Els hebreus • Constitueixen el primer pensament religiós és antic sistemàtic • Base fonamental del pensament religiós: • Déu opera a través de la història per modelar i il·luminar el seu poble escollit. • I a través d’ell a la resta de la humanitat

7. Els Israelites • La història jueva comença a l’inici del segon mil·leni aC • Un grups de l’estirp d’Abraham varen emigrar a Mesopotàmia i Palestina • Després algun descendents d’Abraham varen emigrar a Egipte • Després tornaren a Palestina travessant el desert encapçalats pe Moisés

8. Els Israelites • L’arribada a Canaan o Palestina en el segle XIII aC, suposa un llarg procés de formació del Poble. • S’estableixen els trets culturals, socials i econòmics del poble israelita. • També es forma i es desenvolupa la llengua pròpia: l’hebreu. • S’acaba de definir la concepció monoteista de Yahvéh.

9. Els Israelites • Es defineix una concepció del Déu Guerrer i protector, la seu veu era el tro i, la seu fletxa era el raig. • Yahvéh habitava en l’Arca de l’Aliança, que era una caixa que transportaven en un carro i que la guardaven en el tabernacle.

10. Els Israelites • El culte bàsicament consistia en l’oferiment a Yahvéh de sacrificis cruents d’animals, una part de l’animal es cremava i la resta era torrada per consumir-la els sacerdots. • Aquestos sacrificis suposaven una autèntica festa i era pràcticament l’única exigència ritual que havien d’acomplir. • Els sacerdots constituïen una autèntica casta que es disputava el poder sobre el poble amb el rei.

11. Els Israelites • ELS PROFETES • Eren homes cridats per Déu a través d’un impuls interior que els feia parlar. • Eren homes ascetes de vida solitària i austera. • Endevinaven el futur, interpretaven somnis i parlaven per inspiració divina. • De vegades realitzaven actes simbòlics

12. Els Israelites • ELS PROFETES • Tots feien molta força en el tema del Pacte de Déu amb el seu Poble Escollit. • Pronosticaven els severs càstigs que Yahvéh els proporcionaria si adoptaven alguna conducta diferent a allò que Ell els demanava. • Sostenien que la puresa està més en l’actitud de l’ànima, que en l’observància dels ritus. • S’enfrontaven al poder rebel·lant-se contra la injusícia i predicant la misericòrda.

13. Els Israelites • ELS PROFETES • Sostenien el principi de que l’home ha de venerar individualment a Déu. • També el de que el culte no estava lligat a les cerimònies que es desenvolupaven al temple • Sostenen la idea de que déu és bo, misericordiós i únic

14. Els Israelites • IDEA DE DÉU SEGONS ELS PROFETES • “Déu és gran i majestuós i amb el seu poder regenerarà Israel, es a dir, la Humanitat”. • La responsabilitat individual pot conduir a càstigs per tal de porgar els pecats comesos

15. RELIGIÓ: JUDAISME • Aquesta es caracteritza per ser una religió revelada pel déu • Anomenat en les escriptures Elohim que es tradueix per déu fort i omnipotent i, Yahvéh que es tradueix per “El que és” o per “Jo sóc el que sóc” • Aquest ha revelat parlant a traves dels Profetes (Isaies, Jeremies, Ezequiel, Osees, Amós, Abdies, Jonàs, Miques, ...... ) i a través de les Sagrades Escriptures el seu el seu Missatge.

16. RELIGIÓ: JUDAISME • MESIANISME • Israel, es sent escollit per Déu com un poble que té per missió crear un estat que conserve la llei i la idea de Déu fins l’arribada del Messies, per completar la salvació de l’home..

17. RELIGIÓ: JUDAISME • La tradició atribueix a Yahvéh la creació de l’univers en set dies, i per tant, també la creació de l’home en la persona del pare Adam; que vivia al Paradís fins que després de rebel·lar-se contra el seu creador, va ser condemnat a vagar per la terra i guanyar-se el pa treballant.[1] • [1] Veure Gen: 2, 5-25

18. RELIGIÓ: JUDAISME • Després d’una sèrie de catàstrofes i mals a la Terra, Déu es va compadir de l’home i va triar el poble d’Israel per completar la seua obra, establint primer una aliança a través d’Abraham: • “- Surt de la teua terra nativa • i de la casa del teu pare, • a la terra que et mostraré Faré de tu un gran poble • Te beneiré, faré famós el teu nom, • I servirà de benedicció • Beneiré als que te bendiguen • Maleiré els que te maldiguen, • Amb el teu nom es beneiran • Totes les famílies del món”[1] • [1] Gènesi Cap,12, 1-3

19. RELIGIÓ: JUDAISME • La tradició li atribueix després al poble d’Israel, un llarg període d’esclavatge primer en Egipte, com a conseqüència de que el poble li ha girat l’esquena i s’ha lliurat a l’adoració d’altres déus i al cultiu dels plaers terrenals, i d’Èxode després cap a la Terra Promesa on definitivament es realitzarà el regne d’Israel. • Durant aquest èxode es realitzarà la segona i definitiva Aliança de Yahvéh amb el seu poble establint la llei moral que va possibilitar la convivència, aquesta aliança es fa a través del més gran profeta d’Israel Moisés, i que s’estableix en el famós decàleg:

20. RELIGIÓ: JUDAISME • No tindràs altres déus rivals meus…… • No pronunciaràs el nom del Senyor, el teu Déu en fals…… • Fixa’t en el dissabte (sàbat) per santificar-lo…… • Honora el teu pare i la teua mare…… • No mataràs • No cometràs adulteri • No furtaràs • No donaràs testimoni fals contra els altres • No desitjaràs els bens dels altres”[1] • [1] Èxode Cap. 20 2-17

21. RELIGIÓ: JUDAISME • Aquesta segona aliança estableix una estricta moral d’obligat el seu acompliment i que implica que qualsevol transgressió, constitueix una ofensa a la llei de déu i per tant és pecat. • Per preservar la seua observància, i jutjar la complexa legislació social que apareix al voltant d’aquest decàleg sorgeix la casta sacerdotal, els rabins, doctors de la llei organitzat en el Sanedrí.

22. RELIGIÓ: JUDAISME • El seu llibre sagrat és la Torà, que en principi significa més instrucció que no pas llei. La Torà fa referència al Pentateuc (Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi), conjunt de cinc llibres de Moisés i que la tradició considera d’inspiració divina (per això a l’igual que la Bíblia i l’Alcorà, és considerat com la “Paraula de Déu”, constituint així el judaisme messiànic.

23. RELIGIÓ: JUDAISME • Altres llibres de caràcter no messiànic són per exemple, la Mishna i el Talmud, que són escrits de savis hebreus a propòsit de la Torà o qüestions relacionades amb el judaisme, que malgrat que no siguen d’inspiració divina si que tenen caràcter d’autoritat.

24. RELIGIÓ: JUDAISME • L’esperit del judaisme es basa en la creença en el futur de la humanitat, que mitjançant el progrés ètic, fonamentat en la fe en un Déu únic, recerca una societat nova, que amb l’adveniment d’un Messies, acabarà amb tots els mals. Això el jueu ho espera no només per al poble israelita sinó per a tota la humanitat.

25. RELIGIÓ: JUDAISME • En el judaisme, la paraula culte, omple tota la vida del jueu; ja que el culte no està limitat a l’homenatge fet a Déu al Temple o en les Assemblees de la Paraula i l’oració; el culte afecta a qualsevol manifestació de tipus religiós, observància i actes referent a la Llei – Llei que realment regula tota la vida del jueu: menjar, higiene, oficis, ordre, relacions….. – escrita o oral. Podem dir així que la vida del jueu, és un acte de culte permanent.

26. RELIGIÓ: JUDAISME • Les festes jueves – que comencen el capvespre d’un dia i s’acaben el capvespre del dia següent – més significatives són • El Sàbat, que és el dia dedicat a santificar-lo a Déu i, en el que no es pot treballar.

27. RELIGIÓ: JUDAISME • Les festes de Pasqua, Pentecosta i Tabernacles, que són festes de peregrinació i commemoren diferents moments de la història del poble d’Israel: l’alliberament de l’esclavitud i eixida d’Egipte, el dia en que Déu va lliurar les Taules de la Llei a Moisés i, en memòria de les tendes que habitaven durant l’èxode. • El dia de l’Expiació o del Gran Perdó, destinat a la pregària i el dejuni i el dia la Inauguració que commemora la purificació del Temple de Jerusalem.

28. RELIGIÓ: JUDAISME • Els ritus solen celebrar-se a la Sinagoga i, la litúrgia prescriu tres oficis diaris (matí, migdia i vesprada) i un altre addicional per al sàbat i el dies festius a més d’un cinquè la festa de l’Expiació. • Cada ofici públic de culte s’acaba “proclamant l’esperança del poble d’Israel en la conversió del gènere humà en l’únic Déu i la pregària a Déu de que avance l’adveniment del seu Regne a la Terra”[1] (messianisme). • [1] www.almidi.org

29. RELIGIÓ: JUDAISME • Altres ritus que es celebren a la sinagoga són, la imposició del nom als infants pocs dies després del naixement i la celebració del matrimoni (acceptant els matrimonis mixtos – amb un contraient no jueu – i el divorci en alguns casos).

30. RELIGIÓ: JUDAISME • Respecte de la mort, pensen que aquesta tanca un cercle que el jueu travessa al llarg de la seua existència. Segons el Talmud, la confessió i penediment dels pecats per part dels moribunds els assegura un lloc en el món futur; encara que en cap moment parlen de resurrecció, això sí, consideren que després dels dotze mesos de dol l’ànima i el cos descansen definitivament; consideren que l’anima és eterna i que pot contemplar Déu, encara que no parlen explícitament del Cel si que neguen l’existència de l’Infern.

31. RELIGIÓ: JUDAISME • Cal dir finalment que des del segle XIX, trobem tres grans grups entre els jueus. Els ortodoxes: que són estrictament observants de la Torà i el Talmud. Els lliberals: que amb un criteri més ample procuren adaptar la Llei a les exigències del món modern. I els reformistes radicals: que pretenen implantar en tota la societat jueva un principis extrets de la Llei i que consisteix en 613 prohibicions.