Fòrum salut mental

1. Taula 4:Llarga estada hospitalària i equipaments residencialsicomunitarisPonència 3:Línies de milloraAutors:Anna Camprubí, José Miguel Cebamanos, Belén Díaz, Josep Fàbregas, Joaquim González, Guillem Homet, Esther Jordà, Roser Pérez SimóPonent:Josep Fàbregas Fòrum salut mental

2. Propostes de millora • Punts forts de la situació actual: • Reordenació i diferenciació de programes rehabilitadors MILLE i ADP • Experiències de llocs residencials alternatius a la llarga estada: llars, pisos, pensions, etc. • Experiències de suport a la inserció comunitària: Programa TMS, PSI, SSALL, Club social, fundacions tutelars ... • Marc de treball en circuit territorialització dels recursos • Aprofitament i desenvolupament del know how en rehabilitació i treball comunitari dels professionals i entitats • Creació i desenvolupament del Pla Director i del Pla Integral Interdepartamental Fòrum salut mental

3. Diferents nivells de les propostes 1. Administració: - Creació i redefinició de recursos hospitalaris i sociosanitaris, i de sistemes d’atenció comunitària - Aspectes organitzatius i normatius 2. Entitats proveïdores i associacions 3. Professionals i associacions 4. Usuaris, familiars i associacions 5. Fundacions tutelars 6. Hospitalització perllongada i atenció residencial per a etapes infantojuvenils Fòrum salut mental

4. Nivell 1 Administració:Millora i redefinició dels recursos hospitalaris d’adults (I) • Segle XVI- segle XVII: Hospitals com model asilar de resposta social davant la pobresa, la malaltia i la marginació • Segle XIX: hospital específic, el manicomi, amb dues funcions: • Mèdica: tractament i curació (escassa eficàcia) • Social: asil, refugi i garantia de seguretat per a la societat • Meitat segle XX: primers psicofàrmacs i, posteriorment, moviments de reforma psiquiàtrica a Europa • A l’actualitat: canvi de plantejament per als TMS. Es transcendeix el marc estrictament hospitalari, prioritzant el tractament, la rehabilitació i la reinserció a la comunitat amb programes individualitzats i amb la creació d’espais de vida i residència

5. Nivell 1: Millora i redefinició dels recursos hospitalaris d’adults (II) • Característiques generals dels usuaris actuals: • Presència molts cops involuntària (motius mèdics o jurídics) • Les estades solen ser llargues, raó per la qual la convivència i els fenòmens relacionals, grupals i institucionals són d’especial rellevància en el procés assistencial • És un recurs pensat per la severitat i la gravetat. La situació clínica general és la desestabilització o estabilització molt precària • Dos grans grups de població: • De llarg procés d’institucionalització: més de 50ª, amb una mitjana de 20ª d’internament. Població no externada a la dècada dels 80 • D’hospitalització recent: persones joves, que han traspassat els filtres comunitaris en l’atenció primària i secundària. Pacients amb gran complexitat en funció de: • Defecte molt elevat (cal rehabilitar i, en alguns casos, habilitar) • Desadaptacions pseudopsicopàtiques amb consum de tòxics, activitats delictives i serioses alteracions conductuals

6. Nivell 1: Millora i redefinició dels recursos hospitalaris d’adults (III) • A partir de l’estudi recent impulsat per CatSalut es van estructurar 4 grups d’usuaris per als quals s’ofereixen 3 programes assistencials (iniciat fa 1 any per St. Joan de Deu Serveis Salut Mental): • Programa residencial: Pacients amb necessitats de suport en les AVD, de prevenció de major deteriorament cognitiu i amb certa estabilitat psicopatològica • Programa de transició a la comunitat: Pacients amb necessitat de rehabilitació intensiva i recursos personals conservats de cara a la seva reinserció comunitària • Programa d’alta contenció: pacients en situació de desestabilització crònica i greus repercussions conductuals • Adequació de recursos per implementar i generalitzar aquests programes • Continuar el procés de sectorització

7. Nivell 1 Administració: creació de nous recursos residencials i sociosanitaris i redefinició dels existents • Comunitats terapèutiques rehabilitadores (CTR) integrades territorialment • Comunitats terapèutiques rehabilitadores per a joves (CTRJ) • Programes d’hospitalització intersectorials ben dimensionats que abastin la patologia dual de mitja i llarga estada • Programes “Respir” (d’àmbit sociosanitari i regulació administrativa específica) • Programes de suport sanitari (infermeria) per a les actuals llars residències • Estudi epidemiològic (externació MILLE, ADP i nova demanda) per adequar la necessitat real de places de llars amb suport,llars residències i comunitats terapèutiques rehabilitadores (nova creació) Fòrum salut mental

8. Nivell 1 Administració: nous recursos i sistemes d’atenció comunitària • Serveis de suport a la llar (SSALL) integrats territorialment • Extensió del PSI a tots els sectors • Clubs socials (ordenats territorialment) • Millorar els ajuts econòmics a les persones amb TMS que viuen a la comunitat • Sistemes de prevenció de la claudicació familiar ( cuidar al cuidador) • Sistemes de suport comunitari per a persones que surten d’alta d’ADP, o que estan en llista d’espera • Revisió i ajustament del finançament a una mesura real de la complexitat en salut mental Fòrum salut mental

9. Nivell 1 Administració: aspectes organitzatius i normatius • Desenvolupament del Pla integral interdepartamental • Planificar des d’una perspectiva de sector, d’acord amb dades epidemiològiques, integrant xarxes, departaments i incloent totes les franges d’edat • Crear comitès territorials per a l’assignació i ordenació de recursos amb un “cap de sector” que coordini la transversalitat i complementarietat de les línies assistencials • Treball interdepartamental amb instàncies judicials per dimensionar bé les necessitats de tractaments lligats a mesures penals i establiment de sistemes àgils compatibles amb els ritmes clínics • Reconeixement de la disminució (65% 33%) per a usuaris de llars amb suport i residencials • Agilitació del procés d’avaluació (2 mesos) • Convocatòria d’ajuts (llars) oberta permanentment • Possibilitat de prova en el trasllat de residències a pisos • Revisar l’aportació econòmica dels usuaris • Incentivació de la reinserció laboral dels residents

10. Nivell 2 Entitats proveïdores i associacions de proveïdors • Estratègies per prestigiar el treball en rehabilitació i la formació dels diferents estaments • Homogeneització dels plantejaments assistencials dels diferents proveïdors en quant als recursos de vivenda • Estimular la iniciativa de les entitats proveïdores per promoure els recursos necessaris segons la planificació territorial • Desenvolupar aliances estratègiques, funcionals i/o estructurals en el territori • Promoure el treball en equip entre els professionals de diferents equipaments i entitats del territori (criteris de derivació, transversalitat de programes assistencials,sessions clíniques, programes de formació, etc.) • Prioritat per a l’atenció a les emergències i necessitats d’hospitalització dels usuaris de llars amb suport i llars residències Fòrum salut mental

11. Nivell 3 Professionals i associacions de professionals • Estratègies institucionals per prioritzar i incentivar el treball de rehabilitació i la formació dels diferents estaments. Carrera professional • Desenvolupar el treball en equip entre els professionals de diferents equipaments i entitats del territori (criteris de derivació, transversalitat de programes assistencials,sessions clíniques, programes de formació, etc.) • Col.laboració i participació activa en les línies de desenvolupament tècnico-conceptuals de les entitats, i administració Fòrum salut mental

12. Nivell 4: Usuaris, familiars i associacions • Millorar els ajuts econòmics de les persones amb TMS que viuen a la comunitat • Serveis de suport a la llar • Programa “Viure en família: ajuts a la dependència” • Sistemes de prevenció de la claudicació familiar (cuidar al cuidador) • Programa Respir (sociosanitari) • Recolzament institucional a la tasca de les associacions • Suport actiu de les associacions d’usuaris i familiars als nous projectes d’equipaments residencials i/o rehabilitadors (responsables municipals, AAVV, sensibilització ciutadana, etc.) Fòrum salut mental

13. Nivell 5: Fundacions tutelars (I) • Notable desenvolupament en els darrers 15 anys amb més de 700 persones tutelades a tota Catalunya per un total de 8 fundacions tutelars • Pacients amb TMS (diagnòstic: majoritàriament sínds. esquizofrèniques i TLP) • Possibilitat d’externació, desenvolupament de programes de rehabilitació i reinserció a la comunitat, i utilització de recursos residencials i comunitaris • Acords de sectorització de les responsabilitats tutelars Fòrum salut mental

14. Nivell 5: Fundacions tutelars (II) • FMMCC (1993) : • Domicili (que viu sol o amb família) : 28 • Residències malalts mentals : 38 • Residències geriàtriques : 49 • UAPE : 12 • Pisos assistits : 10 • Llarga estada : 53 • Varis (Resid. sociocomunitàries o disminuïts): 11 • 25 pacients mal ubicats a domicilis o residències amb indicació d’hospitalització psiquiàtrica i majoritàriament residències sociosanitàries (CTR)

15. Nivell 6: Hospitalització perllongada i atenció residencial per a etapes infantojuvenils (I) • Infants i fins i tot adolescents poden ser més continguts en el mitjà familiar que els adults, però poden haver-hi necessitats de llarga estada en trastorns generalitzats del desenvolupament • L’hospitalització perllongada (1-2 anys) en comunitat terapèutica : mixtura recursos pròpiament terapèutics i escolars, prelaborals o laborals, segons etapa de la vida. Treball amb les famílies per facilitar i prioritzar el retorn a l’àmbit familiar • Hospitalització perllongada (comunitat terapèutica) per necessitats intrínseques del propi procés terapèutic institucional i/o per les característiques de l’ambient familiar o social • Patologies: TLP, psicosi a l’adolescència, patologia dual (indicació terapèutica i no residencial)

16. Nivell 6: Hospitalització perllongada i atenció residencial per a etapes infantojuvenils (II) • Donar atenció a la població amb patologia greu en règim residencial en institus. tutelars del Dep. de Benestar i Família o del Dep. de Justícia Juvenil. Establir aliances amb el Dep. de Salut per complementar recursos i objectius. • Mitja estada residencial en períodes de risc: embaràs, part o lactància d’adolescents sense suport familiar o tutelades per la DGAM • Llarga estada residencials per a l’atenció al menor en institucions tutelar o Dep. Justícia juvenil: cada equipament ha de tenir els seus propis recursos i també articular-se amb la Xarxa de S.M.(hospitalització, CSMIJ, hospitals de dia, UTE, ...)